Capitol XVIII. De disciplina.

Capitol XVIII. De disciplina.

Lo savi Salamo diu oges fill meu la disciplina o correccio del teu pare e no leyx la ley de la tua mare per ço que sia multiplicada gracia sobre lo teu cap e sia posat un bell sarçal(zarcillo?) en lo teu coll. Te la disciplina e no la leyx e conservala car aquella es la tua mare. Pren la disciplina e no la foragits de tu. Aquell es follqui avorrex los castichs. Molt erra aquell qui derenclex les reprensions. Aquell pecca qui menyspresala disciplina o correccio. Aquell troba vida qui conserva la correccio e aquell qui no vol la disciplina correccio troba la mort. Pobresa o miseria viuran sobre aquell qui lexa la disciplina. Aquell qui creu al quil castigua trobara gloria e honor. Lom foll avorreix la disciplina o correccio de son pare e aquell qui rete les reprensions e les observa sara savi. Mes aprofita al hom savi lo castichde la lengua que no fan al hom foll cent plagues e açots. Lom savi e adoctrinat no murmurara contra aquell quilcastigua. Empero sapies sor molt cara que la reprensio deu esser moderada car diu sant Ambros que aquell qui es castigat suaument e blana fa reverencia a aquell quil castigua e aquell qui es corregit e castigat asprament ni ab crueltat no reeb castich ni salut car segons que diu sant Crisostom aquell al qual es posat soberch carrechde penitencia o lançade si la penitencia o com no la pot sostenir romanint scandalizatpecca mes que no feya. Perque mes val en lo juhide Deu retra raho de misericordia que de rigor. E de asso es notat es lo decret en la XXVI^a causa es la setena questio en lo capitol allegant ab suau e benigne pietat deuen esser supportats aquells qui per raho de lur flaquesa no poden esser carragats. Segons la diversitat dels qui pecquen los uns deuen esser comportats los altres castigats car molt es diversa la manera de aquels qui pecquen. Los prelats de la santa Esgleya deuen portar lurs sotsmesos losquals corregexen e corregir los qui porten. E per çoSalamo feu pintar en les colones del temple de Deu ymage de leo de bou e de cherubin. E que signifiquen les colones del temple sino los prelats qui son en la santa Esgleya car tots quants reeben la ansia del regiment son axi com a colones qui sostenen lo carrechquils es damunt posat. Cherubin es interpretat plenitut de sciencia. En les colones es mostrat lo cherubincar los prelats de la santa Esgleya deuen esser plens de sciencia de la celestial gracia. Per lo leo es figurada la terror de crueltat. Per lo boues mostrada la paciencia de mansea e de benignitat. Adonchs en les colones no si posen los leons sens los bousnils bous sens los leons car los prelats de la santa Esgleya deuen corregir lurs sotsmesos a vegades ab dolçor a vegades abasprea a vegades ab paraules a vegades ab açots car aquell qui nos corregex ab paraules necessari es que siacorregit e repres asprament. Ab gran dolor deuen esser arrencades les nafres com nos poden guarir leugerament e blana. Aquell qui com es amonestat del peccat secretament e nos vol corregir publicament deu esser repres en guisa que la nafra la qual nos guareix amagadament manifestament deu esser esmenada. Manifestament deuen esser represos aquells qui manifestament nouenper ço que com ells son guarits ab publica reprensio corregits sien aquells qui per lur eximpli havien peccat per manera que com un es corregit los altres siensmenats. Mes val que un hom sia condempnat per salvarne molts que si per absolucio de un ne perien molts. Sant Gregori diu alguns son qui oen paraules de correccio e menyspresende venir a stament de penitencia. Cascu deu hoirdel regne de Deu açoque ama e de infern aço que tem per manera que si no ve al regne de Deu per amor almenys queyvingue per temor. Diu sant Ysidre les persones bones e iustesreeben benignament lo castich com son represos de lursculpes. Sor molt cara sapies que la disciplina esmena e corregex tots los defaliments perque no deu esser menyspresada e per ço devem hoir nostres prelats reverentment e rebre lurs paraules benignament carab lurs castichs e reprensions nos tolenles propries voluntats e les cobeianses mundanals honde aço parlant cascuna fel anima en presencia dels prelats diu en lo libre dels Cantichs a mi trobaren les gaytes (guaytes, guaytá, guaitá, aguaitá, guaytar, guardians, guardes) qui guarden la ciutat ferirenmenafrarenme e portarensen lo meu mantell. Guardians de la ciutat son los prelats qui guarden lestamentde santa mare Sgleya losquals troben la anima feel e firenla ablurs preicacions amonestaments e menaçese nafrenla ab la amor de caritat de Jhesu-Crist e nolsbasta aço ans encara li tolen lo mantellço es tota terrenal delectacio e bens temporals e trametenlaal regne celestial neta e pura despulada de tots peccats. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada molt es bona cosa que (qne) amem nostres prelats axi com a pares e reebam dellsvolenterosament disciplina e correccio de nostre salut segons loconsell de Daviu propheta qui diu prenets la disciplina per ço que Deus nousahire e que no perescats de la carrera iusta. Adonchs sino volem perir de la carrera iusta necessari es a nos reebre disciplina e si aquell qui no reeb la disciplina perira de la carrera iusta sens dubte aquell qui reeb la disciplina sera conformat en la via iusta. Adonchs sormolt amada yot amonest que volenterosament vullesreebre disciplina per tal que sies desliurada de la ira de Deu e sies fermada e asegurada en la carrera iusta. Fes moltes gracies a aquell quit castigara e a aquell quit rependra fe gracies e not trichs si la abadessa o prioressa te reprenen per la tuasalut nou reebes ab tristicia com la abadessa o la prioressa te mostraran la carrerade salut reeb lur doctrina ab moltes gracies com algu te mostrara la causa de la tua salut no li siesrebelle ama aquella quit castigara de tesnegligencies ama axi com a pare o mare tots aquells quitrependran de tes transgressions e defalliments no facesni digues iniuries als quit castiguen no digues injuria als quit reprenen no retes mal per be no vullesrebotegar als quit donen bon consell no responesmal als quit dien bones paraules car aquell qui ama disciplina ama saviesa. Adonchs si tu ames disciplina seras savia. Savia seras si sostens les reprensions a saviesa savia seras si portes los castichs humilment. Honesta verge per tal som en esta vida corregits per Deu e per los nostres prelats que no siam dampnats ensemps ab aquest mon. Molt mes nos val esser corregits en la present vida per nostres prelats de nostres negligencies que no esser dampnats en la vida esdevenidora. Mes nos val esser castigats en aquest segleper nostres prelats de nostres culpes e transgressions o trencament de manaments que no esser punits en lo segleesdevenidor. Amable sor en Jhesu-Crist mes te val esser açotadaper mans de la abadessa en aquesta vida que no esser tormentadaen lo pregon infern. Mes te val rebre e sostenir en aquest mon açots de ma de la abadessa que sostenir en laltre penas infernals. Mes te val temporalment esser batuda ab vergues per ma de la abadessa que esser cremada als fochs infernals dels quals te vulla gardar aquell quit ha remudaab la sua preciosa sanch Amen.

Capitol XVII. De contencio.

Capitol XVII. De contencio. 

Sant Pau diu com entre vosaltres hage guerra e discencio e nous done viyares que tota vostra vida sia mundanal e carnal. Salamo diu tostemps ha guerra entre los superbiosos. Lom malvattostemps demana e cerca mal e langel mal sera trames contra ell. Aquell cau qui va per lochsperillosos. Les persones benignes tostemps esquiven baralla. Per fort pochs homens son amats aquells qui tots dies o soven se barallen e per ço pau e concordia son fort necessaries a tots los homens. Cara sor oyes que diu sant Augusti o e com serem davant Deu fort poch represos si ab tanta diligencia esmenam nostres vicis ab quanta reprenem los peccats dels altres e si be consideram nostra vida moltes coses podem rependre en nos mateys. E vull que sapiesde cert que no es pus leia cosa entre
les persones religioses que es bregua e contencio los quals religiosos deuen resplendir en lo mon per concordia e amor axi com les estelesresplendexen en lo cel. Les contencions e baralles solen venir e exir de enveia e detraccio o de mal parlar. Mas si dins la claustra ha baralles e contencions hon es aquella taciturnitat o callament que mana la regla hon es la santedat de la religio hon es lo scilenci del orde hon es la religio del monestir hones lo ligam de la caritat hon es la unitat de pau hones la concordia de germandat hon es la amor de tanta compayia. Aylas que perduda es la taciturnitat o callament de la regla tolta es la santedad de religio defallit es lo scilenci del orde a no res es vinguda la religio del monestir anullada es la caritat de la germandat. Veges e mira cara sor si aquells qui deurien viure en pau comencen de contendre barallant e desonrantse hon es la vida reposada hon es la vida pacifica hon es la vida abstinent hon es la vida contemplativa hon es la vida angelical. Certes no pot esser pau entegra alli hon abita lenguadetrahent e mordent e alli hon regnen baralles e contencions no pot esser perfeta religio. Veges donchssor molt amada e guarda que per baralles e contencions no perdes tots tos trebals guardet que no perdes tots tos dies en detraccions e baralles attendiligentment que per baralles e contencions no perdes les celestials prometençesfes tota