LA PASIÓN DE JESUCRISTO

LA PASIÓN DE JESUCRISTO (1).

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 72.

Acicomença la pasio de Jhesu-Christ Salvador nostre.
Jhesus.
Qui dara ayguaal meu cap e pluya de lagremes als meus uls per ço que puxa plora dia e nit troque nostro Senyor aparega a mi servidor seu per vista o per somni confortant la mia anima. Ho vos filles de Jerusalem esposes e amades de Deu Jhesu-Christ vostroespos escampats ab mi ensemps lagremesentro quel espos vostro benigne e suau venguaa vos en la sua balesa e nedesa. Remembreusa vos filles e pensats vos ab saviea pensa cantes amargosa cosa pertirse e luyar (allunyar-se, lluny, luny, lluñ; lejos, alejarse) de aquel al qual vos esposas e al qual vos prometes viure a el so es en tota sanctadat de vide e pus donchshavets fet vot retetsvos a el al qual prometes vosaltres matexes ratetsvos a Deu Jhesu-Christ. Corteses filles corteses sanctes vergens prometetscastadad (castidad; castidat) al Senyor ver Deus Jhesu-Christ corens totes encare a la verge Sancta Maria qui aquel porta car certes elaporta lo rey de gloria e la qual es donadora dels bens de nostro Senyor Jhesu-Christ fil seu a tot demanant aquell ab tot ferm cor aquela beneyta verjelaporta e al IX.° mes lo enfanta e al VIII. jornlo circunsis (circuncisión) e al XL.° jona lo oferi al temple e oferi dues tortres e II.es colomesper el en sacrifici. En apres fugen al reyErodes (Herodes) porta aquel seu fil beneyt enEgipte e aletant (alletant, lleit, llet) aquel seu fil beneyt e nuyrent e aven cura daquel seguir en tot loch hon anava perque creu fermament que aquesta era la I.a daquestes fenbres que seguien lur mestre Jhesu-Christ e li ministraven e nagu nos deu meravelar si ela lo saguia majorment com el fos tota dolsor e desig seu ço es de la umil verge madona Sancta Maria mare sua e jo me esmava que aquesta fos entre aqueles dolentes he gamegans (gemegá; gemec) qui ploraven Jhesu-Christ lur Senyor mes encara podia esser aquesta verament entre aqueles dones filles de Jerusalem a les quals Jhesu-Christ nes clar per inperi mas ple descarnir ensutzat per escupimens (escupir; escupiñá) turmentat et per batimensportant la creu aci en turment de mort e axi estant giras a elas e dixlos axi - a vos filles de Jherusalem amigues mies qui per amor de mi avets desenperat lomon e tot delit e tot plaer no ulats plorar sobre mi masplorats sobre vos matexes ço es en lo peril en lo qual esdevendrets e sobre vostres filles ço es que no sia descreens en la mia mort.
- E adonchsdiuli el - dona amade mia esperansamia regina del cel mare daquel matexSenyor Jhesu-Christ es vera serventa de Deu so que jo dich prech vida mia que digues a aquest teu servidor no digne de neguns de tos benificis tu qui esthonrament de Paradis e goig del cel e veritat daquesta cosa placia a tu no vulas remembrar la qual sofarist com loteu amat fil vist morir de la qual cosa jo no dupte en res que aso ver no fos a tu greu martiri a Deu plagesdona mia quem donases gracia que aquelagreu dolor fos cascun dia en les mies entramenesaxi com eren en les tues. Adonchs plages encara avocade nostra que en aquell dia beneyt en loqual tu ten pugist al çel per so que tostempste alegrases ab ton amat filageses a mi demostrades les tues lagremesde dolor car per aqueles conegera jo quanta amargura agist tu verja pura ab Jhesu-Christ amat teu ay e vejes aquel qui era pocde mi sant era crucificat ab claus en lo fust de la creu e inclinat son cap liura son esperitprechte dona mia regina del cel que per aquestes paraules que jo uy a tu dir dessiyant sebre e santir tes dolos que not ulesirexer jat se cia aço que les pedres degesen trencar totes per aquestes paraules remembransta pacio qui es donchs aquel regnant lasus al cel o peregrenant en la terra esser tengut en sa pensa que no agues gran dolor ço es en qual manera lo Senyor dels angels fo fet escarn dels homensper que jo masqui no plor vilesa de pobol menut no poria continuament tenir les lagremes. Certes tu ten alegraries de gran goig ço es que ara es glorificadeal cel ab aquel lo qual tu fust tocadeamergosament en te pensa ab claus per la paciode la mort e an axi prechte que tu escampsen mi aqueles lagremes les quals agist en la del teu fil. E per tal que pus leugerament mesenti em regal en la pacio del teu amat filDeu he (o be) Senyor meu raonem vos dona qui sotsmiral (mirall) de humilitat vos e jo daquest fet e prechvos dona vos qui sots mare verja e cambrasubirana humilitat e trinitat quem digats confo per horda sius plau aquestaveritat.
