Capitol LXXl. De la mort.

Capitol LXXl. De la mort. 

Sor amable prechte que oges les paraules dun savi qui diu o mort e com es amargua la tua memoria al hom rich qui reposa ab gran confiançe en les sues riqueses o bens temporals. Item o mort e com es bo lo teu juhi al hom pobre qui es frayturos en riqueses o mort e com es dolça als miserables e com es suau als qui viuen en amargor de vida o e com es plasent e alegre als trists e als plorosos. La mort posa fi a tots mals en la present vida e done terme als mals en aquest segle e toll tota fretura e tota miseria. La mort posa terme a totes les tribulacions en aquest mon. Aylas e com ve tart la mort als mesquinsqui la esperen. Adonchs sor molt cara mes val be morir que mal viure mes val no esser que en miseria perpetual esser. Poriesme tu dir sr cara – prechte frare meu quem digues si devem plorar los morts ni fer plant per los amichs morts. - Sor amable a la dita questio respon un sant dient jatsia que la pietat man plorar per los feels difunts empero la fe veda que per res no plorem. No devem plorar per los feels ans devem retre gracies a Deu quils ha vulguts deliurar de la miseria del mon present los quals segons nostre fe ha fets passar als lochs de lum e de pau. No devem plorar los feels defunts car no duptam que no sien anats al repos eternal. Honesta verge oges aço que yot dich aquells homens deuen esser plorats en la mort los quals pren lo diable a gran vergonya lur no pas aquells los quals reeben los angels ab gran honor. Aquells deuen esser plorats qui son portats per los diables a les penes infernals e no pas aquells qui son portats per los angels als goigs de Paradis. Aquells deuen esser plorats qui apres la mort son per los diables soterrats en linfern e no pas aquells qui per los angels son collocats en lo cel aquells deuen esser plorats qui moren mal no pas aquells qui be fenexen lurs dies aquells deuen esser plorats qui moren soptosament a mala mort e no pas aquells qui ab lur mort preciosa son honrats. Verge esposa de Jhesu-Crist oges quet dich com yo plor los morts qui be moren yo fas dampnatge a mi matex e no aprofita a ells com yo plor los morts no fas profit a ells e dampnifich a mi metex. Aquells donchs que no esperen resurreccio devem plorar lurs morts los quals apres la mort no creen ressucitar. Adonchs sor molt cara nosaltres qui creem quels nostres morts deuen regnar ab Jhesu-Crist no devem per ells plorar sino Deus preguar no devem plorar los morts carnalment mas devem escampar per ells preguaries a Deu quels vulla deliurar de peccats e de tot mal Amen.

Capitol LXX. Del temps breu de la present vida.

Capitol LXX. Del temps breu de la present vida. 

Sor molot cara oges les paraules de Salomo dient tot quant pot fer la tua ma façaho diligentment car no ha sciencia ni saviesa ni obres de virtuts en los inferns hon tu endreçes ta carrera. En la present vida es leguda cosa de fer bones obres car en la vida esdevenidora no si espera de profitar en bones obres ans hi ha retribucio de bones obres. La vida present es breu e allenegosa e per ço diu sant lsidre qui considera la longuesa de la present vida no considerant la longuesa del espay sino la sua breu fi assats pensa profitosament com es breu e miserable. Adonchs sor amada en Jhesu-Crist si tu cerques la vida vertadera sia en la tua intencio aquella vida la qual es vertadera per la qual es christiana e aquesta es la vida eternal e vida vidal. Aquesta vida es mortal e per ço deus morir en la present carn per tal que no muyres a Jhesu-Crist en la anima. Lavors creem que viu cascu si morint segons lo mon viu ab Deu en lo cel en lo qual ha promes de viure. De la trigua de la present vida soste gran enuig lo iust per ço com ve molt tart a la vida desijada. La exida de la present vida es incerta als homens e com no pensa morir la persona se llavors mor soptosament per tal se deu cascu cuytar de esmenar lo mal que ha fet en guisa que no muyre en iniquitats e que no fenescha sa vida en culpa. Aquells qui lo diable ha encesos en vicis e peccats en aquest mon com moren se forçede tirarlos als turments infernals. Posat que lom sia just en la present vida empero com ell nix es mor ha gran temor que no sie digne de pena. La mort dolça e reposada loa la fi dels homens iusts car alli es mostrat esser present la companyia dels angels pus que hixen de aquest cors mortal sens greu pena e vexacio. Jhesu-Crist fill de Deu ab gran honor reeb los seus servents passants de aquesta present vida a la eternal benaventurança e per ço la esposa parle en lo libre dels Cantichs dient lo meu amat es devallat en lo seu ort al prat de flors plen de bones odors.Jhesu-Crist devalla a la Esgleya avisant los iusts ve ab maior gracia a aquells los quals conexen que ab bones obres han trames als proismes odors de bona fama e eximplis de bones virtuts. Aquest reeb son past en los orts lavors com se delite en les virtuts de les animes e cull lyris com los seus elets arranchade la present vida els tramet als goigs de la eternal vida. De aquests aytals diu la santa Scriptura la mort dels sants es preciosa en la presencia de nostre Senyor Deu la tela del drap se destrouexcom los fils se trenquen e la vida del hom passa es despen per tots los dies. Les animes dels elets han gran e sobirana paor en lo die de la lur mort dubitant e ja si volaran a Paradis o si devallaran als inferns. Alguns elets son qui en la lur fi son purgats dels petits e leugers peccats altres son qui en la hora de la mort se rien es alegrensentint ja en lur contemplacio los bens de la eternal vida. Lo Senyor tot poderos ha volgut que ignorem lo die de la mort per tal que com creeguam que tots jorns nos sta fort prop cascu sia ansios de fer bones obres pus que es ten incert de la exida de aquesta present vida. Los diables reeben les animes dels mals homens en lo die de lur mort car gran raho es que aquells sien turmentadors en les penes qui son stats entenedors e consellers en les culpes. Los malignes spirits demanen lurs obres lavors com la anima hixdel cors e lavors repliquen a la anima los mals que li han consellats fer per tal que ab si le sen porten als turments. Lom inich apres la mort sera turmentat e lom iust apresde aquest treball en lo repos eternal sera collocat. Axi com la benaventurança alegre los benaventurats axi devem creure quels peccadors en lurs animes apres de aquesta vida seran en lo foch eternal turmentats. Sor mia en Jhesu-Crist molt amada yo he manifestades aquestes coses a les tues orelles per tal que conegues que molt nos es necessari menyspresar tostemps les coses terrenals e haver tostemps en memoria lo die de la mort. Oges les paraules de sant Jaume apostol dient quina cosa es la nostra vida sino una vapor de fort petite durada. E Salamodiu not gloriegs en lo die seguent car ignores e ja que sera de tu en lo die esdevenidor. Adonchs sor amable ab gran ansia deus viure e ja que sera de tu lo die
esdevenidor. Considera tots jorns lo terme de la tua vida per tal que pusques menyspresar les dolçors de la present vida e aconseguir los bens celestials. En totes les tues obres vulles considerar los derrers dies teus de la mort e null temps no peccaras. Per aquesta raho te amonest sor mia molt cara que notalegres en les vanitats de aquest mon car sens tot dupte a morir has. No poses te esperanse en les coses temporals car no es elmon alguna cosa quet puscha escapar de la mort perque la carn mesquina se alegre en les coses terrenals la qual es apparellada a esser feta vianda de vermens. Honesta sor per çote dites les precedents coses que null temps te oblidelorde de la tua condicio. Membret que çendrees e çendratornaras pols es e pols tornaras car axiho dix lo Senyor tot poderos al primer hom reduexa la tua memoria les paraules que dix Job parlant de si matex yom deg corrompre axi com a podrimer e esser destrohit axi com la vesteduraqui es roseguada per les arnes e per la tinyaposa devant los teus ulls la memoria de la tua mort proposa davant tu lo die de la tua exida lodie de la tua mort tostemps sia en la tuamemoria en guisa que per la sua recordacio esquiusperfetament los vicis els peccats Amen.

