Capitol XII. De la amor de Deu.

Capitol XII. De la amor de Deu.

Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli aquell qui ama a mi e complira lo meu manament lo meu pare lo amara e yoe ell vindrem a ell e farem en ell nostra habitacio. Sant Johan apostol diu amem Deu car ell nos ha primerament amats. Aquell qui ama Deu pregua per los seus peccats e gardar sa de aquells. Sor molt caraama a Deu e invoquel a la tua salut car amor es vida e oy es mort. Deus no vol esser amat solament de paraula ans vol esser amat ab pur cor e ab bones obres. No ama Deu aquell qui menyspresa sos manaments. No es en la terra la pensa de aquell qui ama Deu ans es en lo cel car per tostemps desiya les coses celestials. Mes devem amar Deu que pare ni mare la raho es aquesta per ço com ell a fet ab ses propies mans nos e nostres pares. Axi ho diu lo Psalmista ell nos ha fetshe no pas nosaltres mateys. Mayors coses nos ha donades Jhesu-Crist que nostres pares e per çolo devem mes amar. Folla cosa es amar altri mes que a Deu. Aquell qui mes ama la creatura quel Creador fa molt gran peccat e aquell qui la amor de la creatura posa davant a la amor del Creador fa gran errada. Donchs sobre totes coses devem amar a Deu. Prechte honesta verge que tu digues axi de Jhesu-Crist ab amor singular lo meu amat ama a mi e yo ama ell lo qual fa sa pastura entre liris fins que passelo dia e les ombres sien en declinacio. Prechte sposa de Jhesu-Crist que digues manifestament lo meu amat siaacompayat a mi en lo vincle de caritat e de amor e no sere coniuncta e acompayada a ell en amor e dileccio lo qual sta entre los liris çoes alegres e adalites entre les virtuts que son belles e odorificants e entre los chos e compayes dels angels e de les vergens fins que passe lo dia e les ombres sien en declinacio ço es fins que sienpassades les scuradats de la present vida e apparega lo die ço es fins que vingue la claredat de la eternal benaventuranse. Sor molt cara sapies que obrees de justicia amar Deu de tot son cor e unirse ab ell de tota la sua volontat per ço com ell es sobiran be. Amar lo sobiran be es sobirana benaventuransa. Aquell es bo qui ama Deu e aquell qui es bo es benaventurat. Tant com lommes amara Deu tant sera mes benaventurat. Amor es propia e principal virtut dels sants. Molt amada sor per ço ho dich que neguna amor de aquest mon not separ de la amor de Jhesu-Crist. Sposa de Jhesu-Crist prechte quemdigues alguna cosa de la amor del teu spos celestial. Un fexet de mirra es lo meu amat a mi loqual habitara entre los meus pits ço es la memoria e amor de Jhesu-Crist spos meu sera tostemps entre losmeus pits ço es en lo meu cor e sis vulla en les prosperitats sis vulla en les adversitats tostempsreduhire a la mia memoria tots los bens quemha donats e ham amada e es mort per mi e essenpugat al cel e per ço que yo vingua a ell appellam dient vine del mon del Libano e seras coronada. La ma esquerra de Jhesu-Crist espos meu sta sotslo meu cap ço es lo do del Sant Spiritreposa en mi en aquesta present vida e lenteniment de les santes Scriptures sia en la mia pensa per ço quel conegue el ame perfetament.La sua man dreta abraçaraço es me fara venir a la eternal benaventurança. Cara sor pregua los servents de Jhesu-Crist qui son ab tu e digueslus ornaume de flors e recumpliume de pomes car yo langueschper amor del spos meu Jhesu-Crist. O vosaltres santes germanes mies les quals ja amats Jhesu-Crist sobre totes coses e no posats res dauant la sua amor ornaumeab eximplis