- Al qual la Verje Maria respos en axi - fil aço que tum demanes puymentes de gran dolor e axi pus que son glorificadeno pux plorar. - A la cual Sent Bernat respos - horegina dels cels ho mare del Crucificat donamsit plau ço quet deman per ço que jo ho pusque fer e complir donam dona ço que desigplacia a tu quem ules hoir. Digues dona mia digues sit plau mare mia si eres enJherusalen con lo teu dolç fil fo pres e ligate liurat e amenat a Anna e a Pilat qui tenien lavos loch de justicia.
- Al qual la umilverge respos en axi - fil - dix nostra dona - jo era enJherusalem con me vengueren les novelesdel meu fil doloroses e ani axi com pogial meu Senyor lo qual jo vees ten leygmenejar e tractar ab colades e percudirab puyades e escupir en sa beneytacara e coronat de les espines e viu que tuyt lescarnientotes les mies entramenes sescomogeren e defalimon esperit e no avia nalex quax peraulane no era ab mon seny e eren ab mi mes jermanese altres dones moltes qui lo playien axi com si cascuna lagues en son cos portat entre les quals era S. Maria Magdalenala qual se dolia sobre totes salvant mi dementreJhesu-Christ fos liurat al turment Pilat li mena que portas la creu e la anas cridant denant el e gran multitut de gent ana pren del lo qual menaven ab gran desonore los uns escupien sobre el e los altres lescarnien e los altres li gitaven lofanch e moltes daltres sutxeries (suciedad) sobre lo seu cap presios. Jo fil meu beneytqui era sa mara qui sabia el qui era molt tristae com entes a seguir aquel ab daltres dones moltes quil avien seguit et aministrat de Galilea tro en Jherusalem las qualsme tenien en sosteniment per ço com era axi com a morta tro sus al loc hon locrucificaren devant mi e el vaent mi en creu posat e ferat (ferrat) ab claus en lo fust molt cruelment jo mesquine vaent el peu de dolor e de molta amergura vaent mi senglotave (sanglot, singlot; hipo) per gran dolor avent major compaciode mi que de si empero el no sonave motne obria facha ans estave axi com ayelqui estave denant aquel quiltorn. E jo dolenta e maride estave denantlo meu Senyor e lo meu fil muyren a legamort e cruel per que ten gran dolor era jo turmentadeen mon cor que no ho poria comtar ne dir e viula sanch que decoria per IIII parts del cos que hancno sabe pecat e rajave en senblant dordaper les mans e per los peus qui eran ficats en lo fust de la creu ab dos claus tota la belesa era ja axidade la cara del fill meu Jhesu-Christ en tant que el quiera bel sobre tots los homens adonchs pariaque fos pus leyg que tots los altres e en açofo complide la profecia de Hizasies (Isaías) parlant del en axi vane aquel qui no senblave sol aquel qui debans era no aventbelesa tot desenperat senblant a lebros e plapatper los escupimens e per los batimensnafrat de nafres mortals per nostras iniquitatse per qui fo fet aço per la enveja dels jueus axorbatsqui tots aquests mals en lur Senyor compliren malisiosament. - Di donchs mare de Deu que veyes ne senties de dolor. - Aquesta - deyaella - era molt gran dolor mia ço es cor veyami pertir de aquel lo qual era masalut e lo qual avia porta en mon ventrae no men romanga altre sino aquel e per çola mia dolor nos podia pertir de mi tota maparaula avia ja quax (quasi, casi) perduda masen loch de aquela donave jamegamens e grans suspis (suspirs; suspiros) de dolos e no poriaparlar com la dolor qui an mi era ma rumpia entrencave mes paraules quant la paraule era rabudedintra en ma pensa e volia axir