Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irbenia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irbenia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de juliol del 2020

HISTORIA DEL CABALLERO TUGLAT

HISTORIA DEL CABALLERO TUGLAT (1). 
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés titulado miscellanea ascetica fól. 102. 

En I.a provincia qui es apelade Irbenia era I. cavaler qui avia nom Tuglat lo qual era jove e masip de bon tal e galart de persona e de gran linatje e ab riquesa lo qual avia pocha cura de res qui fos be ne profit de la sua anima car la sua joventut e la sua balesa e el seu linatje la faya axorar axi que per sa folia tot son temps despenia en vanitats e en folias daquest mon e largriave e despenia son temps malament e no avia cura ne ancia ne pler de Deu ne de fer ne de dir nagunes coses qui a Deu tornasen a pler ne a profit de la sua anima. Molt greu cosa li era hoyr mises ne sermons ne la paraule de Deu ne a pater nostres ne altres hobres el dir no podia e donave poques almoynes per amar de Deu. Aquest cavaler ten peccador volch Deus que per se pietat que per dar aximpli a …. vaes e hoys …. moltas cosas que recontas a nos per les quals tots prenguesen avinentesa de fer be. Sapiats que aquest cavaler jac mort per III dies entre aquels III dies la sua anima fo portade per lo Sant Angel de Deu per molts logas (lugares) hon viu e soferi moltes menes les quals per horda hoyrets. Sapiats que aquesta anima viu les penes soferen los mals e los bons. Aquesta cosa dura del dimecres a ora X.a tro al disapte aquexa matexa era el dos (1: cos) del cavaler tenien per mort e ageren soterat sino fos pocha de calentura que li trobaren al costat sinestre. E esdevenchse que con ven lo disapte demunt dit a ora nona per volentat de nostro Senyor lo cos comença a suspirar molt agrement en presencia de moltes gents qui lo cos acompaniaven clergues e lechs els qui soptosament veren lo cos moure foren forts meravelats e espordits e soptosament el obri los uls e feulos senyal que li aportasen lo corpus Christi que confesas e combregas volia e els ho feren demantinent e cant lo corpus Christi ac rebut el se leva en peus e lava los uls e les mans al cel e alta veu en presencia de tots el comença a fer moltes gracies e loas a nostro Senyor e dix axi - ho poderos misericordios Senyor Deus major es la tua pietat benigna que no es la mia malvestat jatcia aço sia grans sens comperacio. Ho Senyor quantes males tribulacions e angoxes nom mostrets 
empero per la tua pietat de tots mals mas deliurat e mas gitat del abis de la terra ço es de les angoxes dinfern. - Apres daço con lo cavaler fo tornat en son seyn e en sa memoria el se feu vanir tots quans pobres poch atrobar en la terra e tot son aver e tota sa riquesa el dona per honor de Deu e les perti de tot se despupula e volch viure puys pobre per Deu e despuys muda la sua vida el seu estament que ben mester e dona a conexer en ses hobres que molt espaventat e castigat vench del altre segle de les penes que soferets e vistes avia e era fort volenteros e cobejos de ganyar le benananses que vistes avia. 

Açi comensen totes les forts aventures que les mesquines de animes soferen. 

Senyors hoyats totes les forts aventures que aquela mesquina de anima esdevengueren entre aquels III dies que estech fora del cos. Sapiats que aquela anima daquel cavaler con fo axida del cos avie molt gran pahor com se sentia molt erade (errade, errada, error) e colpable e nos sabia ques fes ne hon sen anas e tornaresen volentera al cos qui la er lin donas e no sabia nula via ne nula carrera que tenges cor sola e desemperade se trobave sino ten solament de la misericordia de Deu que altres obres en ella no avia e dementre que ella axi estave esmarida e ploran e jamegan e tremolant e gardant los mals que fets avia viu vanir tan gran compaye de diables no ten solament la casa hon lo mort jaya mas tots los corrals e les plaçes e les taulades eren plenes dels e tenien larme tot entorn environade e encerclade e molt orriblement els la estridaven e la manasaven e deyan axi - turmentem aquela anima e canten daquest nostro servent cantar de mort e tro e menjar de foc amiga es descuredat e de tenebres e anamiga de claredat e de lugor. - E aço dien tiranse ves ela e cuydavenla sorbir. E la mesquina de anima qui aço veya molt angoxosament comença aquest plant dient 
- ay caytiva quem fare aquesta es la compaya que en ton ostal aculies e que tant aoraves e servies ara veyg que per tostemps estaras ab els al foch dinfern ne tes noves ne tes delits que solament usaves ne lergul (el orgullo, I.´orgull) que aver solias fort es decaut e umiliat com no fas adulteri que leys ta bona muler per tolra la sua a ton conpare c aço veyen perque fas fornicacio que vages duna fembra en altre con novas ara en orat ab homens fols mescla barales e discordia entre amichs e vays hon son les tuas vanitats hon son los esturmens e les riales fades e la tua vana gloria hon es lo teu sobremenjar e boura ab gran glotonia hon es lo teu jugar e taficrar hon son los teus babayos que tu menaves desmesuradament. Tot es ara pasat en catiu tu penaras per tostemps en les penes dinfern. - E per aquestes coses la mesquina de anima en tots aquests retrets e daltres viu tots sos anamichs ajustas per ella aturmentar estave molt espaventade e no sabia ques fes. E dementre estave axi en aquesta pahor viu vanir I. angel bel e clar e resplandent lo qual alegrement e ab