Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Molt cara sor oges les paraules de Salamo dient fill meu si los homens peccadors te alleten nolscregues no vulles semblar al hom injust ni seguesquesla lur carrera. Separet del hom inich e hauras pau. Homens justs sien tos compayons e la tua gloria sia en la temor de Deu. Tot hom qui tu conexeras observar la temor de Deu sia conjunt ab tu en amistat. Sant Ambros diu que la vida dels sants homens deu esser norma de ben viure als altres homens. Aquell quis acompanya ab santa persona al seu acostament pendra us de ben parlar e eximpli de bona obre per ço que la sua amor sia encesa de die en die en amor. No es gran laor esser bo ab los bons masaquell deu esser ben loat qui es bo ab los mals. Aquell hom es molt loable qui en la compayia dels mals es bo. Axi com aquell es colpable qui es mal entre los bons axi aquell es loable qui es bo entre los mals. Les paraules dels homens qui temen Deu son paraules de vida e son sanitat de anima als qui les amen e les seguexen. Axi com lo sol com hix foragita les tenebres axi la doctrina dels sants homens foragita de nostres senys les tenebres dels vicis. E per ço diu lo Psalmista ab los sants seras sant ab los perversos seras pervers. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si vols ben viure esquiva la compayia de les males persones esquiva los inichs fuig als malvats menyspresa los ociosos fuig a pressura o a gran multitut de homens mesquins e de aquells qui segons la edat lurson inclinats a mal. Not acompanys ab persones males not mescles ab persones leugeres de seny conjunte ab los bons desija la compayia dels bons requir la compayia dels bons acostet alsants e no ten separs. Si es ab la lur compayia aytambelos acompayeras en la conversacio e en les virtuts. Aquell es savi qui va ab los savis aquell es follquis mescla ab los folls. Cascu se acompanya ab son semblant. Perilosa cosa es viure entre mals homens perillosa cosa es viure entre homens qui son de prava e malvada voluntat. Mes val haver oy dels mals homens que viure en lur compayia. Axi com en la comuna vida dels sants ha molt de be axi en la compayia dels mals ha molt de mal. Aquell qui tocara la cosa leya sera enlegit e aquell qui tocara la cosa sutza sera ensutzit. Adonchs sor amable si tu hous volenterosament les miesparaules e les complex per obre seras comptada entre los elets de Deu Amen.

Capitol XXI. De virtut de virginitat.

Capitol XXI. De virtut de virginitat. 

Les verges savies e discretes reberen lo lirien lurs cetres ab lanties. Sor molt cara oges aço quet dire les persones que son vergens de cors e de pensa no son folles ansson savies e poden exir e rebre lur espos per ço car han oli en lurs cetres ço es han castedat en lurs penses. Les que son vergens de cors e no de pensa no son discretes ans son folles e no poden exir a carreraal espos car no han oli en los çetresço es no han castedaden lurs penses. E per ço diu sant Ysidre que la verge de cors e no de pensa no ha premi en sa remuneracio. E Jhesu-Crist diu en lo Evangeli de les vergensfolles dichvos de cert que nous conech. Per aquesta raho amonest a tu sor mia molt amada que siesverge de cors e de pensa en guisa que apres aquesta vida meresquesesser posada per Jhesu-Crist celestial espos teu en lo talem(el tálamo) de Paradis. La virginitat ha doble do car en lo present mon no ha ansia del present segle e en la vida esdevenidora reeb premi de castedat. Aquells qui perseveren casts hevergens no es dupte que no sien eguals als angels. Les persones vergens seran pus benaventurades que les altres en laltre segle. E de aço fa testimoni Isaies qui diu nostre Senyor Deu diu als castratsyols dare loch en la mia casa e en losmeus murs e entrels meus fills e filles hauran nom perpetual e donarlus he cosa que no perira. Tots los peccatsreben perdo e remissio per la penitencia mas si la virginitat allenegua os pert nos pot recobrar en negunamanera del mon car jatsia que reeba venia e perdo per la penitencia empero nul
temps pot reebrela primera puritat en la qual era ço es sens corrupcio. Sapies sor molt amada que no aprofita res virginitat de la carn si noy ha integritat de la pensa. Les persones vergens quis gloriegen de lurs merits son acomparades a ypocrits car desigen haver de part de fora deuant les gents la gloria de bones obres la qual deurien possehir dins lur consciencia. Açoes la paraula ques litg en lo Evangelidient que les folles vergens no havien oli en lurslanties çoes no havien dins lur consciencia testimoni de bona obree glorieiarse defora davant los homens e no en lo cor davant Deu no val res. Paraules son de sant Augusti no aprofita res la virginitat de la carn la hon habita ira en la pensa. Gran diferencia ha entre la puritat virginal de la anima la qual null temps es stada
ensutzada per leiacogitacio e de la anima que es stada subiuguda(subiugada) a molta legea. Sor amable oges que diu sant Jeronim no aprofita res haver la carn verge si la pensa es corrumpuda no aprofita conservar la virginitat e integritat del cors sino refrenam lo cor de mala cobeiansa no aprofita la virginitat en lo cors si la caritat e humilitat se lunyenes pertexen del cor. Adonchs honesta verge prechte que sies verge de cors e de pensa prechte que rebes en tu oli de bones obres e que ençenesla tua lantea ab bones custumes e la illuminsab santes virtuts en guisa que com la veu cridara e dira veus lespos qui ve exitsli a carrerapusques exir a reebre lo teu esposcelestial per ço quet pos dins lo seu talem supernal Amen.