HOC

https://langueoccitane.blogspot.com/2020/09/och-hoc-oc.html

CARTA DE SAN BERNARDO A SU HERMANA

CARTA DE SAN BERNARDO A SU HERMANA,

TRADUCIDA POR
FRAY ANTONIO CANALS MAESTRO DE SAGRADA TEOLOGÍA (1)

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Carta de S. Bernat a sa germana traduida en catala per Fr. Antoni Canals, fól. 1.°

PRÓLOGO DEL TRADUCTOR.

AL MOLT HONORABLE MOSSEN GALCERANDE SANTMENAT
CAMERLENCH DEL MOLT ALT SENYOR REY DON MARTI FRARE ANTHONICANALS EN LA SANCTA THEOLOGIA INDIGNE MESTRE DILIGENT E AFECTUOSA SERVITUT.

Molt ha stimulada la mia pensa la esvellada instancia que vostra devocio continuava requerint que espones lo libre que sant Bernat trames a la sua devota sor. Som determenat a complir vostre digne requesta per tres rahons. La primera per introduhirvos a desiig e ordenada amor de libres hon ha volgut Deu manifestar la saviesa als homens en sguart e comparacio de la qual les pedres precioses son carbons largent es fanchlaur precios es fet arena secha lo sol e la lunason tenebres a la vista e la mell ensems ab la manna son al gust absina e fel amargos. O celestial do de la divinal liberalitat lo qual davallas del pare de totes lums per tal que leus al cel la pençaracional. Tu es celestial vianda del enteniment de la qual quin menge haura fam e quin beu sera assedeyat. Tu es doctrina de les costumes e regle la qual seguint aquell qui obre no errara. Per tu regnen los reys e aquels qui ordenen les leys fan justs statuts. Per tu molts deposant o lexant la ruditat o rustiquesa quelsve per lur natura limant lurs enginys e expurgant lurs lengues de grosses e pagesivolsparlars aconseguexen sobirans graus de honors car son fets pares de la cosa publicha collaterals de princepslos quals sens tu de lançeshagueren fets ligons e aradres o foren statsporquers ab lo fill dicipador.
O tresor molt amat e on te trobaran les animes assedeyades. Certes mossenyerdichvos que la dita saviesa en los libres ha posat sonthabernacle en libres le (el?) ha fundada laltismaqui es lum de les lums e libre de vida. Alli la resebra tot hom qui la demana aqui la trobara qui la cerchae als qui tocaran sera oberta la porta. En los libres estenen lurs ales los cherubins per tal quel enteniment de aquell qui liig sen puig en alt mirant de una part del mon fins a laltre de sol hixent al ponente del mitg iorn a la tremontana. En los libresDeu qui es incomprensible aprehensiblament es contengut. En los libres es manifestada la natura de les coses celestials terrenals e infernals. En los libres trob yo losmorts axi com si eren vius. En los libres jutgede les coses sdevenidores. En los libres son dispostes les batalles. Dels libres ixen los drets de pau. Totes les coses jusanes se corrompen e cessen e la mort continuadament devora aquells los quals natura engendre. Tota la gloria del mon saria liurada a oblit si Deus no hagues provesit als homens mortals del benificide libres. Alexandre subiugador del mon Juliesvesidor del segle qui ab art e ab guerres foulo primer qui resebe lo imperi en unitat de persona Fabrici lo feel e Cato lo rigoros vuy no foren en memoria dels homens si la aiudadels libres fos defallida. Les terres son derrocadesles grans ciutats regirades les ymages triumphals son fetes sendre qui haura donchs memoria. Com sabrem quin privilegi ha lo rey nil papa si nons es demostrat per libres. Certes una cosa ha Deu acomanada als libres en que gran part del seu poder es comunicada caraquels qui son forçats de morir per lur natura per los libres son fets immortals. E per so diu Tholomeu en lo prolech del Almagest que nuyll temps mor aquell qui ha munificada la sciencia. E com tots los homensamen immortalitat molt deuen esser amats los libres qui contenen materia virtuosa materia divinal e celestial quinsporta a la vera immortalitat. Aytal es lo dit librede sant Bernat ad sororem com aquis tracte de Deu de cel de be de fe de anima de gracia de gloria de oracio de contemplacio de caritat de speranse de amor de Deu e del proisme hon pengen tots los libres de la leye dels prophetes. Imflames donchs