Capitol XXXII. De peccat de mentida e de falcia.

Capitol XXXII. De peccat de mentida e de falcia. 

Les persones falaeres e mentideres fan que encare que diguen veritat no siencreeguts. Ab sobiran studi e abgran diligencia deu esser esquivada tota mentida posat que siauna manera de mentir la qual es de fort leugera culpa axi com de aquell que ment per salvar la vida de algun hom. Mascom la Scriptura digue que la bocha qui mentmata la anima les persones perfetes fugen ab tot lurstudi a aquesta manera e guisa de mentir car ablur falcia no deu esser defesa la vida del hom car per prestar la vida al proisme no deuen nourea la lur anima jatsia que la dita mentida leugerament sia perdonada.
Sor molt cara amonestte que tant com pusques fuges a tota manera de mentir en guisa que ni per occasio ni per industria digues falcia. Not studius en mentir no defenes ab mentida la vida de ton proisme. No es al mon mentida que sia bona ni iusta. Tota mentida es peccat en quals se vol persones. Tota cosa la qual discorda de veritat es iniquitat. Les leysseglas punexen los mentidors. Adonchs si la mentida es dampnada e reprovada per los homens si la mentida es punida per lo humanal juhi quant mes sera punida per nostre Senyor Deu qui es testimoni de les paraules e de les obres davant lo qual cascu ha a retre raho de tota paraula ociosa e deuant lo qual cascusostendra penes per cascuna paraula ossiosa carDeus destroira tots aquells qui parlen mentida e lofals testimoni no romendra impunit. Adonchs soramable prechte que no digues falcia lexala mentida per la veritat null temps mentes siesvertadera no decebes algu ab mentida no diguesuna cosa e puys quen façes altre. Sor molt amada pregua Deus quet façeparlar veritat Amen.

Capitol XXX I. De Cilençi.

Capitol XXXI. De Cilençi.

Diu lo propheta Ysahies quel scilenci es ornament de justicia e seguretat eternal. E per ço Daviu com fahiaoracio deya Senyor posa guardia a la mia bocha e posa porta fermada e tencada davant los meus labis. Loa sants pares ab tota lur diligencia servaren scilenci es studiaren de beuree testar com es nostre Senyor dolç e suau. E lexant les cures e ansies de la vida activa donarense tots a la vida contemplativa. Sor molt cara prechte que vulles menyspresar totes paraules desonestes fuig a paraules leges. La paraula vana tostensutzex la pensa e facilment es fet allo que vollenterosamentes hoyt. No proceescha de la tua bochaneguna paraula que pusque noure no parles sino aço ques pertany no proceesquen dels teus labis sino paraules de hedificacio fuig a hoyr paraules leges. Vana paraula demostra vana consciencia. La lengua demostra la cogitacio del hom. Tal com es la paraula aytal es lo coratge per la gran habundancia del cor. Per la bocharefrena la tua lengua de dir paraula ociosa. Restreny la tua lengua de paraula vana. No parles leges rondales. Not ries de les vanes paraules car sapies que paraula ociosa no sera sens juhi. Cascu haura a retraraho de les paraules ocioses en lo die del juhi.
Les paraules de cascu starant davant la suafaç. Les coses que parles fes que sien bones e creedores e aço faras ab veritat e ab mesura de parlar. Siela tua paraula sens tota reprehensio. Not traeschanit condampne la tua lengua. No parles coses per les quals ton enemich se alegre de ton mal ansserva tostemps scilenci. Posa guarda a la tua bocha e en los teus labis posa segell posa a la tua lengua clausura de scilenci. Sapies be en quin temps deuras parlar. Considera be la hora en la qual parlaras. Parla en temps convinent. Calla fins que sies interroguada. La interroguacio faça obrir la tua bocha. Sienpoques les tues paraules. No passes la mesura del parlar. Molt parlar no es sens culpa molt parlar no es sens peccat. La verge lenguda es folla la verge savia fa breu sermo. Parlar molt follia es. Sien pesades les tues paraules. No trespasaes la manera del parlar. Amable sor aquell vulla posar guarda a la tua bocha quit ha elegida en esposa Amen.

