Capitol LXVIII. De temptacio.

Capitol LXVIII. De temptacio. 

Molt cara sor oges sant Jaume dient contrastats al diable e fugir vos ha. E sant Jheronim diu no es hom pus fort el monque aquell qui venç lo diable e aquell es lo pus flach qui es vensut e sobratab la sua propia carn. Les segetes del diable deuen esser apaguades ab fret ab velles e ab deiunis. Lo ginyos enemich nostre tostemps cerca com nos pora enguanar e no cura de matar los cossos sino les animes. Axi com lo lop dissipa les ovelles axi lo diable dissipa les animes com destroex e mata lo poble christia. Empero lo diable no tempta los alets sino tant com Deu li permet. Com lo diable tempta los servents de Deu lavors serveix a lur profit car nols enguana ab ses temptacions ans los ret cautelosos. Moltes veguades esdeve que les temptacions que comou lo diable a destruccio dels homens Deu les convertex a profit de lurs animes. No poriem sostenir les temptacions del diable los servents de Deu si la pietat de Deu no temprava e no refrenava la lur iniquitat jatsiaque lo diable tostemps desija temptar los servents de Deu empero sino reeb de Deu poder de temptar no pot complir per obre aço que vol. Hon posat que la volontat del diable tostemps sia injusta empero com Deu ho permet justament li es donat lo poder. Lo diable de part sua injustament vol temptar los servents de Deu mas nols pot temptar sens licencia de Deu. De aço es scrit en lo libre dels Reys hon se litg quelsperit de Deu malvexava a Saul. Axi poriem fer justament questio si era spirit de Deu. Responch que en aquest loch son compreses dues coses ço es la potestat de Deu justa e la volontat del diable injusta car spirit mal era per sa mala volontat e aquest matex era sperit de Deu per ço com havia resebuda de Deu iusta potestat. Lo diable no pot metre los vicis dins la anima per son propi poder be pot ençendre la cobeiançe e no pot ençendre les flames de cobeiançe sino alli hon veu primerament grans delectacions de la cogitacio. E si nosaltres foragitam de nos les delectacions de mala cogitacio tentost sen pertex lo diable confus e envergonyit e porta trencades les armes de la sua temptacio. Lo diable ab semblança de be vol enguanar los servents de Deu fenyentse esser angel de lum mas tanta deu esser la discrecio de les persones santes que puscha jutiar entre mal e be per ço quel diable nons pusca enguanar ab sosfraus. Aquesta es la demanda que feya Josue dient diguesme es nostre o es dels nostres enemichs. E per ço diu lo propheta Jheremias si tu separares la cosa preciosa de la cosa viciosa seras axi com a bocha mia. Le diable es molt terrible als ulls dels homens seglars masals ulls dels servents de Deu es vil e menyspresat. Los infeelstemen lo diable axi com a leo mas aquells quison forts en la fe lo menyspresen axi com si era un petitvermitxol e com lo veen sen rien. Lo diable serp es allenegosa e sino contrasta hom al seu cap ço es a la primera suggestio tot sen entre dins en les entramenesdel cor alleneguus axi dolçament que no es sentit. Los començaments de les temptacions diabolicals son frevols e flaques mas si lom no les esquiva e passen per gran us en custuma a la derreria se enfortexen ten poderosament que abgran dificultat poden esser vençuts. Com lo diable vol enguanar algun hom primerament considera la suanatura e alli aplica sa temptacio hon veu lommes inclinat a peccar. E per tal diu sant Isidre lo diable tempta lom mes en aquella part en la qual lo veu mes enclinar a viçis per alguna humor que crex en ell en guisa que don crexensa a la humor e crexent la humor crescha la temptacio axi com aquell qui porta laygue no la tramet per altre part sino per aquella hon conex que correra millor. Lo diable per tota la vida del hom lo desija temptar mas molt mes en la fi e aço es la paraula que