Capitol XV. De misericordia.

Capitol XV. De misericordia. 

Sor molt cara nostre Senyor diu en lo seu Evangeli beneytsson los misericordiosos car ells aconseguiran misericordia. Siats misericordiosos axi com lo vostre pare celestial es misericordios. San Pau diu siats losuns als altres benignes e misericordiosos e vestitsvos les entramenes de misericordia axi com a elets de Deu e homens sants. La pietat a totes coses es profitosa. Salamo diu que mes plau a Deu fer misericordia e juhi que no fa fer sacrificis. La misericordia dona loch a cascusegons los merits de les sues obres. Tota misericordia deu esser enves si e son proisme. La misericordia pren nom de haver compasio de la miseria daltri. Aquell qui no sera misericordios a son proisme no pora obtenir la misericordia de Deu. Prechte sormia molt amada que tostempste vagen davant misericordia e veritat. Null temps desempars misericordia. Gran be faras a la tua anima si es misericordiosa. Aquell qui ha misericordia de son proisme aconseguira la misericordia de Deu. Sor molt amada aço que tu posseex estoiaho (estalviá, estalviau) pera fer misericordia. Com faras misericordia fesla sens murmuracio. Aytal com sera la tua intencio tal sera la tua obre. No ha misericordia alli hon no ha benvolença. Lo be que fas fel per esgart de misericordia no pas per vanagloria. No faces res per tal quen siesloada sino solament per la eternal remuneracio. No faces res per haver temporal honor sino solament per lo eternal loguer. No faces res per raho de haver fama sino solament per aconseguir la vida eternal a la qual te vulla aportarDeus qui es tot poderos Amen.

Capitol XIIII (XIV). De compassio.

Capitol XIIII (XIV). De compassio. 

Molt cara sor oges aço que diu Jhesu-Crist nostre Senyor tot quant be volets queus facenlos homens vosaltres fets a ells car aço es la ley e doctrina dels prophetes. Sant Pau diu alegremnosab los quis alegren e plorem ab los qui ploren. En altre loch diu resebets los malats e haiatspaciencia a tots. Salamo diu aquell fa gran peccat qui menyspresa son proysme. Serva fe al teu proisme com vinra a pobresa per soquet alegres en los seus bens en lo temps de la tribulacio serva fe e amor a ton proysme per so que hages part en la sua eretat. Aquell qui cava lo clot o la cova a son proisme caura en aquella e aquell qui aparella e obre la cijahon cayga son proysme perira en aquella. Per tal diu lo Psalmista ha uberta la cija (sitja, sitges; lo sechá a Valjunquera) e hala cavada e es cayguten la cova que havia feta. No ama perfetament lo proisme aquell qui no li aiuda en la necessitat. Tant com socorrem a nostres proismes per compassio tant nos acostam mes al nostre Creador. En tal forma devem haver cura e ansia de nos mateys que no posem a negligencia la cura de nostre proysme. Adonchs sor molt amada aço que no volries que a tu esdevingues no desitgs que esdevingue a ton proysme. Hages dolor de les miseries dels altres plora en les malalties dels altres sies trista en les malalties dels altres com enmaleltiras sta ferma e forts plora los mals dels altres axi com losteus propis planyte ab los quisplayen gemegua ab los qui gemeguen sangloteya ab los qui sanglotexen plora ab los qui ploren sies aytal als altres quelsdesiges que sien a tu no façesa altri açoque tu no volries sostenir no faces mal a altrie aço per tal que no sostengues semblants mals axisies piadosa en los mals daltri com en los teus propis per ço que no stimes tu en una guisa e losaltres en altre. Si ton enemich cau no ten alegres. En la destruccio de ton enemich not exalçes. Not alegres de la persequcio de ton enemich per ço que no vingua semblant mal o altri sobre tu. Not exalçes per lo decayment de ton enemich com per ventura Deus convertiria la sua ira sobre tu. Aquell quis alegra sobre
lo decahiment e destruccio de son enemich tost veura lo mal que li sobrevindra. Hages donchs compassio humanal al miserable. Porta dolor de compasio al pobre. Hages amor e misericordia al aterrat. Si ton enemich ha fam donali menjar si es assedegat donali a beure. No menyspreus los pobres no viltengues los frayturosos no esquernesques nit ries dels pubils negunos partesca de tu trist nos partescha negu confus de tu visita los malalts consola los flachs e pauruchs per ço que meresques esser aconsolada per nostre Senyor Deu en la eternal benaventurança Amen.

Capitol XIII. De la amor del proysme.