de bones obres e mostratsme com poretrobar Jhesu-Crist amat meu car per la sua amor sonenmalaltida. Aquesta amor es dolça aquesta dolor es suau aquesta malaltia es santa aquesta amor es casta aquest aiustament es sens tota temeritat o folliaaquest aiustament es virginal aquest abraçament es sens tota corrupcio. O vosaltres santes germanes miesornatsme de flos ço es de aximplis de bona conversacio car tota languesch per amor del meu Jhesu-Crist. Honesta verge vertaderament enmalaltex e languex per amor de Jhesu-Crist spos teu si tot quant es en lo present mon menyspreses per la sua sola amor. Tu vertaderament jaus malalta en lo lit de contemplacio per amor de Jhesu-Crist si a ell ames sobre totes coses tu vertaderament per amor de Jhesu-Crist es malalta si mes ames les coses celestials que les terrenals tu vertaderament langueyse languint jaus en lo lit de dolça e amorosa suavetat spiritual si en les santes obres es fort e en les obres terrenals es flacha. Sor molt amable en Jhesu-Crist si tu ames Jhesu-Crist de tot bon cor e no poses res davant la sua amor tu te alegraras ab Jhesu-Crist espos teu en lo regne celestial. Si tu seguiras
Jhesu-Crist ab tota la tuapensa el amaras ab tota la tua força creu que sens tot dubte tu talegraras ab ell en la celestial terra el seguiras ab les santes vergens en tot lochhon ell ira. Si ab tota la tua devocio te acompayarasab Jhesu-Crist o a ell nit e dia suspiraras en aquest segle creu sens tot dubte que ab ell te alegraras en lo palau celestial e cantaras entre aquels chors celestials aquells dolços ymnes axi com es scrit tu qui vius e stas entre les flos de liris circuit de valls de les santes vergens espos bell e resplendent e glorios donant premis e loguers a les sposes en tot loch hon vas te seguexenles vergens e corren detras tu cantans gloria e lausympnes dolços e molt plasents. Cara sor per tal te dites les precedents coses que tu ams Jhesu-Crist sobre totes coses e que no poses res davant la sua amor. Prechte sor molt amada que no sentes altre dolçor en aquest mon sino la de Jhesu-Crist. No vulles belesasino la de Jhesu-Crist per amor de Jhesu-Crist. Plora per amor de Jhesu-Crist te plany fins quel meresques veure regnant a la dreta part del seu pare Amen.

Capitol XI. De tristicia.

Capitol XI.De tristicia. 

Diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli dichvos per cert que vosaltres plorarets e gemegarets e lo mon alegrar sa. Vosaltres vos entristaretsmas la vostra tristor se convertira en goig. Salamo diu lo cor goyos alegra la cara lesperit trist se aterra en la tristor de la anima lo coratge goyos fa la edad plasent e lespirit trist descecha los ossos. Fill meu not plangues nit clams en los bens que has e en tota cosa quet sera donada no hages tristicia de mala paraula tota plaga es tristor de cor e alegria de cor es vida del hom. Cor malvat donara tristor e lom savi li contrastara a aquella. Per tristor se cuyta a la mort. Tristor enclina lo cap del cor. Cor alegre fa bon fors e los ossos del hom tritse descequen. Sant Ambros diu lom trist tostemps malicieya e entristeex Lesperit Sant qui habita en ell. Encara asso mostra Lapostol dient no vullatscontristar lo Sant Spirit qui habita en vosaltres en lo qual sotssanyalats en lo die del babtisme. Adonchssor molt cara prechte que no entristeesques lo Sant Spirit qui habita en tu per tal que not derencleschasepara de tu tot dupte e tota angoxa car cascuna de aquestes coses entristeex lo Sant Spirit separa de tu tristor car germana es de desfianse e de congoxa. La tristor mundanal es la pus mala cosa que sia en lo mon e nou molt als servents de Crist. La tristor mundanal nafratrencha los servents de Deu. Lespirit Sant no soste tristicia carnal. Adonchs sor molt cara vist tu matexa de alegria e goig spiritual lo qual davant Deu obte e impetra gracia. Tot goig spiritual es per tostemps bo. Cogita en be e menyspresa la vana tristor. Si lo goig spiritual no fos bo no diria loPropheta vosaltres justs alegratsvos en lo Senyor.