primerament fonanunciada a la serpent com nostre Senyor li dix tu aguaytaras al talo del hom e ellavors aguayta lo diable al talo del hom com se esforça de anguanarlo en la fi de la sua vida car com lodiable no pot lom enguanar en la vida en la fi mettota la sua força per enguanarlo per la qual raho per molt que lom siabo e iust obs li es que en la present vida nostingue james per segur ans li es necessari que ell stant humil tostemps sia cautelos e ansios que no sia enguanat en la sua fi. Adonchs sor molt cara necessari es a nos pregar Deu tot poderos que nons lexesser temptats mes que no porem sostenir car Deu restreny les forçes del diable que nons nogua tant com ell desija. E per ço lo Sant Spirit repren lo diable en lo libre dels Cantichs dient levetvent tramuntanal e vine tu vent del mig jorn e bufa sobre lo meu ort e habundara la fragancia de les suesodors. E que entenem per la tramuntana qui constrenye fa los homens peresosos sino lesperit diabolical qui tempta e posseex tots los reprovats faentperesozos los homens en lur
vida e en lurbona obre. Per lo vent del mig jorn qui es calt es entes lo Sant Sperit lo qual com tocha la pensa dels eletslos desperta de tota peresa els fa ardents e flameiantsen la amor divinal. Donchs leuse lo vent de la tremuntanaço es partescha lo mal sperit de la Esgleya e lunyse de cascuna anima feel en guisa que no tempte mes que no deu e vingue lo mig jorn e bufe en lort de la esposa e habundela fraguancia de les sues odors per tal que sobrevinent Lesperit Sant escampe lo foch de caritat en les penses dels homens e despert la pensa de la son de negligencia e com faça aço Lesperit Sant habunden les bones obres car venint Lesperit Sant aquell qui primerament dormia per peresa se desperta a fer totes bones obres e florex axi com ort e apresde la flor fa fruyts habundosos de gran odor ab los quals sadolla si matex e sos proismesmigensant les bones obres. Poriesme dir tu - o car frare prechte quem dons remey contra les temptacions del diable. - Sor en Jhesu-Crist molt amada un bon remey te dare contre totes les temptacions del diable e contra tots viçis lo qual es aquest que com mes seras temptada lavors hages major recosa oracio. Si donchs les males cogitacions de aquest segle e sutzestorben lo teu cor e com consellen de fer alguna cosa mala foragitalesde la tua anima ab oracions pures o ab velles santes. Sta davant Deu continuament en lo temps de la tua oracio per ço que pus leugerament pusques escapar a la temptacio del diable. Venerable sor prechte que conegues que no solament devem combatre contra les temptacions diabolicals ans encara contra los vicis de la carn. La raho de aço es car la carn cobeia contra lesperit e lesperit contra la carn e per ço devem fer oracio ab tanta perseverançe fins que ab la gracia divinal puscam vençer les suggestions o inclinacions dels desitgs carnals e les temptacions diabolicals. La oracio sovineiada apagua la impugnacio dels vicis oracio continuada trenca les lançes e los darts del diable oracio es la primera virtut contra los esvehiments de les temptacions. Adonchs sor molt cara axi com te ja dit ab oracions pures e ab santes velles porassobrar (superar) les temptacions diabolicals e si per ventura encara sents les batalles carnals si est ferida ab los agullons de la carn si la memoria de la carnalitat fa coçeguelles al teu coratge si la tua carn encara te impugne si la luxuria te tempta si lo delit camal te convida a peccar posa davant tu matexa la memoria de la mort posat davant lo juhi esdevenidor reduex a la tua memoria los turments infernals posat devant les penes eternals posa devant los teus ulls los perpetuals fochs infernals poset denant les orribles penes del infern en guisa que la ardor de la pena apague en tu la ardor de luxuria Amen.

