Capitol XVII. De contencio.

Capitol XVII. De contencio. 

Sant Pau diu com entre vosaltres hage guerra e discencio e nous done viyares que tota vostra vida sia mundanal e carnal. Salamo diu tostemps ha guerra entre los superbiosos. Lom malvattostemps demana e cerca mal e langel mal sera trames contra ell. Aquell cau qui va per lochsperillosos. Les persones benignes tostemps esquiven baralla. Per fort pochs homens son amats aquells qui tots dies o soven se barallen e per ço pau e concordia son fort necessaries a tots los homens. Cara sor oyes que diu sant Augusti o e com serem davant Deu fort poch represos si ab tanta diligencia esmenam nostres vicis ab quanta reprenem los peccats dels altres e si be consideram nostra vida moltes coses podem rependre en nos mateys. E vull que sapiesde cert que no es pus leia cosa entre
les persones religioses que es bregua e contencio los quals religiosos deuen resplendir en lo mon per concordia e amor axi com les estelesresplendexen en lo cel. Les contencions e baralles solen venir e exir de enveia e detraccio o de mal parlar. Mas si dins la claustra ha baralles e contencions hon es aquella taciturnitat o callament que mana la regla hon es la santedat de la religio hon es lo scilenci del orde hon es la religio del monestir hones lo ligam de la caritat hon es la unitat de pau hones la concordia de germandat hon es la amor de tanta compayia. Aylas que perduda es la taciturnitat o callament de la regla tolta es la santedad de religio defallit es lo scilenci del orde a no res es vinguda la religio del monestir anullada es la caritat de la germandat. Veges e mira cara sor si aquells qui deurien viure en pau comencen de contendre barallant e desonrantse hon es la vida reposada hon es la vida pacifica hon es la vida abstinent hon es la vida contemplativa hon es la vida angelical. Certes no pot esser pau entegra alli hon abita lenguadetrahent e mordent e alli hon regnen baralles e contencions no pot esser perfeta religio. Veges donchssor molt amada e guarda que per baralles e contencions no perdes tots tos trebals guardet que no perdes tots tos dies en detraccions e baralles attendiligentment que per baralles e contencions no perdes les celestials prometençesfes tota ta punya que per folles paraules no perdes los goigs eternals. Donchs refrena la tualengua e seras vera religiosa car si no la refrenes no habitara dins tu vera religio. E si per ventura nom creus de aço quetdich ogesalmenys lapostol sant Jaume (San Jaime : Santiago) qui diu si es algu quis pens esser religios e no refrena la sua lengua ell engana lo seu cor ell ensutzee enlegex ab la sua lengua. La religio de aquest aytal es fort vana. La lengua es fort petitapart del cors del hom mas si no es refrenada tot lo cors corrump e enlegex car axi com un petit de levat (lleu, llevat : levadura) corrump tota la pasta e axi com una petita purna de foch enflama e met foch en una gran cilva (selva) o bosch per semblant forma la lengua desfrenada scandalitza grans e pochssenyors e regidors eguals e menos petits e grans jovens e vells els provoca a ira. La lengua que es nodrida a contencions es plena de veri la qual si no es castiguadae corregida tots sos compayons portara a scandel. Adonchs sor molt amada bona cosa es que refrens la lengade mal parlar e fes en guisa quels teus labis no parlenengan. Considera don es venguda a que es venguda. Es axida del mon e este reculida en les hosts de Deu çoes al monestir. Les riqueses del mon has postposades e gitadesdetras tu e es venguda per aconseguir les riqueses celestials. Tu has elegida pobresa la qual has presa voluntariament perque deus gitar a oblit totes quantes coses has derenclides per amor de Jhesu-Crist. Guardet donchs que not vullesposar davant les altres tant com sens meyor tant teconve mes humiliarteen totes coses. Lexa los aiustaments de baralla e de detraccio fuig a murmuracions e a esser portadora de noves per sembrar mal
no oges lo sembrador de divisions no dons orella als murmuradors separa les tues orelles dels mals parles axi com si eren serps verinoses caraquells qui parlen mal de lur proisme escampen varimortal en les orelles daquells quils oen. Aquell qui es detractor e parle mal de son proisme pecca. Axi mateix se pecca aquell quil ou volenterosament. No solament pecca aquell qui diu mal daltri ans encara erra e pecca aquell qui volenterosament hou lodetractor o mal desidor. Verge honesta prechte que ogesla paraula que diu lo Psalmista yo no he segut en lo consell de vanitat e no intrare ab aquells qui fan vanitats e iniquitats. Adonchs tu no seugues en lo consell de vanitat e not mescles ab aquells qui dien mal de negu. No vulles per res contendre ab negu not studius de dir mal de persona del mon. Contencio parex baralles contencio apaguala pau del cor contencio engendra bregues contencio engendra divisions contencio inflama la cara ab oy e rencor contencio romp concordia contencio torba lull de la pensa axi com diu Daviu lo meu ull sestorbat per furor. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que not contengues per res del mon not contengues per menyar ni per beure ni per vestir ni per calçar ans sens tota murmuracio pren de les mans de aquells qui regexen lomonestir açoquet donaran reeb sens murmuracio tot çoquet sera administrat per tos presidents o regidores si la tua sor o monge ha resebuda pusbella vestidura que tu non hages cura si la tuaregidora te dona vil vestidura e a la tua sor ne dona altre preciosa tu non murmus si les tues sorshan vestidures precioses e tu les reebs vils e menyspresadesno vulles per aço contendre en cosa que sia al mon temporal no vulles elegir les millors coses en les coses que son transitories james no demans la millor en les coses mundanals menyspresa les que son millors carbe saps que no es venguda en aquest mon a riqueses sino a pobresa no es venguda en aquest monestir per aconseguir riqueses temporals sino per haver virtuts spirituals no es venguda a la claustra per resplendir ab vestidures precioses sino per çoque servesques a Deu ab gran simplicitat no es venguda al orde per ço que davant los homens apparegues gloriosa ab vestidures precioses anses venguda per complaura a Deu ab virtut de humilitat no es venguda a la santa congreguacio e compayia per cumplir la tua voluntat sino per obeir a la volontat daltrie per menysprear per amor de Deu totes coses terrenals. En altra guisa mes te valgueraromandre en la casa del teu pare que venir en lomonestir e aqui cercar precioses vestidures mes te valguerahaver solas ab los teus en la casa del teu pare que moure scandel entre les serventes de Deu per coses terrenals e transitories mes te haguera valgut habitar en la tua terra que contendre murmurar e baralarte ables serventes de Crist per les coses temporals e mundanals. Adonchs sor molt cara axi com demunt te ja dit no sia cosa en lo mon en la qual daqui avant te studies sino solament en complaure a Deu spos teu Amen.