- Poriesme tu dir cara sor (sic; lo repite infinidad de veces: cara : querida, sor: sorore: hermana : soeur francés) o frare meu si la tristor es ten mala e nou axi als servidors de Crist perque donchs diu Salamo lo cor dels savis es alli hon ha tristicia e lo cor dels fols es alli hon ha alegria. - Sor molt amada asso que diu Salamo de la tristor dels savis e del goig dels fols nos deu entendre sino de la tristor spiritual e de la alegria mundanal. Lo cor donchs dels savis es alli hon ha tristor speritual e lo cor dels foylls es alli hon ha alegria carnal e mundanal. Aquells qui segons Deu han tristor son savis e aquells qui segons lo mon han goig son folls. E per so diu en Lavengelihaiats goig e alegratsvos car los vostres noms son scrits en los cels. E sant Pau diu siam quasi trists masalegremnos en speransa. Item diu Lapostol en altre lochalegratsvos per tostemps en Deu. Altre veguadavos dich queus alegrets. Adonchs la tristicia spiritual es bona mas la tristor que proceex de la cobeyanse de les coses corporals es mala. De la tristor spiritual es dit benaventurats son aquells qui aci ploren carells seran consolats de la tristicia mundanal. Diu Salamo la tristicia na morts molts en la qual no ha algun profit. Item del goig spiritual es scrit alegrats lo cor de aquells qui cerquen Deu. Item del goig mundanal es scrit aylassosqui ara riets car temps vindra que vosaltres ploraretse gemegarets. Sor molt cara prechte que ogesasso que diu lapostol sant Pau la tristicia que es segons Deu fa venir al hom salut de penitencia e la tristor de aquest mon porta mort. La oracio del hom qui es tostemps trist no ha virtut ni pot puyar a Deu. Com la tristor se mescla ablo nostre spirit la oracio que fem no es acceptable ni plasent a Deu car es flacha e no pot puyar al cel. Perque sor molt amable lexa la tristicia cessa esser trista foragita de tu la tristor not vulles donar molt a tristor no perseveres en tristicia no dons lo teu cor a tristicia. La tristor es un dels VII vicis principals e per so deu esser molt esquivada per tots los servents de Crist. E per so diu sant Isidresi tu vius justament e bona nul temps seras trista. La bona vida tostemps es goyosa. Perque honesta sor foragita de tu tota tristor car axi com la arna menja la vestidura e axi com lo verme rou lo fust axi la tristor rou lo cor. Deveia donchs lo teu corde tota tristor carnal e mundanal e lavors la tua oracio sera plasent a Deu. Sor molt amada plora donchs en la recordacio
dels teus peccats e alegret en la amor de Jhesu-Crist spos teu plora en la memoria dels teus peccats que has fets e alegret en la sperançadels bens celestials hages dolor de les tues passades culpes e negligencies e alegret de la prometençadel regne celestial quet es feta entristexte dels passats peccats teus e alegret del goig de la eternal retribucio al qual te aport aquell al qual has apparaladahabitacio en lo teu cors virginal Amen.

Capitol X. De puniment de cor.

Capitol X. De puniment de cor. 

