Capitol VI. De les obres que comensen a fer los quis convertexen per penitencia.
Als qui comensen a fer bones obres es promes lo premi mas es donat als qui perseveren car diu la Scriptura aquell qui persevera fins a la fi sera salvat. E elavors es plasent a Deu la nostra coversacio com portam a bona fi lo be que havem comensat. Diu la Scriptura maleits seran aquells qui han perduda la perseveranse he no han acabada la bona obra. Molts homens son quis convertexen a Deu per sola devocio de pensa altres son quis convertexen forçats per açots e adversitats qui nos convertirien per devocio. Axi ho diu lo Psalmista Senyor striny les barres (mandíbula, dents, dientes, dens) de aquells qui a tu no sacosten ab fre e ab brida. Tot hooi qui es convertit novellament per penitencia deu plorar al comensament axi plorant passara al desitg dels bens celestials. Sor molt cara primerament devem levar ab grans lagremes los mals que havem fets per tal que ab pensa neta e pura contemplem lo be que cercam e en guisa que com nos plorant lavant la macula (taca; mancha) del peccat mirem francament les coses celestials ab los ulls del cor depurats he deneyats. Necesari es a tot hom qui novellament se convertex a Deu que apres la temor se leu a Deu per amor axi com a fill per tal que no jagua tostemps catiu sots miserable temor. Los qui novellament se convertexen a Deu deuen esser aconsolats ab paraules dolçes e suaus car si hom los comensava axebucar espaordits per la forts reprensio tornarien als primes peccats. Aquell qui no amonesta e castiga lo novici ab suauetat e dolçor mes lo agreuya el torba que nol corregex nil castigua. Primerament deu esser castigat e corregit lo novici de la mala obra e puys de la mala cogitacio. Tota novella conversio encara es mesclada abla primera vida e rete algunes coses de la vida prop passada. E per so no es virtut al mon que deya de aquella exir als ulls del hom fins que la sua antigua conversassio del peccat ne sia del tot foragitada de la pregonesa del coratge. Com la persona se acosta al servey de Deu tant com mes si acostara tant mes se sintra de la batalla que li donen los vicis. Axi com lo poble de Israel qui era singularment pus apremut e agreviat per los egipcians de pus greu carrech lavors com Deu manifestave per Moyses la sua divinal conoxensa. Molts son qui apres lur conversio sostenen gran temptacio carnal la qual certes no porten a lur dampnacio ans los prova Deus donantlus enemichs ab los quals combaten continuadament per foragitarne la peresa si empero noy consenten la conversio tebea o freda fa caura a molts en les primeres erros els fa viure en vida peresosa. Aquell qui tebesament ses convertit no considera les sues paraules ocioses e vanes e folles cogitacions mas com lo coratge se desperta de la son e de la paresa hon dormia tant les jutge mes esser coses vicioses e malvades quant primerament les jutyave esser facils o leugeras. En tota obra de Deu devem esquivar frau engan e peresa. Lavors fem frau e engan a Deu com de la bona obra que fem loam a nosaltres mateys e no lo nostre Creador. Lavors erram per peresa com les obres de Deu fem negligentment e peresosa. Totes les arts e los oficis daquest mon han ardents amadors e molts spetxats a axeguirles e metrales en obre e la raho es aquesta car han ab si present la remuneracio de lur obre. La art de la temor divinal ha molts dexebles tebeus flacs e congelats ab peresosa negligencia e la raho es aquesta car lo premi o loguer de lur treball nols sera donat en la present vida sino en la sdevenidora. Aquells qui novellament son convertits a Deu nos deuen enlaçar en les ancies daquest mon car si masse si freguen seran axi com larbre qui es novellament plantat qui no ha formades les rayls si es farit ab gran vent cau e secas. A vaguades val e es molt profitos als novellament convertits per salut de lur anime mudarse de un loch en altre car diverses veguades se sdeve que mudant lo loch se muda la afeccio de la pensa. Covinent cosa es e justa que hom se luny corporalment del loch hon ha per molt de temps servit als vicis e peccats. Germana molt honorable scolta les paraules quet dire. Molts son quisconvertexen a Deu mes de cors que de cor la qual cosa nos no podem dir sens greu plor e gemech porten habit de religio e no han la pensa religiosa molts han habit de religio e no han coratge religios molts venen a conversio e stament de religio mes per necessitat que passe lo lur cors que per salut de la anima los quals no servexen a Deu sino a lur ventre dels quals diu Lapostol quel seu ventre es lur Deu no es lur intensio de servir a Deu dignament sino de ben menjar amplament e beura desmesuradament vestirse delicadament e que hagen be e repos en lo present mon e per so com amen les coses terrenals perden los bens celestials e de aquests diu Jhesu-Crist en Lavengeli aquells han reebut lur loguer en aquest segle. Perque la mia cara sor molt amada forment devem squivar les coses transitories e terrenals e amar los bens celestials en guisa que no perdam ensemps lo cel e la terra e per so nos amonesta lo Psalmista dient si havets habundancia de riquesa noy vullats posar ni fermar lo vostre cor les coses terrenals devem posseir en us e les celestials en desitgs los bens terrenals devem despendre e los spirituals desiyar car en aquells spirituals ha una merevelosa cosa e gran multitut de dolçor la qual nostre Senyor Deu te amagada e stoyada a aquells quil amen de la qual es scrit que ull no ha vist ni orella no ha oit ni es puyat en coratge de hom asso que Deus te aparelat als quil amen de la qual diu lo Propheta seran sadollats com aparexera Senyor la tua gloria. Perque la mia sor preguem Deu que aquell sadolament sia nostre benaventuransa Amen.