defora la gran dolor del cor la coronave dins e nom podia axir e la veu sonave tristament per lo cridar que fayarugolosament cor la lengua negra per locridar avia perdut lus del perlar (parlar, parlá; hablar). Apres estant mi en aquestes dolostota transida e cax (quax, quasi, casi) fora de mi axida ab gran dolor veni morir aquello qual la mia anima amave carement e defaliatota per trebal de dolor e el ab molt benigne caregardavem com me veya axi plorar e volchmeconfortar ab poques paraules mas jo nom pogi consolar ans mes plorave dient e plorant deya al meu filen axi ho fil meu gran dolor sofir vulesque jo muyre per tu qui son ta criatura homesquina que fare ho mesquine que dire lomeu fil mor perque donchs jo mare molt trista no moreab el oy fil meu molt bel I.a amor filmol dolç nom vules jaquir axi tramithic sit plau per tal que muyre ab tu ensempsfil meu a greu mort te veyg morir pus que axies aquesta mare qui ta portat muyre ab tu homort mesquine nom vules perdonar ho mort descruelmolt me plaits a trerme les forces del cor per ço que muyra ab lo meu fil ho filDeus ho goyg meu singular ho vida miaho solas (solaz) meu a tu placia que en guisa hofaces que jo mesquine moris ab tu ensemps ho filmeu regonex aquesta mare tua molt desconortada e vules hoir la mia pregueria (plegaria, pregaria) cor covinent cosa es que filobeesca mare com la veu desconsolade prechte filquem vules hoyr e quem rebes al teu turmen cor aquels qui viuen en I.a carn e samen (simiente, semen) de bona amor rao es que muyrenensemps a I.a mort ho jueus mesquins ho jueus malvats nom vulats perdonar ço es pus quelmeu fil crucificats crucificats mi quison sa mare hon turmentats per alguna altra male mort per tal que muyre ensemps ab lo fil meu ho terra de Judea tu tols ara la luual mon e fas mi vidua del meu fil car ay dolor ara mor la mia vida e la mia salut tota la miaesperanse man tolta e levade de terra perque donchs viu la mare en ten gran dolor apres la mort de ton dolç fil venits cruels prentes(prenets) mi mare e penjats mi ab lo fil hojueus malvats pus no perdonats al fil no perdonets a mi qui son sa mare ho mort cruel levet contra mi car gran conort meseria si moria ensemps ab lo meu fil carJhesu-Christ dolça cosa es a mi mesquina morir mas la mort desiyade se partex de mi. Ho Jhesus filmeu gran es ma pena e ma dolor cor a mort molt cruel te sobrepren e liga molt mes amariamorir a qualque mort que si avia vide tencruel pacio ay mesquina la mort me fuyg emjaquex fort desconselade molt ne seria pagadeho fil car ho fil benigne neages merce de la tua mare e ojes les miespregueries fil meu asueuget e no vulesesser dur a la tua mare qui es estat tostemps molt benigne a elafil meu reb la tua mare a *meros ab tu ensemps so es en la creu per tal que viua tostemps ab tu apresmort cor no es naguna cosa ten dolça a mi mas que pusque ab tu estar e que pusque ab tu esta en la creu cor certes no es cosa ten amargosa com es viva apresde la tua mort. Hoy lasa mesquine fil tum eres payre tu eres mon espos tu eres fil meu en tu finalment jo avia totes coses ay mesquine tot mes mudat are son orfane de pare are sonvidua de espos are son desconortade de fil ara per totes coses ho fil meu quem fare de huymes quim regira ho bon fil hon ire ho fil meu piados qual solasme jaquits qual sera aqela cosa quim do de qui avant consel ne ajude. Ho fil molt dolç la tua volentat ne sie conplide als menys si notplau que muyre ab tu lexem al teu solas benigne.