bele cara la salude e la consela e ella conforta a gran meravela e la anima comença a plorar de gran alegria que hac del e dix - ho senyor governador meu hon as tant stat dolos dinfern me tenien presa tot entorn ajudem e acompayem sit ve de placer. - El donchs li respon en axi - ara mapeles tu senyor e governador com te veus en cuyta e en trebals ço que hanc nul temps mentre al cos staves no fayst e nit e jorn te aministrave et servia hanc nul temps non agist en memoria mentre al cos estaves. - Repos (respos) la anima e dixli - Senyor mentre el cos fuy nul temps not viu net conegui mas tan solament ara que hoyda la tua veu tan dolça e tan graciosa e viu la tua fas e la tua persona plasent demantinent conegui que eras angel de Deu benigne. - Respos langel e dixli - per ço es male cosa desconexença e serveiy perdut axi com lo meu es estat en tu que tostemps puys tu fust engenrade encreade al ventre de ta mare te tengude en la mia custodia hon que tu anases jo anave ab tu que hanc de tu I. pas nom parti mas davesme pocha reverencia e honor que mon consel hanc no volgist creure ne hobeyr ans tota via mas menyspreat - E langel quant ac aço dit pres I. diable per la ma daquels qui mes escarn se trayen dela cant era al cos e dix - veus aquest ta mal afigurat (afigu-gurat) aquest es aquel que tu aseyaladament que tu mes creyes e la volentat del qual tu fayas e menyspreaves mi e fayes fort mals canbis enpero sies sagura e no ages paor que Deus per sa bontat a pietat de tu e non soferas tans males ne tantes penes com tu merexiries jatsia aço que soferiras moltes penes e molts turmens e puys tornaras al cos per tal que tu remes e esmenes ta vida e quet guarts de tot mal e que façes be e per amor deço posa be ton cor e ta pensa en totes coses que vouras e oyras e retinles be que les pusques comtar per orda con sies tornade al cos. - Los diables con veren e hoiren aqueles coses que lengel li contave que encare tornaria al cos e faria penitencia e que lavien perduda la alegria qui era entre tristor e cridaven altament ab gran confusio e maleyen nostro Senyor cars els avien fe e esperanse que aquela anima fos lur e veyan que pus al cos tornave que perduda la avien per tostemps e axi clamavense de Deu quels faya sobres e tort e retreienli que el no era detrurer e aço deyen els per ço com el alongave temps e vida e espay de fer penitencia a la anima pus que en carn avia a tornar al cos es que si Deus no agues mudade la sentencia que la anima al cos tornas que peragera que tort lo faes cor els avien posesio e prescripcio mas ho sabe en manera de les parts. Apres aquestes coses dix langel a la anima - pensem de seguir. - Apres la anima respos - Senyor si aquests diables me van derrera pendreme e portarmen an en infern. - E resposli langel e dixli - no ages por (pahor, paor, temor, temó, miedo) que pus forts som e mes que els car Deus es ab nos. - Aquela hora la anima anasen darera (derrera, darrera, radera, detrás) langel com pus prop podia del car nos sentia be asegurade. Axi com anaven per lur cami la anima no avia altre lugor ne claredat sino de la resplandor del angel e axi vengueren soptosament en I.a val escura (u oscura) e tenebrosa e espaventable la qual era molt pregon e plena de carbons molt ardents. E aqui sobre aquela val estabe I.a cobertora de fere la qual avia VI colços (colzes, codos) de gros e damples mes de I. miler e a totes parts era pus cremant e pus ardent que la sua calor sobrave la calor dels carbons e pudia (fer pudor, pudó, putí, putir, put put, heder, oler muy mal) molt malvadement. E aqui sobre aquela cobertora queyen moltes de animes mesquines de quis fregien totes en sofra (sofre, azufre, sulfuro) es cremaven axi com fa lo pex en la paela (paella) e apres que eran fregides totes se fonien en regalament et axi se eslongaven de la cobertora e queian ab gran crebant jus pregon sobrels carbons flamejans. E cant la anima viu aquestes penes e dolos hac molt gran por e dolor e trachse I. poch arera e dix al angel - precte (te prec, plegaria, te pido) senyor quem digues que avien fet aquestes animes mesquines aquestes penes soferen. - Respos langel - tal merexen los homisides que aucien e traexen lus pares crestians e encara tots cants los ho consenten ne los ajuden e tu matex en aytal matexa pena est ço sabs tu be cor daytal obre as usat mas fe tu gracias a Deu qui per sa gran pietat ten volra deliurar e gardaten be con seras tornade al cos que no façes ne digues per aquestes penes sofiresne majos. - Despuys dix langel a la anima - anem mes avant que longe carrera avem a seguir. - E axi com els anaven atrobaren I.a muntaya (muntanya, montanya, montaña) molt alte e gran e de gran paor car aqui avia molt estraya (estranya, extranya, extraña) carrera e male de I.a part e de la altra part avia I.a val pregon don axia (exia, eixíe, salía, exit) molt salvatje pudor e de la altra part avia molt gran multitut de neu e gran gelade ab gran vent pluyg (pluja, lluvia) qui segave com areor. E tota la muntaye era aytal de la I.a part com de laltra. La carrera era plena de diables qui estaven aperalats de animes aturmentar los quals tenien forques e ganxos de fere (ferre, ferro, fierro, hierro) molt aguts e altres aperelamens ab que los enpeyien (empentar, empujar) al foch apres gitavenles del foch e gitavenlos (gitar, gitá, expulsar, arrojar: foragitar, foragitá, forachitá : echar fuera) en la neu glasade (glasada, glas, helada, hielo) e axi les mesquines de animes van de