Capitol XXIIII (XXIV). De abstinencia.

Capitol XXIIII (XXIV). De abstinencia.

Perfet deiuni es com lomfora ço es com lo cors deiuna e lomdintre ço es com la anima fa oracio. Oracio acompayada abdeiuni pus leugerament penetra lo cel per lo deiuni e per la oracio la pensa del hom es aiustade als angels e unida ab Deu. Los deiunis son fortsarmadures contra les temptacions dels dimonis. Per deiunis e oracions son vençutslos diables. Sor amada en Jhesu-Crist vols hoir quina es la cosa que restreny mes la luxuria. Pories tu dir hocprechte que mo digues. Oges donchs amable sor en Jhesu-Crist sapies que per deiuni la fornicacio es sobrada per deiuni la fornicacio es restreta. Si lo ventreno es sadollat no senyoreiera luxuria lom. La abstinencia venç la carn refrena la luxuria trencha los moviments de la carnalitat. La abstinencia romp la vigor de la fornicacio. Per fam e per set es destruyda la luxuria. Fam e set vençen la luxuria. La pensa que es lassada e agreviada per multitut de viandes destroex la vigor de la oracio. Aytalcom es la carn que sta gran temps sens menyar aytales la anima que no reeb sovin viande de la paraula divinal. Sant Jheronim diu quels deiunis deuen esser moderats per ço que no aflaquesquen massa lo ventrell e la vianda pochae temprada es profitosa al cors e a la anima. Lo ventre ple de greix no pot nodrir subtil enteniment. Molt mes val reebre tots dies pocha viande que no fa meniar tart e molt. Pocha viande e ventre tostemps famolentvalen mes que deiunar tres dies sens menjar e beure. Aquell deiuna be quis abste de tots vicis e de peccats que de viandes no ha bona abstinencia en lo ventre qui es massa sadollat. E per ço diu sant Ysidre que aquell rumina e mastegua tot lo die gualines en la sua pensa qui tot lo dieapparella com pora al vespre recomplir lo ventre. Lo ventre buyt fa vinclar hom en la oracio car lo ventre qui es massa ple fa lomdormir massa excessivament no podent be vellar com lo ventre es ple de viandes.
Sor amable prechteque desceques lo teu cors per desig del regne celestial per ço que complesques la paraula del Psalmista dient la mia anima es stada mol assedeiada de Deu e la mia carn ne soste gran set. La carn es assedeiada de Deu com per lo deiuni se abste es desceca. Sor en Jhesu-Crist molt amable creu a mi que si en aquesta mortal vida has perfeta fam e perfeta set de veure Deu per aço seras sadolladaen la gloria celestial. La abstinencia dona vida a la anima e mata lo cors. La abstinencia hedifica virtuts en la anima e destroexlos vicis del cors. Ab tot nostre studidevem menyspresar la gola de les viandes. Menyspresada deu esser la cobeiançade la gola. Molt devem esquivar la ancia del ventre. Com lo ventre es recomplit desmesuradament lo corses despertat a luxuria. No devem meniar per recomplirlo ventre mas per ço quel cors siasustentat. Alli hon lo ventre es replet de viandesalli es inflamat lo foch de luxuria.
Lo cors qui es trencat e macerat per abstinencia no es cremat del foch de luxuria. Aquell richhom (rich-hom en dos lineas) vestit de porpra (púrpura) qui meniava tots jornshabundosament per ço com en lo present mon nos volch abstenir de viandes com fou posat en les flames dinfern no poch impetrar una sola gota daygue la qual demanava. Axi com per la abstinencia totes les virtuts spirituals son rahigadese edificades en la anima axi mateix per lo sadolament de les viandes los vicis son nodrits e encorporats en lo cors. No es qui pusque reebre perfeccio de virtuts si primerament no restreny en si la gola del ventre e per ço los tres infants no cremaren dins lo forn flameiantcar servaren abstinencia. Daniel fon desliuratde la bocha dels leons per tal com serva en si abstinencia de viandes. No es qui pusque foragitar de si mateix les tentacions diabolicals si no refrena en si loapetit de la gola. Poriesme tu dir la mia cara sor - frare meu prechte quem digues en quina guisa castiguarelo meu cors ab abstinencia. - Sor molt amada axi deus tu nodrir lo teu cors per manera que nos orgullesque el deus en tal guisa refrenar que no caia. Axi deus sadollarla carn que servescha e axi la deus castigar ab abstinencia que no perescha. Si tu dones sobergua afliccio a la tua carn lo teu ciutada mates e si la dones a meniar mes que no deus ton enemich nodreix. Sor molt cara en tota abstinencia tua deus observar una cosa ço es que no mates la tua carn e que mates los vicis en tu. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist castiga lo teu cors ababstinencia deiuna e abstinte de viandes sia la tua cara grogua e no roia la tua fasno sia vermella mas descolorida sia lo teu cors descecat e no gras lo teu cors no siagros sino sech e magre. No vulles massa nodrir grassa la tua carn per als vermens meniaen tal guisa que tots temps hages talent en tal guisa mastechsque tostemps hages fam lo teu ventre negun temps se recomplescha de viandes soste fam e set feabstinencia descequet. Creu a mi sor amable que jamesno poras vençer les temptacions si primerament no castigues lo teu cors ab abstinencia. Molt menjar e molt beure inflamen la luxuria. Sadollament de viandes desperten la luxuria de la carn. La luxuria es tostemps acompayade ab sadollament.Lo fret de les velles appaguen en tu la ardor de la luxuria. Los spirits malignes entren mes alli honvesen mes vianda e maior exces de meniare de beure. Sor en Jhesu-Crist molt amada axi com ja te dit si tu vols fugir perfetament a les temptacions de la carn covequet abstingues no solament de viandes ansancara de totes delectacions del segle en guisa que apres la present vida te pusques alegrar enlo cel ab los sants angels Amen.

Capitol XXIII. De peccat de fornicacio.

Capitol XXIII. De peccat de fornicacio. 

Sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que ab tota devocio oges les paraules de Jhesu-Crist dient si ençenytsvostres loms e tenits en vostres mans lumsflameyants. Lavors çenyimlos loms com estrenyem la luxuria de la carn ab continencia lavors tenim lums en les mans com mostram a nostres proismes eximplis de lum de bona vida. Fornicacio de la anima es senvitut de ydoles fornicacio de la carn es adulteri. Segons que diu sant Ysidre les primeres sagetes de la fornicacio son esguarts desonests les segones leges paraules. Aquell qui no es pres ab los ulls be pot contrestar a les paraules. Tota leia pullulacio es dita fornicacio. La fornicacio fa caure la persona en molta legea de sutzetat car de la delectacio de fornicacio se engenren molts leigs vicis e peccats per los quals lo regne de Deu es tancat e lom es lunyat e separat de Deu. Entre los VII peccats mortals lo peccat de fornicacio es lo mayor mal car la legea de la carn ensutzexslo temple de Deu tol e separa lo membre de Crist e falesser membre de la avol fembre. Adonchs honesta verge si Jhesu-Crist viu en tu sia morta en tu la fornicacio. La luxuria es enemigua de Deu e es perdicio e destruccio de la heretat paternal. La fornicacio no solament macula lo cors ans enlegexsla consciencia car qui es luxurios posat que aparega viu empero ell es mort. Deu dapnara los fornicados e losadulters. Sor molt amada oges les paraules de sant Ysidre dient piiores que tot peccat esser ensutzat per fornicacio. Fornicacio es maior entre tots los peccats. Fornicacio es molt leigpeccat. Fornicacio sobra tots los peccats. Fornicacio es pusgreu que mort. Mes val morir que fornicar. Mes val morir que esser maculat per fornicacio. Mes val morir que perdre la anima per fornicacio. Luxuria aporta lom a les penas del infern. Luxuria acabuçalom dins linfern. Luxuria met lom en la pregoneadel abis. Los ulls son misatges (misatgers : mensajeros) de fornicacio. La vista es la primera occasio de fornicacio. La pensa es cativada per los ulls. Per los ulls entradins lo cor la sageta (saeta : fletxa : flecha) de la mort. La vista dels ulls tramet sagetes de fornicacio a la pensa luxuriosa. Lull es la primera sageta de fornicacio. Adonchs amable sor en Jhesu-Crist abaxa e repren los teus ulls amagua la tua vista e gitala a terra. No ferms los teus ulls en la belesa carnal no mires negun hom quis vulla que sia per ço quel ams carnalment. No envegeras la faç del hom per ço quel ams en mal tira los teus ulls atras per ço que no vegen vanitat. No cobeeig la belesa del hom. Diguesme sor quin profit ha en la belesa de la carn e no veus en quina forma se descecha axi com la erba e fuig axi com a ombra. Diguesme com la mort vindra aquesta ten gran belesa del cors hon romendra. Com tu veuraslo cors inflat e convertit en podrimer e no tancaras lo nas per la gran corrupcio quen exira lo qualno poras sostenir. Diguesme e hon sara lavorsla gran belesa de la cara hon seran les paraules dolçes les quals amollien los coratges dels homens hon seran los graciosos parlars que alegraven los hoydors. Diguesme sor honesta bon seran lavors les rialles desmoderades e los jochs vans hon sera lavors la vana alegria la qual comoviae despertava les fades rialles dels homens. Tot aço perex e ve a no res e passa axi com a fum. Aquesta es la fi de la bellesa carnal e de la vida corporal. Donchs sor molt amable hages conoxensa que vana es la belesa de la carn.
E per so dix Salamo enguanadora es la prosperitat mundanal e vana es la belesa del cors. Donchs sor molt amada en Jhesu-Crist si la bellesa de la carn es vana si la bellesa carnal es podrimer e verme si la bellesa del cors es terra e cendra guardet que no mires los homens per cobeiarlur belesa. A tot quant es en lo monpassa la sua cobeiançetot quant es en lo mon o es cobeiançede la carn o dels ulls. Menyspresar devem donchs lo mon per amor de Jhesu-Crist e totes quantes coses son en ell. E tu honesta verge la qual has derenclit lo mon per amor de Jhesu-Crist not deus alegrar en la belesa dels homens. Amonesttedonchs molt amada sor que sobre totes coses ams Jhesu-Crist spos teu per tal que pusques regnar ab ell en la cort celestial. Certes si la pensa troba maior delectacio en la cobeiançede fornicacio que en la amor de castedat encara regna lo peccat en lom mas si maior delectacio troba la pensa en la bellesa de castedat que en la legesa de fornicacio ja no regne en lom peccat ans hi regna justicia. Posat que lom sia cast en lo cors e luxurios en la pensa lo peccat regna en lo cot. La fornicacio del cors es servitut de les ydoles. Altra fornicacio hi ha la qual es spiritual de la qual diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli qui veura la dona per cobeiarla ja ha fornicat en lo seu cor. Per la luxuria carnal son los homens subiugats al diable mes que per altres vicis. Castedat es bellesa de les animes e per aquesta virtut es egualat lom als merits dels sants angels.
Sor en Jhesu-Crist molt amada creu a mi e sapiesque molts son cayguts en parill de perdre lurs animes sol per lesquart (l´esguart) de lurs ulls. Poriesme tu dir - o frare meu prechvos quemdigats si sabets que algun hom sia stat anguanatper lesguart de sos uIls. - O sor amable molts ne sequi son stats enguanats per la vista e anlaçatsen lo ligam del diable dels quals ten dire alguns. Dinafilla de Jacob isque a veure les dones de aquella terra e Sichem presla en gran amor e forçalae corrompe la sua virginitat fort leiament e per ço com la miserable infantavese follament aço que no devia veure perdela sua virginitat. Daviu stant un dia en lo seu portxe vee una dona e amala molt per la qual cometedos grans peccats adulteri e homey e axienguanat trenca la ley que havia feta e per ço com no fou cautelos en son veure posamacula en la sua fama per tots los dies de la sua vida. Sampso lo pus fort hom del mon davalla en la terra dels philisteus e vee alli una fembra la qual ell ama en la falda de la qual se adormi e ell dormint rasli los cabels del cap e liural en mans de sos enemichs qui li tragueren los ulls e axiaquest miserable per tal com vee la cosa que no devia veure perde los ulls e caygue en parill de soncors. Donchs coneixs sor molt amada com son cayguts en perill del cors e de la anima solament per lo veure dels ulls. Amonestte donchs sor en Jhesu-Crist molt amada que faces pacte e convinençaab los teus ulls en guisa que no veges follamentaço que no deus veure. Guardet que la mort no entreper les finestres dels teus ulls a la tua anima. Adonchssor en Crist molt amada axi com demunt te ja ditsi la tua carn te impugne ot combat si la luxuria encara te temta si la cobeiançeencare te convida si la memoria de la fornicacio te turmenta posa devant los ulls de la tua pensa la memoria de la tua mort posa devant tu los turments infernals mostra als teus ulls lo jorn del judici ofir a tu la ymatgedel juhi esdevenidor reduex a la tua memoria les orribles penas del infern apagua la ardor del infern apagua en tu la ardor de luxuria la recordacio de la eternal flama foragita la mala ardor del teu cors la flama eternal del infern foragita de tu la fornicacio la maior dolor vençala ardor de la menor dolor la maior dolor vençala menor lespaventament orrible de les flames dinferngita de tu la amor de la cobeiançecarnal axi com un clau ne gita altre. Axi sovense esdeve que la ardor de la flama del infern foragitala ardor de la luxuria. Sor amable yo prech a Deu tot poderos quet do vertadera castedat de pensa e de cors Amen.

Capitol XXII. De virtut de castedat.

Capitol XXII. De virtut de castedat. 

Sor molt cara prechte que ab singular devocio oges les paraules de la mia amonestacio. Sapies quel nombre de XXX te lo primer grau de perfeccio e significa los qui son ligats ab sagrament de matrimoni lo nombre de LX te lo segon grau de perfeccio e significa les vidues qui viuen en continencia lo nombre de cent te lo tercer grau de perfeccio e lo pus sobira significa aquells als quals es assignada corona de virginitat.
Sant Jeronim diu alguns son qui vivint en lur jovent luxuriosament e en la velesa se adeliten de esser fets casts e continents lavors volen servar la castedat com la luxuria los menyspresa de haverlos per catius aytals no han lo premi car no han sostengut lo treball de la batalla. Aquells merexen de haver gloria qui han sustengudes batalles treballoses. La castedat fruyt es de suauetut. La castedad es bellesa dels sants. La castedat es saguretatde la pensa e sanitat del cors. La luxuria aflaquex la carn e aportala a velesa abans de hora. Longua castedat per virginitat es reputada. Per que molt amada sor be deu esser amada la belesa de castedat. Aquells qui viuen castament a si mateixs apparellen habitacio pera reebre Deu. Diu Lapostol que aquells qui viuen castament son temple de Deu e lo Sant Spirit abita en ells. La continencia fa que lom sia molt proisme a Deu. Deus abita alli hon troba continencia. La castedat a juny lom ab locel. Los qui viuen
castament hauran heretat en lo cel. Bona es la castedat matrimonial mas millor es la continencia vidual mas sobre tot es la integritat virginal. Mes val vidua humil que la verge superbiosa. Mes val la vidua que plora sos peccats que la verge quis loa es jacta de sa virginitat davant los homens. Mes val la vidua que plora sos peccats e ses iniquitats que la verge quis glorieia de sos merits. Nos deu glorieiar davant los homens la verge del do de la sua virginitat car si ho fa no ha oli ab si e appagada es la sua lantia. La Verge no deu menyspresar les vidues. La verge que vol complaura a Deu no deu menyspresar les dones que viuen castament car si ho fa desplaura a Deu e noura a si matexa. La verge que menyspresa les dones que viuen castament e servexen Deu fa gran superbia e la raho es aquesta com millor es lo peccador humil quel just superbios. Tu adonchs amable sor no menyspreus les dones que son vengudes del segle al monestir e que son stades maridades e que han engenrats fills car siu fas molt seras culpable davant Deu. Anna prophetiza marit hague empero propheta de Jhesu-Crist fo e meresque veurel. Maria Magdalena seglar fo empero fo la primera que vese Jhesu-Crist ressusitat e meresque esser apostolessa dels apostols. Honesta verge per tal te dit aço que per res del mon no menyspreus les serventes de Jhesu-Crist les quals se son pertides de la vida seglar e son vengudes en lo monestir per servir a Deu. No deus menyspresar les dones que del segle son vengudes al monestir ans les deus honrar car no deus menyspresar aquelles les
quals Deus ha vulgudes elegir. Amonestte donchs verge molt amada en Jhesu-Crist que aquelles aytals que son vengudes del segle al monestir per servir Deu que les servesques per amor del teu espos e les ams e les honres axi com a mares. Sor amable sapies que per tal les deus servir e amar com a filles o a mares car Deus les ha tirades a si de la vida del segle. Adonchs si tu les menyspreses gran minua fas a Deu. Prechte molt amable sor que no digues de tu matexa que es fust sechne digues que es arbre sens negun fruyt car si tu ames e tems lo teu glorios espos axi com deus sapies que VII fills hauras lo primer fill sera vergonya lo segon sera paciencia lo terç temprança lo quart abstinencia lo V caritat lo VI humilitat lo VII castedat. Vet donchs sor amable en quina forma per la gracia del Sant Spirit has perits del teu spos Jhesu-Crist VII fills sens corrupcio e sens dolor. Per ço es complida en tu aquella scriptura que diu que la exorcha ha parits VII fills. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist sapies que tu deus nodrir los dits VII fills los quals has engenrats del teu glorios spos Jhesu-Crist e deulos alletar aiudarconfortar e castigar. Nodrexlos donchs ab bones costumes engrexalos en lo si (el seno) de la tua contemplacio donels les mamelles de la eternal dolçor recomplexlos ab la amor de la supernal suauetatconfortels ab la vianda de la paraula celestial castiguels ab los açots de la temor divinal e manels que no superbiegen que no sien leugers de seny que no sien transgressosdels manaments de Deu e que null temps se pertesquen nis separen de tu. Sapies cara sor que les vergens tenen principal loch en lo regne de Deu e no sens raho car han menyspresat lo mon e per ço venen al regne celestial al qual te aport aquell al servey del qual has consegrat lo teu cors e la tua anima Amen.