divendres, 28 d’agost del 2020

Capitol LVI. De diligencia esvellada.

Capitol LVI. De diligencia esvellada. 


Prechte cara sor que oges Jhesu-Crist dient en lo seu Evangeli vellats car no sabets quan deu venir lo vostre Senyor. Item en altre loch diu a tots ho dich que vellets. E sant Pere apostol diu siats savis e vellats en oracions car com los homens diran ara havem pau e seguretat lavors vindra sobre ells lo soptos decahiment e lur destruccio. E Salamo diu ja son alguns homens justs e savis e lurs obres son en la ma de Deu empero no sab lom e ja si es digne de amor o de oy. La raho de aço es car les coses certes son reservades al temps sdevenidor. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que per tal nostre Senyor Deu nos ha çelat lo temps del seu evaniment per tal que nos veentslo temps incert e la lengua espera en tota hora lo esperem jutge esdevenidor car no sabem quan vinra. Paraules son de sant Greguorilo plaser de la present vida axi deu esser tractat que la amargor del esdevenidor juhi null temps se partescha de la nostra memoria. Soven lo diable enguana lomfaentlo peccar e com lo veu trist e desolat per lo caure que ha fet altre veguada lo enguana prometentli gran seguretat de longua vida. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada tostemps nos es necessari que com fem algun be tentost reduiscam a memoria los mals que havem fets en guisa que nos conexent la culpa null temps nos alegrem vanament de la bona obre que fem. Per tal Deus ha volgut que no sapiam la hora de la mort perque tostemps viscam en sospita en guisa que com no la podem veure ni saber tots dies nos apparellem a ella e nons tinguam per segurs en la present vida. Sant Isidre nos amonesta de aço dient no es just quis deia confiar en la sua justicia ni es peccador quis deia desesperar de la misericordia divinal ans deu hom haver ensemps en loseu cor esperança e paore en tal forma esper en la misericordia de Deu que tostempstema la sua iusticia e jatsia que la conversio dels sants sialoable empero incert nos es e ja quina sera la nostra fi. Null temps deu esser lom sens paor car la satisfaccio de penitencia en lo juhi de Deu esta no pas en lo del hom. E segons que diu Cesarius tant com som segurs dels peccats passats tant devem esser ansiosos dels esdevenidors. Amable sor sapies de cert que tota la vida del hom savi es recordacio de la mort. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si tota hora velles en lo pensament de la mort seras savia e discreta si tots dies leves la pensa a Deu e reduexs a la tua pensa lo die de la tua mort benaventurada seras segons la paraula del savi qui diu benaventurat es lom qui tostemps es pauruch. Per aquesta raho te amonest verge honesta que tostemps sies pauruca tostemps sospitosa tostemps sies ansiosa e astuta contra les temptacions del diable tostemps vella e batalla continuadament contra lo enemich antich de die e de nit sta en oracio esvellada e combat virtuosament contra los eguayts del diable tota la tua vida estigue provehida contra lanemich e gira la tua ansia contra les estucies del diable. Honesta verge oges aço que Jhesu-Crist espos teu diu en lo Evangeli benaventurat es aquell servent lo qual com vendra lo Senyor trobara vellant. Adonchs si tu ab tota la tua pensa velles a Jhesu-Crist Deus teu entre los benaventurats seras comptada en la eternal benaventurança. Benaventurada seras si ab tota la tua devocio leves los ulls de la tua pensa a la vertadera lum que es Deu. Vertaderament seras benaventurada si ab totes tes forçes velles a Deu car ell ha promesa corona als qui vellen. E per ço en lo libre dels Cantichs es scrit dels ulls del espos dient axi los seus ulls son axi com a colomes sobre los rius de les aygues les quals colomes son lavades ab let e stan prop dels rius habundosos. Los ulls del espos son los homens sants qui vivint en lur simplicitat axi com a colomes e ab lurs preicacions e bons eximplis mostren als altres la carrera de salut. Aquests aytals stan sobre les rius de les aygues car tostemps conversen o habiten en lo sadolament de les santes Scriptures. E aquests son lavats ab let caren lo babtisme son deneiats dels peccats per la gracia divinal. E que entenem nos per gran habundancia de