Capitol LXVII. Que la verge no deu desijar veure les ciutats.

Capitol LXVII. Que la verge no deu desijar veure les ciutats. 

Sor molt cara oges en quina forma lo propheta Jheremies plora nostres iniquitats dient o lascom ses escuresit laur e la colormaravellosa de aquell ses mudada e les pedres del sant santuari se son despergides en lo cap de totes les places. Per laur entenem la vida religiosa dels homens la qual era daurada per gloria de virtuts e era escura per leges e sutzesobres. La color merevellosa del aur significa lornamentde les virtuts lo qual per bonos obres primerament era precios e merevellos e ara per los vicis e per les obres mundanals es demudat vil e menyspresat. Verament mudat ses labitmerevellos dels religiosos dels monjos dels canonges e de les santes verges e monges car mes se ornen huy per complaure al poble que a Deu. Verament mudada es la color merevellosa del aur car mes es ornat huy labit dels religiosos per vanagloria e per ço que placien als homens que per complaure per humilitat en la presencia divinal. Certes huy son mudats los abits e vestirs merevellosos dels religiosos car mes se ornenhuy per ço que placien en lo palau del rey que en la presencia del Creador. Seguexse donchs que son despergides les pedres del santuari en lo cap de totes les places. Les pedres del santuari signifiquen les persones religioses que null temps deurien anar vaguabunts fora lo monestir ans deurien tostemps star contemplant devant los ulls divinals en un loch secret del monestir. Mas huy son despergides aquestes pedres del santuari en lo cap de totes les places car com los religiosos van vaguabunts fora lo monestir per les coses vanes e mundanals lavors les pedres del santuari son despergides en lo cap de totes les places. Com les persones religioses amen mes habitar en lo palau del rey que dins la clausura del monestir lavors son despergides les pedres del santuari car mes desigenhoyr les paraules superflues dels richs homens que los manaments de les santes Scriptures. Lavors son dispergides en lo cap de totes les places les pedres dels santuaris com mes se alegren en los convits e parlaments dels richs homens que en la pobretat e abstinencia del frares religiosos. Mes deuen amar los servents de Deu los legums dins lo monestir que no habundosos convits en lo segle. Los homens religiosos mes se deuen alegrar de la taula pobre dels frares que de la taula richa e grassa delreys. La raho es aquesta car segons que diu sant Agusti mes val un poch freytureiar que massa en riqueses habundar.Mes val sostenir pobretat en lo monestir per amor de Deu que haver moltes riqueses en lo segle. Necessari es donchs al religios qui desija esset salvat que menyspreu lo mon e ques tanch dins la claustra del monestir. La persona religiosa deu fugir a la congregacio dels homens seglars e requerir e cercar la compayia dels servents de Deu. Los homens religiosos mes deuen amar la claustra quel palau reyal. Donchs sor cara oges que dich escolta aço quet consell mes te val seure en la claustra que circuir les ciutats mes te val reposar dins les portes del monestir que aparexer en la presencia del poble mes vulles amar star en lo monestir que veure les ciutats. Sit enclous dins lo monestir seras amada per Jhesu-Crist la qual cosa dona entenent lespos com diu en lo libre dels Cantichs la mia sor es un ort tancat e font sagellada. Cascuna anima santa es entesa esser ort tancat car mentre nodrex les virtuts engendra flos e recomplexsede virtuts e conserva los fruyts que ha engendrats. Ort clos e tancat es dita la santa anima lavors com per amor de la vida eternal se lunya del brogit dd present mon com fuig que no sia vista per los homens com los bens que fa amagua de la laor dels homens com per amor de Deu se tancha per ço que no sia vista per los homens com menyspresa les humanals laors e com ab bona intencio se enclou per tal quel enemich antich lo diable no puscha trenchar lo mur per tolrelos bens que posseex dins si. La santa persona religiosa es dita font sagellada car com ella cogitacontinuadament les coses celestials com la santa Scriptura aiustacontinuadament en la sua memoria no cessa la santa pensa engendrar en si aygues de vida ab les quals puschasadollar los proismes assedegats. Adonchs sor molt cara axi com demunt te dit si mentre vius te enclous per amor de Jhesu-Crist dins les portes de la claustrae serves perfetament los manaments de la tuaregle apres de aquesta vida te alegraras abJhesu-Crist espos teu en lo talem celestial Amen.

Capitol LXVI. Que la verge no deu riure desmoderadament.

Capitol LXVI. Que la vergeno deu riure desmoderadament. 