A la qual Verge Maria respos Jhesu-Christ nostre Senyor yamolt turmentat en la creu e regardant sa mare dixa Sent Johan - fenbre - dix el - vet aci loteu fil. - E lo Sant verge Sent Johan era aqui present ab trista dolor mostrant sa dolor e plorant tot dia ab moltes lagremes. E Jhesus comesa a dir axi a la sua mare per ço na avia gran conpacio gran - ho dolça mare dolorosa Iagremosa longida lasa de suspirar perquet turmentes ne perquet laguexe not remembre ço que jat avia dit cor ben saps tu mara mia que per ço son vengut en aquest mon e e presa carn de tu que per lo turment de la creu salvas lumanal linatje cor en axi deuen esser complides les escriptures e ben saps tu encare que cove que jo prengue mortper salut del humanal linatje e resucitare al tercer jorn e apare manifestament a tu mare verge e als meus dexebles. Per ço mare no vules plorar e lexa aquexa engoxa e aquexa dolor jo men vay al meu pare e men pug als cels per rebre la gloria de la paternal magestat. Certes donchs ben te deuries alegrar per rao de mi car ara deig trobar la hovela so es los peccados que havia perduts per molt de temps. Jo muyra tot sol per tal que lo meu puxaresucitar tots morien per los peccats de Adam e ara tots seran levats per la mia mort donchs mare mia molt amadeperquet desplau cant so que plau a Deu lopare ne perquet desplau a tu lo turment que a lomeu pare plau que sofire. No voIs tu mare mia que axisia enpero axis deu fer cor en axi es escrit. Ja donchs mare mia e esposa mia not vules player ne plorar ho mare mia jo pas not desenpar ne notlex sola ab tu son tots temps e sare jatse sia aço que segons la carn me sonsotmes al enperi de la mort enpero segons madivinitat son tos temps e sare no mortal nepux soferir neguna pena ne negun mal ben saps mare mia don son jo axit nevengut perque donques plores net maraveles si torn la don sondevalat car de huy mes temps es que me tornal meu pare qui ma trames en aquets mon mas tu mare mia nom pots saguir encara ne anar la hon jo vays jatsecia que apres pochde temps tu hi vendras entretant mare mia pusque mi no pots aver prin Johan en te fiancequi es ton nebot e sera a tu com a file el apres mi aura de tu cura e sera a tu molt fael gardo e solase ton coral servidor. - En apres dites aquestes peraules lo Senyor per gran dolor que soferiaaxi com tot desenperat de tota vide mudas tot e acostas a la mort. E el estant en aquest transich alongamentaxi com poc regarde sent Johan e dixli axi - amichJohan vet aci ta mare servexli e ages sit plau cura dela cor jo a tu la coman axi com a mare e mon tresor gran e axi rebla axi con a mare mia e tua vet a tu la coman. - Con covinent cosa era e digna que el qui era pur e verge fos conpayne de la verge ço es del part e en lo part e apres del part – Dementre que Jhesu-Christ angoxos digue aquestes paraules a sent Johan e lo amdosos ço es la verge Maria a Sent Johan molt amats comensaren a senglotar e carament a plorar. Aquests dos martris calavenabdosos e no podien parlar no lex la I. al altreper la gran dolor que avien aquests dos verjens hoirenJhesu-Christ parlant ab veu rugalosa e vania lomorir poch a poch e no li poden perlar corveienlo ja quax mort e no podian perlar ne cridar ans defalien e avien ja perduda la veu de perlar entanien e calaven per ço com no podien perlar e aço per gran angoxa que avien losesperits daquels eran tots defalits sola dolor e plor era romas a aquels cor anasen plorosament amergosament se dolian cor lo covent de la mort de Jhesu-Christ tresposavelos cosos damdosos malament e per ço com Jhesu-Christ amave mes Sent Johan per ço el lo feu guarda e fil de sa mare e major de tots ço es en algun privaletje (privilegio; privilegi) la mare sentia les dolos de Jhesu-Christ la mare verja qui loavia infantat soferia lo cobtel (coltell; cuchillo) de la dolor