Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lo Rey. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lo Rey. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol V. De la virtut de caritat.

Capitol V. De la virtut de caritat. 


En lo libre dels Cantichs se litg lo rey me ha introduyda en la cella vinaria hon stave lo vi e ha ordenat en mi caritat. La cella vinaria o celler es la santa Esgleya en la qual sta lo vi de preicacio evangelical. En aquesta cella es introduyda la sposa so es la santa anima en la qual es ordenada la caritat car totes les coses no deuen esser amades egalment hans hi devem fer diferencia. No devem amar totes coses egalment ans unes coses se deuen amar mes e altres menys car saber que devem fer e no saber lorde com se deuen fer no es perfeta sciencia. Si amam les coses que no devem amar no havem ordonada caritat e si amam molt les coses que devem poch amar o si amam poch les coses que devem amar molt no servam ordonada caritat. Ordonada caritat es que amem Deus sobre e davant totes coses e que la amor de Deu sia tostemps posada al davant. Devem amar Deu de tot nostre cor de tot nostre enteniment e de tota nostra memoria en guisa que tot nostre enteniment totes nostres cogitacions tota nostra vida endressem a Deu del qual havem tots nostres bens en tal forma que no sia part en nostre vida que romangua ociosa ans tot quant occorrera es presentara al coratge sia trames e endressat ala hon corre la amor soptosament en tota sa força. Adonchs sor molt cara fort es digne cosa e a nos molt necessaria que amem Deu sobre totes coses et en totes coses lo qual es sobiran be e sobirana veritat e amor. Lo sobiran be es sobirana benaventurança e tant com la persona amara mes Deu tant sera mes benaventurada. Qui ama a Deu es bo e si es bo es benaventurat. Salamo diu en lo libre dels Cantichs la amor es fort axi com la mort. Certes be es dita la amor que es fort axi com la mort car axi com la mort sapara la anima del cors per semblant forma la amor de Deu separa lom de la amor carnal e mundanal. Verament la amor de Deu es semblant a la mort car per la amor divinal som mortificats dels vicis ço es los vicis moren dins nosaltres. Aço que fa la mort en los senys del cors fa la amor de Deu en les cobeyanses del segle. Amat deu esser nostre senyor nostre Senyor Deu per la sua sola bonesa ço es per tal com es sobiranament bo e com nos ha creats de no res. La caritat es amor per la qual Deus es amat per la sua sola bonesa e lo proisme per amor de Deu. En lo primer loch es amat Deu segons que es dit en totes e sobre totes coses. En lo segon loch es amat lo proisme en Deu ço es amanthi Deu la caritat ha dos manaments. Lo primer pertany a la amor de Deu lo qual es lo maior manament de tots. Lo segon pertany a la amor del proisme e es semblant al primer. Axi com es scrit amaras lo Senyor Deu teu e lo proisme axi com tu matex quax que digua aquella fi deus amar ton proysme a la qual ames tu matex ço es que sia bo e que pervengua a la eternal vida. Daquesta amor de Deu e del proisme parla Jhesu-Crist espos a la anima santa sposa sua dient en lo dels Cantichs o germana mia sposa mia e com son belles les tues mamelles. Les odors dels teus unguents sobrepugen tots perfums. E que es entes en aquest loch pus propiament per mamelles que la amor de Deu e del proisme de la qual damunt havem parlat car per les dues mamelles tramet la anima santa tots los seus sentiments a la divinal amor. Lavors com es coniuncta ab Deu ab ligam de caritat e com fa tot