mal en piyor e de pena en pena e de turment en turment. E aquela hora matexa dix la anima al angel - ay senyor e que sera de mi com pore estorcre daquest peril que si mal ha I.a part piyor del altre. - Resposli langel - not temes pensem de seguir. - Exiren I. poch havant e comensaren avalar (avallar, avall; bajar, abajo) I.a val (vall, valle, vallis) molt pregon e tenebrosa mas fos hom voure ne podia tant avia desmesurats fos (foz) e avia gran brogit dins e desus aquela val la terra tremolave per rao de I. gran foch qui aqui curia del qual axi gran fum e gran pudor e aqui avia molt grans veus e grans udalamens (udol, udols; aullido, aullidos, quejido, quejidos) e grans crits quey menaven grans dolos e aço eren animes qui dins staven enpresonades e soferien moltes cruels e aspres penes e I.a taula estave posade en loch de pont de la I.a riba de la val entro en laltre la qual avia de loch M. pases (passes, pasos) e I. palm danple per la qual taula nagu pasar (passar) no podia que en la val no caygues si donchs no era stat de fort pura e neta vida. E la anima esguardant e meravelant daquela cosa vae aqui pasat de animes mes que no a al cami de sent Jacme romeus ho en I.n gran formiguer formigues e totes quantes hi vanien queien daval soptosament si que en menys de I.a ave Maria a dir be M. miles de animes foren caygudes dintre sens nul retiniment. 
E apres vas vanir I.n palagri vel e feble e molt mal enescat ab los peus tots crivalats (cribassa, cribasses, cribaza, cribazas, grietas en la piel) ab sola I.a esclavina vela pelosa ab I. ram de palma en la ma en ques sostenie a gran dolor renquejant e molt ardidament e alegra el comensa a muntar sobre la dita val en poca dora el fo pasat molt segurament. E cant la anima vae aquel pont ten forts e ten perilos dix al angel - ay mesqui jo peccador com estorcre daquest pont tan estran e ten flach que no caie lajus ab los altres. - Respos langel - no ages por que daquesta pena deliurat seras que non auras mal. - E tentost presla per la ma e pasala molt segurament. E con la anima fo estortra del peril dix al angel - prechte senyor quem digues daquestes animes qui han ten dura pena. - Respos langel - aquest loch ten pregon e ten escur es donat als ergulosos (orgullosos) qui viuen desordonadament e supertiosa (superbia, soberbia) axi com los diables comensaven en Peradis (Paradís, Paraís, Paraíso, Paradiso) perque caygeren per aytal pregon en abis (abyss, abismo) com tu veus e quantes lur via tenen ne tarden iran ab els ensemps e encara tots los jugadors e los ladres (lladres, ladrones) e los robados (robadors, de robar) qui enganen (enganyen, engañan) e roben e fan perdent ço de lus pares cristians. - Apres dix langel - e segexme que encare no as res vist que majos coses que aquestes as encare a voure (veure, vore, ver). 
- E aquela ora anaren I. poch mes avant per I..a carrera al e negrosa ab gran fangar molt negre e vermenos tot plen de serpens (serps, serpientes) e de calapets e podia (pudia, putia, pudor) molt astrayament (extranyament, extrañamente) e aqui no avia sino escuredat perquen caminave hom a gran dolor e aviay hom anat debatons de trebal en trebal. E axi com anaven per aquela carrera la anima no vaya hon anave ne hon sos peus posave sino aytant con avia resplandor e claredat del angel. E con daquest mal se foren axits la anima romas anima trempade e aviade del trebal que pasat avia e estan axi reguardant enant viu vanir udolant e cisclant e batent e balant I.a bestia molt horible e desfigurade sens nula comperacio que no es nul hom quin pogues escriure ne recontar de bocha sa fayso mas al mils que mon seny abastara leus a fayso fere cor ela faya major comu que la major muntaye que hanc hom ves e era tota picada e royosa e claposa e velosa e corienli les plages totes sanch e pudrit e venia tocant e gayolant (ganyolant, gañolán) com fa truga (truja, cerda, gorrina, verra, marrana) ab sos porcels (porcells, porquets, gorrinets; puerco, lechones) molt sutza cosa ab sa bocha uberta ten gran que M. cavales tots ensemps aperelats nentraren en I. colp (cop, golpe, vez) e avia les IIII dens (dents, dientes) primeres pus agudes que naguna agula (agulla, aguja) e pus larges que I.a lance (llansa, llança, lanza) dun cavaler e en cade dent tenia I.a anima enastade los uls avia molts grosos e desmesurats vermels (vermells, vermellón, bermejo, rojo) e terbols (turbios) e axer pelats tots corens de lagaya e la sua esgardadura tan fera e espaventable que glay metia a hom al ventre e flama de foch haxia (eixia, eixíe; salía) per la bocha quis depertia en III.es parts covenia entrar les mesquines danimes qui aqui entraven reculantles en son ventre. La lana (llana) daquela bestia era molt pudent e corumpable (corrupto; corrompina; hedor) e glatiali lo ventre a totes parts e de les dolos e engoxes que les cames suas pasaven. E com la anima vae aquesta bestia ten sutza quis acostave a ela fo for esmaride e plorant feuse enves langel e dixli - ay senyor per amor de Deu aqueste encombre. - Respos langel - nol podem fugir ne esquivar que per ela avem a pasar. - E axi langel pres lanima per la ma e menala denant la bocha de la bestia e aqui langel desenperale e lexala sola e encontinent tots los diables dinfern qui aqui eran environarenla e la encloyeren tot entorn golosament sorbirenla axi com a cans rabiosos tenpestavenla en jugaven a la pilota. Com sen foren be sadolats e batalats molt vilment rosegant ab ganxos gitarenla al ventre