Capitol IX. De abit e vestidura.

Capitol IX. De abit e vestidura. 

Diu lo Senyor Jhesu-Crist en lo seu Evangeli aquells qui vesten vestidures moles e delicades son en les cases dels reys. Per ço son dites les vestidures molles car amollexen e aflaquexenlo coratge. En molles vestidures se adelite la cort del rey e la Sglesia de Jhesu-Crist se adelita en vestidures humils e aspres. Tals deuen esser les vestidures dels servidos e dels servents de Jhesu-Crist que no puschaesser notada en elles venitat novitat superfluytat ni cosa que pertangua a superbia ni a vana gloria.
E per ço diu sant Jeronim que no embelex lo clergueterrenal vestidura sino belesa de pensa. Adonchs germana molt cara ornem nosaltres mateys ab ornaments spirituals ço es ab caritat humilitat mansesa obediencia e passiencia. Aquestes son vestidures ab les quals porem complaura a Jhesu-Crist spos celestial. Jhesu-Crist qui es invisible spos no requer belesa de fora sino de dins axi com diu lo Psalmista tota la gloria de la filla del rey sta de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que les tues riqueses sien bones costumes la tua belesa sia bona vida. Cara sor gran desitg he que sia dita de tu la paraula ques litg en los Cantichs tota es bella amiga mia e no es macula en tu vine amada mia e seras coronada. Certes be es benaventurada aquella anima la qual serveix sens macula a Jhesu-Crist spos celestial. Per semblant forma tu sor venerable seras benaventurada si serveysa Jhesu-Crist sens macula. Studiet donchs de complaure a Jhesu-Crist no ab precioses vestidures sino ab bones obres no ab belesa de cors sino ab pura pensa no en la faç sino en lo cor lo teu vestir ni el teu calçarno sien massa preciosos ni massa vils lo teu abit siamoderat e convinent a tu. Sant Augusti diu de si matex verament yootorgue que he confusio e vergoya de portar vestidura preciosa car no pertany aytal vestidura ni es convinent a aquesta religio ni pertany a aquest stament ni pertany a aquest vell ni a les mies canes que sia cubert de vestiment precios. Honesta verge ornet de vestidura pura no a belesa sino a necessitat del cors en guisa que tu vestintte vestidures precioses no caygues en legesa de la anima car tant com lo cors se orna mes defora per vana gloria tant mes la anima se enlegeix es ensutzeix de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist amable mostra la tua religio en abite en lo teu anar e en lo teu entrar hage simplicitat e en lo teu anar puritat en lo teu gest maduresa en lo teu sgart honestat. No apparegua en lo teu anar res de dissolucio ni de leugeria ni de deshonestat ni de carnalitat ni de follia ni de follajuventut car lo coratge se demostra en lo gest del cors e lo gest del cors es sanyal de la pensa en lo gest del cors es conegut lo coratge. Adonchs sor molt cara prechte que en lo teu anar no hage semblansa de leugeria lo teu anar no ofena los ulls dels altres not mostres per tal que sies mirada no dons loch que sies jutyada per los homens. Sor molt amada deneya la tua consciencia de tota malicia per tal que sia dit de tu gloriosament per Jhesu-Crist spos teu celestial certes amada mia tu es bella molt bella es hehas los ulls de colomes bella es per la perfeccio del cors e per la bellesa de les cogitacions bella es car la intensiodel cors has neta e simple car les bones obres que fas no les fas per tal que sies vista per los homens ans les fas per tal que solament placies a Deu. Los ulls hauras de colomes si tu conserves tu matexa neta de tota malicia e de tota ypocresiasimulacio e ficcio. Sor mia molt amada es Jhesu-Crist prechte axi com ja te dit quet vulles alegrar dins la anima mes de santes virtuts que defora e lo cors de precioses vestidures. De aço parlant sant Augusti diu aço es quis adelite ni serqueprecioses vestidures sino per vana gloria carfaho per tal que per les dites precioses vestidures sialoat e apparegua a tots bell e honorable no es qui vullavertir precioses vestidures sino alli hon pot esser vist per los altres donchs per sola vana gloria es vulgudala preciosa vestidura. Verge honorable en asso conexem que no amam lo mon com no amam precioses vestidures. Aquell qui no amalo segle no demana precioses vestidures. Com hom se alegre de la belesa del cors la sua pensa se lunyade la amor del seu Creador. Tant com mes nos alegram en ornament del corstant mes noslunyam de la subirana amor. Tant com mes nosalegram en les coses terrenals e transitories tant menys desiyam les coses celestials. Verament la monja ha en si macula si ama preciosa vestidura. No es sens macula la sposa de Jhesu-Crist si ama preciosa vestidura. La serventa de Jhesu-Crist qui ama precios vestit no ha encara menyspresat lo mon perfetament. La serventa de Jhesu-Crist qui lexa lo mon perfetamen cerca e voI vils vestidures. Lo senyal de la vestidura manifesta la humilitat de la pensa. Vil vestidura es menyspreu del mon. La negror del vel demostra la puritat e la nedesa del coratge. Lo vel negre senyal es de castedat e de santedat. Adonchs reverent sor prechte que labit que portes de religio vulles complir per obre prechte quel abitdel teu orde vulles ornar ab bones costumes. Labit es sant sia donchs sant lo coratge. Axi com son santes les vestidures axi sien santes les tues obres axi sera lo vel sagrat si la tua obra es santa. No amagues una cosa dins mostrantne altra defora no sies una en secret e altre en publich sies aytal com vols que siestenguda tal com es en la cara aytal sies en la obreaytal com es en lesgart aytal sies de fet per so que la sobirana veritat que es Deu aconseguesquesAmen.