Molt cara sor oges les paraules del savi Salomo qui diu yo he jutiat lo riure esser error e al goig be dit perquet enguanes debades. Error es dita com una cosa se deu fer e fasen altre. E ellavors donchs se fa la error com riu aquell qui deuria plorar per tal es dita error car com hom se riu no ha en la sua memoria e pensa lo die de la sua mort. Aquell es enguanat vanament quis alegre en los guoigs temporals. Enguanats son aquells quis alegren en les prosperitats de aquest segle. Aquests aytals si reduhien a memoria lo die de lur mort ans plorarien lurs peccats ques alegrassen nis riessen de les coses vanes e si havien dins lur pensa los mals que han a sostenir no riurien ans plorarien. E per ço diu Salamo que les rialles seran mesclades ab dolors e lo plor occupa los extrems del goig.
E Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats. No dix benaventurats son aquells qui riuen sino los qui ploren car aquells son vertaderament benaventurats qui ploren lurs peccats no pas aquells quis rien de les coses vanes. Aquells qui segons Deu ploren son benaventurats car ells seran aconsolats. Sant Jaume apostol repren aquells qui rien follament e diu les vostres rialles se convertiran en plor e lo goig en tristor. Lo foll se exalçe en grans rialles la sua vou mas lo savi envides conexeras ques ria. Adonchs sor mia esquiva lo riure axi com a error e convertex en plor la alegria temporal. La raho de aço es per tal que tu plorant en aquest exili pusques beatificar tu matexa en guisa que en lo die de la tua mort sies trobada benaventurada si en aquest mon plores tos peccats. Conex tu matexa esser peregrina en aquest mon car la tua propia terra no es açisino en lo cel. No havem açi ciutat certa ni segura car Deus nos ha promesa alt en lo cel la ciutat celestial de Jherusalem a la qual desijava venir lo propheta David com deya molt me son alegrat en les coses quem son dites car nos irem a la casa de nostre Senyor Deu. De aquest desitg flamejava lo servent de Jhesu-Crist qui deya aylas car la mia peregrinacio la mia vida temporal es massa allonguada e massa dura. Yo he habitat ab los habitadors de la terra de Cedar. Com Daviu deya aquestes coses nos reya de les vanitats de aquest mon ans plorava de la peregrinacio de aquesta vida que tant durave. Adonchs honesta sor prechte que lo teu goig sia per tostemps en lo cel. Lo goig e la alegria tostemps sia moderada e reposada seguint la sentencia del Apostol dient alegratsvos ab lo Senyor tostemps. Altreveguada vos dich queus alegrets. Item en altre loch diu que goig es fruyt del spirit. Aquesta alegria no torba la pensa ab vanes rialles ans leva la anima per desig a la terra celestial per tal que pugue hoyr que li sia dit entra en lo goig del teu Senyor. La faç del hom es spill del cor en les rialles pot hom conexer lo cor de la monja. Les rialles e los jochs vans mostren quin cor ha la monja car si ha lo cor cast nos riura follament null temps se riura sino ha deshonestat en la pensa. E per ço dio lo Senyor de la habundancia del cor parla la bocha. Donchs per sobrehabundancia de cor va riu la verge. Si en la pensa de la dona no havia vanitat null temps riuria. La pensa casta mes se alegre en lo plor que en les rialles. Certes si la monja hagues en la pensa vera castedat mes amaria lagremes que alegria temporal si la monja reduya a sa memoria les sues negligencies e les penes infernals mes amaria lagremes que rialles. Alli hon habunden rialles e jochs noy regna perfeta caritat. La monja que perfetament ama Jhesu-Crist nil tem nos riu ans plora per la sua amor. Maravellme perque ama rialles e iochs la persona que es venguda al monestir per escampar lagremes per sos peccats maravellme com la monja no ha vergonya com riu alçant la vou a grans crits. Leig sta lo riure a la persona qui en aquesta present miseria degra tostemps plorar sos peccats. Nosaltres miserables e perque riem qui havem a retre compte a Deu en presencia de tots los angels de totes nostres obres. Mes nos valen la present vida plorar que riure per tal que puscham aconseguir de nostre Senyor Deu venia e remissio de nostres peccats en laltre vida. Prechte sor amable que esquius jochs e rialles escampant continuadament lagremes per tos peccats. Fuig a jochs e rialles e plora los peccats incessantment. Oges esposa de Jhesu-Crist que diu lespos a la esposa en lo libre dels Cantichs los meus ulls son axi com a fonts daygues que son en Esebon. Car com la anima santa plora en aquesta miseria de aquest mon laves dels peccats ab la gracia de Deu. Per semblant forma deu plorar la persona santa continuadament per tal que puscha esser lavada de sos peccats. Adonchs sor molt cara si en la present vida plorarem nostres peccats ens lunyarem de vanitats de aquest mon creeguam de cert que obtendrem venia e perdo de nostre Senyor Deu dels nostres peccats Amen.