de la malvade bestia. Les penes que aqui soferi no les poria hom comptar ne asumar empero en la vida que apres feu con fo tornade al cos pogeren conexer aquels que vist lavien ne contengut que moltes penes e turmens soferets avia despuys que del cos axie (eixíe) que sesmane e coregi sa vide e son estament especialment en lo ventre de la malvade bestia soferi molta pudor e molta calentura e altres turmens diverses mes que bocha dom no poria comptar ne pesar. E axi com ela jeya al ventre de la bestia plorant sos mas e recomptant e jamegant ses colpes a cap de I. temps que aço ach durat elas troba per la misericordia de Deu fore del ventre de la bestia ab gran alegria mas hanc saber ne conexer no poch en qual manera ne axi com ela lase se jaya a I. depart tota trencade e quascade (cascada) ela obri sos uls e denant si I. poch ela vae langel qui la solia guiar e la anima desenperade alta veu cridant dix - ayme esperanse e ma vida e ma claredat con mas desemperade hon as tant estat. Grans gracies ret a nostro Senyor Deus de tant de be que ma fet e de tanta de gracia com tu mas tornat dant per guiador governador e defenedor que ten desconselade me avies lexade. -
E langel resposli cortesament e dixli - fila e amiga axo jo to avia ja dit que major es la misericordia de Deu que les tues malvestats mas tu ne nagu nos fiy en aso car molts e moltes sen troben enganats car jatsia aço quel sia misericordios axi matex es dreturer no pot mantir perque en la fi del jutjament dara a cascu segons que aura merit ne serviç (servey, servei, servici, servissi; servicio) e per amor daço conselte e amoneste que quant sera volentat de Deu que tu seras tornade al cos no faces obres vilanes ne desconexens per que perdes la gran goya (goig, goyg, goyo, gozo) de Peradis ne ages a tornar en aquestes ne en altres pus cruels penes. Leva daqui e anem avant que altres turmens trobarem ades davant nos. - E ladonchs la anima volch avant anar e no poch seguir langel tant era cansade e trebalade e dix al angel - ha senyor no pusch mes avant anar. - E ladonchs langel tocale e donali força e poder que pogues anar e cant agueren molt anat vaeren I. estany gran daygua podrida e sutza pudent la qual se trebalave molt regament e faya tals hondes (ones, ondas, oles, olas) e tals tempestats que senblave quel cel sen deguesen muntar e aquel mal estany en loch de pex era ple de males besties qui cridaven gola badade qui esperaven les mesquines danimes que les tengesen e les manasen e les devorasen e de gran malesa e iniquitat gitaven foch ten legament per la bocha que laygue del astany feyen bolir (bollir, bullir, bullí; to boil; hervir) pus que altre foch noy pogeren fer. E sobre aquel estany avia I. pont qui tenia be de lonch de CCC.Ma pases e mes e no era pus ample que la palma de la ma. Aquesta era la pus greu e mesquina pena que les altres que lexades avien aquest clau (1: pont) era tot menut clavat de claus molt aguts les puntes amunt longues e axi era de gran peril de pasar per rao de la estretura e dels claus e encara per rao de les besties qui lajus estaven. E sobre aquel pont lanima vae pasar I. hom plorant e descalt regen caregat e jatsia aço que les soles del peus fosen foradades e menjades dels claus mes amave tenir aquel cami que no caure en la bocha de les besties. E con la anima vae que per lo pont avia a pasar ab gran paor tremolant dix al angel - ay lo meu senyor saber volria per quals animes aquestes penes son aperelades. - Respos langel e dixli - aquestes penes son aperelades a aquels qui fan força ne engan ne tort en neguna manera a lus pares crestians ne a altres gens e tu be saps que aquestes penes mereys com volentes abrasaves avaricia e no guardaves en qual manera per tal que la ufana daquest segle que comensade avies pogueses mantinir mas per la pietat de Deus ara seras deliurade daquesta pena enpero covente a pasa per lo pont tota sola sens mi e que pas ab tu I. bou mal e brau que tu saps que enblest a I. teu conpare. - Respos lanima - ver es mas sil li anbli puys lo li reti. - Dix langel - ne grat ne grasias per ço lo li retist com amagar nol pogist ne tolre mas molt te pesa e axi Deus garda la volentat enpero non soferas tante de pena con feres si ab tu fos romas. - E lavos aperechli lo bou mal e brau e langel aderga la anima ab lo bou ensemps meslos en lo pont e ades balencejave la I. de ça laltre de la per caure per la malea del pont e del cor e mal son grat anant vengeren al mig loch del pont e aqui encontrarense ab lo ranqualos qui portave lo fex del forment e acostas a la anima dixli pregant que la lexas pasar e laltra respos - lexa tu mi pasar qui son primera e aqui ab gran engoxa son tro aci vengut. - Dementre que axi estaven ab gran paor de caer (caure) lajus els escusaven es penedien dels mals que fets avien per les quals eran dignes daqueles penes e de majos gran pietat era quils veia nels hoya tals gemegamens (gemecs) que paria (pareixia, pareixíe, parecía) quel cor los degues trencar e sanch viva quils axia dels peus e no podien avant anar ne enrera tornare. E ladonchs aprech langel a la anima - ben sies venguda fila. Daqui avant no ages cura del bou car deliurada est e la colpa es asmanade (esmenada). - E lavos la anima mostra los peus al angel com los avia nafrats que no podia anar. Respos langel e dixli - 
remembrarte dauria com les avies longes e delitoses per correr duna vanitat en altre. Sapiesne que si no fos per pietat de Deu en greus penes series turmentade. 