mossenyervostra amor en los libres car no veig res en les coses jusanes que tant dege esser amada com libres. Sab be vostra prudencia que la saviesa deu esser mes amada que totes les riqueses materials. Laristotil en lo libre dels Problemes fa questio perque aquells qui ordonarenque los qui combatrien corporalment fossen premiats no ordonaren premi a la saviesa a la qual questio respon e diu que en los trabals corporals lo premi o logueres cosa millor quel trebayl e com no sia cosa en aquest mon millor que la saviesa per ço no li es assignada temporal retribucio e com la saviesa sia contenguda en los libres per tal sobretota cosa deuen esser amats e presats. Sabets be mossenyer que mes deu esser amada la amistat que les riqueses car la virtut nos pot ab riqueses stimare per ço diu Boeci en lo segon libre de consolacio que amichs son les pusprecioses riqueses que pusquen esser. Sabets be que mes deu esser amada la veritat quels amichs segons que posa Aristotil en lo primer libre de les Etiques e aço apar en los nostres martirs que amaren mes la veritat de la fe que tota lur vida corporal e com la veritat sia contenguda en los libres qui sera qui nolsame ardentment e inflamada. Manifest es a tot enteniment que les riqueses temporals pertanyen a necessitat e vida del cors la virtut dels libres pertany a la perfeccio del enteniment e de la anima que sens comparacio deu esser mes amada quelcors. Qui es donchs qui no am libres. Item los
cavallers deuen molt amar les armes de lurcavalleria les armes de nostre cavalleria son la fe cristiana qui te lescut per defensar e lo coltell per esvesir abla sua virtuosa veritat. Aquesta veritat sta en los libres. Aquestes armes pres Jhesu-Crist contra lo diable com dix scrit es no temptaras lo Senyor Deu teu. E com la Scriptura sia en los libres contengudaqual cavaller sera qui no am libres. Tot enteniment ben dispost sab que mes devem amar nostra benaventura que totes riqueses. La nostra benaventura sta en la obra del enteniment çoes quan nostra enteniment sta elevat e attent en la contemplacio de la veritat divinal e aquesta operacio es la pusdelitable de totes. Perque diu Laristotil en loX libre de les Etiques que la philosophia conte en si maravelloses delectacions. Sabem de cert que la contemplacio de la veritat reseb grau de perfeccio per los libres carla ymaginacio continuada per libres no lexa fer entrevayll en lacte del enteniment en les veritats quels libres li mostren. No sens rahodonchs diuen los doctors que Deu en lo cel es libre de vida la qual com sobre totes coses sia mes amada no es meravella sils homens han ten gran amor als libres. La segona cosa quem ha mogut a espondre lo dit libre es per informar vostra devocio e quina forma devets servar en legir los libres car diverses vegades vos he trobat leginten la biblia vulgarizada. E per la present imformaciome occorre al endevant Senecha qui en la segona epistola sua parle en la seguent forma molt escampalo coratge la multitut de libres. Tu qui litgsveges primerament que tu ligint diverses doctors e molts volums de libres la tue pensa no sia feta vagabunda e instable. Obs es que hages alguns elets libres familiars si vols saber alguna cosa certa la qual romangue en lo teu coratge. Car no es en lochqui en tot loch es. Aquels que van en peregrinatgapassen per molts hostals e han pochs amichs. Axinpren als qui volen passar los ulls per molts libres e nos apliquen a negun libre singularment. No aprofita res lo boci qui tentost hixdel cors quey es intrat. No florex larbrequi soven se tresplanta. Adonchs com tu no pusques legir tots los libres assats has haver certs libres en los quals liges. Si dius ara vuyll cartayar aquest libre areaquell sapies que molt enfestige lo ventrellmengar moltes viandes car diversitat no aprofita ans nou. Litg los libres aprovats he sitvols divertir a legir altres libres torna als primers e de tot quant hauras legit elegeix en aquell dia una cosa la qual ferms be en ta memoria en guisa que romangua abtu per tostemps. Aci pot entendre vostra devocio que hom deu legir libres aprovats no pas libres vans axi com les faules de Lançalote de Tristany nil romans de la guineu ni libresprovocatius a cobeiançaaxi com libres de amors libres de art de amar Ovidi de vetula ni libres qui son inutils axi com de faules e de rondales mes libres devots libres de la fe cristiana hon sta nostra salvacio sabents que sant Jeronim fou agrament açotatper ço com ligia los libres de Tulli de apparent eloquencia e no deuen esser lests los libres segons doctrina de Senecha per sol passarne losulls car la letra qui no entra dins la anima corsmort es privat de vida segons diu sant Jeronim ans deu hom de aço que haura legit collir alguna doctrina e regle la qual posant dins lanima isque en actes forants virtuosos per lo imperi de la pura volontat. Perque mossenyer prechvos quel dit libre de sant Bernat vullats legir attentament en lo qual trobarets molta devota e speritual materia e de cada capitol elegits alguna bona conclusio la qual metats en obre recordantvosde la paraula del Salvador qui diu quel servent quisab la voluntat de son senyor e no la compleix per obresera fortament açotat. E nos maravell negu perque he volgut espondre a vos lo librequi es endreçat a dona e maiorment religiosa car açohe fet per provocar los homens a obres virtuoses per exemplie doctrina de dones maiorment pus les ressemblen en vestits e ornaments raho es que hagen semblants doctrines e amonestaments. Gran vergonya es al hom que la dona sia pusvirtuosa que ell e aço tracte sant Gregori en la homelia sobre Lavengeli Loquente Jhesu ad turbas hon parlant del martiri de una dona verge diu axi considerem nos qui som homens que saremstimats en comparacio de aquesta fembre. Sovenproposam fer algunes bones obres mas si una paraula leugera proceex de la boca de algun burler o de algu quinsesquernescha tantost nos ne lexam emperoaquesta dona no han poguda sobrar los turments durs. Nosaltres no volem donar almoyna de aço del nostre com ne haiam manament de Jhesu-Crist e aquesta fembra per amor del seu espos ha donada la suapropia carn. E donchs lavors com vinremdavant lestret juhi de Deu que direm nosaltres homens qui veurem la gloria de aquesta dona. Quina escusacio hauran lavorslos homens com sera demostrada aquesta que ha vensut lomon ab tota la sua pompa la qual constituida davant losprinceps armats es atrobada pus fort que aquell qui la tormentava e pus alta que aquell qui la jutiava. Que direm nos barba en coll flachs e debils qui vesem anar les infantes donzeles al regne celestial passants per coltelsper lançese espases. Com per nostra flaquesa la ira nos sobre la superbia nos infla la ambicio nos torba e la luxuria nos macula cove donchslegir lo dit libre per tal que almenys per vergonya nospromogam a fer bones obres. La tercera raho quim ha mogut a espondre lo dit libre es per çoque com la cort de la senyora reyna sia una honesta religiosa que vos vullats comunicar lo dit librea les dones de la dita cort specialment a les donzeles caraqui trobaran materia plena de tota pura honestat honsi attentament ligen veuran que aquest libre es pou de aygues vives hon les animes son lavades e lo coratge hi es sadollat plenament e habundosae les fructificants spigues ab les mans dels apostols freguades per ço quen isque suau vianda perales animes famolents. Aquest libre es la vena e cetradaur en la qual es contenguda la manera es brescha de mel e celer ple de vida. Aquest libre es arbre de vida e flumde Paradis divisit en IIII parts ab lo qual la humanal pensa es sadolada e lanteniment assedeyates regat habundantment e copiosa. Aquest libre es larcha de Noe e scala de Jacob e canals en les quals mirant les animes justes conceben perfeccions de diverses virtuts. Adonchs mosseyer suplichvos e requirvosque no siats avar de comunicar lo dit libre a la cort de la senyora reyna car del be que sen sequirane haurets part. E yo qui prech Deu quemvulla reebre en lo me (?) per la suaclemencia piadosa en guisa que vos he yo ensemps ablos alets com exirem de aquest segle legiammirem e contemplem nostra benaventurançaeternal en lo sobiran libre de vida Amen. 

Boecio

BOECIO.(1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141.
La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitolcon el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despolposseyria del regne posant falçamenttitol de tracio al dit Boheci per ço corera major e pus virtuos e pus poderos quelsaltres. Empero era innocenten la cosa. E en absencia del dit Boecifo promulgada sentencia contra ellque fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpamalament fenta fo malmenat e per aço carera bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferistribulacio en lo seu corsempero temprava e venciala sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libreen lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria carhumanal cosa es sentir les adversitats mas empero silhom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllatper passions senssibles e en altra manera quant te loenteniment exalçatenvers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lentenimentdel hom envers los dits bens. E per açolo dit Boheci en aquest libre posa si matexen loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conexveritat axi com si eren IIespersones ques rahonassen perque posa les suesdolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullantles rahons de les dites dolors perque lodit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones çoes la una malalta e laltre que fos metgee que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi.

LoII capitol.

- Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui he tresladatsmolts libresde Philosophia de grec enlati axi com la methafisichade Aristotil e la arismetichade Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meuestudi estant en gran benanançaaylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la miamiseria regant ab lagremes de plor vertader la miacara e jatsesia quem hajentolt tot ço que jo posseya emperonom han poscudestolre les mies sciencies ans aquellesme acompanyaran e nos pertiran de mi e aquellessoles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorichper la sua crueltat tolcha Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havialdesposseyt de tot quant havia mas per ço carlos bens e lesriqueses de la anima no desemparenhom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les scienciesque ell se havia guanyadesestegeren ab ell e no pogueren esser enpetxadesper negun. E per ço dix Cathoaprin alcuna scienciaa art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e notdesemperaria dementreque haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytalsperaules - ay mesquila gloria de la mia benanançaque e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornatsen desolacio dels meus fets en la miatriste veylesa. -Notats que compara lo jovent a verdor caraxi com planta quant es be vert mostraque deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasenta Deu e a gents. E per aquesta raho Boecien son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristore havia major raho de planyer perque dehia- ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veyleala qual se apar en aço carsoptosament son tornatcanut e magra e rugat(canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per çocor los malse les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidentsde la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditatradical que es fonament de la vida e per aço cuytenhom a la mort per força covede enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes dela anima lo cors pren mudament segonsmes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canutsoptosament de la qual cosa se esdevenchuna gran meraveyla en Bolunyala grassa on quant I hom fos jutgata mort li tornarentots los cabeylls blancs dinsespay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyarperque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix nela persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyavedient que la mort lavores es cruelquant ve a la persona estant en benanançae lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitate de pobrea e de tristorcar en aytal temps es per molts desigadae menys es temudamas comunament fa lo contrari axicom a cruel car menyspreales pregaries eles lagrimes e los sospirse gemechs de les personesque la desigen quantson posades en miseria e ve a aquellsqui son enbona anda e hanço que volene dix - o mort perquees axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quemfaries gran plasere fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - oamichsmeus quimtenietsper benehuyrate mavetsmoltes vegades loat veus araque son caygute aterratsoptosament e mes vengudamala ventura perque podetsconexerque la miabenahuyrançano era ferma ansera vana perque vanament son estat loatper vosaltres. -

LoIIIe capitol.

Mentreques penssava en les ditescoses ab dolor e hagues callat e estigues tot consirosen son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era tenantiga e veyllaque no poriajo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa caralscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochavaal cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos poriencorrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestaduresera semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les ditesvestadures eren texidesdues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeçe de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçadaen alcuns lochs per ço cor alscunsrobadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua mandreta libres en la ma esquerra un ceptra. 