ayguessino les preguoneses de la santa Scriptura els secrets divinals ab los quals nos sadollam lavors com ligint o hoint per habundosa doctrina de prop aquestes habundoses aygues stan les colomes per tal que en les aygues miren la ombra dels oçelsde rapina quils volen demunt e acabuçantseen les aygues les dites colomes scapen a les ungles de lursgrans enemichs. Per semblant forma les persones santes miren en la santa Scriptura los enguans del diable e per les difinicions o determinacions quey vesen quasi en una ombra conexen lo enemich e fugen a sos enguans. Per semblant forma tu cara sor leg soven les contemplacions de la santa Scriptura car en aqueles poras conexer en quina forma porasesquivar los aguayts dels enemichs. Honesta verge altra veguada te amonest que de tot ton poder te recomansals consels de la santa Scriptura ço es que no façes res sino tant com la santa Scriptura te informara car alli trobaras com poras fugir als enguans dels diables. Per semblant forma te amonest que per paor dels ocels de rapina ço es dels diables segues sobre los rius de les Santes Scriptures en guisa que tu mal provesida ço es que Deus no vullesies feta taca als teus enemichs. Prechte que continuadament velles sobre los rius de les santes Scriptures e venciras los enguans de tos enemichs. O lassos e folls e perque no conexem e perque no entenem que hans que les nostres cogitacions pervenguen a obre ja son manifestades davant la presencia divinal clarament. En va lo Palmista diu que Deus escodrinya los royons els coratges. Per ço la mia cara sor pensem nos en quina forma stam tostemps en la presencia divinal car som terra e pols. Vet lo Senyor nostre qui retribuira a cascu segons les sues obres prop es tost vindra e no tardara ell vindra e farans salvats. Vellem donchs ab tota perseverança e devocio en guisa que com lo Senyor vindra e tocara a la porta nons tropdurments sino vellants en les sues laors e en la sua amor e en lo seu sant servey. Correguam donchs mentre havem lum per ço que nons comprenguen les tenebres. Axi ho diu la saviesa de Deu en lo libre dels proverbis benaventurat es aquell qui hou a mi e qui vella continuament a les mies portes e observa les postsde la mia porta. Aquell qui trobara mi trobara vida e trobara salut de nostre Senyor Deu. Verge esposa de Jhesu-Crist per tal te consell que ab tot ton studi velles en Deu per tal que en lo dia de la necessitat lo trobs misericordios. Adonchs honesta verge prechte que no sia cas en lo mon quet trob descuydadeno sia cas el mon que empatx la tua bona consideracio. Posa davant los teus ulls que no es res que nos puscha esdevenir. Remembrente per tostemps les miseries esdevenidores. Com hauras prosperitat menbret com li poras contrastar tostemps cogita en la tua pensa que not vingue algun contrari. Al savi hom se pertanyde provesir al dampnatge e al perill esdevenidor. Totes les coses que son previstes pus leugeres son de sostenir. Los mals qui determenadament son esperats mils se porten. La cosa que es vista de luny temps no sen meravella hom com se esdeve. La previsio precedent trencha les soptoses adversitats que sobrevenen. La cogitacio e previsio precedents aleugen los mals esdevenidors. La previsio primera ablaneix lo aveniment dels mals. Lo mal de que hom no es provesit forment fir. Molts son greus les coses que no son stades cogitades. Cruels coses son aquelles en les quals som cayguts sens provisio precedent. Los mals als quals no ha hom provesit forment firen. Lo mal soptos tost trenca. Lo mal al qual no ses provesit dona molt gran afliccio. La soptosa tempestat de la mar somou gran terror e paor. Lenemich qui ve soptosament fa gran dampnatge. Tots mals soptosos son molt greus. Los mals quis esdevenen soptosament agreugen molt. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada apparella lo teu cor a be e a mal. En lo die que hauras be not oblidenlos mals passats. Sies esvellada en lo teu seny en guisa que vanes cogitacions not ensutzesquen. Ama la sciencia de les Scriptures e menyspresa los vicis de la carn. Sor molt cara sapies que si tu velles de tot lo teu cor e ab tota la tua devocio serveysx a Deu en tota la tua vida. Sapies que sens tot dupte tu regnaras ab ell en la gloria celestial Amen.