- E ladonchs langel tocala e dixli - pensen dana e seguexme que I. turmentador molt fort negre e cruel nos esta esperant - lo turment del qual nos podien fugir per neguna manera. E axi con els anaven per uns lochs salvatjes he aspres e tota via escurs e preslos en la carrera I.a cosa uberta la qual era axi gran com I.a gran muntaya seria e era redona e flamejave axi com a foch ardent la flama qui de la axia per M. pases rostia totes les animes que trobave entorn si. E la anima quant vae aço dix al angel e axi matexa - ay mesquina quem fare que jans acostam a les portes de la mort. 
- Respos langel e dixli - daquesta flama qui hix (ix, eixir, ixí; sale, salir) fora daquesta cosa no ages por mas dintre sapies quet convendra entrar hon auras molt majos penes. 
- E ladonchs lanima vae estar molts turmentados denant la porta daquela cosa en senblanse de carnises (carnicers, carnissés; carniceros) qui tenien destrals e coltels (coltells, gaviñets, ganivets, cuchillos) per espesexar e per espaventar les animes qui estaven en aquela flama qui denant les parts daquela cosa estaven. E cant les animes avien escorxades gitavenles dins en aquela cosa ardent e aqui soferien moltes penes per les glotonias (gula, glotón) e luxuries (lujuria) que fetes avien. E ladonchs dix la anima al angel quant vae que aqueste pena era major que les altres que vistes e sofertes avia - prechte (te prech, prec, pregar; pedir, plegaria) e clamte (te clam, clamar) merce quem deliures daquest mal loch e mitme en altres penes. - E langel resposli e dixli 
- pots escapar per naguna manera que en aquela cosa tu no entres cor cans rabiosos te van esperan en aquel loguar. - E ab aytant desenpera lanima e cant los diables veren que langel avia lexade la anima en lur poder vanla rebre e ab aqueles aperelamens que turmentaven les altres vanla talar tota e la picaren majus vet com quin quer fer janet e morcerol. E con fo talade e espeseyade gitarenla en aquela cosa ardent. E quantes penes que aqui pasa no es nul hom qui esmarles poges ne comptar. E sapiats que aquels menbres ab que peccat avia aquels especialment e aseyalade eren pus forment turmentats e majorment en aquels lochs qui son vergoyosos (vergonyosos, vergonya; vergoña; vergüenza, vergonzosos) de dir. E.con la mesquina de anima fo regen turmentade e cuyta segons que merit avie nos sabe con ne con no sen fo axide e trobase fora del mal loch enpero la lasa estave en tenebres entro quel angel li aperech. Con ella lo viu dixli - ay senyor hon es aquela medeya e misericordia de Deu que tum prometies que jo mesquina tans mals turmens e pasats. - Respos langel - ho mesquine tantes ne van a perdicio per sospita daquexa peraule misericordiosa que no la entenen axi com es dita car Deus ha misericordia als penidens faent penitencia e per fer misericordia nos lexa de fer justicia e segons ques diu es ver justicia dona a cascu so que merex que no fa tort a negu e segons la sua misericordia perdona molts peccats e moltes colpes especialment aquels quis convertexen e fan esmena e satisfacio e con a vegades en lur vida no hac complide la penitencia que manade los es. - E deye que eren dignes en alo a complir en aytals con aquests. Apres la anima demana al angel - ay senyor aquels qui son justs e an viscut en bona vida sens peccat per que los amene hom a voure aquests turmens qui son donats als peccadors. - Respos langel - per ço que facen laos (laors, lahors; loar, loas) e gracies a nostro Senyor e ajen major compliment de alegria com daquests mals son estorts e ven en ten gran gloria repos car com hom veu la e atreci los malvats veen la benenanse dels bons per ço que mariment e tristor los cresque e les penes los doble que Deus per la sua bondat los avia aperelat e per lur folia lauran perdut e vul que sapiats quel capela a qui tu vist pasar lo pont ten espertament e ten segura era molt bo e perfet de dit e de hobra e de fe en Deu a si matex e a son proisme per que ara li esta aperelat lo complit gardo e per ço vol Deus que pas per aquestes e que aje alegria major per ço com avia esquivats pecats e no temia de soferir aquestes penes. - E pres daço dix langel a la anima - pensem danar que encare no as vist tots los mals que as a veure hon com vists los auras major be e major vide te sera car per aquesta rao tut sabras mils servir Deu e sa volentat. - E ladonchs dix lanima - pensem danar a la pena per tal que tost sia a la gloria. - E axi con anaven veren denant si una bestia molt e negre la qual era molt de senblant a les altres que ja avien vistes. E era feta en esta manera dos peus avia molt grans e dues ales al col molt largues e agudes e per la boque axienli (eixíenli) flames de foch. Aquesta bestia estave posade sobre I.a basa (bassa) molt gran la qual era gelade e aqui estant ela sorbia e menjave totes