Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Latzer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Latzer. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 d’agost del 2020

CARTA DE SAN BERNARDO A SU HERMANA

CARTA DE SAN BERNARDO A SU HERMANA,

TRADUCIDA POR
FRAY ANTONIO CANALS MAESTRO DE SAGRADA TEOLOGÍA (1)

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Carta de S. Bernat a sa germana traduida en catala per Fr. Antoni Canals, fól. 1.°

PRÓLOGO DEL TRADUCTOR.

AL MOLT HONORABLE MOSSEN GALCERANDE SANTMENAT
CAMERLENCH DEL MOLT ALT SENYOR REY DON MARTI FRARE ANTHONICANALS EN LA SANCTA THEOLOGIA INDIGNE MESTRE DILIGENT E AFECTUOSA SERVITUT.

Molt ha stimulada la mia pensa la esvellada instancia que vostra devocio continuava requerint que espones lo libre que sant Bernat trames a la sua devota sor. Som determenat a complir vostre digne requesta per tres rahons. La primera per introduhirvos a desiig e ordenada amor de libres hon ha volgut Deu manifestar la saviesa als homens en sguart e comparacio de la qual les pedres precioses son carbons largent es fanchlaur precios es fet arena secha lo sol e la lunason tenebres a la vista e la mell ensems ab la manna son al gust absina e fel amargos. O celestial do de la divinal liberalitat lo qual davallas del pare de totes lums per tal que leus al cel la pençaracional. Tu es celestial vianda del enteniment de la qual quin menge haura fam e quin beu sera assedeyat. Tu es doctrina de les costumes e regle la qual seguint aquell qui obre no errara. Per tu regnen los reys e aquels qui ordenen les leys fan justs statuts. Per tu molts deposant o lexant la ruditat o rustiquesa quelsve per lur natura limant lurs enginys e expurgant lurs lengues de grosses e pagesivolsparlars aconseguexen sobirans graus de honors car son fets pares de la cosa publicha collaterals de princepslos quals sens tu de lançeshagueren fets ligons e aradres o foren statsporquers ab lo fill dicipador.
O tresor molt amat e on te trobaran les animes assedeyades. Certes mossenyerdichvos que la dita saviesa en los libres ha posat sonthabernacle en libres le (el?) ha fundada laltismaqui es lum de les lums e libre de vida. Alli la resebra tot hom qui la demana aqui la trobara qui la cerchae als qui tocaran sera oberta la porta. En los libres estenen lurs ales los cherubins per tal quel enteniment de aquell qui liig sen puig en alt mirant de una part del mon fins a laltre de sol hixent al ponente del mitg iorn a la tremontana. En los libresDeu qui es incomprensible aprehensiblament es contengut. En los libres es manifestada la natura de les coses celestials terrenals e infernals. En los libres trob yo losmorts axi com si eren vius. En los libres jutgede les coses sdevenidores. En los libres son dispostes les batalles. Dels libres ixen los drets de pau. Totes les coses jusanes se corrompen e cessen e la mort continuadament devora aquells los quals natura engendre. Tota la gloria del mon saria liurada a oblit si Deus no hagues provesit als homens mortals del benificide libres. Alexandre subiugador del mon Juliesvesidor del segle qui ab art e ab guerres foulo primer qui resebe lo imperi en unitat de persona Fabrici lo feel e Cato lo rigoros vuy no foren en memoria dels homens si la aiudadels libres fos defallida. Les terres son derrocadesles grans ciutats regirades les ymages triumphals son fetes sendre qui haura donchs memoria. Com sabrem quin privilegi ha lo rey nil papa si nons es demostrat per libres. Certes una cosa ha Deu acomanada als libres en que gran part del seu poder es comunicada caraquels qui son forçats de morir per lur natura per los libres son fets immortals. E per so diu Tholomeu en lo prolech del Almagest que nuyll temps mor aquell qui ha munificada la sciencia. E com tots los homensamen immortalitat molt deuen esser amats los libres qui contenen materia virtuosa materia divinal e celestial quinsporta a la vera immortalitat. Aytal es lo dit librede sant Bernat ad sororem com aquis tracte de Deu de cel de be de fe de anima de gracia de gloria de oracio de contemplacio de caritat de speranse de amor de Deu e