Capitol VIII. Del menyspreu daquest mon.

Capitol VIII. Del menyspreu daquest mon. 

Germana molt cara oges Jhesu-Crist que diu en lo seu Evangeli tota persona que desrenclira casa o pare o mare o germans o sors o fills o camps per lo meu nom en cent doblaries lo reebra e posseira la vida eternal. Molt es a nos profitosa cosa desrenclir totes coses terrenals per amor del nom de Deu per tal que puscam reebre delllos seus bens celestials. Tota persona que volra esser amigua de aquest segle sera feta enemigua de Deu perque la mia sor molt amada no amem lo present mon per ço que no hajam Deu per enemich. Facilment e leugera menyspresa tot lo mon aquell qui tots jorns pensa que deu morir. Si tots jorns reduym la mort a nostra memoria volenterosament menyspresarem si en nostra pensa havem lo dia de la mort tentostmenyspresarem totes les coses de aquest mont. - Masporietsme tu dir frare meu volenterosament gequiretot quant es en lo mon present si havia res mas com no haia aurni argent ni riqueses de aquest mon nom se quem lexper amor del nom de Jhesu-Crist. - E tant lexes si has volentat de lexar.
Molt lexes si dispons de haver desitg de no possehir res. Molt derencleys si per amor de Deu menyspreses les delectacions daquest mon. Molt lexes si renuncies a les cobeyances e als desitgs terrenals. Sor honorable tant val lo regne de Deu quant tu has. Deusnot demane çoque not ha donat. Adonchs donali açoquet ha dat ço es la tua pensa santa casta neta honesta religiosa tement Deu e ornada de totes bones costumes. Adonchs honesta sor tant val lo regne de Deu quant est. Tu dona tu matexa e hauraslo. Dona tu matexa a Deu e resebdell lo regne dels cels. Liura tu matexa a Jhesu-Crist e compra dell lo seu regne not torbelo preu e tu not torbes per ell not sia dificil not sia greu car Jhesu-Crist rey dels cels ha donat si matex per tal quet desliuras del poder del diable etconquistas al seu pare. Adonchs dona francament tu matexa car lo teu spos Jhesu-Crist per tal quet salvas dona tot si matex. La mia sor en Jhesu-Crist molt amada menyspresa les riqueses terrenals perque pusques aconseguir les celestials. Les riqueses porten lomfins a la mort. Molts son cayguts en grans perills per les riqueses. Les riqueses son stades mortals a molts. Les riqueses han engenradala mort de molts homens. Null temps ha repos de pensa aquell quis entreligaçaes ancies terrenals. Les ancies del mon torben la pensa. La pensa que es occupada en ansies terrenals tostemps viu encongoxa. Perque honorable sposa de Jhesu-Crist si tu vols esser reposada no demans res de les coses que son en lo mon. Tostemps hauras pau de consciencia sit sostraus etsepares del brogit de les faenes temporals. Tostemps hauras repos de pensa sit sapares de les ansies daquest mon. Sapies de cert que quax no es algu qui les aconseguescha ni les aministre sens peccat. Fort es a tart que aquells qui posseexen riqueses visquen ni vinguenen repos. Aquell quis mescla en ansies terrenals se lunyaes separa de la amor de Deu. Aquell qui sapregona en la amor de les coses temporals no troba delectacio en Deu ni en obres sues. Les ansies de les coses temporals regiren lo coratge de la consideracio divinal. No es algu qui pusque amar ensempsJhesu-Crist e aquest mon dificil cosa es servir ensemps a les coses celestials e a les ansies terrenals. Dificil cosa es amar ensempsDeu e lo mon car no poden esser amats ensempsegalment. Honesta verge oges asso que yoet dich jatsia que lom resplandeschaen la gloria de aquest segle posat que sia vestit de porprae de aur posat que sia vestit de preciositat posat que de vestidures seglars molt resplendents sia ornat posat que resplandescha ornat de pedres precioses e de perles posat que sia enrevironat de molts notables servidors posat que sia gardat e defes ab multitut darmesposat que sia vallayat de innumerables servents aquest aytal tostemps es en pena e engoxa tostempses en angoxa tostemps es en plor e tostemps es en paril en lo lit de seda jau mes es torbat en la anima en lo lit daur jau e reposa mes es mallalt en lansols de sendat dorm mes es frevol e mesqui jau en coçerames es miserable e mortal. La mia sor en Jhesu-Crist molt amada per tal te dites aquestes coses que coneguescom es vana la gloria daquest mon la benaventurançade aquest segle es molt breu fort es pocha la gloria de aquest mon allenegosa frevol e temporal es la sua potencia. Adonchs venerable sor per tal que tu pusquesaconseguir les celestials riqueses menyspresa les terrenals renuncia volenterosament a les coses terrenals per tal que pusques venir als bens celestials menyspresa les coses transitories per ço que meresques haver les eternals dona les coses poques per tal que aconseguesques les grans fuga la compayia dels homens en la terra per tal que en locel hages la compayia dels angels a la qual te vullaaportar aquell qui ab la sua preciosa sanchte ha reemuda Amen.