ta punya que per folles paraules no perdes los goigs eternals. Donchs refrena la tualengua e seras vera religiosa car si no la refrenes no habitara dins tu vera religio. E si per ventura nom creus de aço quetdich ogesalmenys lapostol sant Jaume (San Jaime : Santiago) qui diu si es algu quis pens esser religios e no refrena la sua lengua ell engana lo seu cor ell ensutzee enlegex ab la sua lengua. La religio de aquest aytal es fort vana. La lengua es fort petitapart del cors del hom mas si no es refrenada tot lo cors corrump e enlegex car axi com un petit de levat (lleu, llevat : levadura) corrump tota la pasta e axi com una petita purna de foch enflama e met foch en una gran cilva (selva) o bosch per semblant forma la lengua desfrenada scandalitza grans e pochssenyors e regidors eguals e menos petits e grans jovens e vells els provoca a ira. La lengua que es nodrida a contencions es plena de veri la qual si no es castiguadae corregida tots sos compayons portara a scandel. Adonchs sor molt amada bona cosa es que refrens la lengade mal parlar e fes en guisa quels teus labis no parlenengan. Considera don es venguda a que es venguda. Es axida del mon e este reculida en les hosts de Deu çoes al monestir. Les riqueses del mon has postposades e gitadesdetras tu e es venguda per aconseguir les riqueses celestials. Tu has elegida pobresa la qual has presa voluntariament perque deus gitar a oblit totes quantes coses has derenclides per amor de Jhesu-Crist. Guardet donchs que not vullesposar davant les altres tant com sens meyor tant teconve mes humiliarteen totes coses. Lexa los aiustaments de baralla e de detraccio fuig a murmuracions e a esser portadora de noves per sembrar mal
no oges lo sembrador de divisions no dons orella als murmuradors separa les tues orelles dels mals parles axi com si eren serps verinoses caraquells qui parlen mal de lur proisme escampen varimortal en les orelles daquells quils oen. Aquell qui es detractor e parle mal de son proisme pecca. Axi mateix se pecca aquell quil ou volenterosament. No solament pecca aquell qui diu mal daltri ans encara erra e pecca aquell qui volenterosament hou lodetractor o mal desidor. Verge honesta prechte que ogesla paraula que diu lo Psalmista yo no he segut en lo consell de vanitat e no intrare ab aquells qui fan vanitats e iniquitats. Adonchs tu no seugues en lo consell de vanitat e not mescles ab aquells qui dien mal de negu. No vulles per res contendre ab negu not studius de dir mal de persona del mon. Contencio parex baralles contencio apaguala pau del cor contencio engendra bregues contencio engendra divisions contencio inflama la cara ab oy e rencor contencio romp concordia contencio torba lull de la pensa axi com diu Daviu lo meu ull sestorbat per furor. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que not contengues per res del mon not contengues per menyar ni per beure ni per vestir ni per calçar ans sens tota murmuracio pren de les mans de aquells qui regexen lomonestir açoquet donaran reeb sens murmuracio tot çoquet sera administrat per tos presidents o regidores si la tua sor o monge ha resebuda pusbella vestidura que tu non hages cura si la tuaregidora te dona vil vestidura e a la tua sor ne dona altre preciosa tu non murmus si les tues sorshan vestidures precioses e tu les reebs vils e menyspresadesno vulles per aço contendre en cosa que sia al mon temporal no vulles elegir les millors coses en les coses que son transitories james no demans la millor en les coses mundanals menyspresa les que son millors carbe saps que no es venguda en aquest mon a riqueses sino a pobresa no es venguda en aquest monestir per aconseguir riqueses temporals sino per haver virtuts spirituals no es venguda a la claustra per resplendir ab vestidures precioses sino per çoque servesques a Deu ab gran simplicitat no es venguda al orde per ço que davant los homens apparegues gloriosa ab vestidures precioses anses venguda per complaura a Deu ab virtut de humilitat no es venguda a la santa congreguacio e compayia per cumplir la tua voluntat sino per obeir a la volontat daltrie per menysprear per amor de Deu totes coses terrenals. En altra guisa mes te valgueraromandre en la casa del teu pare que venir en lomonestir e aqui cercar precioses vestidures mes te valguerahaver solas ab los teus en la casa del teu pare que moure scandel entre les serventes de Deu per coses terrenals e transitories mes te haguera valgut habitar en la tua terra que contendre murmurar e baralarte ables serventes de Crist per les coses temporals e mundanals. Adonchs sor molt cara axi com demunt te ja dit no sia cosa en lo mon en la qual daqui avant te studies sino solament en complaure a Deu spos teu Amen.

