Capitol XXI. De virtut de virginitat.

Capitol XXI. De virtut de virginitat. 

Les verges savies e discretes reberen lo lirien lurs cetres ab lanties. Sor molt cara oges aço quet dire les persones que son vergens de cors e de pensa no son folles ansson savies e poden exir e rebre lur espos per ço car han oli en lurs cetres ço es han castedat en lurs penses. Les que son vergens de cors e no de pensa no son discretes ans son folles e no poden exir a carreraal espos car no han oli en los çetresço es no han castedaden lurs penses. E per ço diu sant Ysidre que la verge de cors e no de pensa no ha premi en sa remuneracio. E Jhesu-Crist diu en lo Evangeli de les vergensfolles dichvos de cert que nous conech. Per aquesta raho amonest a tu sor mia molt amada que siesverge de cors e de pensa en guisa que apres aquesta vida meresquesesser posada per Jhesu-Crist celestial espos teu en lo talem(el tálamo) de Paradis. La virginitat ha doble do car en lo present mon no ha ansia del present segle e en la vida esdevenidora reeb premi de castedat. Aquells qui perseveren casts hevergens no es dupte que no sien eguals als angels. Les persones vergens seran pus benaventurades que les altres en laltre segle. E de aço fa testimoni Isaies qui diu nostre Senyor Deu diu als castratsyols dare loch en la mia casa e en losmeus murs e entrels meus fills e filles hauran nom perpetual e donarlus he cosa que no perira. Tots los peccatsreben perdo e remissio per la penitencia mas si la virginitat allenegua os pert nos pot recobrar en negunamanera del mon car jatsia que reeba venia e perdo per la penitencia empero nul
temps pot reebrela primera puritat en la qual era ço es sens corrupcio. Sapies sor molt amada que no aprofita res virginitat de la carn si noy ha integritat de la pensa. Les persones vergens quis gloriegen de lurs merits son acomparades a ypocrits car desigen haver de part de fora deuant les gents la gloria de bones obres la qual deurien possehir dins lur consciencia. Açoes la paraula ques litg en lo Evangelidient que les folles vergens no havien oli en lurslanties çoes no havien dins lur consciencia testimoni de bona obree glorieiarse defora davant los homens e no en lo cor davant Deu no val res. Paraules son de sant Augusti no aprofita res la virginitat de la carn la hon habita ira en la pensa. Gran diferencia ha entre la puritat virginal de la anima la qual null temps es stada
ensutzada per leiacogitacio e de la anima que es stada subiuguda(subiugada) a molta legea. Sor amable oges que diu sant Jeronim no aprofita res haver la carn verge si la pensa es corrumpuda no aprofita conservar la virginitat e integritat del cors sino refrenam lo cor de mala cobeiansa no aprofita la virginitat en lo cors si la caritat e humilitat se lunyenes pertexen del cor. Adonchs honesta verge prechte que sies verge de cors e de pensa prechte que rebes en tu oli de bones obres e que ençenesla tua lantea ab bones custumes e la illuminsab santes virtuts en guisa que com la veu cridara e dira veus lespos qui ve exitsli a carrerapusques exir a reebre lo teu esposcelestial per ço quet pos dins lo seu talem supernal Amen.

Capitol XX. De virtut de perseverança.

Capitol XX. De virtut de perseverança. 

Sor molt cara prechte que oges sant Geronim qui diu entre los Christians no cercam ni demanam les personas ja com comensen ans guardam a la fi e ja com perseveren. Sant Pau apostol mal comensa mes be fini e termena sos dies. Judes Scariot be comensa mas mal fini. Lo comensament de Judes hac laor e fama mas la fi de la sua vida es condempnada. Vanament es loat lo començament del hom si la fi de la aua vida es condempnada. Per aço diu sant Gregori que la perseveransa es virtut de la bona obre. Debades comensam lo be sil dereclim ans del terme de nostra vida. De aço parlant sant Isidre diu que no jutge Deu lom per la vida passada sino per la sua fi. Cascu sera salvat o demnat en lo dia de la sua mort car scrit es alli hon te trobare allit jutiare e la Maria Magdalena meresque veure Jhesu-Crist ressussitant per ço com havia perseverat en cercarlo. E per tal se diu en lo libre dels Cantichs en lo meu lit cerqui per totes les nits lo meu amat lo qual ama singularment la mia anima. Amonestte honesta verge que cerques Jhesu-Crist espos teu en lo teu lit ço es que cerques ab repos de pensa e ab separacio e ab contemplacio. Cercal per les nits ço en aquesta present vida gemegant e sospirant per tal que en la vida esdevenidora lo pusques trobar perfetament e veurel regnant en la cadira del seu pare cercal sens entrevall vivint tostemps be per tal que meresques veure la sua fas en lo regne celestial. Adonchs sposa de Jhesu-Crist cerca lo teu glorios espos per ço que puxes dir ab Daviu propheta la mia anima es molt assedegada de veure Deu qui es font viva. O e quan sera aquell die en lo qual apperexere yo e veure davant mi la faç del meu Senyor. Sapies verament que la tua anima es assedegada de veure Deu sil ama sobre totes coses verament ella es assedegada de Jhesu-Crist si per la sua amor mesyspresa totes les coses transitories e terrenals ardentment es assedegada si cobeia ab gran desitg de veure Jhesu-Crist regnar a la dreta part del seu pare. E de aço nos amonesta lo dit propheta dient cercats Deu perseverantment cercats la sua faç en per tostemps ço es en prosperitat e en tribulacio en pobretat e en habundanciaen malaltia e en sanitat en jovent e en velesa devem cercar Deu ab tota nostra pensa e ab tota nostra intencio per ço que merescam per ell esser fermats en santa conversacio e per ço quel merescam trobar e veure en lo regne celestial denegemnos de tota legea de la carn e del spirit car en lo die de la general resurreccio no poriem levar lo com al cel si no era ple de castedat ni poran veura la gloria de la divinal magestat sino aquells qui son purs e nets de cor. Sor molt amada creume que lo regne dels cels no sera donat als ociosos ni vagabunts ans sera donat als qui cerquen qui demanen e qui toquen a la porta car Jhesu-Crist diu demanats e reebrets cercats e trobarets tocats e seraus uberta la porta. La porta del regne del cel devem demanar ab oracio deu esser cercada ab bona vida e devemhi tocar perseverant en lo servey divinal. No es suficient cosa comensar la bona obra si ja aquell qui la comensada nos studia de portarla a bona fi aço que ab bona intencio ha comensat car mes val no conexer la carrera de justicia que si apres que hom la conex tornava atrasde la bona vida. Per so diu Jhesu-Crist en lo Evangeli que aquell qui met e posa la ma a laradre e mira detras no es digne del regne de Deu. Perque sor mia molt cara necessari es que toquem tots dies a les orelles de Deu tot poderos per lo desitg de la eternal benaventurança no defallint en los bens que havem comensats en guisa que com apparexera merescam esser deliurats delcarcer de aquesta mort e puscam venir a la porta de la celestial gloria. Sor en Jhesu-Crist molt amada bona cosa es a nos perseverar en lo servey de Deu car la persona que del monestir torna al segle es feta pus negra que los carbonse pus freda que carbons apagats. La raho es aquesta car per la peresa de la pensa son morts e apagats del foch de la caritat de Deu. E de aço diu sant Ysidre que aquells qui de bona vida tornen a mala per la cobeianse del mon son en tenebres ensutzits e solats ab la negror dels vicis e son lunyats e separats de la lum de la supernalclaredat. Aquells qui del monestir fugen al segle son separats de la compayia dels angels e acompanyats als dimonis aquells qui lexen e derenclexen la santa conversacio e devallen en la vida seglar son lunyats de la compayia de Deu e son subiugats a la diabolical senyoria. Sor mia en Jhesu-Crist molt amada considera que has fet reduex a la tua memoria don es venguda a que es venguda. Tu per amor a Jhesu-Crist has derenclite menyspresat tot quant es en aquest mon e per la sua amor has elegit lo monestir. Tu has comprat lo regne dels cels e has liurada tu matexa en preu de aquell. Studia donchs ab subiranadiligencia que no perdes lo regne lo qual has comprat ans feper guisa que pusques haver perpetualment lo be que lonch temps has desijat. Guarde que no perdes lo regneper lo qual has donada tu matexa en preu. Ogeslapostol sant Pau dient no sera coronat sino aquell qui feelment haura batallat. Aquell treballa e combat feelment qui persevera en bones obres fins al die de la sua mort. Aquell se combat licitament e leyal qui persevera en lo serveyde Deu sens frau e sens ficcio. Aquell servex a Deu diligentement qui porta a bona fi la obre bona que ha comensada. Aquell treballa be en bones obres qui acaba perfetamentles coses que ha be comensades. E per ço la santa Esgleya diu en lo libre dels Cantichs de les persones que perseveren en lo servey de Deu les vigues de les nostres cases son de cedre e les posts son de cipres. Les cases de la Esgleya son les congregacions dels feels qui servexen a Deu perseverantsen les coses que son de Deu. Lo cedre e lo cipres son arbres qui nos podrexen e signifiquen los santsde Deu qui ab desitg insaciable flamegen tots en la amor de lur Creador e perseveren en bones obres fins a la lurfi. Adonchs amable sor sies tu en la casa de cipres perseverant en bones obres e en bona vida e seras cedre si dones de tu matexa eximpli de bona vida a tes compayones e odor de bona conversacio. Verge santa tot aço he dit per tal que tu perseveres en bona vida axi com has be comensat. E per tal lo he dit que ab tota la tua pensa menyspreus la amor de aquest mon per tal ho he dit que null temps vulles derenclir la vida religiosa e pendre la vida seglar per tal ho he dit que null temps vulles desemparar la vida monacal e retornar al segle axi com lo ca torna al vomit. Amonestte sor molt cara que per tots los dies de la tua vida persevers e estigues en lo monestir e que null temps desitgs tornar en la vida seglar. Jot amonest que ab sobiran desitg ams lo monestir e que de tot lo teu cor postposes lo segle. Amonestte que tots temps stigues en la casa de Deu e james no vulles tornar al segle la raho es aquesta car en lo monestir ha vida contemplativa en lo segle ha vida tenebrosa en lo monestir ha vida santa en lo segle ha vida criminosa en lo monestir ha vida celestial en lo segle ha vida terrenal en lo monestir ha vida reposada en lo segle ha vida torbada en lo monestir ha vida pacifica en lo segle ha vida baralosaen lo monestir ha vida segura en lo segle ha vida contenciosa en lo monestir ha vida ab concordia en lo segle ha vida plena de guerres en lo monestir ha vida casta en lo segle ha vida luxuriosa en lo monestir ha vida plena de virtuts en lo segle ha vida plena de vicis en lo monestir ha vida de santedat en lo segle ha vida plena de iniquitat. Sor reverent prechte que oges los bens qui son en lo monestir e hou los mals qui son en lo segle oges les virtuts del monestir e oges los vicis del segle e tu has hoydala vida e tu has hoyda la mort. Adonchs en la tua presencia es lo mal e el be devant los teus ulls has la perdicio e la salut de la tua anima davant tu has la vida e la mort davant tu has lo foch e laygue. Esten la tua ma e eleges so que mes ames. Vet la carrera de Paradis e vet la carrera del Infern vet la carrera que porta a vida e vet la carrera que portaa mort. Donchs ves per aquella per hon mes amaras anar mas prechte que elegesques la millor. - Poriesme tu dir o frare meu lo teu consell reebre e la millor via elegire. Bon consell me dones e jo per la gracia divinal lo reebre. Bona cosa es a mi reebre lo teu consell e anar ab la aiuda de nostre Senyor Deu per la via que porta a Paradis. - Honesta verge yo ret gracies a Deu per ço com tu elegeys la millor carrera. Prechte donchs no lexes ni desempares la bona vida que has comensada. Per tostemps de la tua vida conserva lo bon proposit que has comensat de ben viure lavors sera la tua obre perfeta si dura fins a la fi. La salut es promesa als perseverants lo premi als perseverants es donat. No es hom benaventurat per fer be sino per ferlo perseverantment. Adonchs si tu perseveres en bones obres fins a la tua fi sies sertaque seras salva. Axi placia a Deu Amen.

Capitol XIX. De virtut de obediencia.

Capitol XIX. De virtut de obediencia. 

Molt cara sor oges les paraules de sant Pere apostol dient no es potestat al mon que no proceescha de nostre Senyor Deu e les coses que son ordenades per nostre Senyor Deu son ordenades. Perque apar clarament que aquell qui contrasta a la potestat contrasta a la ordinaciodivinal. Donchs no devem menyspresar les potestats o sien del mon o sien de la Esgleya car totes son ordenades per nostre Senyor Deu. Perque apar que com nos contrestam a nostres prelats per inobediencia lavors fem a Deu injuria o com per superbia e per inobediencia som rebellesa nostres prelats lavos fem contra los manaments de Deu. Com al nostres prelats som contumaçese inobedients menyspresam nostre Senyor Deu qui dix qui a vosaltres hou a mi hou ço es qui a vosaltres es obedient a mi es obedient e qui a vosaltres menyspresa a mi menyspresa. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada manifesta cosa es que aquell qui honra son prelat honra Deu e qui al seu prelat es obedient a Deusobeex. Aquesta virtud de obediencia loa Samuel propheta dient mayor cosa es obediencia que sacrifici e mes val obeir que oferir lo grex del molto carquax peccat de miia ydoletria es contrestar al prelat e quasi zel e afeccio de ydolatrar es no voler creure ni obeir a son mayor. Maria germana de Aaron murmura per superbia e per inobediencia contra Moyses germa seu e tentost fou ferida de lebrosia (lepra). Aquesta Maria la qual murmura contra Moyses prelat o germa seu al qual fou rebelle e inobedient significa la anima de cascuna persona la qual murmura contra son prelat al qual no vol obeir ni vol reebre los manaments de la suasalut. E per ço com no vol per obediencia reebre losmanaments de son prelat es ferida ab lebrosia de peccats. Samblant legim de Dathan e Abironqui ab gran superbia e inobediencia se levarencontra Moyses e Aron tentost hagueren pena caraxi com diu lo Psalmista obris la terra e beguesDathan caygue sobre tota la congregacio e compayiade Abiron. Item diu lo Psalmista lo foch se ences en la lur sinagoga e la flama crema los peccados. Per semblant forma com Ozies rey mogut de superbia e per inobediencia e rebellio hagues pres loencenser e volgues sacrificar contra la ley divinal tentost fou ferit de lebrosia e maculaten lo front. Saul rey perde lo regnee caygue en mans de sos enemichs per ço com foudesobedient. Jonas propheta fugi per inobediencia e beguelse un pex el acubuçaen la pregonesa de la mar. Adonchs molt devem guardar de levarnos contra nostres prelats per inobediencia per çoque Deu en persona de aquells qui tenen son nons visitasprament e dura. Sapies amable sor que Deus ha posats los prelats en la santa Esgleya per nostra salut per ço quens proveesquen e que reten comtea Deu per nosaltres ens garden de fer mal. E per ço diu lapostol sant Pau obeyts a vostres prelats e siatslus sotsmesos axi com aquells qui han retreraho de les nostres animes. Los prelats han a guardar e regir la cabana de Jhesu-Crist molt esvelladament e abgran ansia dels quals se litg en lo libre dels Cantichs que sexanta homens forts e vigorosos circuexen (circundar, rodear) lo lit de Salamo tenints coltels(coltells, ganivets; gaviñets) en les mans com homensadoctrinats en fet darmes portants espases sinyidesen lo costat e açoper los temos de la nit que es perillosa.