Capitol LXIX. De sompnis.

Capitol LXIX. De sompnis.

Molt cara sor escolta aço quet dire. Sovin se esdeve que los demonis qui van de nit nos torben los senys corporals ab diverses visions. A veguades ab manifesta impugnacio baten e cobegen los cossos dels homens. En diverses guises se esdevenen los sompnis. Alguns sompnis venen per sadollament e alguns per flaquesa les quals coses vesem per esperiencia altres sompnis son qui hixen de propia cogitacio car moltes veguades somiam de nit ço que cogitam de die. Molts sompnis se esdevenen per illusio dels spirits diabolicals. Fan testimoni Salamo dient molts han fet errar los sompnis e aquells son stats deçebuts qui posen lur esperançe en ells. Algunes apparicions se fan justament axi com aquelles ques fan per revelacio de Deu axi com se lig en la ley antiguade Josep fill de Jacob qui per lo sompni fonfet senyor de sos germans e axi com se lig en lo Evangeli de Josep espos de la verge Maria qui per lo sompni fon amonestat que fogis ab sa esposa e ablinfant en Egipte. A veguades se fan visions compostes de cogitacio e illusio a veguades abcogitacio e revelacio. De aço parle Daniel qui diu aquell qui revela los secrets mostra a tu les coses esdevenidores e posat que alguns sompnis sien vertaders empero nols devem creure leugerament car hixende diverses ymaginacions e no conexem perfetament de hon venen. Adonchs no devem facilment ni leugera donar fe als sompnis per tal que si lo Satanas se transfigurave en angel de lumno enguanas lom poch cautelos. A veguades enguanen los diables algunes persones qui creen en sompnis ab art axi anguanable per ço com alguns sompnis axi se esdevenen com ells dien. E per ço los diables dien algunes coses veres per ço quels enguanen en moltes mas posat que los sompnis se esdevenguen axi com los diables dien empero nols devem creure car de enguanproceexen segons lo testimoni de la santa Scriptura qui diu sius parlen posat que axi se esdevengua nou creguats. Los sompnis son semblants a las devinacions e aquells qui les observen son dits adevins. Adonchs no devem donar fe als sompnis posat que appareguen vertaders esser. Aquell qui en sompnis e adevinsposa sa esperançeno confia en Deu e semblen aquell qui seguex lo vent e vol pendre la ombra. Devinacions mentides e sompnis enguanables vanes coses son. De cert dich que no devem creure en sompnis per ço que no siam enguanats en ells. Sia nostra esperançe tostemps ferma en Deu e que no haiam cura en sompnis. Dignecosa es que posem nostra esperançe en Deu e que no haiam confiançeen sompnis. Sor cara consellte que la tua pensa no sia en sompnis ni en devinacions fermada anssolament sia segura en Deu tot poderos car si creus en sompnis ni en devinacions tost seras enguanada. En tota la tua vida menyspresa sompnis e adevinse posa la tua esperanse perfetament en la Providencia divinal e hauras prosperitat en la present vida e en la esdevenidora Amen.