de dolor de son fil les doloscruels de Jhesu-Christ eren nafres de la mare grans doloseran en lo cos de la mare e era espeseyade de la mort del fil la mare era ferida ab la punta de la lance ab la qual los malvats avien cercat lo costat de Jhesu-Christ aquela era qui avia gran dolor en sa pensa e crexienli ten fort les grans dolosque no podia axir de fora e trencavela fort cruelment dintre les dolos del fil coltelejaven lo cosde la mare e Jhesu-Christ Salvador nostro pagave lo dupte(lo deute; el débito) de la mort en la carn cor pusgreu cosa era a la mare com lo vaia (veia; veía) turmentat que sil avies morir mal ne soferia. Entretant quant Jhesu-Christ accomanade la sua beneyta mare al verjeSent Johan dix - set he (o be). - E aquels cruels que lo crucificaven donarenli a boure vinagre ab fel(hiel) mesclat e com Jhesu-Christ lo ages testatel dix - complit es tot - ço es que totes aqueles coses qui del son escrites erancomplides e acabades e com nagues testat no volcboura. E Jhesu-Christ adonchs cridant alta veu diene- Deu meu perque mas desemperat - e dienaquestes paraules el liura son esperit a Deu lopare. E adonchs tremola la terra lo sol la lunasescuriren los cels ploraven la luna perdesa claror la resplandor se parti tota del cel les pedres se trencaven les alteses de les escurerelitatsse partien molts morts resucitaren e exiren dels monimens confesen nostro SeynyorJhesu-Christ publicant ab gram veu. Aci poch pensar cascu canta dolor soferia adonchs la mare de Jhesu-Christ
com les coses qui no avien anima ni vivien sedolien tan fortment com lenga del hom nou poriadir ne cor pensar per tant gran dolor era trebalat lo cor de la verje Maria. La mare estave com a morte prop la creu del seu fil Jhesu-Christ lo qual la mare suaavia consebut ela estant verje per obra del Sant Esperit adonchs ela no avia paraula car la gran dolor que ella soferia li avia toltes les forses ja era quax morta axi axi com a mort viu ja ja e vivent moria no podia morir mas vivia com a mortela dolor del fil fugia fort en la mare ans desigave(deseaba) mes morir que no viure apres la mort del seu fil la verje Maria vivia fort desconselade cor era axi com a morte prop la creu estave axi com a dolenta e plena de gran dolor esperan que hom devalas lo cos de Jhesu-Christ de la creu la demun dita mare de Jhesu-Christ plorave dient axi - ay lasa ay dolenta e trista o barons preneus pietat de mi mesquine retets lo cos aquesta mesquine pusque avets conplit en el vostro mal desig e asoque prometes avets mals senyors pus lo avetsmort retalo a mi mesquine qui son sa mare hosi ave afer de morir placius quem auciatsab el ensemps per çoque les mies dolos pusquen aver fi ensemps ab les sues prechvos senyors meus quel medevalets de la creu devalats lo meu e aje jo mesquine lo cos del meu fil cor aquel es monsolas e mon alegre. E estave nostra dona Sancta Maria prop de la creu regardant Jhesu-Christ fil seu benignament e humilment penjan entre el fust de la creu e ela estave aqui levave les mans en alt e abrasave la creu a queia en aquela part en la qual la prop onda de la de Jhesu-Christ rajave e alçaves en alt per gran força desperit per ço que pogues abresar Jhesu-Christ. E com no ho pogues fer levave les mans en alt e les mans lases e ujades queianensemps bax plagades aqui matex les levave altre vegade de terra entrelasadese alsaves axi com podia ves Jhesu-Christ que li tocave lo cor e con nol tocar lexaves anar sens nagunapietat terra e geya aqui esturmentade e premudaper gran dolor que soferia de Jhesu-Christ e la força de la gran dolor de Jhesu-Christ ço es que el navia la costreyia levat de terra e com fos levade estaniales mans en alt per ço que poges per ço car son fil Jhesu-Christ tant era turmentade de gran dolor que tota senderocave en terra. Hoy Deus e quis poriapensar ne