Capitol XXX. De cogitacio.

Capitol XXX. De cogitacio. 

Sor molt cara prechte que oges aço que diu lo Senyor per lo propheta Ysayes separatslo mal de vostres cogitacions e de vostres ulls carposat quel hom cessede fer mal empero si en lo cor ha males cogitacions no es sens culpa. E per ço diu sant lsidre que no solament peccam per obre ans encara peccam en les cogitacions sins hi adalitam pravament com se oferena nostra pensa hon axi com la vibra mor per losfills que te dins lo ventre qui li rompen les entramenes per semblant forma nos maten nostres cogitacions les quals nodrim dins nosaltres e destroexen la nostra anima ab veri de vibra. Donchs sor molt amada en Jhesu-Crist amonestte que ab tot ton studiguarts lo teu cor car alli es lo comensament de la bona e de la mala obre. Per ço diu Lescriptura guarda lo teu cor car de aquell proceex la vida o la mort. Prechte la mia sor que oges la paraula que diu lespos de la Esgleya en los Cantichs los cabells del teu cap son axi com la porpra del rey la qual es aiustadaa les canals la porpraes liguada en diversos fexos dins les canals sobre les quals com es abocada laygua corre per les canals per ço que sen tinyen les vestedures e de alli reeb nom la vestidura car tenyida de color de porpra es dita porpra. Totes aquestes coses semblen e son apropiades a la santa pensa car los cabells del cap son les cogitacions de la pensa les quals son liguades en les canals car en les santes Scriptures son ligades per ço que nosdispergesquen follament e infructuosa.
Donchs verge amable guarde lo teu cor de males cogitacions no sobre la tua pensa leya cogitacio. Sia porpra solament la tua pensa. Deus no solament examina la carn ans encara escodrinya la pensa. Deus jutge les consciencies dels homens Deu qui es jutge del cor jutia la anima en les sues cogitacions. Com la mala cogitacio te plasenteiadavant no li consentes no permetes que la mala cogitacio remangue en lo teu cor. Tota hora que la mala cogitacio te vindra devant foragitela de tu. Tentost que lescorpi te apparexera trencali lo cap trenca lo cap de la serpent ço es les males cogitacions. Alli hon neix la culpa ço es en lo cor alli la vulles esmenar. Exella del teu cor lo cap de la mala cogitacio. Si es algun loch en lo qual sabs que no sia Deu en aquell pories amaguadament peccar. No es res celat a Deu ell veu totes les coses per amaguades que sien car en tot loch es present. Lespirit de Deu omple tot lo mon la magestat de Deu tot poderos penetra tots los elements. No es loch el mon honno sia Deu. Lo Senyor nostre sap totes les cogitacions dels homens. Sor molt amada vols que nulls temps sies trista pories tu dir - hoc frare meu vullho e aço he tostemps desiyat. - Donchs la mia sor viu be car si be vius null temps seras trista. La pensa neta e segura leugerament soste la tristor la pensa bona tostemps ha guox ab si. Si tu vius en bona vida tota tristor se lunyara de tu. Si tu vius en santedat not entristaras. Si vius be iustament no tembras plagua ni mort. La consciencia del peccador tostemps es en pena. Lom malmirent null temps es segur. La pensa de mala consciencia tostemps es agulonada abses propies espines. Sor amable oges la paraula que Deus dix de la dona a la serp la dona trencara loteu cap. Lo cap de la serp es trencat lavors com la culpa es mortificada alli hon neix. Sor molt cara losobiran Deu e Senyor deneix lo teu cor de tota mala cogitacio en guisa quel pusques servir sents tota macula Amen.