Capitol XLIIII (XLIV). De malaltia.

Capitol XLIIII (XLIV). De malaltia. 

Nostre Senyor diu en lo libre del Apochalipsiyo castich e reprench aquell que yo am. En tres maneres castigue Deus los homens en la present vida car ell fir los reprovats a lur dampnacio corregeix los elets e aquells que ell veu errar per lur preguacio fir los justs per crexer lo merit de lur gloria e eternal remumeracio. Deus feri Egipte ab plagues e aço per lur dampnacio fou plagat Lazer pobre per sa preguacioes batut Job per provar sa paciencia. Açota Deus lom ans que façe peccat per so que no sia mal bate sant Pau lo qual temptant lo diable sostenia agullons carnas. Es a veguades batut lom per nostre Senyor Deu apres lo peccat per ço que sia esmenat e corregit axi com aquell qui fou liurat a Satanas a destruccio e afliccio de la carn per tal quel spirit fos salvat. Profitosa cosa es als forts e robusts enmalaltir per tal que per raho de lur vigor e ferma sanitat nos alegren en les coses mundanals mes que no deuen. Mala es la sanitat de la carn que porta lom a destruccio de la anima e e molt es bona la malaltia aquella de la carn que porta sanitat de la anima. Lapostol loa la malaltia de la carn dient com yo son malalt lavors sonpus fort. Lo bon hom nos deu entristir per los açots de Deu car en aço en que es castigat es corregit e smenat. Si nos reduhim a memoria los mals que havem fets pus leugerament sostindrem les malalties corporals. No deu hom murmurar en la malaltia e la raho es aquesta car lom es jutiat per aquell los juhis del qual per tostemps son justs. Com algu soste malaltia e murmura contra Deus lavors acusa lo juhi del jutge e provoca contra si la ira de Deu. No pot esser cosa injusta aquella que plau al jutge. Just e dreturer nostre Senyor Deu castigue aquell qui ell ama e bat aquell fill lo qual ell reeb sots la sua cura delitansi axi com a pare. En aquesta vida Deus perdona als peccadors e no perdona al justs. En la vida esdevenidora perdonara als justs e no perdonara als peccadors. Aquell qui en aquesta vida no merex esser batut en linfern sera aturmentat. Sapies cara sor que dolor e tristor son coses comunes a tots. No es hom en aquest segle qui no hage dolor. Deus castigue en aquest mon aquells los quals apparella a possehir la sua gloria eternal. Sor amable prechte que not entristesques en les tues malalties. En les tues dolors fes gracies a Deu. Desija mes haver sanitat de anima que de cors car la malaltia nafra la carn e cura la pensa. La dolor crema los viçis e trenca les forçes e vigors de la carnalitat. Sapies que en la dolor es provada per ço que not trenchs per impaciencia. En la fornal se provalaur. Si vols esser denejada de totes sutzures obstes que sies purguada en la fornal de la tribulacio. Si vols apparexer pura necessari es que sies denejada ab lo foch de persecucio. Tu es posada en lo foch per ço que sies purguada de tota legea de peccats. Totes aquestes coses sostens per esser provada. Adonchs amada sor en Jhesu-Crist prechte que non murmures en tes malalties no blasphemes no digues perque sostinch tants de mals no digues perque son axi ten afligionada perque son axi tan passionada. Poriesme tu dir - frare meu prechte quem digues que deig dir en les mies malalties e com deig acusar mi matexa. - Sor honesta tu acusaras tu matexa en la forma seguent yo son Senyor meu fort gran peccadora e no son punida segons que meresch no senttanta venjançequanta meresch e merex lo meu peccat. Menys son ferida que meresch. Menor es la venjançe de la tribulacio que la manera de la transgressio del meu peccat. No son eguals les penes als merits dels meus peccats ni son tantes les penes quantes foren les culpes. O esposa de Jhesu-Crist si vols esser purguada dels peccats acusa tu matexa en la pena e loa la divinal justicia. Si tu en la tua malaltia glorifiques nostre Senyor Deu lavors Deus te corregira piadosament ab açots de castiguacio e exercitara en tu la sua diciplina e Deus qui perdonant te foragitava tu de si matex ferint te cridaque torns a ell. Amable sor cogita tots quants turments son el mon posa davant lo teu coratge totes quantes penes poden esser totes les dolors de turments totes les pus forts e les pus cruels dolors que poden esser en aquesta present vida e acomparaho tot al foch del infern. Lavors te sara leuger tot quant mal sostens en aquesta present vida. Sor amable si tu tems res hages temor de les penes dinfern car aquestes penes son temporals e aquelles son eternals. Morint en aquestes penes los dolors e los turments sen van e passen morint en aquelles suceeix perpetualment la dolor. Si tu consideres be tu matexa veuras que tot quant sostens es esmena de la vida tua car los açots absolen e remeten los peccats als quis convertexen a Deu. Les plagues e los açots aprofiten al quis convertex a sa purguacio. Aquell qui com es castigat se corregex aci en laltre mon es desliurat mas aquells qui aci son batuts e açotats e nos corregexen son dampnats a pena temporal e eternal e son jutjats primerament en aquest segle e apres seran jutjats en lesdevenidor. Aquests han doble dampnacio aquests han dobles açots car açihan comensament de turment e de la han compliment de penes. Adonchs sapies que la ma de Deu te ha liurada a pena la indignacio de Deu te ha feta afliccionar e ell irat ha manat que hages espariencia de tots mals. Sapies sor amable que com tu estrencada e cascada ab flaquesa de cors com tu essubiugada a malalties de la carn com tu es turmentada ab agullons espinosos de dolors com tu es esvahida ab pacions de la anima com tu es afliccionada ab congoxa de la pensa com tu es liurada a impugnacio dels sperits malignes tot aço te fa sostenir la divinal dreta justicia per ton peccat. Les tues armes te son contraries e batallen contra tu ab les tues sagetes es penetrada ab los teus darts es ferida e nafrada. En aço que has peccat en allo seras turmentada per ço com has seguida la carn es açotada en la carn en allo plores en que has peccat. Sor amable sapies que en la carn es turmentada en la qual has errat en aquella has juhi de pena en la qual es stada la causa del peccat e de la culpa. De alli hones caygude en los vicis en alli sostens turment. O esposa de Jhesu-Crist justament es corregida e justament es afliccionada en juhi just es jutjada tempestat justa te batjusta pena te prem hages paciencia en la malaltia e en totes les adversitats Amen.