Capitol LV. De curiositat que es voler saber coses superflues que no fan profit.

Capitol LV. De curiositat que es voler saber coses superflues que no fan profit.

Molt cara sor amonestte que tots dies te studius de profitar en bones obres e que no consideres los mals que fan los altres mas considera los bens que tu deus fer. E per ço dix un savi no vulles escudriyar de saber coses vanes e sens tot profit no es cosa necessaria a tu conexer les coses que son separades dels senys humanals. Digna cosa es ques lex de jutiar les penses dels homens. Aquell qui es perfetament no pot conexer los coratges daltri. La raho de aço es car no podem jutiar les coses incertes fins que vingue Jhesu-Crist qui illuminara les tenebres amaguades e manifestara los consels dels coratges. Digna cosa es que sia sens peccat aquell qui vol corregir los vicis dels altres. Los homens folls com volen rependre los erros dels altres demostren los lurs. Tant com lom studia en escodriyarcuriosament e vana los vicis dels altres tant mes ignora sos peccats los quals deguera conexer e plorar mas com lo retorna a si matex es mira be no fa inquisicio de la vida dels altres per rependrelos car en si matex troba moltes coses que deu rependre e planyer. E per ço diu sant Greguori tant menys devem rependre los coratges dels altres quant mes sabem que no podem illuminar ab la nostra vista les tenebres de la cogitacio de nostre proisme. Sant Isidre diu pus apparellats som de rependre los vicis de cascun hom que de seguir ses virtuts e no desijam saber lo be que fa algu ans tant com podem escodriyam lo mal que haura fet. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada concelte que mes vulles rependre los teus viçis que los daltri sies ansiosa de la tua curacio sies molt entesa en la tua salut sies apparellada de esmenar tu matexa no vulles fer inquisicio de aço que a tu no pertany null temps desigs saber e ja los homens que parlen entre si mateys no vulles encercar que fa ni que diu aytale aytal hom no sies curiosa lexa les ansies e cures de la vida daltri no sia curiositat en lo mon que enguan lo teu coratge no sia cobeianse en lo mon de vana curiositat que entre dins lo teu cor e aço per tal que no façes enquesta de les costumes dels altres oblidant les tues. Sposa de Jhesu-Crist prechte que ab tanta cura e ansia corregesques los teus viçis ab quant studi reprens los viçis daltri no hages cura de saber les coses amaguades guardet de encercar les coses que no deus saber lexat de saber le cosa que no has presa ab auctoritat de la santa Escriptura no cerques mes sino tant com divinals letres te mostren null temps desigs saber aço que not pertany de saber. Sor amable sapies per tot cert que curiositat (mata al gat) es perillosa presumpcio. La curiositat dampnosa provoca a heregia acabuça la pensa en faules plenes de sacrilegis en les coses escuresret los homens audaçese en les coses ignorades fa los homens soptosos determenant aço que no saben. Sor molt amada prechte que ab ton studi esmensla tua vida per tal que apres de la present vida vingues als guoigseternals Amen.

dijous, 27 d’agost del 2020

Capitol LIIII (LIV). De vida activa e contemplativa.

Capitol LIIII (LIV). De vida activa e contemplativa. 