dir cante dolor e cant languimentavia donchs la verje pura miral (mirall) de tota virtud creura poc hom qui pus greu cosa li era viure en ten cruel vida que si los malvats jueus la auciesen ab coltels ay tal color avia com si fos morta la cara e la boque avia tota vermela(vermella; bermeja: roja) de la sanch del seu fil. Apres aço vench I. hom noble per nom Josep Abiramecios qui era dexeble de Jhesu-Christ e ana amagadement a Pilat e demanali lo cos de Jhesu-Christ. E con el ley aguesotorgat el anpla I. savi hom per nom Nicodemus e vengeren abdosos al loch hon nostroSenyor era crucificat los quals aportaren ab si feramens ab los quals li traguesen losclaus de les mans e dels peus e quel devalasen de la creu e com la verge Maria tota dolorosa e langide per gran dolor vaesaquels qui lo voliendevalar de la creu lo seu esperit reviscola poch a poch axi con hom qui resucita de mort e jat sefos que ela fos molt defalide aytant conpodia aydave (aydá, aydar, ajudave; ayudaba) a else davalas aquela ajude que podia cor la I. la traya los claus de les mans e laltre losostenia per tal que no caygues lo cos del Senyor Jhesu-Christ e la sua beneyta mare li levave sosbrasos en alt e sostenia les glorioses mans de Jhesu-Christ qui lo mon formaven e lo cap qui penjave sobre sonpits lo qual com lo volgues abrasar per abrasamens que aya e nos podia sadolar de la vista del seu car fil. Açipot pensar tota persona devota qual dolor deu aver la suamare segons lo mudament quel seu fil achpres aquela hora çoes qual era com fo devalat de la creu ne qual era conera viu mas quant lageren devalatde la creu e posat en terra la verje Maria mare suacaeech en terra sobre el e estech axi com a morte per gran dolor al cap de son fil e besaveli entretant la care ab grans lagremes e gitavesospis (sospirs; suspiros) molts e greus. Hoquantes vegades se playia molt amargosament e faries ab ses mans lo cap dient - ho fil meu carque as tu fet que hon te degues hociureper que lo jueus tan crucificat e mort. Ara tenchen la fael mort fil molt es trista la tua mare ques fara donchs aquesta mesquina hoy lasafil meu hon es aquel goig ten gran que jo agi com vos nasques hoy lasadolenta en tan gran dolor es tornat aquel goig filmeu no e altre conort sino que muyre pus que vosan mort - E açodient besaveli la cara e los uls e lo front e la bochae gitave lagremes a ten gran bastamentque paria quel cos e la anima se solves en lagremes e ragave lo cos de Jhesu-Christ fil seu ab les lagremes e la perra (pedra) en lo qual lo avien posat. En apres tornaves pensar los seus fets ço es les hontes (o bontes) que hom havia fetes ne dites pensave mes encare qui ne qual era son fil e com lo avia consebut ne engenratsens paria de hom e enfantat sens dolor e deyaen plorant en axi di - fil meu molt dolç e car diges amor mia singular vida de la mia anima goig meu esperansa mia per quem jaquits sofarirtan gran dolor per queus sots logat tande mi vos qui sots mon Deu e mon solas e conortde la mia anima entin fil meu e reguarda mi e vules aver pietat de mi. - Digua si dir ho pot nagu qual mesura de plant e de dolor tenia adonchsla mare de Deu. Sertes creu que hom nou pogues comparar ne dir ne pensar enpero amor dreta avia e tenia manera e nos desesperave mas piadosament e justamen se dolia cor be sabia que resocitaria al tercer jorn e ploraven ab ela ensemps algunes dones stants jatsecia que pochsfosen qui ploravesen Jhesu-Christ en axi com la vergeMaria aqui era los angels trists e dolents si enpero dolor podien aver e entrants Josep Abiramacia hom sant e just ab Nicodemus ensemps quil avien devalat de la creu segons que diu lavengeli posalo en I. drap precios nou frech e bel e untalo ab precioses especies e posalo devotament e lageren I. sepulcre nou lo qual avia fet per aci matex (per a si mateix; para si mismo) adonchs li cantaren hoficide laos los angels qui tots ensemps venguts al sepulcre de Jhesu-Christ e los angels cantaven tant laor e nostra dona Sancta Maria gitava sospis e gamegamens de gran dolor els devalaven les veus al cel e nostra dona Sancta Maria plorave molt amergosament prop del sepulcre e com Josep Abramasia e Nicodemus posaren Jhesu-Christ al sepulcre volias la mare trista gitar e sobolir ab el ensemps e sofaries tota sobre sos amichsabrasave son fil Jhesu-Christ e deya - barons ajatsmerce de mi amichs meus preneus pietat de mi jaquitslom sius plau encara sol I. poch e levatslilo vel de la cara per tal quem puxa raonarab el I. poch e a veer sa plasent cara e aver un poch de conort. - E apres deya - hoamichs meus no les sotarets tentost siusplau donats per vostra bonesa a la mesquine de mare sua e age lo mort pus que nolpot aver viu ho al menys posats mi mesquina al sepulcre cor sens el trista vida fara la mesquina dema. - E ells prenien lo cos de Jhesu-Christ e posavenlo al sepulcre e ela lo tirave aci defora e elalo volia retenir ab si e daltre part els lovolian sebulir en axi era entre els piadosa contencio enpero tots ploraven amargosament que apenes podia ferma la paraula planerament e vaian encare la mare desenperade de tot solas per que ploraven mes per dolor dela mes que per dolor del fil qui era ja mort e major compacio aven de la mare que no avien de la mort de lur Senyor ploraven donchs tots ab grans gamegamens ab gran dolor axi com sobolien (sepelio) lur Senyor de mort e de vida. Apres que lur Senyor sebulit la mare tota desconortade abrasave ab gran plaer lo sepulcre e ab tot son cor axi com podia beneyia lo seu fil entretant soferies e gitaves sobre lo sepulcre les mans esteses bastavelo soven e plorave lo seu Senyor continuament ab amargosos sanglots. Fet aço lo seu gran amich e leyal al qual lo seu mestre Jhesu-Christ la avia comanade acostas a ela puya dolsament e tot ploros levale ab gran afany de sepulcre tota plorosa e el eximatex plorave cor no sen podia abstenir e soferiala en sos brasos car tant avia trebalat e tant era hojade(más abajo ujade; ajada) e lasa de suspira e de plorar e de cridar que nos podia sostenir en sos peus enpero axi com poch a les altres dones e stans qui la aconpayven tots ensemps ploran entrasen ab els ensemps en Jherusalem e axi matex moltes fenbres de la ciutat de Jherusalem com la vaien ten forment plorant e dolorejant per gran pietat quen avien comensaven a plorar e algunes anaven detras ela plorant. Moltes plaraven per gran compacio que avien dela cor la sua dolor ne faya moltes dolentes. Tota persona qui la vaya plorar apenes se podia abstenir de plorar ten piadosament se plorave e ten amargosament se dolia que per aço lo seu piadosplare molts nescomovia a plorar en axi que gran dolor sescomovia per qualque loch on ela pasas plorave ela ploravense encare moltes qui li axien a carera(carrera: calle) e axi la menaren ploran fins a la casa de Sent Johan e aqui estech e Sent Johan tenchlaaqui e amala mes que si fos sa mare ab tot soncor. Despuys quel Senyor fos sebolit lo jueusposaren senyal al moniment e liurarenlo a cavalesquel guardasen e entretant la verje Maria estave enla casa de Sent Johan cor lastre (1: lasse e) ujade era e per gran dolor no podia anar ne sesave (cesave; cesaba) de plorar dia ne nit e no era nagu qui la poges confortar de sos amichs ses germanes ne encare Sent Johan dolor li faya (2) …. riosa e pus gloriosa que altre a tu dona mia jo peccador e pecadriu tot mon cos e tota ma anima e tota ma vida e tota ma mort e ma resureccio a tum coman tu verja sies beneyta en per tostems encara mes ab lo teu fil car e Senyor nostre Jhesu-Christ qui ab Deu lo Paree ab lo Sant Esperit viu e regna en per tostempssens finament Amen Amen.
(2) (Falta un folio en el manuscrito.)