Baccou, occitano, lingua europea, lenga

 ¿Por qué suele aleccionar de Lingüística quien ignora que hay más similitud entre catalán y occitano que entre dialectos de alemán?

P. Baccou, O occitano, lingua europea, 2003 

http://worldcat.org/isbn/9788497501552

Los debats d´aquesta setmana l´an mostrat: Calandreta deven un enjòc. A provat e pròva cada jorn que la practica de l´immersion, del banh lingüistic (es a dire marcar l´occitan coma lenga de l´escòla), de comunicacion e d´escambi normal a l´escòla) èra non solament possible, mas en mai fòrça profitable als mainatges.

Lemosin D

• dadet? (Cruesa): nom afectiu donat als mainatges (de 'daret' aret?)
• daiciant (d'aicí a/en?) : d'aquí a
• daivoar: desautorgar, abrenonçar, renegar, condemnar.
• dalh: fr. faux  / dall, dalla , fals, falz, falç, falseta es la hoz

Faux avec pierre d'affûtage 140 cm, dalla en pedra de esmolá

Estos idiotes no saben ni com s'agarre una dalla o una fals, com per a fotre bon cop de fals 😂

• darreir (nontronés e endacòm mai) : darrier / radé ? 
• dau: del (tanben emplegat)
• dauça: fr. gousse
• dausuns: qualques, certans. 'dausuns còps' : certanas vetz
• decha: ferida
• degolinar: caire gota a gota, got a got
• degolinari (far ") : fr. enlever furtivement (en jòcs d'enfants)
• degrad, degrat: grad, gra
• déegut: deute (tanben emplegat) / t'hay degut sen euros hasta ahí, lo deute está saldat.
• deibrir, dreibir: dubrir
• deimai: fatigat, geinat, excedit
• delesei? delaiçai? De lai ençai? [delesej] : d'ara en avant
• deleser: fug-l'òbra, hippy
• denada: viure(s); argent; tropèl?
• demia, demiá f, demieg m: mièg, mièja
• dempès: V. pès (d'en ")
• denaut: en naut
• desbilhar, des’bilhar (se) : desabilhar
• de(s)bolar: s'enfugir
• desavenhe: desagradable, desplasent
• desboijar: esbosigar
• desboirar: desmesclar V. Boirar
• desbojar, desvojar? : desbanar, travolhar; recontar, decorar, cardinejar
• desbolegar: desbrolhar??
• desborrinar : esborrifar?
• desbraulhar: grafia per Desbrolhar??
• desbrundelar: ??
• deschassidar: levar la chassida (crostas dels nòunats al bòrd de las paupièras e cilhas); dobrir los uèlhs al monde; batejar.
• descranilhar:??
• descrubir: descobrir
• desdire: fr. fausser (au sens materiel)
• desei : desir; fr. désir
• desennastar: levar l'asta
• desfarda: fr. débris, rebuts
• desgaunhar: fr. faire des grimaces; rechigner; fr. vomir ?
• desgaunhat, -ada: renfrogné, ronchon
• desgoletar: fr. se dérober, disparaître
• desgorçar: netejar una broa
• desgreu: mal grat
• de(s)guelha: fr. boucan, bombance, ribote
• desjaivar, desgeivar? : far sortir del lièch
• deslurat, -ada: fr. déniaisé(e), résolu(e)
• desnant: d'aicí/d'ara en avant
• desnogalhar: dobrir un *nogalh o notz
• despetesir: fr. décrasser
• despuei [dejpej] [despë], dempuei, : depuis
• desraijar: desrasigar, desraiçar
• desrei: malaür, desastre, troble, desrota
• dessierv: dessert
• dessós, dessot?, dessots?, dessotz?: dessota, dejós
• destombar: càser (de sa nautor); fig. desconcertar
• destrenh: fr. ménage (faire le ")
• desvarachar: desbosigar, artigar, desglevar, de(s?)gorsar, fornelar
• desversar: fr. renverser
• desviardar: fr. décamper
• desvirar : ??
• desvirolar: escorjar
• desvoar: renegar (qualqu'un)
• det. grand det: det gròs?. mermilhon  : det pichon. guinhaire: indèx
• deu: del (arrondiment de [[Sent Irieis])
• déver: deure (tanben emplegat)
• diaures!, diatres! : diantre!
• diesena: desena
• diesenat: desenat
• dietz: dètz
• dieumenc [diòmen], dieumenche [diòmenche], dieumergue [diomerge], dieumenge [dioumejne] : dimenge (dimenge o diumenc semblan las formas majoritàrias)
• dijuòus: dijòus
• dimenir : demenir, diminuar (tanben emplegat)
• dindaud: dindon, dinde (Corresa)
• dindrinar: tindar
• dispareitre, disparestre : disparéisser
• dissa(n)des n. (de */'die 'sambati/) : dissabte (de */'die 'sabat-i/ tanben emplegat [disadde])
• 'do(b...)rassar, 'dobrassar? (>adobassar) v. : petaçar. fr. raccomoder (un tissu)
• doçarèl: fat, doçastre
• doler v. : dòler
• domaisela: fr. cerf-volant
• domdar v. : domesticar
• domde : docil
• dondar v. Domdar
• dòstar: dostar
• dòure, doler v. : dòler
• dreibida, deiberta, duberta, druberta: pp. dobèrta
• d'òrs en avant: d'ara en davant
• drollichon: drollet
• drubir, drobiir, dreibir, dubrir, druebir, deibrir, ubrir : dobrir
• drucar: ??
• dueinan, d'uei un an, endueinan, en d'uei un an: l'an que ven
• dumpuèi: dempuèi
• durbir: dobrir