LIBRO DE CATÓN

LIBRO DE CATÓN. (1)

(1) Códice del monasterio de San Cucufate, titulado SentenciasMorales, fól. 72.
Este libro no es más que un breve fracmento que comprende unas cuantas páginas del principio, pero hemos creído conveniente colocarlo a continuación del que precede, ya por ser análoga la materia de ambos, ya por parecer que es obra de un mismo autor, a juzgar por el estilo y hasta por el carácter de letra con que está escrito, ya, finalmente, por hallarse en elmismo códice.

Com dels homens constituits en husde rao se pertangua enquerir e serquar la via e carrera la qual mitiansant puschamhaver conexensa de Deu e atquirir la gloria e repos de la sua anima en laltremond e en aquesta visquen e sien fets dignes de honor e reverentia e agradables a les gents e atquiresquende gran hutilitats e profits e tal carrera sia la via de virtuts aquelles donchs devem inquerir absumma diligencia. Les quals virtuts son IIII ço es a saber Justicia Temprança Fortaleza e Prudentia les quals entre los altres libresson ab gran brevitat posades per aquell gran savi apellatCatho en lo seu petit libre loqual per los maestres e doctors es statconstituit legir ordinariament per tots studis e scolesa gloriosa introductio dels juvens per la suagran preciositat de sentencies.
Com adonchs lo dit libre sia compost en leti (llatí; latín) e no sen aprofiten sino los gramatichs per tal que daqui avant sen pusquen aprofitar los qui no son gramatichs axi homens com dones e pensatreduirlo al vulgar romans encara que per ventura altri lo haia abans splanat so que no he vist. E açoes fet vuy a XXVII de juny de MCCCCLXII. (1462)
Per ço com de tot bon pare se pertany adoctrinar lo seu fill lo qual li es molt car per amor paternal lo gran savi Catho pren asi loch de pare e apella fill a tota persona que vol pendre los seus consells e doctrina. E de aquesta orde que primerament posa hun prohemi e apres sontractat lo qual prohemi comensa axi.