quant pot fer de be a son proisme diu lespos la odor dels teus unguents sobremunta tots perfums. Per los unguents entenem les virtuts que nexen e proceexen de caritat. Nos devem amar nostres proismes en be car aquell qui ama mal son proisme nol ama ans la en oy e qui no ama son proisme lo qual veu com pora amar Deu qui no pot esser vist ab los ulls corporals. E aquel qui ama son proisme lo qual veu ab ulls corporals ab los ulls de la pensa veu Deu qui habita en ell ço es la caritat car Deus es caritat. E aquell qui no ama son proisme lo qual veu ab ulls corporals no veu Deu qui es caritat lo qual habita en la pensa virtuosa car si en ell fos la caritat Deus fora en ell qui es vera caritat. Nos devem amar nostres proismes si son bons e si servexen a Deu. Molt mes devem amar los stranys qui son ab nos coniunts ab ligam de caritat que no fem los parents qui no amen Deu nil servexen. La raho si es per so com pus santa es la coniunccio dels coratges que dels cossos. Tots los feels christians devem amar jatsia que ab tots no puscham aprofitar. Ab aquells devem conversar e pendre lurs consels qui segons requir lo temps lo loch e los negocis son ab nosaltres mes coniunts ab amor caritativa. Egualment devem desiyar la vida eternal a tots los homens e en asso devem esser tots los homens amats egalment. Amar devem los homens caritativament ço es per tal que servesquen a Deu perque sien salvats mas no devem egalment scampar en tots los homens les obres de misericordia car a uns ne devem fer mes e a altres menys. Germana mia molt amada si nos volem conservar la vera e perfeta caritat porem aconseguir ajudant nostre Senyor Deu la vida eternal. Los nostres enemichs devem amar per la amor de Deu axi com ell me diu en lo Evangeli amats vostres enemichs e fets be als quius porten oy e pregats per aquells quius perseguexen eus dampnifiquen per tal que siats fills del pare vostre qui es en lo celAdonchs venerable sor sapies que la caritat es molt necessaria a nos sens la qual no podem plaura a Deu. No ama Deu aquell qui avorrex lom no ama Deu aquell qui menyspresa sos manaments. La caritat es rayl de totes virtuts. Tot quant fem sens caritat nons aprofita res. Tot nostre studi es no res si no havem caritat la qual es Deu. Alli regne carnal cobeyansa hon no es la caritat de Deu. Lavors es lom perfet com es ple de caritat. Sens amor de caritat no pot hom venir a la eternal benuyransa. Posat que hage dreta fe tanta es la virtut de caritat que si ella defall debades ha hom les altres virtuts e si es ab hom totes les coses son posseides justament. Qui no ama Deu no ama si mateix. Adonchs la mia sor molt cara amoneste que sies coniuncta per amor al teu spos invisible Jhesu-Crist en guisa que tota sies inflamada en lo seu desitg. No cobeyg res que sia en lo present mon. La longua vida del present mon te sia pena molt gran. Cuytat a exir daquest segle. No rebes consolacio en aquesta mortal vida ans sospira continuament a Jhesu-Crist lo qual ames ab tota la tua pensa desiyal sperel congoxet per venir a ell e la salut del teu cors te sia feta vil e menyspresada per amor del teu sposSies travessada e sagetada ab la nafra de amor en guisa que justament pugues dir yo son nafrada ab caritat. La mia germana molt amada en Jhesu-Crist prechte que oges les paraules de Jhesu-Crist spos teu qui diu aquell qui ama mi sera amat per lo meu pare e yol amare e manifestar me a ell. Adonchs la mia cara sor amel en la present vida per so que ell te am ensemps ab lo seu pare en la eternal gloria Amen. 