quantes animes aver podia e puys que menjades les avia e dins son ventregas e moltes penes e dolos soferides avien gitaveles per la part de fora per dejus puys queia en la baça qui era gelade e axia de gran calentura anaven en gran fedrura (fred, fret; frío) per aver major turmens totes aqueles animes maluyrades (malaurat: maldito; benauyrat : bendito) qui en aquela baça queian encontinent seren enpreiades la qual cosa es molt meravelosa e espaventable doyr e cant devien pertir gitaven tals crists (crits) e tals brams de les dolos e de les angoxes que soferien que aço era gran mariment doyr cor aytanbe senprenien los homens com les fembres. - E axi perien ten solament per los lochs ordonat per natura de les fembres mas tots quans menbres avien en lo cos axi com per les boques e pel nas els uls e mans e peus e per molts altres lochs. Per les boques parien per ço com moltes glotonias navia menjades e moltes vilanes e sutzes (sucias) peraules navia axides per lo nas per molts delits quen avia auts (hauts, haguts, habuts; habidos) en hodorar (odor, olor, auló) e en sentir de especies de mosquet (moscada, muscat) e de flos que avien usat desordonadament per los uls per moltes falses ulades (ullades) gaionies en senblant que fet avien e vistes altres coses que veura no degueren per les mans per molts palpas e toces en ires e abrasas et homisides e robaries e altres coses qui no eren bones hobres ne corteses per los peus a que avien coregut a balar (ballar; bailar) e a luxuries e a altres males obres hon los peus portarien hom saven per los altres lochs per cascu podens entendre per moltes horens (horrendo, horrendas, horror) e leges (lletges; feas) e moltes dolços e ples (plaers; placeres) carnals que aven auts recobrant molts fibles amargos so es a saber de aqueles coses que parien que nous cuydats so es que infans perisen que ans ho fayan calapets e serpens e escurpins (scorpio) e vibres (víbora; viper; escursó, escurçó) e allres males cuques e afaram molt cruels e envirinats (verí : veneno; envenenats: envenenados) e ab mals vechs (bec : pic : pico) e engles (ungles : uñas) los quals sobre al que lo vrapterien (raptar) de fora se retorcien e giraven e fiblaven lo cos don exien axi com fan los cranchs com hom los toque. Encare mes en los coses avia aguions (aguijón, aguijones; agulló, agullóns, fisó, fisóns, fisonada) e ab ganxos enforcats axi com a ham (sedal) de pascar (pescar; peixcar, peixcá) que nols lexaven de tot en tot nexer per tal que puys se concolgasen e abastasen e scisclasen e meniavenlos e royen totes les polpes entro sus en los osos (ossos; huesos). Los crits e los plants (planys; plañir, plañidero) que els fayen entro sus al cel pujaven hon sapiats que ten gran era lo tabustol el brogit e les veus els udolamens de les animes catives que si sol los diables aguesen dels tanta de pieta com faria de coma I. gra de mostale (gra de mostassa, mostaza ?) se seria a els molt mas no digats que pietat naguesen que ans los en crexia alegria goig e gran pler. E con la anima va tantes angoxes e tribulacions tot porugament dix al angel - prechte senyor quem digues per qual rao soferen aquestes animes ten desmesurades penes. - Respos langel e dixli - tals penes merexen los falses crestians axi com fan los mals frares e les males dones e altres persos malvades seglas (seglars; seglares) en qualque condicio que sien qui an de fora peraules moxes e planes e son axi com a grava en lo cor en les lengues en les obres axi com a lops rabats (rabosa, raposa? Zorro, zorra) qui degolen (degollen; degüellan) e roben les altres bones e religioses persones de sancta vida e neta e pura consiencia (conciencia, consciencia) e les difamen e los talen lus bons noms sens dret e sens rao que non aurien e tu saps que en aquest peccat de infamia as peccat e per ço soferas estes penes. - Ladonchs langel soptosament despera la anima e los malvats prenguerenla tantost e donarenla a la bestia a menjar e surbila tantost entegre (íntegra, entera; sancera, sansera) en I. colp estant al ventre cregats que pasa moltes penes qui serien longues de contar. E con aqui ac estat I. gran temps la bestia gitala en la basa qui era gelade e pudent. Estant sobre aquel glas (gel; hielo; glass: cristal) langel li aperech e dixli - leva filla mia que de questa pena deliurada seras de huy mes. - E garila e senale de les plages que avia e dixli - pensem de seguir. - E aytantost meserense al cami per pus mals los que pasats navien e la darera molt escura la qual tota via anave devalant e era la carrera tan costa aval que tota via avien a correr que tenir nos podien. E axi com els sen anaven abans de molt que a Paradis fosen els veren I.a gran ciutat molt alte e ben murade e sobre los murs qui eran ben alts els veren gran multitut de gens ço es a saber homens fenbres