Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pintes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pintes. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 d’agost del 2020

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons.

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons. 


Sor molt cara oges açoque yot parle. La serventa de Jhesu-Crist que reeb dons o letres amaguadament trencha son orde. Gran mal fa e gran peccat comet la verge si reeb dons dels homens car son orde trencha. Gran mal fa car per reebre los dons temporals es feta menyspresadora e trencadora de son orde. La verge que desija entrar en noçesab Jhesu-Crist no deu donar als homens sudaris pintescorreges cintes ni cinyels. La monge que espera Jhesu-Crist ab la lantea flamejant no deu reebre dels homens dons del segle ço es pintes espills vels e anells paternostres daurats ni altres coses semblants. La monja que per amor de Jhesu-Crist es velada no deu reebre de sos amichs dons de vanitat. La monja que per amor de Jhesu-Crist ha posat vel sagrat sobre lo seu cap molt pecca si reeb dels homens dons del segle. La monja que en tals coses se adelitaab gran vanitat es enguanada e demostra sanyal de avolfembra e de aço parlant sant Jheronim diu que la santa amor nos agrada de dolçes letres e pintades (pintes) ni de sudarisni de dons sovineiats. Quaix que digue si en la pensa de la monja habitava santa amor no reebria dels homens dons de vanitat e de superfluitat. La pensa santa e religiosa no desija reebre dons dels amichs seglars sino de Jhesu-Crist per amor del qual ha menyspresades totes les coses terrenals car de aquell deu desijar los dons ab lo qual espera haver goig en la gloria celestial. La dona casta no demana dons terrenals sino celestials. Tant com la persona se adelita mes en les coses terrenals tant mes es lunyada de la amor de Deu e si les monjas fan dins lo monestir aço que dones seglars solen fer en lo segle molt son culpablesdevant Deu. E diguesme - e no haura difarencia entre les dones mundanals e les monges. - No haura difarencia entre aquells qui son dins lo monestir e aquells qui son en lo segle. E no haura departiment ni difarencia entre les dones seglars e religioses. E si les dones monges donen a sos amichs dons plasents e adelitables axi com solen fer les males fembres hon es la honestat hon es la religio hon es la castedat hon es la puritat hones la santedat. E si les monges les quals deuen plaure a Deu per bones obres complaen a lurs amichs en mal donantlus dons luxuriosos hon es la castedat hones la continencia hon es la reverencia hon es la vergonya. E si les monges mes volen complaura als homens en lo segle que a Jhesu-Crist rey eternal en lo celhon es la puritat de la religio hon es la rigor del orde hon es la ardor de contemplacio hon es la nedesade la pensa hon es la contriccio del cor hon es la ansia de la oracio hon son los gemechs dels pitshon es labit monacal. Si les monges se alegren en los dons temporals axi com se solen alegrar les dones seglars hon es lo menyspreu del mon hon es la temor del infern hon es la memoria del juhi divinal hon es la recordacio del eternal foch hon es la amor divinal. E si les monges desigen reebre dels homens dons de vanitat hon es la memoria dels peccats hon son les lagremes dels ulls hones la recordacio dels delictes. Aytal monja es menyspresada viltenguda avilada e a no res tornada. Certes la monja que reeb dons dels homens en los quals se adelita menyspresa son orde. La monja que mes se alegre en los dons de sos amichs que en los manaments de son orde e en son bon proposit es prevaricadora e trencadora de su religio. De aquestes aytals diu lo Propheta que lur man dreta es plena de dons. Quaix que digue posat que lurs obres pusquen esser vistes bones empero mes se alegren en los dons que en les bones obres mes amen reebre dels homens dons temporals que de Jhesu-Crist bens eternals. La monja que ameJhesu-Crist perfetament no reeb superfluus ni delitables dons dels homens car Jhesu-Crist ama sobre tots dons mundanals. Per ço en lo libre dels Cantichs es dit a la Esgleya belles son les tuesgualtes axi com les de la tortra. La Esgleya es acomparada a la tortra e cascuna anima santa car a Jhesu-Crist ama perfetament e no posa res devant la sua amor. La tortra apres que per mort ha perduda sa compayianull temps ne cerca altre. Per semblant forma ho deu fer la monja car apres que li es mort lo mon no Deu reebre de qui avant amor carnal car no deu amar los homens en mal. La religiosa fembre que ama negun hom mes que Jhesu-Crist no es casta ans es adultra car menyspresa Jhesu-Crist al qual es esposada. La religiosa fembra tentost com ve al monestir pren Jhesu-Crist per espos e si apres de aço ama algun hom carnalment lexantneJhesu-Crist comet greu adulteri e si no es adultra en lo cors esho en la pensa. Segons la paraula que diu Jhesu-Crist aquell qui mira la fembra cobejantla ja ha fornicat dins lo seu cor. Per semblant forma fornica la dona ab lom sil cobeia dins son cor e sil ama carnalment. Perque molt amada sor en Jhesu-Crist conselltequel teu espos ams sobre totes coses e que solament desitgs dell reebre dons. Prechte que Jhesu-Crist espos ams sobre totes coses e per amor dell no reebes dons mundanals. Aquella que desija dons terrenals sens tot dupte no espera haver dons celestials. Los dons exorben los ulls dels savis e muden les paraules dels justs. Certes si los dons exorbenlos ulls dels savis axi matex torben los ulls de les penses religioses que nols lexen veure Deu. E per ço diu sant Isidre que ull qui es tancat ab la pols no pot veure les coses altes. Quaix que digue manifestament lull de la pensa no pot perfetament mirar les coses celestials si la pols de la cobeiançe lo tanca. La pensa del servent de Deu no pot esser francha en sa contemplacio mentre es escuresida ab les terrenals cobeiançes. Si la pensa de la monge se adelita en los dons terrenals no contempla perfetament les coses celestials. Si la monja desija complaure als homens reebent e donant no ama Deu perfetament car Deus menyspresan aquells qui desigen complaure los altres en les vanitats de aquest mon. E per ço diu David Propheta Deus ha dissipats los ossos de aquells qui plaen al homens e son confusos car Deus los ha menyspresats. Prechte sor amable que ab tota la tua devocio oges lo Propheta Ysahies dient aquell qui lunya les sues mans de tot do habitara en lo cel e veura lo reydels sants en la sua gloria. Aquell qui per amor de Jhesu-Crist no reeb dels homens dons de vanitat e de superfluitat veura Deu en la sua magestat e alegrar sa perpetualment en la sua bellesa ab tots los sants. Perque sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que reebes consell de aquest sant propheta dient espolsa les tues mans de tot do. Altre veguadate amonest quet studius en ressemblar aquell qui diu yo acompanyat de justicia comparre en la tuapresencia e sare sadollat com aparexere en la tuagloria Amen.