del proisme hon pengen tots los libres de la leye dels prophetes. Imflames donchs mossenyervostra amor en los libres car no veig res en les coses jusanes que tant dege esser amada com libres. Sab be vostra prudencia que la saviesa deu esser mes amada que totes les riqueses materials. Laristotil en lo libre dels Problemes fa questio perque aquells qui ordonarenque los qui combatrien corporalment fossen premiats no ordonaren premi a la saviesa a la qual questio respon e diu que en los trabals corporals lo premi o logueres cosa millor quel trebayl e com no sia cosa en aquest mon millor que la saviesa per ço no li es assignada temporal retribucio e com la saviesa sia contenguda en los libres per tal sobretota cosa deuen esser amats e presats. Sabets be mossenyer que mes deu esser amada la amistat que les riqueses car la virtut nos pot ab riqueses stimare per ço diu Boeci en lo segon libre de consolacio que amichs son les pusprecioses riqueses que pusquen esser. Sabets be que mes deu esser amada la veritat quels amichs segons que posa Aristotil en lo primer libre de les Etiques e aço apar en los nostres martirs que amaren mes la veritat de la fe que tota lur vida corporal e com la veritat sia contenguda en los libres qui sera qui nolsame ardentment e inflamada. Manifest es a tot enteniment que les riqueses temporals pertanyen a necessitat e vida del cors la virtut dels libres pertany a la perfeccio del enteniment e de la anima que sens comparacio deu esser mes amada quelcors. Qui es donchs qui no am libres. Item los
cavallers deuen molt amar les armes de lurcavalleria les armes de nostre cavalleria son la fe cristiana qui te lescut per defensar e lo coltell per esvesir abla sua virtuosa veritat. Aquesta veritat sta en los libres. Aquestes armes pres Jhesu-Crist contra lo diable com dix scrit es no temptaras lo Senyor Deu teu. E com la Scriptura sia en los libres contengudaqual cavaller sera qui no am libres. Tot enteniment ben dispost sab que mes devem amar nostra benaventura que totes riqueses. La nostra benaventura sta en la obra del enteniment çoes quan nostra enteniment sta elevat e attent en la contemplacio de la veritat divinal e aquesta operacio es la pusdelitable de totes. Perque diu Laristotil en loX libre de les Etiques que la philosophia conte en si maravelloses delectacions. Sabem de cert que la contemplacio de la veritat reseb grau de perfeccio per los libres carla ymaginacio continuada per libres no lexa fer entrevayll en lacte del enteniment en les veritats quels libres li mostren. No sens rahodonchs diuen los doctors que Deu en lo cel es libre de vida la qual com sobre totes coses sia mes amada no es meravella sils homens han ten gran amor als libres. La segona cosa quem ha mogut a espondre lo dit libre es per informar vostra devocio e quina forma devets servar en legir los libres car diverses vegades vos he trobat leginten la biblia vulgarizada. E per la present imformaciome occorre al endevant Senecha qui en la segona epistola sua parle en la seguent forma molt escampalo coratge la multitut de libres. Tu qui litgsveges primerament que tu ligint diverses doctors e molts volums de libres la tue pensa no sia feta vagabunda e instable. Obs es que hages alguns elets libres familiars si vols saber alguna cosa certa la qual romangue en lo teu coratge. Car no es en lochqui en tot loch es. Aquels que van en peregrinatgapassen per molts hostals e han pochs amichs. Axinpren als qui volen passar los ulls per molts libres e nos apliquen a negun libre singularment. No aprofita res lo boci qui tentost hixdel cors quey es intrat. No florex larbrequi soven se tresplanta. Adonchs com tu no pusques legir tots los libres assats has haver certs libres en los quals liges. Si dius ara vuyll cartayar aquest libre areaquell sapies que molt enfestige lo ventrellmengar moltes viandes car diversitat no aprofita ans nou. Litg los libres aprovats he sitvols divertir a legir altres libres torna als primers e de tot quant hauras legit elegeix en aquell dia una cosa la qual ferms be en ta memoria en guisa que romangua abtu per tostemps. Aci pot entendre vostra