Lo ver Salamo es Jhesu-Crist lo qual es tot pascifich carha refermada pau entre Deu e los homens. Lo litde Salamo es la congreguacio o aiustament dels feelschristians en la qual Deus habita e reposa. Lo dit litde Salamo circuexen sexanta homens forts. Aquests son los prelats de la santa Esgleya los quals defenen castigant reprenent corregint e amonestant circuexen la Esgleya de Deu anant contra los vicis e contra los enemichsvisibles e invisibles los quals sexanta son dits forts carlos prelats de santa mare Esgleya deuen esser perfets e forts en la observacio dels manaments divinals.
Tots aquests tenen coltels ço es la paraula de Deu car ablur preicacio deuen rependre los vicis e peccats de lur poble. Son molt abtes forts en batalles carnecessari lus es que sien instruits en les batalles spirituals. Cascu porta la espase sinyidasobre lo costat.
Los prelats de la santa Esgleya tenen spases sobre lo costat sinyides carprimerament deuen tallar e separar los vicis de si mateyse apres los del poble quils es comenat.
E totes aquestes coses fan per les temors de la nit ço es per los amagats agayts dels malignes speritsqui en la nit de aquest mon agayten regeu losprelats en guisa que com los hauran enganats pusquenmacular e sollar lo lit de Salamo ço es la congregacio dels servents de Deu. Sor molt cara per ço te dites aquestes coses que tu conegues com devotament e com humilment devem obeyr als prelats de la santa Esgleya. Obediencia es aquella sola virtut que les altres virtuts empelta(empeltá, empeltar: injertar) en la pensa e les conserva en aquella de la qual diu Salamo mes val obediencia que sacrificis de animals car en lo sacrifici de la bistia es ofertae matada la carn daltri e per la obediencia la nostra propria volontat es oferta e ligada. Lo obedient envidesparle de ces victories car com obeex humilment a la veu daltri sobra e vençsi matex dins lo seu cor. Adam caygue dins linfern per ço com fou desobedient e Jhesu-Crist senpuya als cels per ço com fins a la mort fou obedient a Deu lo pare. Axi com per la inobediencia de Adam som fets molt peccados axi per la obediencia de Jhesu-Crist som fets molt justs e axi com per lo peccat de Adam tots los homensforen condempnats a mort axi per la justicia de Jhesu-Crist aconseguexen justificacio de vida e axi com la desobediencia del primer pare nostre ha engenrada la mort axi la obediencia de Jhesu-Crist ha engenrada la vida. Adonchssor molt amada en Jhesu-Crist sapies que si per amor de Jhesu-Crist seras obedient a tos prelats regnaras abJhesu-Crist en los cels. Null temps digues aspra ni dura paraula contra la abadessa mare tua nulltemps vulles rebellar a tos prelats nulltemps contrastes a tos presidents o regidors. Honra aquells qui han mayorsciencia e son de millor vida. Honra a cascu segons lomerit de la sua santedat. Al qui es maior grau de dignitat fes maior honor. Not eguals ab aquell qui es maior en grau que tu. Als pus entichs que tu fes reverencia e obediencia e complex humilment lursmanaments. Dona loch a la auctoritat dels maiors. Servex als maiors de tu matexa. Siesobedient a tots en los manaments laguts e honests. Empero sposa de Jhesu-Crist en tal forma siesobedient al hom que no ofenes la voluntat de Deu. Nulltemps sies obedient en males obres. No obeesquesa aquell quit mana fer coses de peccat. Com te manaranque faces mal noy consentes. No vullesobeir a potestat del mon en cosa que sia mala posat encara que to manassen sots pena de obediencia hoc e que ten deguessen turmentar. Com mes val sostenir molt que complir los mals e inichs manaments. Mes val esser degollada (des+gola; coll; cuello) per ma de hom que no esser comdempnada en lo juhi eternal.
No es sens culpa aquell qui ha observada obediencia en fer males obres. Adonchssor amable prechte que sies obedient fins a la mort e Deus donar ta corona de vida Amen.