Capitol XVI. Dels eximplis quens han lexats los sants.

Capitol XVI. Dels eximplis quens han lexats los sants. 

Molt aprofiten los eximplis dels sants a esmenar e corregir la vida dels homens. Sor molt cara lasreparacions e los decahiments dels sants se scriuenper ço que nosaltres miserables peccadors nonsdesesperem per la gran multitut dels nostres peccats ansreebam sperançede fer penitencia e de exirnos del peccat en tal forma que nosdesesper hom apres que haura peccat de la bonesa de Deu com veu e mira la reparacio dels sants feta apres lo lurdecahiment qui es stada gran e molt sobergua e per ço ha posat nostre Senyor Deu les virtuts dels sants a nostre eximpli en guisa que seguint lurs petiadespuscam venir al regne dels cels e si nols volem seguir en fer bones obres que no haiam escusacio alguna si som posats en les penes dinfern. Los homens sants mentre que foren en aquest segle no cessaren correr per lo cami de bones obres anant per deiunis per almoynes abcastedad ab continencia ab perseverançaab pasciencia ab suauetat aboracions ab persequcions ab benivolençaab fam ab set ab nuditat e molts trebalssostingueren per amor de Jhesu-Crist. Les persones santes menyspresaren lo mon present per ço que aconseguisen lo eternal regne no reeberen assiprometences ni riqueses miserables de aquest mon les quals coses porten a hom al infern a tots aquells qui mal ne usenans lexant de tota lur intencio lopresent mon levaren los ulls a Jherusalem celestial. Les persones santes han squivats peccats en paraula en fet en cogitacio en vista en oyda en moviments en uylls en mans en peus en ira en baralle en furor en discencio en vanagloria e superbia en elacio en cobejanse en gola en peresa en fornicacioe conservaren purament lurs animes e lurs cossos. En dues guises han deiunat los dits sants çoes ques son abstenguts de vicis e de viandes. Bona es la abstinencia dels menyars mas molt milor es la abstinencia dels vicis e dels peccats. E que profita deiunaren les entramenes (entranyes; entrañas) e daltrapart ab caçamentdulls luxuriar e abstenirse de menjars e cremar de peccats. Perque la santa Esgleya diu dels dits sants les miesmans han destillada mirra. E que entenem per la mirra sino la mortificacio que feren de la lur carn e dels vicis. Los sants homens son mans de la Esgleya ço es lursbones obres dels quals diu la Esgleya que aytals han fetesobres de justicia. Lavors les mans de la Esgleya distillenmirra de bones obres com mostren a nos eximplis de ben viure enspreyquen que mortifiquem los vicis de nostrecarn. E per ço un dels dits sants dix si vosaltres vivitssegons la carn morrets. Item en
altre loch diu mortificats los membres del vostre cors qui son sobre la terra. Item diu la Esgleya los meus dits han mortificada mirra molt apreciada e ellavors es la mirra molt aprovada com la carn es perfetament mortificada e los vicis els peccats son apagats en lom. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si nos desiyam haber la compayia dels sants necessaria cosa es que seguiscamlurs eximplis. Si nos peccam no havem escusaciodel peccat e es aquesta la raho car la leynos amonesta continuament que viscam be e loseximplis dels sants pares nos conviden incessantment a fer bones obres. E si en temps passat havem seguits loseximplis dels mals homens perque are no seguirem loseximplis dels sants pares e si som aparellats a ressemblarlos mals en mal perque som peresosos a ressemblar losbons en be. Adonchs sor molt amada preguem Deu que aquelles virtuts santes les quals ha aparellades als seus sants per la corona no sien a nos pena e dampnacio sino salut e perfeccio. Nos creem sens tot dupte que si volem seguir de fet los eximplis dels sants pares que apresde la present vida regnarem ab ells en lo cel e tant com nos legim mes los eximplis dels sants pares tant som fets mes culpables sino