Capitol XLIII. De paciencia e sustinencia.

Capitol XLIII. De paciencia e sustinencia.

Molt cara sor apren de Jhesu-Crist una liçode gran temprançe. Mira be attentament Jhesu-Crist e no hauras dolor de les injuries quet son fetes car sostenint per nos passio ha lexat exemple a nosaltres lo qual com fos ferit ab palmes en les gualtes açotaten les espalles escarnit ab escopines foradat abgrans claus e condempnat a greu e cruel mort de la creu tostempscalla e no dix mot. Sor molt cara com algu te desonrara digues tu aço merexen mospeccats com te fan injuries digues tu aço fan losmeus mals en tota quanta adversitat sostendrás digues que per ton peccat te esdeve pus leugerament sostendras totes injuries si consideres los peccats per los quals te sdevenen los mals. Donchs com algu parle mal de tu fes oracio com algu te maleira beneexlo tu beneexaquell quit malehira dona benediccio quit maleexmonstra pasciencia al quis ahira contra tu dissol o ablanex la ira del furios ab dolçor venç la iniquitat ab benignitat venç la malicia ab bonesa sobra los mals dels altres ab la tua mansea foragita e destrouex les desonriesdels altres ab pensa reposada. Sor amable apparella lo teu cor a be e a mal e porta ab paciencia tots los bens e los mals segons que vindran soste les coses contraries a les prosperes plasents e profitoses e en tot loch hon te occorreran sosteles ab pensa pacient menyspresa les desonries que seran dites sobra e venç los desonors que a tu hauran fetes e menyspresaho tot menyspresa les erros quet dien losmals parles dissimulant que nou hous. Honesta verge posat que sies per algu comoguda o que sies provocada o que sies axebucada o posat que algu te salt en la cara o quet aleu crims o quet provoch a baralla o quet apparell a contencions o quet digue improbris o quet façeinjuria o quet menyspreu tu empero calla tu no digues res tu o dissimula tu ho menyspresa tu no parles tu te scilenci no respongues injuriosament no digues males paraules no desonres a quit desonreno li digues lo quet diu no respongues ab desonries cartu callant e ab scilenci venciras pus tot. O sposa de Jhesu-Crist pren fort luyta contra les adversitats temporals en tots los cassos que esdevendran sies ferma porta totes coses pacientment. Pacientment deu hom sostenir allo qui es esdevengut a molts. Axi es be mortal aquell qui dona afliccio com aquell qui la soste axi morra aquell qui fa lo mal com aquell quil soste. Amable sor creu a mi sapies que no es persona el mon quet pogues noure si Deu no lin haguesdat poder. Lo teu enemich no hagra sobre tu potestat si Deu nou hagues permes. Cove que per moltes tribulacions entrem en lo regne de Deu. No son suficients losmals e les passions de aquest temps per aconseguir la vida esdevenidora ni la gloria divinal. Sor molt cara impossible es que sies dona e que no tastes dolors e anguoxes. Tots quants som en aquest mon sostenim conguoxes. Aquesta vida tota es plena de lagremes. La present vida comensa son xanta plor e a lagremes. Linfant com nex en locomençament de la suavida plora. Linfant com hix del ventre de la suamare primerament plora que no riu plorants e lagremajantssom gitats en aquesta present vida. Profitosa es la tribulacio profitoses son les pressures de aquesta present vida. Tant com som mes tribulats en aquesta present vida tant mes som fortificats e refermats tant com en la present vida som mes afligits e batuts tant mes nos alegrarem en lo segle sdevenidor. Si açisom be farits ab açotsen lo juhi divinal serem atrobats purgats e denejats. Axi placia a Deu Amen

Capitol XLII. De concordia.