Pensant yoCatho dins lo meu cor que molts homens vivien en gran erros e vicis per sola ignorançiade virtuts e bons costums himagini soccorrerlos de bons consells perque visquessen gloriosament e que atanguessena honors. Ara donchsfill car yot vull mostrar en quina manera hordoneslos costums del teu coratge e lig los documents que yot posare asi en tal manera quels entengues car legir e no entendre e no volerhi posar locor allo es menyspresar la scriptura. Primerament en totes les tues obres humilment invoca a Deu. Ama e honra tonpare e ta mare. Honra tos parens. Conserva donatiu quetsia fet. Sies subiecte a la rao. Si alguna cosa hauras a donar donala mas guarda a qui dones. Ves abbones companyies. Not vulles aplegar a consells daltres sino ti damanen. Viu net e pur en taconscientia. Saludaras liberalment les gens. Donaras loch a maior de tu. Hauras temor a tonsenyor e maestre. Seras vergonyos. Guardaras so del teu. Seras diligent en tos afers. Haies cura de la tua companya. Convida a tart. Dorm per mesura. Ama la tua muller e servali lo sagrament. Siestemprat en lo beure. Deus puiar per loregne celestial. Guardat de creura follament alguna cosa. Fuig de tota mala fembra. Usa de virtuts. Juga a la trompa e a les taules fuig. Apartet de tot altre pech. Liglibres e mette en la memoria soque ligiras. Instrueys en virtuts los teus fills. Apren de letra. Not vulles enfellonirsens causa. Guardat de scharnir a negu. Entrevenen iuy. Seras en cort. Seras donador de consell. Jutgeraslos homens a meys que no merexen. No vullescobeeiar çodaltri. Treballa en obrar la casa iusta. Fes be als bons. Sies recordant de benefici pres daltri. Parlaras pochen los convits. No scarniras lomiserable. Porta liberalment bon voler a tota persona.

