Capitol XXXII. De peccat de mentida e de falcia.

Capitol XXXII. De peccat de mentida e de falcia. 

Les persones falaeres e mentideres fan que encare que diguen veritat no siencreeguts. Ab sobiran studi e abgran diligencia deu esser esquivada tota mentida posat que siauna manera de mentir la qual es de fort leugera culpa axi com de aquell que ment per salvar la vida de algun hom. Mascom la Scriptura digue que la bocha qui mentmata la anima les persones perfetes fugen ab tot lurstudi a aquesta manera e guisa de mentir car ablur falcia no deu esser defesa la vida del hom car per prestar la vida al proisme no deuen nourea la lur anima jatsia que la dita mentida leugerament sia perdonada.
Sor molt cara amonestte que tant com pusques fuges a tota manera de mentir en guisa que ni per occasio ni per industria digues falcia. Not studius en mentir no defenes ab mentida la vida de ton proisme. No es al mon mentida que sia bona ni iusta. Tota mentida es peccat en quals se vol persones. Tota cosa la qual discorda de veritat es iniquitat. Les leysseglas punexen los mentidors. Adonchs si la mentida es dampnada e reprovada per los homens si la mentida es punida per lo humanal juhi quant mes sera punida per nostre Senyor Deu qui es testimoni de les paraules e de les obres davant lo qual cascu ha a retre raho de tota paraula ociosa e deuant lo qual cascusostendra penes per cascuna paraula ossiosa carDeus destroira tots aquells qui parlen mentida e lofals testimoni no romendra impunit. Adonchs soramable prechte que no digues falcia lexala mentida per la veritat null temps mentes siesvertadera no decebes algu ab mentida no diguesuna cosa e puys quen façes altre. Sor molt amada pregua Deus quet façeparlar veritat Amen.