tots vius e aqui batials molt gran vent pluig e desmesuradament lo qual forçadament avien a soferir. E part tot aço soferien gran fam e set (hambre y sed) empero aven lum e claredat e no avien altre turment ne pudor. E en apres lanima demane a langel qui eren aquels qui estaven en aquel rapos e benenanse segons los altres marimens que vists e pensats avien. Respos langel - gens foren qui no foren ten perfetes com degeren en axi que no foren gens sinples que asats se gardaren de mal a fer e a dir mas no feren tant be com degeren e pogeren als pobres de Deu ajudar e nou partiren ab nostro Senyor ço que comenat los avia na agueren compacio (compasión; compasió) ne pietat de lus amichs ne de lus proismes (prójimo, próximo) al quals veien pesar (pasar; passar, passá) moltes necesitats en les quals pogeren aver ajudat sens lur dan (lur, llur: su, lo seu; dany; daño). E aço han per penitencia per ço com als amichs de Deu avant fretura no ageren pietat e axi com los pobres eren nuus (desnudos; despullats) e avien fret et fam e tot e altres mals axi soferen els aquests trebals matexes per digna justicia algun temps mas no perdurablament ans los esta apres daço la gloria de Deu aperalade. - Apres aço langel e lanima anaren avant. Axi com anaven els veren I.a porta gran e alte e bele la qual tentost denant els se obri per els a rebre I. bel verjer (vergel; verger, vergé) plentat de molts arbres freturosos ben odelens e saborosos e altres galerdies e delits (delicias, no delitos; delicies, delíssies) tantes que contar ne dir nos porian. E lo loch aquel era molt clar e resplandent e tot aquel jardi e verjer era ple de gran multitud de animes qui guardaven ves Deu altament els cridaven e salegraven en nostro Senyor Deus en diverses maneres. E al mig loch daquel verjer qui era molt reyal avia I.a molt belle font dayge saborosa e quant lanima viu aço dix ab gran alegria - lo nom de Deu sia beneyt com per la sua gran misericordia ma deliurades de les penes de la mort e a ma duyta en aquest loch de ten gran repos e ten glorios. Ara veig e enten que es veritat paria so que recompta la santa escriptura que uls mortals ne porien veure ne bocha constar ne horeles hoir (orelles ; orejas) ne escoltar ne hom pensar la benuyransa que Deus te aperelade al seus amichs e a sos servidos si donchs per lur hicnorancia nou poden ho...lar. - Enquare dix lanima al angel - prechte senyor quem diges de quals animes es aquest - Respos langel e dixli - aquestes persones foren molt bones e quis gardaren de mal mas enpero no foren de tot perfets ne acabats de totes bontats que algun defaliment hi havia e per amar daço no poden esser ajustades a la compaya dels sants qui son en gloria mas estar san aqui entro venge lur temps. Aquela font es apelade font de vida e a qui daquela font boura per tostemps set no aura. - Apres lanima sen ana per lo jardi e entre aqueles compayes ela viu alcuns de sos conexens entre els el viu dos reys los quals ben conexia car fo lur privat deus. E dix lanima al angel - e com ses esdevengut aço que veyg que aquests dos reys que aci son feren en lur vida de grans gracias e enamichs mortals foren tostemps. - E encara demana lanima de lur vida al angel. E resposli langel e dixli - tu no saps com ne com no son aci mas jo to dire entenho be. Sapies que aquests dos ans que morisen feren digna e complida penitencia que en altra manera noyh foren. E sapias que la I. daquests dos reys dessertament mebli e per volentat de Deu gari molt be. Apres que fo guarit el se mes en horde (orde ; orden religiosa) e servi nostro Senyor Deus molt be e gint e laltre ach ay tembe gran malaltia la qual soferi e pesa ab gran umilitat e paciencia e erant gracias a nostro Senyor Deus del trebal que Deus li dave per sos peccats e pert tot aço el pres tot quant hac e de tot se despula (se despulle: se desnuda, se desprende) e de la sua ma en sa vida ho perti tot als pobres de Deu que nou espera a la fi queu fesen los mermesos (marmesors; marmesores del testamento, manumissores). E per aço com els ten be esmenaren lus vida son els ara en aquest loch. E tu contaras totes aquestes coses quant seras tornade al cos. - E quant langel aço damunt dit diges a lanima anaren I. poch avant e trobaren I. arbre molt bel e meravelos ten alt que toca al cel lo qual arbre avia XII branques ten solament les quals sostenien molt luy e lo dit arbre era molt dret e agual e ben fet e tot ple e caregat de beles flos e de beles fules e de fruyts de diverses maneres la I. melor que laltre. E dejus lo dit arbre avia gran abundancia de flos e de lires e de rosas e de violes e daltres bones flos les quals gitaven ten gran bona hodor de si matex que per tot aço a gran meravele confortaven e encare desots les rames del dit arbre avia ajustades gran multitut de gens les quals avien