Capitol LXVIII. De temptacio.
Molt cara sor oges sant Jaume dient contrastats al diable e fugir vos ha. E sant Jheronim diu no es hom pus fort el monque aquell qui venç lo diable e aquell es lo pus flach qui es vensut e sobratab la sua propia carn. Les segetes del diable deuen esser apaguades ab fret ab velles e ab deiunis. Lo ginyos enemich nostre tostemps cerca com nos pora enguanar e no cura de matar los cossos sino les animes. Axi com lo lop dissipa les ovelles axi lo diable dissipa les animes com destroex e mata lo poble christia. Empero lo diable no tempta los alets sino tant com Deu li permet. Com lo diable tempta los servents de Deu lavors serveix a lur profit car nols enguana ab ses temptacions ans los ret cautelosos. Moltes veguades esdeve que les temptacions que comou lo diable a destruccio dels homens Deu les convertex a profit de lurs animes. No poriem sostenir les temptacions del diable los servents de Deu si la pietat de Deu no temprava e no refrenava la lur iniquitat jatsiaque lo diable tostemps desija temptar los servents de Deu empero sino reeb de Deu poder de temptar no pot complir per obre aço que vol. Hon posat que la volontat del diable tostemps sia injusta empero com Deu ho permet justament li es donat lo poder. Lo diable de part sua injustament vol temptar los servents de Deu mas nols pot temptar sens licencia de Deu. De aço es scrit en lo libre dels Reys hon se litg quelsperit de Deu malvexava a Saul. Axi poriem fer justament questio si era spirit de Deu. Responch que en aquest loch son compreses dues coses ço es la potestat de Deu justa e la volontat del diable injusta car spirit mal era per sa mala volontat e aquest matex era sperit de Deu per ço com havia resebuda de Deu iusta potestat. Lo diable no pot metre los vicis dins la anima per son propi poder be pot ençendre la cobeiançe e no pot ençendre les flames de cobeiançe sino alli hon veu primerament grans delectacions de la cogitacio. E si nosaltres foragitam de nos les delectacions de mala cogitacio tentost sen pertex lo diable confus e envergonyit e porta trencades les armes de la sua temptacio. Lo diable ab semblança de be vol enguanar los servents de Deu fenyentse esser angel de lum mas tanta deu esser la discrecio de les persones santes que puscha jutiar entre mal e be per ço quel diable nons pusca enguanar ab sosfraus. Aquesta es la demanda que feya Josue dient diguesme es nostre o es dels nostres enemichs. E per ço diu lo propheta Jheremias si tu separares la cosa preciosa de la cosa viciosa seras axi com a bocha mia. Le diable es molt terrible als ulls dels homens seglars masals ulls dels servents de Deu es vil e menyspresat. Los infeelstemen lo diable axi com a leo mas aquells quison forts en la fe lo menyspresen axi com si era un petitvermitxol e com lo veen sen rien. Lo diable serp es allenegosa e sino contrasta hom al seu cap ço es a la primera suggestio tot sen entre dins en les entramenesdel cor alleneguus axi dolçament que no es sentit. Los començaments de les temptacions diabolicals son frevols e flaques mas si lom no les esquiva e passen per gran us en custuma a la derreria se enfortexen ten poderosament que abgran dificultat poden esser vençuts. Com lo diable vol enguanar algun hom primerament considera la suanatura e alli aplica sa temptacio hon veu lommes inclinat a peccar. E per tal diu sant Isidre lo diable tempta lom mes en aquella part en la qual lo veu mes enclinar a viçis per alguna humor que crex en ell en guisa que don crexensa a la humor e crexent la humor crescha la temptacio axi com aquell qui porta laygue no la tramet per altre part sino per aquella hon conex que correra millor. Lo diable per tota la vida del hom lo desija temptar mas molt mes en la fi e aço es la paraula que primerament fonanunciada a la serpent com nostre Senyor li dix tu aguaytaras al talo del hom e ellavors aguayta lo diable al talo del hom com se esforça de anguanarlo en la fi de la sua vida car com lodiable no pot lom enguanar en la vida en la fi mettota la sua força per enguanarlo per la qual raho per molt que lom siabo e iust obs li es que en la present vida nostingue james per segur ans li es necessari que ell stant humil tostemps sia cautelos e ansios que no sia enguanat en la sua fi. Adonchs sor molt cara necessari es a nos pregar Deu tot poderos que nons lexesser temptats mes que no porem sostenir car Deu restreny les forçes del diable que nons nogua tant com ell desija. E per ço lo Sant Spirit repren lo diable en lo libre dels Cantichs dient levetvent tramuntanal e vine tu vent del mig jorn e bufa sobre lo meu ort e habundara la fragancia de les suesodors. E que entenem per la tramuntana qui constrenye fa los homens peresosos sino lesperit diabolical qui tempta e posseex tots los reprovats faentperesozos los homens en lur
vida e en lurbona obre. Per lo vent del mig jorn qui es calt es entes lo Sant Sperit lo qual com tocha la pensa dels eletslos desperta de tota peresa els fa ardents e flameiantsen la amor divinal. Donchs leuse lo vent de la tremuntanaço es partescha lo mal sperit de la Esgleya e lunyse de cascuna anima feel en guisa que no tempte mes que no deu e vingue lo mig jorn e bufe en lort de la esposa e habundela fraguancia de les sues odors per tal que sobrevinent Lesperit Sant escampe lo foch de caritat en les penses dels homens e despert la pensa de la son de negligencia e com faça aço Lesperit Sant habunden les bones obres car venint Lesperit Sant aquell qui primerament dormia per peresa se desperta a fer totes bones obres e florex axi com ort e apresde la flor fa fruyts habundosos de gran odor ab los quals sadolla si matex e sos proismesmigensant les bones obres. Poriesme dir tu - o car frare prechte quem dons remey contra les temptacions del diable. - Sor en Jhesu-Crist molt amada un bon remey te dare contre totes les temptacions del diable e contra tots viçis lo qual es aquest que com mes seras temptada lavors hages major recosa oracio. Si donchs les males cogitacions de aquest segle e sutzestorben lo teu cor e com consellen de fer alguna cosa mala foragitalesde la tua anima ab oracions pures o ab velles santes. Sta davant Deu continuament en lo temps de la tua oracio per ço que pus leugerament pusques escapar a la temptacio del diable. Venerable sor prechte que conegues que no solament devem combatre contra les temptacions diabolicals ans encara contra los vicis de la carn. La raho de aço es car la carn cobeia contra lesperit e lesperit contra la carn e per ço devem fer oracio ab tanta perseverançe fins que ab la gracia divinal puscam vençer les suggestions o inclinacions dels desitgs carnals e les temptacions diabolicals. La oracio sovineiada apagua la impugnacio dels vicis oracio continuada trenca les lançes e los darts del diable oracio es la primera virtut contra los esvehiments de les temptacions. Adonchs sor molt cara axi com te ja dit ab oracions pures e ab santes velles porassobrar (superar) les temptacions diabolicals e si per ventura encara sents les batalles carnals si est ferida ab los agullons de la carn si la memoria de la carnalitat fa coçeguelles al teu coratge si la tua carn encara te impugne si la luxuria te tempta si lo delit camal te convida a peccar posa davant tu matexa la memoria de la mort posat davant lo juhi esdevenidor reduex a la tua memoria los turments infernals posat devant les penes eternals posa devant los teus ulls los perpetuals fochs infernals poset denant les orribles penes del infern en guisa que la ardor de la pena apague en tu la ardor de luxuria Amen.
