- tabustar: picar?
- taconar: picar
- tainar (/se) : pressar, tardar
- tainós: tinhós?
- talhon d'Adam: fr. pomme d'Adam / la nou, anou de Adán, la del coll
- talòs (de pan) : fr. quignon de pain
- tanha: fr. bourbier
- tant mai... tant mai... : dont mai... dont mai... (tanben emplegat)
- tantarar: charrar
- tant-parlar f. : pinta (mesura de 1 a 2 litres)
- tarabasteu: fr. claquoir (instrument de musica) / sarabastall, soroll ?
- tartifla: patata
- teissut de còu: folat, mocador
- telhòu, telhaud m. telh
- tendilhon: cavilha de fusta d'una charrue; sexe masculin
- tèrme: fr. tertre, talus, éminence pouvant servir dans certains cas de terme, borne, limite.
- terrauds pl. (Cruesa) nom donat als dos enfants d'un vilatge que son nascuts lo meteis jorn
- test: clesc (d'un uòu) / clasca d'un ou
- testut: maça
- teula: fr. tuile / teula, teulada, tella, tellat, teulería
- tia-tia: fr. litorne (grive) / griba , griva
- timplat m.: ??
- tirusa: automata per tirar d'argent
- tombareu: fr. charrette ??
- tonar: tronar (tamben emplegat) / tro, troná, trone, rellámpec, rellampegá
- tonedre: troneire
- tòni m. nesci, pèc
- torilhon: taure pichon?? / bovet , bou minut ?
- torilhonar (/se) : la vaca montar una autra vaca??
- tornada (una) n. un fum de
- torrin: sop d'alh, ceba o tomata, ben pebrada (que se portava als novèls maridats l'endeman de lor nuèit de nòça)
- torrinar : faire son torrin, faire pauca causa
- torton: crèspa de blat negre
- tortre f. tortora. fr. tourterelle
- tòstat m. : tòsta F., fr. toast / torrada, torrat de Torre del Compte
- totaura: totara
- tot-parier, tot parier: egalament; fr. quand même
- Tots-sents: Tots-sants
- tramalh: mena de filat
- trança: fr. trance; angoissa
- tranuja: fr. chiendent
- trasconeitre: ??
- tràser: traire
- trasluc, traslutz: plena luna; jorn nefast, accident
- trassauta: fr. éclabousser ?, tressauter?, regisclar?
- trau: biga (fr. poutre) / travessé
- trauca-sac: fr. brome stérile
- trauchar: ??
- traulhar: s'espaterrar dins l'èrba ja nauta; fr. pietiner, fouler, écraser au pressoir / fe lo gos, bambá
- traversós: fr. espiègle
- treblant: susprenent?
- treblar: trebolar
- trefa, trefla (Cruesa e endacòm mai), truefla, tròfla, trofla, tofla: trufa; patata / pataca, trunfa
- tremuelh: tremol (arbre)
- tren. en " de : fr. en train de
- trenc, tr(i)an(c) m. fr. croc à fumier
- trencha f., trenche m.?: fr. faux; houe, pioche courbe dont le fer est large et mince / fals, trencha es una fals ficada a una paret per a tallá aufals, palla
- trepar : fr. trépinier
- trevar: barrutlar, fr. errer; fr. hanter
- tribolar: trebolar
- trifolet: fr. trèfle rampant
- troçar/trossar (se) : se (tornar) botar los vestiments
- tròia, treuia/trueuia, trueja : truèia (tanben emplegat)
- troncar: trencar??
- truelh: pè de cabra (aisina). fr. pied-de-biche
- trufa, tofla, tròfla, trofla, truefla: patata
- trular: fr. errer; fenhantejar?
- trule, trula f. ? (Cruesa): persona bèstia; fug-l'òbra, fenhant
- trundiment: retentiment
- tuar: atudar
- tucar: tocar, trucar
- tudelar: brotar (una planta
- tundir: enflar al punt d'aver la pèl tirada (e al fig. de vanitat p. e.); tondir
- tunlar: tossir
- turlaud, trulaud: idiòta
- tustadís: fait de tustar
- tutar v. fr. débusquer
- uchar, unlar, udlar, idolar: udolar, cridar fòrt
- udlar, ular, unlar, idolar: udolar, cridar fòrt
- ueitantivol: qu'a ueitanta ans
- uerge (Cruesa): òrdi
- uistra: ustra
- ujan [yˈz̪ɔm]: ongan
- ulhauç: fr. éclair
- um (varianta de òm) o un(?) : òm, un òm
- unlament: udolament
- unlar: V. Udlar
- ustilh : ostilh, aisina
- vachas negras (Cruesa): nivols gròsses grises e pluevioses
- vaisselar v. faire la vaissèla
- valhent adj. : valent
- 'vancès: avant, abans
- vaque! : vèni!, ven! (tanben emplegats), gasc. çai!
- vargier: V. Vergier
- varrau, verrau : verrat
- varroelh: varrolh
- vaslet [vàle] : varlet
- verdera: fr. oseille
- veren m. verin
- verenós, -osa: verinós, -osa
- vergier [vargié], verdier: òrt (tanben emplegat)
- vernhau: vern
- vesaquí : veiquí (tanben emplegat)
- veschada: vesc(a), visc(ada)
- vessa: ??
- vetz adv. : còp, vegada
- veüda, vuda: vista
- vianelon: androna
- viatge: còp (p. e. de beure)
- viau, viauda, viaus, viausa: marrit, marrida
- vinheta f. fr. oseille
- vinhau: vinha gròssa?
- vinhon m. ceba
- vironar: virar entorn
- vironseu: fr. virevolte
- visar v. veire; regardar - Visa la via! (per fòragitar qualqu'un)- Visar lo bornat: Faire la culhida de la mèl
- visda, vusda: vista
- vispolar: ??
- vita: vida
- vojadas o botjadas (plòure a ") (grafia insegura...)
- vojar: vuejar
- volada n. voleibòl
- volha: oelha, aolha
- vonvonar : zonzonar?
- vorilh [vurí], voriu [vuriw/vwejriw, bwejriw/ bujriw] : fr. regain V. Borilh
- v-òs : òs
- vuda (>veüda>vesuda), vusda (>visda>vista) : vista
- vuelher: voler
- v-uèi: uèi
- zo, zò, zu: o (article neutre)
Langue Occitane, occitan, occitano, langue d'Oc, Loís Alibèrt, IEO, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, français-occitan, gallicismes, occitan-français, catalan, lenga, Mistral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.