Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brancas de sause. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brancas de sause. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de maig del 2018

Auvernhat M-N

madament : parièrament  / malamén
madèble: malaudiu
madiera : brancas de sause / madera -> fusta
mèstre [méstre] : mèstre (forma mai emplegada)
maestre [maytre] [muytre] : mèstre
mai: tanben  / mai o may en chapurriau es nunca, tamé es también
mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
mai, malh: pibol
mainatja-te!, mainatjatz-vos! : Tenètz-vos fièrs (formula d'adieu)
maite. tantes maites: tants d'autres / tans d'atres
maitot/mai: tanben (s'i ditz tanben)
majofa : majossa
majofla: majossa, majofa
maganhós : malautiu, que sembla pas en bona santat
malha fr. meule; tas de gerbes dans une grange
maluç m. : amaluc  / melic (ombligo) ?
mambor: dificultat, charivari, bruch
mance, mança: esquèrra
mançard: esquerròt
mandurar: macerar
manhar: dominar, batre
marbiocha/merbiucha (grafia mai etimogica) (etim. bas lat. *minimicula) : drolleta
mardet [mortchí] : boc  / mardá (mascle de ovella, choto mascle de cabra)
màrfie: fr. transi, engourdi
margarida: coccinella   / mariquita (insecte)
margolhar: fr. patauger, manier salement, barboter
marguilhièr: fr. bedeau
marmelaud: manouche, nomade, gitan / gitano, gitanet
marts: dimarts   / dimats
mas: sonque, solament
masada, maseda, masela, masel, masa, mase?, maeda [moeda] : formiga
masada: fr. hameau
masca: bruèissa
mascharar: mascarar. fr. barbouiller, noircir, charbonner. / mascará, taca de carbó, carbonilla, teó, brasa 
massança: colleccion
'massar: fr. prendre; ramasser; se refugiar / buscá rasé, arrasserás
masuc: fr. buron
maton: fr. tourteau (producte de sarratge de las prèissas)
maussa: majofa, fraga
mauvàs, mauvasa: malvat, malvada
me (ex: per me) pron. ieu
meal: mèl  / mel (miel) ?
mècres: dimècres
mèdia: fr. sieste. V. Mèidia / michdiada
mei: amb   / en,  yo vach en mon pare
mèi, mèja/mèija/mèia, edemièi, demèja? : mièg, mèi (tanben emplegat)
mèidia, mèdia, meijorn: miègjorn  / michdía
meijornar: espartin
mèinuèit: mièjanuèit  / mijanit, michanit
meire/medre: meissonar
meiriar (se) : mudar d'ostal (del latin 'migrare')
melh: milh (fr. millet)
'melh: al, amb lo
mèlh(s): mièlhs
mentre adv. : durant  / mentres, mentrestán
meola [m(i)ewla] [miaula]: mesolha, modela, mica (de pan) / miga, una mica (un poquet) ?
mèque: fig mocat. fr. penaud
merende: repais dels trabalhadors que se manja al mitan de la matinada, vèrs dètz oras, e al mitan de la vesprada cap a quatre oras
meritar: Acò li merita ben: merita ben acò
mès adv: mas
meschaent, a: dolent, a
mesenga: fr. mésange
mesir, mosir : fr. moisir
mèsma: meteis, meteissa / mateix, mateixa, matéis, mateissa
messatge: vailet, servicial
miá: amiga (sentimental)
mialaud, mialon? : fr. mialan, milan
micha: pan blanc
mielhs (de) de mai plus, de plus, en otra  / de mes , ña una cadira de mes, ne som cuatre y ne ñan sing
milhard: claufotís de ceriesas
mimí/niní: nenon  / chiquet ?   / nen en català ?
minaire: menairon
minauna: gaton, caton  / minino , mixino ? 
mineira: mina, mena
minjar: manjar  / minjá, minjo, minges, minge, mingem, mingeu, mingen
minòt: gat
mioleira: basalt
mirgalhat : fr. de plusieurs couleurs
mis, blat d'Espanha: blat de las Índias / tipo de blat   / mies castellano ?
mission: tot far mission de: tot en fasent semblant de
mitanièr, a: capmasièr, a
moinant: donat que, estant que. fr. attendu que, étant donné que
mòl [mwa]: mica (de pan) / miga de pa
mola, moleta: flasca, flascon
molet: molin (tanben emplegat)
molha: fr. endreit tranquil d'una ribièra; luòc ont l'aiga cola tan discretament que pareis dormenta.  / remanso castellano
molhard: fr. sorsa d'aiga viva que nais dins los pasquièrs de las montanhas nautas.  / ullal ?
momonejar: fr. marronner; murmurer
monalha: fr. marmaille
mòna: monina, monard
monèira: fr. hanneton
monilh: nombril
morralhar (se): se barbolhar (p. ex. la cara de manjar) ; se cobrir (lo cèl) / anugolás, cubrís lo sel
morralhar (se): lord, barbolhat; ebri
morla: socha (tanben)
moschaud: tavan  / tabá (insecte)
moschon: mostic; moscard  / moscarda, mosca collonera, moscardó 
mosseiron: campairòl
mosteau m., mosteala: mostela  / mustela (mustélido)
mostièr : monastèri
mot, mota: sens còrnas (animal)  / mocho, mocha (cabra)
mota: pelena, gason, pelosa
mòuser: fr. traire
mouton: moton  / cordé, mé a Balears
móuser: mólzer
muaa: auratge, avèrsa (evolucion de 'mudada')
muralha: mur
Nadau f: Nadal m
narisa, narina: narion
narma adv cap  / cap (ninguno, ninguna) ?
narsa: sanha perilhosa (tanben emplegat)
nau: nòu (tanben emplegat)
naular: navigar  / ñaulá
nautenc: fr. hautain
neaula, niola [niwva, niwga] : nèbla (fr. brouillard)
neaulós: nivolós
nèbla f. fr. brouillard; brume  / broma, boira, niebla, dorondón
neija, neja: nèu
nèir(e), nèira/nièr, a: negre, negra
nèci, nèsci ?? , -a [nèjsi]
nevier: fr. névé m  / nevada
niarma, niun: degun
nibol : nivol (tanben emplegat?)  / núgol ?
n(i)eus: quitament, e mai
niula: nivol
no: nos. fr. noeud
noche: grosilhièr
nogièir: noguièr  / anogué, anou, nogué, nou, noguera
nojalh: nogalh
nòn [non] : non
nomar: apelar, sonar qualqu'un  / nombrá
nosilha: avelanièr  / avellané, Nocilla sone casi igual y está feta de avellanes, cacao, etc, hazelnut inglés, Hazelnuss alemán
notza: notz, noga
nov'oras (las ) : desjunar tradicional del matin
nu: nud / despullat, descorcholí / nu en català
nuech [nuet/në], nueit [nej/neit??] : nuèch, nuèit / nit / nuey nuei aragonés cheso
nuòu, nòva: nòu, nòva