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lomperfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeameatab ella.
E estava sobre lo seu cap per çocor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichsperque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura loshavien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra carper la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptilveritat e bonesa e no pot esser tost enganada cargardes de engan. E la color de la cara suamostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço carja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les scienciescar axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloendins si saviesa e la embeleexen los fils prims son losprincipis e les regles que son en cascuna sciencia losquals aparen e son soptills mas quant son be ordonadesdonen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertanyde fer e ordonar les dites regles. Mas per çocar los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumosese veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre carpoch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vestes començaa vestir les faldes e puis vest lo cabeçe axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meyloranten aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexençasens miga e sens triga. La dita vestaduraera estada esquinçada forcivolment. Açosdiu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la I^aI poch e de laltre altre poch e finalment nonhan neguna empero volen esser comtats entre elssavis. Per los libres que tenia son enteses les scienciesles quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzelesque aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylantobran e acaban e ab cura provehim e veytlantnos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochsde les justicies axi com a regina seent en cadirae als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mamelescascun la sua e ella estenia los seus bracessobre els per la qual cosa es entes que veritat e boneade justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada.

Lo V^ecapitol.
En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nosdeu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahonsde la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malautaquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreugequant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la rahomas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaixbestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dixde les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytalscogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homensde raho els fan delitar en sutzures. Enapres giras deves les cogitacions dienlosfelonament - anatsvosen en mala ventura car sotzaxi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenesson en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlos. Axi aytalscogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertirende Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirents. E apres la Philosophya posa aqui les suesdozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmesa la sensualitat per avols pensaments ans quespuxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asiguessobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix
- o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregonper vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil veesubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en losmudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los speritsqui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots lostemps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran plesersolia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardarla terra nescia e folla car per ella çoes per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VI^e capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metgeper les respostes del malaut revella e mostra al malaltalcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malaltconex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obsper ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxalo sen el enteniment mas segons que joconech a tu pren axi espaordiment. -

Lo VII^e capitol.

E quant la Philosofya veeestar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxençadel seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavorsjatsesia que la raho sia carregada emperono es de tal vençuda ne aterrada perque dixPhilosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargiaque es exir de dret e de juy e de raho. Exoblidades li son - dix ella - les armes que nosli haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quensconega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat.

Lo VllI^ecapitol.

E qnant(quant) Boeci se fo I poch regonagute hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huylsdeves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la suaconsolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avelladadel sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu siesvenguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposlila Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperasles persones ignoscens qui per amor mia soferenmal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuylab tu soferir. E not pens que jommeraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichsfilosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car betdeu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones follescontrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ansque fos Plato amich nostre ja haviem haudes batayllesper los savis qui foren ans que ell dells quallsalscuns foren exillats e les altres hageren a fogire alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lodit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor nereverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydolesqui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negunsegons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots losdeus de Athenes e ell protestant que per aço moria loqual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarensecontra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates losseus dexebles se depertiren en diverses oppinionse jatsesia que alscuns mantinguessen alscuneserrors empero aytembe mantenien alcuna pertidade veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesiaque fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuytade Anagaras ne lo veri de Socrates ne losturmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrarde Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperialmagestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daquiavant no podia mes viure e mana quel matassen denantell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchsaquest e los altres damunt dits sofariren mort per loscastichs que donaven a les persones malvades volentlosnodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions emperoes romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi netentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguentscar tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si losbons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquestmon soferen amergures e tempestats per les ondesgrans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e saladee tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofirentribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sensfi ques mouen mes bestialment seguint la lur propiavoluntat que no rahonablament seguint lo dret juyde raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesae la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homenses aytal que no deuen aver anchia dels desplersdels mals homens ans los plau quels siendesplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal emperono deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-losla raho qui deu regir e governar les gents ans son axicom la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quilsdonen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decayblese leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomteTheofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellenciasobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom tenbenehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torraes força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplisnalurals en coses manifestes hon un hom qui ha lentenimentclar axi com lo cel com es ben sere posa sots lospeus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexadecaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envegedels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apreso mesquins de homens e perque havets temor e estatsespaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....