Puniment de cor es humilitat de la pensa lo qualpuniment proceex de la recordacio del peccat o de la temor del juhi. Aquella compunccio o puniment es perfeta qui foragita de si tota delectacio de les coses carnals e ab tot lestudi de la sua pensa forma la sua intencio en la contemplacio de Deu. Dues compunccionso puniments ligim o trobam la primera conpunccio es com la anima del servent de Jhesu-Crist es ferida e punida reduhinta memoria los mals que ha fets. La segona es com la dita anima sospira per lo
desitg que ha de la vida eternal. En quatre guises es punida la pensa del hom just. Primerament es punida per memoria dels peccats segonament per recordacio de les penes dinfern tercerament per la consideracio de la peregrinacio de la present vida quartament per desitg de la eternal gloria. Volenthi venir espetxadament tot peccador sapia que lavors es visitat per Deu com es punit fins a provocacio de lagremes car sant Pere lavors plora com Jhesu-Crist lo mira axicom es scrit giras Jhesu-Crist e mira sant Pere lo qual exintse de la casa plora agrament. E per so diu lo Psalmista mira ço es Jhesu-Crist e la terra tremola escomogue. Lavors tremola la terra com lo peccadorse convertex a lagremes. Amoneste donchs molt cara sor que en la tua oracio reduesques losteus peccats a memoria ab grans lagremes caraquell qui no ha compunccio ni contriccio no fa pura ni neta oracio. Sor en Jhesu-Crist amada oges los exemplis dels sants qui ab compunccio e ablagremes han obtenguda venia e absolucio de lurspeccats davant Deu. Anna mare de Samuel per compunccio e lagremes meresque haver fill hoce obtengue de nostre Senyor Deu do de prophecia Daviuper conpunccio e lagremes obtengue venia e perdo del homeye del adulteri que havia comesos. Axi loy dixNatan propheta no morras car Deus ha remes lo teu peccat. Tobies per compunccio e lagremes meresque reebre sanitat de la sua çeguetate consolatio de la pobresa. Axi loy dix langel Raphaelgoig sia a tu per tostemps hages bon cor car Deus teguarra en breus dies. Maria Magdalena per compunccio e lagremes meresque oir de Jhesu-Crist los teus peccatste son remesos. La mia sor venerable per tal he proposat a tu eximplis de sants que les lagremes de compunccio sien a tu dolçes e suaus. Primerament bo es tresor desiderable qui nospot esmar (semá, semar) en la sua valor e es goig singular qui ve en la pensa del hom. La anima que en la sua oracio ha compunccio aprofita en la sua salut. Lom fortsno deu esser menys loat en lo plor que en la batalla. Donchs com nos apres del babtisme hajam ensutzidanostra vida devem bateyar e lavar ab lagremesla nostra consciencia. Alli hon haura lagremes alli sera ençesfoch spiritual qui illuminara los secrets de la nostra consciencia e de la pensa. Les lagremes dels penidentsper babtisme son jutyades per nostre Senyor Deu. Sor molt amada en Jhesu-Crist si tu has compunccio divinal benaventurada es. La compunccio del cor sanitat es de la anima. Puniment de la pensa illuminacio es de la anima car lavors esilluminada la anima com es punida fins a lagremes. Puniment de lagremes remissio es de peccats car lavors son relexats los peccats com son reduhits a memoria ab lagremes. Puniment produex Lespirit Sant a hom car com Lespirit Sant visita la pensa tantost plora hom sos peccats.