Capitol VII. De conservacio.

Capitol VII. De conservacio.

Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli qui vol venir detras mi reneg si matex e prenguala sua creu e seguesquem. Mas que vol dir renegar si matex sino renunciar a sos propisdelits e ples en aquesta manera que aquell qui era superbiossia humil qui era iros sia mans e benigne qui era luxurios sia cast qui era enbriagos siaabstenent e qui era avaricios sia liberal e larch car aquell qui renuncia a tot quant posseexe no renuncia a ses males costumes no es dexeblede Jhesu-Crist aquell qui renuncia a sos bens reneguaasso del seu e qui renuncia a ses males costumesrenegua a si matex. Los servents de Deu fugen axi com a coses contraries e males als bens los quals amen los amadors de aquest segle. Los servents de Jhesu-Crist mes se alegren en les adversitats que en les prosperitats daquest mon. Sapies molt cara sorque les coses dolçesdel present mon son molt contraries als servents de Deu e assofa nostre Senyor Deu per tal que consenten aquestes coses esser a ell aspres e contrarioses lavors sospiren abgran desitg de anar al regne celestial. La personaque es menyspresada daquest mon resplendexdavant Deu ab singular gracia e onor carnecessaria cosa es que aquell qui es avorrit per lo present mon sia amat per nostre Senyor Deu. Los sants homensperegrins e viandans son en aquest mon e sant Pere per so fou repres com volch fer tabernacle en lomont car los sants no deuen haver lurtabernacle en aquest mon als quals lo cel es casa e terra propia. Sor molt amada sapies que totes les coses temporals son axi com a erbes quis sequen e passen dins breu temps e per so los servents de Deu les menyspresenper amor de les coses eternals que nul temps passen e no son semblants als bens de la present vida qui no han negunafermetat que sia al mon. Les persones santes les quals menyspresen perfetament lo mon axi moren al mon que solament troben dalit en viure purament en Deu e tant com mes se departexen de la conpaya del present mon tant mes contemplen la presencia divinal ab los ulls de la pensa e jatsia que Deus conserva e tengua sotsla sua garda la vida dels alets qui habiten en mig dels homens carnals empero fort es a tart que lom qui es posat entre los delits de aquest mon viscasens peccats car no sera ben segur aquell qui sta prop del perill. Sapieste sor molt amada que bona cosa es que lom sia lunyat corporalment del mon mas molt mes val esserne separat de cor. E per so diu Job que lase silvestre menyspresala ciutat e lo servent de Jhesu-Crist menyspresa la compayia dels homens seglars. Los homensdivinals menyspresen perfetament aquest mon e losseus ples (plaers; plaés; placeres) per tal que com aquesta vida sia per ells viltenguda se adelitenmes en les coses celestials. Aquell coratge es luny de Deu al qual aquesta present vida es molt dolça e aytal no sap ques desiya de les coses celestials ni ques menyspresa de les coses terrenals car scrit es que aquell qui creix en scienciacreix en dolor. Tant com lom mes comensa a conexer les coses sobiranes les quals cobeseya he desiyatant mes deu haver mayor dolor de les coses terrenals e transitories en les quals es enboltat. Los servidors de Jhesu-Crist qui procuren ab massa gran diligencia losprofits de lurs amichs e parents se lunyen esseparen de la amor divinal. Los spirituals deuen en tal forma aprofitar a sos amichse parents que com se studien de aiudarlos en la favor carnal e mundanal nos Iunyen nis saparen(separen) de la bona obre e del bon proposit spiritual. Germana mia en Jhesu-Crist molt amada oges la sentencia e paraule de sant Isidre qui diu molts canonges monges e santes fembres monges per amor de lursparentes se ambolquen es giren es regirenen les ancies terrenals barales querimonies e grans plets e per fer profit a lurs parents perden lursanimes com empero la discrecio deia esser ordenada en tals coses car la misericordia que mostran als stranysno deu esser deneguada als parents ans es dignecosa que donem a nostres parents asso que misericordiosament donam als estranys. Piadosa sor sapies que no devem haber en oynostres parents ans solament devem avorrir losampatxaments de aquelles coses quins fan desviar del dret cami. Per les vaques dels philisteus que portaven la arca de Deu a la terra de Israhel entenem lestamentde aquells qui lexen lo mon per amor de Deu caraxi com los philisteus junyien les vaques al joue tencaren e enclogueren los vadells (vedells; vitela; vedella) en una casa e passaren la archa de Deu sobre lo carro aximateix lo jou de Jhesu-Crist leuger e suau es stat posat sobre lo cap dels servents de Jhesu-Crist e axi com les vaques mugien per amor de lursfills empero nos giraven a la dreta part ni a la squerra ans anaven per lur cami dret fins al loch de Bethsames qui era en la entrada de la terra de Israel per semblant forma deuen anar los servents de Jhesu-Crist per dret cami e ja per amor de lurs parents nosdeuen declinar a la dreta part ni a la sinestra de lurbon proposit ans deuen anar dret cami fins a Bethsames ço es fins a la intrada del regne celestial e axi com les vaques mugien per lurs fills per semblant forma les persones religioses deuen mugir per lurs parents ço es pregar Deu per ells que visquen en bon stament e que sien deliurats de mal e comformats en bon proposit. Germana mia en Jhesu-Crist molt amada axi com demunt he dit no devem avorrir nostres parents ans los devem amar mas segons diu sant Augusti en tal forma losdevem amar que sins son contrariosos ens ampatxenla via per anar a Deu sol nols som obligats de donarlusla sepultura. Tu cara sor es exida abAbraam de la tua terra de la tua generacio e de la casa del teu pare e es venguda en la terra la qual Deus te ha mostrada ço es en lo monestir. Prechtedonchs que perseveres en aquell en bones obres e en bona vida en guisa que apres la tua mort pusques reposar en lo si (el seno) de Abram (Abraham, Ibrahim) ço es en lo repos benaventurat de Paradis. Tu germana miaen Jhesu-Crist molt amada es exida ensemps ab Lotde Sodoma ço es de la vida del segle perquetprech que no mires detras ab la muler del dit Lot car saries feta a les gents eximplide gran perversitat ço que Deus no vulla ans te prech quet salves ab Lot en lo muntço es en lomonestir en lo qual dons als altres eximpli de santedat. Tu honesta verge es exida abJosue de Egipte ço es de aquest segle prechte que muyres ab ell en lo desert ço es en lomonestir hon Deus te ha apleguada mannacar donat ta pa de paraule celestial. Perque sormolt amada en Jhesu-Crist amonestte e prechte que perseveres en lo monestir axi com has començat vellant pregant cantant e contra lo diable vigorosament batallant en guisa que vencent tots los enemichse sobrant totes les delectacions de aquest mon pusques venir ab Josue a la terra de promissio ço es a la benaventuransa de la vida celestial hon meresquesveure la fas del perpetual sol Amen.