Jacob vese una escala que stave sobre la terra per la qual pujaven e devallaven angels e la sobirana part de la escala tocava als cels. En aquesta escala son posats tots aquells qui son predestinats a possehir la vida eternal e tots aquells qui pertanyen al regne dels cels han loch en aquesta escala. Aquesta escala es la sancta Esgleya mare nostre la qual quant a una part sua encara treballa en la terra e quant a la part sobirana ja regne en los cels. En aquesta escala son tres ordens domens ço es homens seglars homens actius e homens contemplatius. Los seglars son en loch pus jusa los actius son en mig de la escala los contemplatius son en la sobirana part de la escala. E de aquests tres ordens de homens alguns son en la molta altres en lo camp altres en lo lit. La mola es la vida seglar lo camp es lo coratge del hom actiu. En lo camp son los prehicadors de la paraula divinal en lo lit es la amor del espos ço es de Jhesu-Crist. Aquells qui son en la mola circuexen la terra car les coses terrenals amen les coses terrenals serquen e demanen aquells qui son en lo camp conreen la terra car sembren la paraula de Deu en les orelles dels homens aquells qui son en lo lit menyspresen tot quant es terrenal e mundanal. En lo peu de aquesta escala son los homens del segle en mig de la escala stan los actius en la sobirana part de la escala stan los contemplatius ja quaix posats en lo cel car no cogiten sino de les coses celestials. Aquests son los angels de Deu qui pugen e devallan per la escala pugen a Deu per contemplacio e devallen al proisme per compassio. Vida activa innocencia es de bones obres. La persona contemplativa renunciant al mon tota sa delectacio posa en viure en Deu. Poriesme tu dir sor molt cara - frare meu prechte quemdigues em mostres la difarencia que es entre la vida activa e contemplativa. - Sor molt cara sapies que molt gran difarencia ha entre la vida activa e contemplativa car la vida activa sta en donar pa al famajant en doctrinar los proismes ab paraula de saviesa en corregir aquell qui erra en reduhir lo superbios a carrera de humilitat en portar a concordia los discordants en visitar los malalts en soterrar los morts en reembre los catius e encarcerats en distribuir a cascu de aço del seu segons la necessitat que occorre. Sor mia molt amada ja has hoydes les obres de la vida activa ara sit plau prechteque oges les virtuts de la vida contemplativa. Sapies que la vida contemplativa es retenir en la tua pensa la caritat de Deu e del proisme sostraures dels brogits forans treballar en la contemplacio e desitg del Creador en tant que daqui avantno placia a la persona contemplativa de fer res mundanal ans menyspreant totes les ansies e cures del mon present se inflame tota sospirant de veure la faç del seu Creador portant ab gran plor e enuig lo gran carreche fexuch pes de aquesta corruptible carn desijant esser en mig dels angels hoynt lurs ympnes psalms e cantichs sospirant continuament esser entre los ciutadans celestials alegrantse ab ells davant Deu del do de incorrupcio. Sor amable are has hoyda la vida activa e has hoydala vida contemplativa. Prechte que ab la Maria Magdalenavulles elegir la millor part ço es la vida contemplativa. Bona es la vida activa mas millor es la contemplativa. Aquell qui primerament aprofita fer en la vida activa pus leugerament sen puja a la contemplativa. Tota persona que desige la temporal gloria o la carnal cobejance aytal es empatxada en la contemplativa. Sin vols haver eximpli de la vida contemplativa mira Jacob qui com amas Raxel la qual signifique la vida contemplativa fonli donada Lya que significa la vida activa la qual servex a Deu en lo treball de aquest mon car reeb e albergua los pobres e aquells visita e aconsola e soterra e complex totes les obres de misericordia. Lya que significa la vida activa habunda en fills car molt mes son los actius que los contemplatius. Raxel es interpretada ovella o persona que veu e mira lo principi o començament car los contemplatius son simples e ignoscents axi com a ovelles separats de tot brogit mundanal per ço que ells conjunts se a la sola contemplacio divinal vegen aquell qui diu yo sonprincipi e comensamentqui parle ab vosaltres. Rachel ha dos fills car dues formes hi ha de cootemplatius car los uns son qui viuen en comu ço es en los monestirs altres son solitaris separats dels homens. Molt pus benaventurada es la vida contemplativa que la activa axi com la aguila ferma lo seu ull en lo raig del sol e nol ne remou sino com vol donar vianda al cors. Per semblant forma los sants qui son en aquesta vida present davallen de la vida contemplativa a la activa car consideren que posat que aquelles coses axi altes sien molt profitoses empero ab tot aço les coses baxes son queacom necessaries a la nostre fraytura e per ço lespos Jhesu-Crist parlant a la sua esposa ço es a la anima contemplativa diuli en lo libre dels Cantichs levet e cuytetamada mia coloma mia belesa mia per virtut de castedat levet de aquell sobredolçestament teu ço es del repos de contemplacio en la qual desiges de complaure a mi solament en psalms ympnes oracions e cantars spirituals. Cuytet donchs e vine ço es hix per lo profit de tos proismes per ço quels façes ressemblants a tu per ofici de preicacio e per eximplis de bones obres a salut de lurs animes. La visio dels animals dels quals se lig en lo libre de Ezechiel qui anaven e no tornaven pertany a la presencia de la vida nativa mas la visio dels animals qui anaven e retornaven pertany a la mesura de la vida contemplativa en la qual com lom hi es sospes e elevat tentostque es ferit ab la sua flaquesa li cove devallare com es devallada prenne força e vigor renovellant la sua pensa torna a pujar alli donera devallada la qual cosa no pot esset feta en la vida activa de la qual si algu ... Continuará ...