Per ço com Deu es scondrinyador del cor axi com scripturesnos ho dien aquell Deu colre e honrar abpura pensa. Vella molt not deus adormir car la folgansa de cadedia ministra nodriment a vicis e a peccats.
Yocrech que la primera virtut es refrenar la lengua.Aquell es mes propinque a Deu qui sab callar abraho.
No vulles esser contrari repugnant a tu matexcar nos convendra ab altri qui nosconve ab si matex.
Si be guardas la vida elscostums dels homens com huns enculpen als altres no es qui vischa sens peccat. Desempara so quetnou encara que li ports voler car loprofit es preposador danant les coses poseides.
Seras fort e constant e blan segons que la cosa o demanara carlom savi muda los costums sens perill en sostemps.
No vulles creure follament a la muller clamantse dels serveys car moltes vegades la muller en odi aquell que lo marit ama.
Com tu amonestaras a algu e ell no Tolra esser amonestat no ten vulles lexar si ell sera a tu car e acostat
No vulles contendre abparaules contra los parlers car la paraula es donada a tots e parlar ab saviesa a pochs.
Ama en tal manera als altres que sies car amich a tu matexsies en tal manera bo als bons que gran damnatge notseguescha.
Apartat de baralla no sies de aquella comensador car callar no nou e nou a vegades loparlar.
No vulles prometre a altri en ser soquet sara promes car no qual donarse en les paraules dels homens.
Quant algun teloara sies iutge de so quet loara e no vulles de allo creure mes a altri que a tu mateix.
Losfets virtuosos que altri fara be los pots publicar e si tu obrares coses virtuoses callar les as.
Si tu seras vell e contaras coses virtuoses daltri fes que en ton juventhaies axi obrat quet servescha a la vellesa.
Not fassa cura si alguns parlaran de secret carlos sospitosos pensen que tot hom parla dells.
Quant seras en prosperitat guardat de adversitat carla fi de les coses no responen en una matexa manera als principis.
Com la nostra vida natural sia molt frevole duptosa no vulles posar la tua speransa en la mort daltri.
Com lo amich pobre te fara donatiu e sera poch pren aquell ab cara alegra e loal planariament.
Com natura te haia creat infant nuu e despullat porta ab pasciencia lotreball e carrech de la pobresa.
No haies paora la mort perque sia fi de la tua vida caraquell qui massa la tem per tot plaer de la vida.
Si per los teus desmerits tos amichs se volranapartarse de tu non vulles inculpar a Deu mas a tu mateix.
Tracta los teus bens en manera que no vinguen a menys e per tal que sien conservats sta abtemor que not falleguen.
Si poras prestar alguna cosa no la vulles prometre dues vegades per tal que volent esser vist bo no sies vist ventola.
Si algun se mostrara ton amich de paraula e nonsera de cor fesli atrestal e asi la suaart sera scharnida per la tua.
No vulles abparaules massa blanes loar altre car lo brill canta dolsament quant lo brillador descep locel.
Si hauras fills e los teus bens seran pochsmostrals oficis ab que pusquen guanyar la lurvida.
La casa que es cara en preu stimala en vil e la vil cara e axi no seras a tu cobdiscios ne avaricios a daltri.
Si tu te fas castigador guardat que no peque en so de que castigaras car gran vergonate sera si la culpa redarguhia a tu matex.
Demana so que es iust o al menys allo que veuras onest car folia te seria demanar soque iustament te poden negar.
No vulleslexar lo conegut per lom no conegut cariat conte lo conegut per ton iuy lono conegut solament a chas.
Com la duptosa vida del hom se gira en serts perills fes que tots los dies que treballaras te vinguen en profit.
Encara que tu poguessesvencre ton companyo donali loch carlos amichs ab plaers e aserveys sesostenen.
Com tu demanes grans coses no duptes de donarles qui tes car ab semblants coses se conserva la gracia entre los amichs.
Guardat no haies discordia ab lo teu amich car la desamistatengendra avorriment e la concordia amor.
Quant la culpa dels teus serveys te provocara a ira deuste temprar per tal quels pusquesperdonar.
Vençalgunes vegades ab pasciencia al que pots vencercar la pasciencia es entre les virtuts molt gran virtut.
So que tens guoanyat conservau per ton poder car quant lo treball es damnatge creix mortal pobresa.
Sies algunes vegades al conegut flache car als amichs com seras benaventurat seras tostempsproisme a tu.
Si per ventura volras conexerlos lauraments de la terra legiras un librequen feu Virgili.
E si mes avant vols saber les virtuts de les erbes lig lo libre de Mascer.
Si desiges saber les batalles romanes o les de Africha liglo Lucha qui posa les batalles del deu Mars. (Marte)
Si a tu plau amar ho apendre de amar legintlegiras lo Ovidi de art de amar.
E si desigesviure savi ou tot so que pusques e lig de saviesa per les quals coses la vida del hom es apartada de vicis.
Donchs disponti e apren legint quina cosa es saviesa aprofita a tot hom e encara als no conaguts si pots car mes profitos es atquirir amichs abmerexements que regne.
Lexat de serchar lossacrets de Deu e quina cosa sia lo cel. Tonpensament sia en les coses mortals axi com tu estmortal.
Lexa la paor de la mort car follacosa seria que tostems per tembre la mort haiesa perdre los goixs de la vida.
No vulles pendre ira ne contendre de cosa inserta car la ira empatxalo enteniment que no conega la veritat.
Fes la tuadespesa tempradament axi com la cosa o reguerracar segons la cosa o lo tems demana es la cosa de donar.
Lexa so qui es massa. Alegrat de la cosa ….