- Poriesmetu dir cara sor (sic; se repite muchas veces antes; sor: hermana) o frare meu diguesme quines son les causes e rahons de nostra dolor per las quals ploram en aquesta vida mortal. - Sapies cara sor que les causes o rahons son IIII car ploram per nostres peccats per les miseriesdaquest mon per la compassio del proisme e per la dilacio o triga del premi celestial. Per los peccats plorave aquell qui deya cascuna nit lavare ab les mies lagremes lo meu lit e ables dites lagremes regare lo meu capçal. Aquest metex gemegave de les miseries de aquest mon com deya aylas que la mia peregrinacio es massaalongada. He feta ma habitacio ab los habitadors de ceda la mia anima per lonch temps es feta peregrina. Jhesu-Crist per compassio plora sobre Latzer e sobre la ciutat de Jherusalem dient o ciutat si sabieslos mals quet han sdevenir. Sant Pau nosmane quens alegrem ab los quis alegren o que plorem ab los qui ploren car ell per compacioplorava e deya qui es malait que yo nousia per la dilacio o triga del premi celestial. Ploraren los justs dient o ciutat de Sion nos remembrantsde tu sehiem e ploravem sobre los fluvis de Babilonia (rius; ríos; by the rivers of Babylon...). La present vida es mort car es plena de miseries e no es terra propia ans es via e cami e la dita vida no es en casa mas es en exili. En aquest mon no som en nostre ciutat ans som en peregrinacio car diu sant Pau que no havem aci ciutat propia ans anam a la ciutat celestial. Sor molt amada prechte que primerament plors tos peccats apres plora per les miseries daquestmon e puys per la compacio del proismederrerament per la amor de Deu e per la triga del premi celestial. Honesta Verge prega Deu ab tota devocio quet don ver puniment de pensa e contriccio de cor. Lo puniment conte e posseex dins si Jhesu-Crist fill unigenit de Deu segons que ell matex nefa testimoni dient yo e mon pare vinrem a aquell quim amara e farem en ell nostra habitacio. Alli hon habundenlagremes no si poden acostar males cogitacions car noypoden metre rayls. Les lagremes nos donen tostemps gran confiansa davant Deu. Sor en Jhesu-Crist molt amada oges la veu de Jhesu-Crist espos teu dient levet amada mia vinaper amor de mi ja es passat livernles pluges son passades e sen son anades les flors son apparagudesen la nostra terra vengut es lo temps del poder la veu de la tortra (tórtola; tórdola) es oyda en la nostra terra. Aquesta veu es la veu dels apostols e dels qui preiquenen la Sglesia. La tortra es aucell molt cast loqual volria tostemps posar son niu e habitar en arbres alts e sobirans e signifiquen los apostols e losdoctors altres qui poden dir la nostra habitacio es alt en loscels. La dita tortra ha gemech per cant e signifique los plors dels sants qui provoquen los homens a plors e a plant (plany) dient homens quiusplorats e gemegats. Adonchs honesta sor pren eximpli de aquesta tortra e plora per amor de Jhesu-Crist sposteu fins quel pusques veure regnar en la cadira del seu regne. Mes te val plorar per amor de Jhesu-Crist que per temor del infern. Diu lespos belles son les tues galtes (les de la cara o les de un atre puesto?) axi com les de la tortra. Natura es de la tortra que si una vegada pert per mort la suacompayia non cerca daqui avant altre. O sposa de Jhesu-Crist sies semblant a la tortra e plora nit e die per desitg de Jhesu-Crist spos teu qui sen es puyatal cel per tal que tu pusques veure la sua façell seent a la dreta part del pare. Les tues galtessien belles axi com de la tortre la qual sol esser molt vergonyosa. Sor molt honorable tu has galtes de tortra si per vergonya del teu spos Jhesu-Crist no fas res contra la sua volentat.Les galtes has de tortra si per amor e reverencia de Jhesu-Crist postposes les coses qui son a ell desplasents. Les galtes has de tortra si no has altre amador sino Jhesu-Crist. Adonchs sor molt cara lave continuament los teus peccats ab lagremes lavatots jorns les tues negligencies ab contriccio e ab lagremes lava ab lagremes les trasgressions del teu orde aconseguex ab lagremes remissio de tos peccats ab lagremes e ab sospirs aconseguex los goygs eternals plany les tues iniquitats plora los mals dels teus vicis remembretenab plors los mals que has fets regua la tua pensa ab la ona de plor provoca lo riu de lagremes lava ab lagremes los mals que has fets destrouex ab ruina de lagremes los mals que has
comesos. Honesta verge fes que plors los teus peccats en aquest segle fes per manera que pusques dir a Deu tu Senyor meu has posades les mies lagremes en la tua presencia. Sor molt cara sino plorsles tues iniquitats en aquesta vida mortal com diras a Deu les mies lagremes me son stades pa loqual menge nit e dia. Amonestte donchs sposade Jhesu-Crist que en aquesta vida mortal plors tospeccats per so que meresques esser aconsoladaen la terra celestial axi com es scrit benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats.