- lac m. mara, cròs d’aiga durmenta / lago
- ladre, -a: marrit, -ida , Entre cavaliers trempés, le brandevin d'un seul est le brandevin de tous. Méchant est le ladre. (Charles De Coster; La Légende d'Ulenspiegel ) / lladre en lo significat de agarrat, avaro , l'avarissiós pegue en lladre
- lai: i
- lai-bas, la-bas: aval
- lai-sus, la-sus: ailamont
- larjoït : ??
- laschar: fr. lacher
- la-sus: ailamont
- lata: fr. perche
- latz (Cruesa): fr. giron
- lau (en ") : en bas
- lausissa: teit de lausas
- lechadier: fr. friand
- lechatariá n. lecariá
- legièr (de ) : ??
- len, lena adj. : ??
- lendoman: endeman
- lerpar: lecar
- lerpeiós: ??
- levada: regòla d'un prat
- lèva-nas: fr. effronté
- liga [lia] : fr. fanon
- liar: ligar ([lià] es la prononciacion generala en occitan y en chapurriau)
- liauna: fr. lierre
- licossiana/liquossiana : pocion, licor??
- liedra: fr. lièrre
- liera: fr. lièrre
- limaç: limac, caragaula
- limanda:??
- limerò: fr. manigance, intrigue
- liquossiana/licossiana : pocion, liquor??
- lira: fr. mulot
- lissa, lissada, 'lhissa (alhissa) f. alh salvatge / all salvache, all de bruixa ?
- loba: gròssa pèira o ròc isolat dins un prat, que non se pòt traire
- loenh: luènh
- loina [lwejno] : fr. engourdissement; descoratjament per tota mena de trabalh
- loira: puta
- lojandier, lotjandier: fr. locataire
- lor inv. ex. 'las lors'
- lovanja: lausança
- luec: luòc (tanben utilizat)
- lugarn [ligò] : l'estela del matin / lucerna ?
- luminier: fr. luminaire
- lunon: estela
- luquetar : fr. scintiller
- lura f. : animal o can gròs, bon a pas ren; òme polit que sembla bon mas non l'es, fug-l'òbra, peresós, coard; fig. pl. decas, enganhs, contes
- lusert, luserta/lisèta (Cruesa): lausèrt
- macha adj. : ?? / maja , majo ?
- mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid
- magilhon (mangilhon?, mensilhon? del latin 'mensa' taula?): còfre de la sala de manjar que servís per s'assetar
- mai: emai
- maid, mag, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
- maiada: fr. bouquet (de fleurs); fr. aubades du premier mai sous les fenêtres des jeunes filles à marier
- maiar: florir; agrementar
- mainatgier: estauviaire
- mainatjar: economizar, estauviar
- mainin: mameta
- mairgranda: grandmaire / yaya
- mair-reir: mairgranda
- maisei: ??
- maison: ostal. Dins maison: a casa. èsser pas darrier maison: èsser luènh
- maitot: tanben / tamé
- malangorir: trefosir?
- malàudia: malautiá
- maleira: (fach de getar un) marrit sòrt
- maleviar: ??
- malinar (se) v. fr. se culotter
- malinas f. pl. pantalons
- malvenguda, mauvenguda: accident
- manciar: batre a punhadas, se batre; menaçar
- manca adv. : levat, exceptat
- mance, màncie m., mança f. : esquèrra. A man mança: a man esquèrra
- mandin: matin (tanben utilizat)
- mandinier, -iera: mendicant
- mangle, manglhe (mànlie): margue
- manhar: tocar
- maniganç n. bandit, hippy
- marendar: far lo marende
- marende n.: collacion de quatre oras; disnar (repais de l2h al nòrd e a l'est, e de 16h a l'oest)
- marendon: petit repais
- màrfie (aver lo ") : avoir l'onglée ?
- marga: fr. chatte (minou); sobrenom de l'ajaça
- margaud: fr. matou
- margolin: gaton
- marmusar: murmurar
- marmona:??
- marn (metatèsi de Ram??) : branca principala d'un aubre,
- marolhaire: nom donat als estamaires e refachaires ambulants
- marronar: ??
- mas, mas qu'un [maskan] : solament, levat
- mas si es [ma:shiej] : mas òc! , mas n'es [ma:nej] : mas non!
- mascarat m. : fr. mascara
- massadís : regropament
- 'massar: V. Amassar
- massaròta: fr. bosse?
- mast, mag, maid: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid
- matrassar: tuer??
- mau. Grand mau: fr. haut mal, épilepsie
- mauchancier: malastrós, malastruc
- maujauvent adj. nefaste
- mauplasent: fr. déplaisant
- maussa f. majofa, fraga
- me (ex: per me) pron. ieu
- medre: meissonar
- meduesa liuesa, medalierza : fr. moissonneuse-lieuse
- megue, mèrgue, lach megi: fr. petit lait
- meissaber, menssaber?, maussaber? : fr. méconnaître
- meissonja, meissunja, messunja: messòrga, messònja
- meitot: tanben
- memet: mamet, mameta
- meneit, -a, menet, -a: fals(a) devòt(a), devòt(a) supersticiós e minuciós
- menesplier: nesplier (tanben emplegat)
- menina (Cruesa): grand-maire
- mercier: gròs grapaud ventrut. sin. sabatier
- merfondre (se)
- merlata: merle femèla
- merlaton: merle mainatge
- mermilhon: det pichon; sexe masculin
- meschaent [meytsen/meychen] [mey(t)san]: marrit, dolent
- meseis: mèsme, meteis, meteus
- mestiu: remedi
- mestiva: meisson
- mestivar v. meissonar
- mestivurza-baturza : fr. moissonneuse-batteuse
- mestura: fr. méteil (mescla de farina de blat e d'una pichona part d'òrdi o segal)
- mia-tastons (a ") : a palpas
- mianadís :??
- miaulan: mielon, fr. milan
- miaunar: miaular
- micha: pan de forment
- mielhs adv. melhor
- mijon : migon ("las moschas se permenen sus la taula d'un mijon a l'autre")
- migrar: s'enrabiar; s'inquietar. (ne) " (pas) : (pas) aver enveja de
- mina: fr. chatte (minou)
- minaud: minòt, mainatge ("Creurias qu'eu (= lo chastenh) fai de la lumiera talament eu a de minauds")
- minhard: manhac, gentil; polit
- minjadoira: fr. garde-manger
- minin f.: menina
- minon: ??
- miràudia: miracle
- miroelh, -a : brilhant, -a
- mistra: asnessa, borrica, sauma
- mochaespija: idea favorida
- mochanàs: mocador
- modelon: fr. monceau
- moens (nontronés) : mens
- moira f. : ??
- molada: molhièra, terrenh umid / mullada / terreno humit
- montador: ascensor / montacárregues
- morisca: masca, careta
- moscla : fr. moule
- móstie, móstia adj. : mosti, móstia / mústio ?
- mòure, mòudre : molinar
- museu, morral, morrilhon : fr. muselière / bossal / bozal
- musir: fr. moisir
Langue Occitane, occitan, occitano, langue d'Oc, Loís Alibèrt, IEO, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, français-occitan, gallicismes, occitan-français, catalan, lenga, Mistral
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lacher. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lacher. Mostrar tots els missatges
dilluns, 28 de maig del 2018
Lemosin L-M
Subscriure's a:
Missatges (Atom)