senblance de bones persones e devotes e cascuna persona seya en molt bela cadira e en lus caps tenien cascuns I.a richa corona daur e de pedres precioses e tota lur ancia era contar e loar nostro Senyor Jhesu-Christ e la beneyta sancta trenitat. E lavos dix lanima al angel - Senyor encaret prech sit plau quem diges quin arbre es aquest ten meravelos que hanc non viu nen hoy parlar son par encare quines gents son aqueles qui dejus el estan en ten gran seyoria. - Respos langel - aquest arbre te senblanse a la sancta esgleya e el cap seu qui es ten bel e tan alt es comperat a Jhesu-Christ qui es cap de cristianisme e les rames e les branques son XII apostols encare hi poden esser en repos los sants pares qui son pasats e la sancta esgleya per reger lo poble de Deu axi com los apostols els arcabisbes els rectos e altres bones persones relegioses qui preicaren e sembraren la paraula de Deu e per lus bons castigamens e bones doctrines la multiplicaren per les quals molts e moltes desenperaren la carrera male e seguiren la bona e an fet servey molt a Deu e aquestes conpayes que tu veus aci son aqueles que tu aydes e encare que ych son aquels qui per els sa convertien e lo manament de Deu en que lur vida observaren e en aquela perseveraren entro a lur fi que nos baxaren nes torceren a naguna part per paor ne per amor ne per serveys ne per naguna tentacio per que pots ver que tot lur trebal es tornat en repos. - E dementre que aço damunt dit deya langel a la anima anaren I. poch mes avant e trobaren I.a molt noble e richa ciutat la qual ciutat era pus onrade e mils feta que gran delit era de voura (veure, veura, vore; ver) la qual ciutat era Jherusalem e era entorn closa e murade dun mur molt fort e bel e alt e gran e fort meravelos mas era fort gran afay (afán?) de entrar dins per ço com aqui no podia entrar si donch fort purgades e ensaminades no eran. Lo mur daquesta ciutat avia gran sobrepujament de balesa (bellesa; belleza) e de riquesa sobre totes les altres ciutats quels vistes avien per ço com tot era hobrat de soles peres precioses axi com son marachdes (esmeraldas; esmeragda, esmaragda) e safis (safir, safirs; zafiro, zafiros; saphir) e jaspis (jaspe, jaspes) e stopacis (topacio) e robis (rubí, rubíes) e altres pedres de diverses maneres e de gran valor e de gran virtut e eren totes segelades (segellades; selladas) e encastades en aur fi e pur per que aquest loch era de gran virtut alegria a tots quants ho veien. E axi langel e lanima anaren avant tot entorn del mur e remira sa belesa que hanc dins no pogeren entrar ans los covench a pujar sobre lo mur per esgardament de la ciutat e per vers (ver; veure; vore) qui era dins e quant foren sus lo mur alt els veren tantes meraveles que no es viu al mon que recontar ho pogues. 
E aquel loch era pus delitable (antes se lee: delit; deleitable) e pus complit de tots bens qui aqui res no falia (falta) com totes abundancies de benenanses eren aqui ajustades axi com es vida sens mort goig sens tot mariment e repos sens trebal bastament sens fretura e altres benenanses sens comte les quals serien longes de contar axi que en aquel loch no avia nagun defaliment sino solament de mal que aqui no podia entrar ne saber. E la anima romas tota sola e viu les ordens dels angels o dels arcangels e de les virtuts e de les potestats e dels princeps e dels trons e de les dominacions e de xerlibin (querubín?) e de serafin (serafín) qui no sesan (cesan) de loar nostro Senyor dient Santus Santus Santus dominus Deus Sabaot e altres laos moltes. Adonchs I. angel daquels de dins garda lasus al mur e viu lanima e dixli lo ves del Saltiri (Salterio) lo cual diu axi Audi filia et vide et inclina aurem tuam com es a dir escolta e enten fila de Deu e obri la tua oreyla e enten so que hoyras e oblida lo teu poble ço es los teus peccats el mon e les benananses careses e delits car lo Senyor rey de gloria a cobejade e volguda la tua belesa e nedesa. E axi nons qual (cal, caler, calé; hacer falta) fer grans noves de recontar la gloria e la benenanse qui en aquel loch sant es e entenem que aqui deu esser mes e en altre loch com sabude cosa es i entesa que gran goig e gran alegria e gran gloria e gran dignitat deu esser en la compaya dels angels e dels patriarques e dels profetes e vaenne la conpaya dels angels ten bella e vaenne la fas de les verjens (verge; virgen) ten amoroses qui cantaven tan dolçament los goigs e les saluts de les mares de Deu. E sobre tot aço vaeren lo sol de justicia e font de pietat ço es lo Senyor de gloria acabament qui es perfeccio de tots bens e qui esta en sa reyal magestat hon es vista la sua fas benigne la qual es alegria e consolacio de tots los sants. Axi apres daquesta vida frebol (frívola) e mesquina nos vejam tots ensemps en la gloria de Paradis Amen. 

Deo gratias.