Capitol XLII. De concordia. 

Sis coses son diu nostre Senyor que yo he en gran oy e la setena ha en gran avorricio la mia anima ço es aquell qui sembra discordies entre germans. Maleyt esaquell qui sembre discordies entre los servents de Deu e qui romp concordia e pau entre ells.
Gran injuria fa a Deu aquell qui entre los servents de Deu sembra discordia e la raho es aquesta car Jhesu-Crist es pau nostra qui ha fets concorts los homens els angels. Concordia de mals contrarietat es de bons. Axi com devem desiiarque los bons hagen pau axi devem desijar que la concordia dels mals sia rompuda. Concordia perafer peccat mala es mas concordia pera fer be e a fer justicia e a servir a Deu bona cosa es. Per ço som aiustats en un loch que en lo servey de Deu haiam un spirit e un coratge. Tots aquells qui abitenen la casa de Deu deuen haver una anima e un cor en Deu. No val res si una cosa nos conte e que nostra volontat siadiversa e separada.Mes ama Deu la unitat del coratge que del loch. Vet que nosaltres som en aquesta casa molts homens de diverses custumes de diversos coratges e de diverses volontats. Totes aquestes coses
devem aiustar en una unitat en una intencio e en una amor de Deu. En asso devem esser de una volentat que serviam a Deu e que amem Deu de tot nostre cor e de tota nostra anima e nostre proisme axi com nosaltres mateyxs. Necessaria es en nosaltres la virtut de concordia car si yo vull fer la mia volontate aquest la sua e aquell la sua seguir sanmoltes divisions naxer nan moltes baralles ires breguesqui son obres de la carn. E segons que diu Lapostol aquells qui fan aytals obres no aconseguiran lo regne de Deu. Cara sor creu a mi que no plasen a Deu tant nostres dejunis nostres oracions ni nostres sacrificis quant li plau la nostra concordia. E per ço diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli ve primerament a reconsiliarte de ton proismee lavors vindras al altar e offerras tonsacrifici. Amable sor sapies que molt es gran devant Deu la virtut de concordia sens la cual no li plaennostres sacrificis per los quals los peccats son perdonats. Sapies cara sor que com nos venim a conversio prenem luyta contra lo diable. Poriesmetu dir cara sor- frare meu en Jhesu-Crist molt amat diguesme si el diable tem alguna cosa que sia en aquest mon. - Responchtesor molt amable que no es res en lo mon que tant tema lo diable com fa concordia e caritat car si tot quant possehim donam per amor de Deu aço no tem lo diable car ell no vol semblants riqueses. Si dejunam nou tem lo diable car ell null temps menia si vellam nou tem lo diable car ell null temps dorm mas si tenim concordia e caritat aço es que tem molt lo diable car tenim e possehim en la terra la cosa que ell no volch tenir en lo cel. Aço es la paraula ques lig en los Cantichs de la Esgleyaço es que es terrible e ordenada axi com a hosts de gents darmescar axi com los enemichs han gran temor com vesen les hosts de la batalla ben ordenar axi certes lo diable se espaventa molt com veu quels homens abspirituals senys de armes de virtuts viuen en bona concordia. Adonchs tots devem viure en la casa de Deu en una concordia e en un coratge per tal que puscham vencer lo diable. La serventa de Deu que vol viure en concordia primerament deu derenclirtotes les males custumes en guisa que no siamalvada ne sia desordenada ne mal nodrida ne sia desreglada per ço que no torbe les altres serventes de Jhesu-Crist ab la sua perversitat. E aytal deu mesurar e arreglar totes les sues obres e tots los seus moviments e totes les sues paraules e la sua vida en guisa que vivint segons deu se puscha concordar ab aquelles ab qui viu. Adonchs sor molt amada amonestte que visqueshumilment e concordantment en lo monestir abtotes les serventes de Jhesu-Crist. Sor amable convida a pau totes aquelles qui son discordants a pau e benvolençano digues paraula en lo mon ques pertangua a baralla o que pugue engenrar discordia. O sposade Jhesu-Crist la caritat de Deu ta separada del mon placia a Deu que aquella matexa caritat te aiuste ab ell Amen.