volem seguir e ressemblar lurvida. Adonchs verge honesta gran raho es que preguem Deu tot poderos quens do las virtuts que dona als sants pares ço es la humilitat de Jhesu-Christ la devocio de sant Pere la caritat de sant Johan la obediencia de Abramla paciencia de Isachla fortalesa de Jacob la castedad de Josep la mansea de Moyses la fermetat de Josue la benignitat de Samuel la misericordia de Daviu la abstinencia de Daniel ab tots los altres fets dels sants pares en guisa que apres de aquesta vida mortal puscam venir a la lur compayia. Verge esposa de Jhesu-Crist considera ja ab quina abstinencia ab quina intencio e ab quina compunccio los sants homenshan plagut a Deu. Sapies que en persona de Jhesu-Crist diu la santa Esgleya en lo libre dels Cantichs o filla del princep e com es bell lo teu anar en localçardels teus peus. Jhesu-Crist es princep de totes les creatures per lo poder de la sua divinitat. E per ço la santa Esgleya es dita filla del princep car per la preycacio de Jhesu-Crist es regenerada en novella vida. E que son loscalçarsde la Esgleya sino los eximplis dels sants pares ab losquals es calçadae guarnida en la carrera e vida del mon present per tal que vaia calçada per mig de totes les tribulacions. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que nos calçigamspiritualment ab los peus lavors com prenem dels sants pares eximplis de ben viure per ço que nos prenent eximpli de lur vida calcigueme vensam les temptacions del mon present. Item en lodit libre dels Cantichs lespos de la Sglesia Jhesu-Crist parlaa la sua esposa dient yo son devallaten lort per ço que vees les pomes de les valse miras e ya les vinyes si eren florides e si les malgranes havien fructificat. Lavors florexenles vinyes com en les esgleyes son engenrats losfills novellament en la fe es apparellen a santa conversacio axi com a fermetat de bones obres. Les malgranes(mangranes: granadas) fructifiquen lavors com les persones santes edifiquen lur proismes per eximplis de bones obres elsrenovellen en novella e santa conversacio ab lurpreycacio e demostracio de bona vida perque la mia sormolt amada en Jhesu-Crist prechte que a totes gents donsbon eximpli de tu matexa en tota la tua vida. Verge molt amada gran desig he que la tua vida resplandescadevant les serventes de Deu les quals son ab tu en lo monestir car segons que diu sant Gregori aquells qui lur bona vida amaguen als altres dins si mateysflamegen mas no son eximpli als altres e aquells qui per eximpli de virtuts e per vida de santedat e per paraula de preycacio demostren als altres la lum son lantiesardents car mostren als altres la carrera de salut. E per ço diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli la vostra lum resplandescha davant los homens per ço que vegen les vostres obres bones e donen gloria al vostre pare qui es en los cels car a Deu solament es deguda gloria. Verge sposa de Jhesu-Crist prechte que la tua bona obre sia publica en tal guisa que la tua intencio romangua amaguada ço es que no vulles vanagloria. Adonchs la mia molt amada sor en Jhesu-Crist prechte axi com ja demunt te amonestada que en tots tos fets en totes tes obres en tota la tua conversacio vulles ressemblar les persones santes seguex los justs e posa davant losteus ulls los eximplis dels sants. Considera loseximplis dels justs. Los eximplis dels sants te sienspill. Los eximplis dels pares sants sien a tu regla de doctrina. Atten e mira les virtuts dels sants per fer bones obres. Mira les doctrines dels sants a ben viure. No scandalizes la tua vida per infamia daltri. Not entristeesques per mala oppinio de ton proisme. Apren de inflamarte. Com ous ben de ton proismehages bon testimoni. Conserva la tua bona fama. La tuabona fama no sia enfosquida per oprobis e escarnsde negu ans la mantenga lo teu espos Jhesu-Crist sanccerament e entegra Amen.