diumenge, 2 d’agost del 2020

MÁXIMAS POLÍTICAS

MÁXIMAS POLÍTICAS. (1)
(1) Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155. fól. 35.

Aseren fo gran savi e dix - lo rey reebdan per V. coses so es per furtuna de temps de grans sacades e per minua daver e de conduits en losa almatzems (magatzems; almacenes; almasséns) per usar molt ab fembres e an daports per aver males maneres de no esser dreturer e esser de cruel pena lla on nos marex(merex, mereix). La V. es per aver molts anamichs e contrastadors.
- Les millors maneres quell hom pot aver son que siafranch e vartader (vertader; verdadero).
Lom franch no pot avermala vida ni al vartader no pot esser denostat ni lumildesamat ni al masurat an son comptar malalt ni aquel qui guarda be an so que fa panadir.
Nos cove al rey quis fiu anaquell quil menysprea ni an hom molt copdicios ni an hom qui age soferit gran pobrea ni an aquell qui agefet tal arrade qui maresque pena per el ni an aquel a qui aura tolt son aver e son sanyoriu ni an aquel qui reeb dan per son ragnament e amistat ab son anamic.
Lo pus privat conseler del rey es loseyn (seny) e al milor trasor es la obra e lo millor dels homens son aquells qui son vartaderse al millor adoctrinador es lo savi e la millor riquesa es aquella qui es guanyada on sa voll que fos trobade.
Cove aquell qui ha guanyat alcun ragnat(reinado, reino; regne) quel guart faent iusticiacar molt greu cosa es guanyar ragnat e pus greu cosa es saberlo guardonar.
Lo pus complit seynes aquell qui si mateix coneix encare que agegran riquesa e aquel qui no sentristeix nis lixa(lexar: deixar; dixá ; dejar) de obair (obeir; obeí; obedecer) a Deu per naguna occasio que li asdevenga (esdevingue) mas asper (espere: esperar) del bon guasardo (galardo).
Lo savi punya en alunyarsa lu(o lo)dan e lo nici punya an acostarlo a si.
Cove aquel qui ha seyn que acompanya al rey que si li veu fer alcuna cosa noible a ell o a sa terra que li trague eximplis dels fets que sesdevengren sobra tal rao per so queldesviu dallo enpero de guisa que no antenaque ho diu per ell etc.a


diumenge, 24 de maig del 2020

N. 9. Legajo de cartas reales y autógrafos.

N. 9. 
Legajo de cartas reales y autógrafos.

Al Archiverde nostre real archiu de Barchinona Pere Miquel Carbonell.

Lo Rey.
Archiver: scritvos havem e manat que ab una gran diligencia cercasseu en aqueix nostre real Archiu tots losactes contractes e provisions que facen per la baronia de Torroella de Mongri e de ço que trobarieu trametesseucopies autentiques a nos o a nostre tresorergeneral. Sabem aquesta letra nostra ha dies vosfou donada e que ni hajau scrit ni trames res stam granment maravellats e fora raho que havent vos ho axi encarregat e tractant se de coses nostres vos haguesseu ab altre collor e abaltre studi e no portanles ab tanta negligenciae tarditat y encara que tengamrelacio perdeu gran temps en parlar y en coses no molt necessaries tenint entre mans negocis nostres seria raho que tot ho dexasseu e metesseu tot lo temps en aquelles eaxius hi obliga vostre offici. E per que havem molt necessari lo que demanat vos havem e tota tarditat es deservey nostre vos tornam manar que abaltre cura que no haveu fins açi cerqueu les dites coses ens trametau en forma auctentica loque trobareu altrament vos certificam hi provehirem com cumplea nostre servey. Data en la ciutat de Çaragoçaa XXVII de deembre any mil CCCCLXXXVIII. (1488).
Yoel Rey.
L. Gonçales Secretarius.

Documento 10

N. 4. Legajo de Cartas Reales y autógrafas.

N. 4. 
Legajo de Cartas Reales y autógrafas.

Al amat e feel Archiver nostre enla ciutat de Barcelona En P. M. Carbonell notari de Barchinona.
Lo Rey.
Amat nostre. Per la bona relacio que de vos nos ha fet e de vostra sufficienciae aptitud nostre Advocat fiscal micer Joan Ros voshavem provehit a supplicacio sua del officide Archiver de nostre Archiu en aqueixa ciutat com ho veureu per nostra certificacio que sera ab la present. Pregam e encarregam vos en lo us e administracio del offici vos haiau ab la cura e prudencia que requer lo offici y de vos nos ha confirmat lo dit micer Ros e confiam fareu la clau vos manam ia donar per la viuda muller quondam de vostre predecesor y perque havem mester los actes ques son fets per los maridatges de les Infantes Darago vos manam ne comuniqueu ab En Pere Baucells qui iaushen ha trames algunes coses que no basten e lo que trobareu e ell nou haia trames nos ho enviareu loque desijam saber es com paga en los dots de les Infantes cada un Regne e cada una ciutat e la forma del exigir per que aquella mateixa volem servar per la dot de la Serenissima Reyna de Napolsnostra carissima filla. Data en Çaragoçaa XVIIII de Deembre del any Mil CCCC LXXVI. (1476)
Rex Joannes.
Galcerandus Bertrandus.
Recepta die festo Sancti Stephani 1477.

Documento 5