devocio que hom deu legir libres aprovats no pas libres vans axi com les faules de Lançalote de Tristany nil romans de la guineu ni libresprovocatius a cobeiançaaxi com libres de amors libres de art de amar Ovidi de vetula ni libres qui son inutils axi com de faules e de rondales mes libres devots libres de la fe cristiana hon sta nostra salvacio sabents que sant Jeronim fou agrament açotatper ço com ligia los libres de Tulli de apparent eloquencia e no deuen esser lests los libres segons doctrina de Senecha per sol passarne losulls car la letra qui no entra dins la anima corsmort es privat de vida segons diu sant Jeronim ans deu hom de aço que haura legit collir alguna doctrina e regle la qual posant dins lanima isque en actes forants virtuosos per lo imperi de la pura volontat. Perque mossenyer prechvos quel dit libre de sant Bernat vullats legir attentament en lo qual trobarets molta devota e speritual materia e de cada capitol elegits alguna bona conclusio la qual metats en obre recordantvosde la paraula del Salvador qui diu quel servent quisab la voluntat de son senyor e no la compleix per obresera fortament açotat. E nos maravell negu perque he volgut espondre a vos lo librequi es endreçat a dona e maiorment religiosa car açohe fet per provocar los homens a obres virtuoses per exemplie doctrina de dones maiorment pus les ressemblen en vestits e ornaments raho es que hagen semblants doctrines e amonestaments. Gran vergonya es al hom que la dona sia pusvirtuosa que ell e aço tracte sant Gregori en la homelia sobre Lavengeli Loquente Jhesu ad turbas hon parlant del martiri de una dona verge diu axi considerem nos qui som homens que saremstimats en comparacio de aquesta fembre. Sovenproposam fer algunes bones obres mas si una paraula leugera proceex de la boca de algun burler o de algu quinsesquernescha tantost nos ne lexam emperoaquesta dona no han poguda sobrar los turments durs. Nosaltres no volem donar almoyna de aço del nostre com ne haiam manament de Jhesu-Crist e aquesta fembra per amor del seu espos ha donada la suapropia carn. E donchs lavors com vinremdavant lestret juhi de Deu que direm nosaltres homens qui veurem la gloria de aquesta dona. Quina escusacio hauran lavorslos homens com sera demostrada aquesta que ha vensut lomon ab tota la sua pompa la qual constituida davant losprinceps armats es atrobada pus fort que aquell qui la tormentava e pus alta que aquell qui la jutiava. Que direm nos barba en coll flachs e debils qui vesem anar les infantes donzeles al regne celestial passants per coltelsper lançese espases. Com per nostra flaquesa la ira nos sobre la superbia nos infla la ambicio nos torba e la luxuria nos macula cove donchslegir lo dit libre per tal que almenys per vergonya nospromogam a fer bones obres. La tercera raho quim ha mogut a espondre lo dit libre es per çoque com la cort de la senyora reyna sia una honesta religiosa que vos vullats comunicar lo dit librea les dones de la dita cort specialment a les donzeles caraqui trobaran materia plena de tota pura honestat honsi attentament ligen veuran que aquest libre es pou de aygues vives hon les animes son lavades e lo coratge hi es sadollat plenament e habundosae les fructificants spigues ab les mans dels apostols freguades per ço quen isque suau vianda perales animes famolents. Aquest libre es la vena e cetradaur en la qual es contenguda la manera es brescha de mel e celer ple de vida. Aquest libre es arbre de vida e flumde Paradis divisit en IIII parts ab lo qual la humanal pensa es sadolada e lanteniment assedeyates regat habundantment e copiosa. Aquest libre es larcha de Noe e scala de Jacob e canals en les quals mirant les animes justes conceben perfeccions de diverses virtuts. Adonchs mosseyer suplichvos e requirvosque no siats avar de comunicar lo dit libre a la cort de la senyora reyna car del be que sen sequirane haurets part. E yo qui prech Deu quemvulla reebre en lo me (?) per la suaclemencia piadosa en guisa que vos he yo ensemps ablos alets com exirem de aquest segle legiammirem e contemplem nostra benaventurançaeternal en lo sobiran libre de vida Amen.