Capitol XIII.De la amor del proysme. (proisme; prójimo)

Sormolt cara. Lo Senyor nostre Jhesu-Crist dix als seus dexebles en asso conexeran tots que sotsdexebles meus. Sius amats los uns als altres tots los feels christians son dexebles de Jhesu-Christ. Cascues dexeble de aquell la doctrina del qual seguex. Adonchsaquell que vol esser dexeble de Jhesu-Crist ab tot sonstudi am sos proysmes axi com si mateix. La amor del proysme no fa males obres la rahoes aquesta car la amor es compliment de la ley. Sant Pau apostol diu amats en dileccio e amor axi com Jhesu-Crist ha amats vosaltres e ses liurat a mort per vosaltres. Sant Johan apostol diu aquell qui ama son frare habita en la lum e nos en ell escandal. Aquell qui avorrex son
frare viu en tenebres e va en tenebres e no sab hon se va car les tenebres li han enfosquits los ulls. Si es algu qui digue yo amDeu e avorrira son proysme mentidor es e no ha veritat en ell. Aquest manament havem de Deu que aquell qui ama Deu am son proisme lo qual veu com pora amar Deu lo qual no veu. E Salamo diu tostemps ama aquell qui es amich e lo proisme el amich es provat en la necesitat. Sant Augusti diu tu sobres lom ab humanal a (e?) temporal benaventurança e vençes e sobres lo diable ab la amor del proysme. Perque sor mia molt amada sapies que entre los servents de Jhesu-Crist no deu haver amor carnal sino spiritual. No es davant Deu pus bella ni pus plasent cosa que la virtut de amor. No ha cosa al mon que tant desitg lo diable com es apagar la inflamacio de amor e de caritat. La santa amor no ha escandel. Tot hom qui sia feel e leyal te per frare remembrant que bon mestre nos ha formats. La vera amor no ha amargor de escandel. Sor molt amada en la amor del proisme conexeras en quina forma poras venir a la amor de Deu. Axi com la amor eleva la pensa axi la malicia la acabuça. No pots amar Deu sens lo proysme nil proysmesens Deu. Tu serves vera caritat si ames lamich en Deu e ames lanemich per amor de Deu. Tant com seras larguae ençesaen la amor del proysme tant seras alta en la conoxensa de Deu. Si tu ames ton proysme en veritat lo teu cor sera en repos e tranquillitat. Aquell qui ha en oy son proysmees circuit e enrevironat de tenebres. Amant lo proysme purgues lul de la pensa a veure Deu. Emperomolt reverent sor amonestte que no ams hom al mon carnalment. Diu sant Ysidre molt es apregonat en vici aquell qui ama lom mortal carnalment mes que no deu. No podem abitarab Deu si no volem esser en aquest segle dun cor e de una volontat. Lamich es provat en la necessitat. Si volem servar los manaments de Deu devem amar nostres proismes axi com nosaltres mateys. Aquell qui sens dissimulacio o ficcio ama son proysme tost placcao ablanex Deu lo pare. Aquell qui ama lo proysmeno pot fer homey ni adulteri ni furt ni perjuri ni fals testimoni ni rapina ni porta enveya ni es litigos ni barallos. Adonchs honesta verge dichte que tots temps devem pensar en la amor de Deu e del proysme e aquella metre en obra en la qual penja tota la ley elsprophetes.
Si lo nostre proisme soste alguna tribulacio o malaltia o altre dampnatge o es en preso si havem dolor del seu mal lavors som dins lo cors de la Sgleya e si non passam dolor ja som separats del cors de la Sgleya. La caritat que cuyl o aiusta e munifica tots los membres de la Sgleyasi veu quens alegram de la ruina o destruccio del proysme tentostnos separa dels cors de la Esgleya. Tant sent lodolor lo menbre quant es aiustat e unit ablo cors e si lo menbre es tallat e separat del cors no pora sentir la dolor del cors. Aytal es tot christia qui nosdol del dampnatge e tribulacio congoxosa e necessitat del proysme anssen alegra car ja es separat e tallat del cors de la Sglesia. Nosaltres verge honesta si volem conservar la vera e perfeta caritat studiem nos de amar tots los homensfeels axi com nosaltres mateys e axi com Jhesu-Crist es cap nostre nosaltres merescham esser fets menbres seus en guisa que com Jhesu-Crist apparexera qui es gloria nostre nosaltres puscham esser ab ell en gloria per concordia de caritat e per amor de Deu e del proysme. Lavors es lamich vertaderament amat si no es amat per si sino per sola amor de Deu. Diu sant Isidre aquell qui son amich ama destempladament mes lamaper amor de si que per amor de Deu e allavores es hom contrarios a la bonesa e a la justicia de Deu com lexa e menyspresa lamich qui es posat en adversitat. La vera amistat nos desunix nis separa per tribulacio nis oblida per longuesa de temps mas honse vulla ques gir es regir lo temps ella roman ferma e segura. Pochs son los amichs qui fins a la fi amen caritativament. Aquella es vera amistat la qual no demana res que sia del amich sino sola benvolença e ama graciosament aquell per qui es amat. Adonchs sor amable en Jhesu-Crist amonestte que amis tos amichs en Deu ço es en tot be. Ama tos enemichs per Deu com axi es scritques façadient amats vostres enemichs e fets be e aquells quius han en oy. En altre loch diu si ton enemich ha fam donali a menja si ha set donali a beura. En altre loch se litg que la amor es germana de caritat james no fo caritat sens amor ni amor sens caritat. Honesta verge sapies que la amor es a nos necessaria en la qual les virtuts habiten segurament e de la qual nexen molts bens. Amor ha dues ales la dreta ala es amor de Deu la sinistrees amor del proysme. No es algu qui ab una sola ala puscavolar al cel. La raho es aquesta car la sola amor de Deu no pot aconseguir la eternal benaventurança. Verge savia pren ab tu aquestes dues ales per ço que francament puxes volar faent bones obres en guisa que vingues a la terra del regne celestial Amen.