Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mossegada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mossegada. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de maig del 2018

Lemosin G

  • gabolhan: fr. églantier  / picaesquenes   , gabarrera ( escaramujo ) Hagebutte Deutsch
Huile d'Églantier de haute qualité Radiant Life (Rosehip Oil), Huile Essentielle 100% Pure, Naturelle, la meilleure huile d'églantier pour le visage, la peau et les cicatrices
  • gafada: mossegada, estrifada, esquinç(ada); regomàs, monha; bajocada; malbiais  / mossegada, mos, quixalada  ( mordisco , mordida)
  • galatja, jalatja [ga'lazo] : fr. ajonc d’Europe, ulex Europaeus , / galachos de Juslibol ? 
  • galeton: pastisson
  • galhauda f. rana (de 'gaulha')
  • galòpa:??
  • gamar: raubar finament
  • gamiraud: fr. garnement
  • gana: ga, gas, gau. fr. gué (tanben emplegats) Du vieux bas vieux-francique *wad (« gué, endroit peu profond ») cf. ancien haut allemand wat, le moyen néerlandais wat, de même sens) qui correspond au latin vadum. / vado, (badén)
  • ganh: gasanh
  • ganha: truèja  fr. truie  / gorrina    / truja
  • ganhon, gaunhon, nhon, go(i?)nhon n. pòrc / gorrino
  • gansolhar v. fr. éclabousser
  • gargolh, garguilh: fr. rale, gargouillement borborygme, grouillement, passage ou production des gaz dans les intestins; enrouement, barguignage; médisance, murmure, babil. / gas a les tripes
  • garlècha: fr. gardon
  • garlopa: fr. varlope
  • garri: rat pichòt (terme afectiu)
  • gaste, gasta: fatigat, fatigada, las, -ssa
  • gata: pòcha fr. Poche, sac, en plastique ou dans une autre matière
  • gatge m. salari; mòble; instrument; recipient, ustensilha (sovent vaissèla o panièr); causa. Gatge pissier: gresala de pissar. En occitan medieval gatge = fr. attirail  / grela , bassí  (bacín, orinal)
  • gatieira: davantal, faudal fr. tablier
  • gaton: pochon (pòcha pichona)
  • gauça: gòrça??
  • gaug : fr. pissenlit  fr. De pisse en lit, en raison des vertus diurétiques de cette plante , baraban, dent-de-lion , croupe (Drôme) , cramaillot (Franche-Comté), laitue de chien / diente de león
  • gaulha f. fanga
  • gaulhada : ??
  • gaulhar, gaulhier, gaulhasson: gassòt
  • gaunha: gauta
  • gaunhas f. pl. : fr. gâle; écrouelles, cicatrices des écrouelles
  • gemar: gemir
  • gença: balaja, engranièra, escoba (tanben emplegat) / granera , agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen
  • gençar: balajar
  • gente, genta adj. graciós, graciósa
  • genuelh: genolh fr. genou, du latin populaire *gĕnŭcŭlum, altération de gĕnĭcŭlum, « petit genou », dérivé du latin classique gĕnŭ (« genou »), mot issu d’une racine indo-européenne *gen- signifiant « articulation, angle », d’où est issu également le grec ancien γένυς, génys (« mâchoire inférieure »), ouγνάθος, gnáthos (« mâchoire »), apparenté au latin genae signifiant « joues ».  / genoll, ginoll
  • getacion: (fach de getar un) marrit sòrt
  • g-i, gui: i
  • giau (<geu) : gibre fr. De l’ancien bas vieux-francique *gibara.
  • (Météorologie) Givre. / gebra , rosada, gelada
  • giba: volam, fr. serpe à long manche
  • giblar: plòure a semaladas de faiçon quasi orizontala
  • gibon: volam per esclairir (fr. élaguer) los aubres
  • a gible? a gibles? (plòure "): a plenas selhas (plòure ")
  • gigonha: irresolucion, dificultat futila que arresta la decision d'un afaire
  • gigonhar, cigonhar, jaguinhar? : trabalhar inutilament, traire mal a faire un obratge mecanic per fauta de bon otilh; cracar, far de bruch, coma lo de quicòm mal jontat; agir lentament, lambinar, lamternar, trabalhar quaucòm amb mejans insufisents per i reüssir; (Cruesa): fr. gigoter , (1743) → voir giguer et -oter. Apparaît en 1694 dans le sens de « donner des coups de pied ».
  • gileta: vesta
  • gingar: fr. giguer, saltar, gambadar, fr. folâtrer
  • girrinar: bruch del sautarelh
  • giton: fr. rejeton ? (d'arbre)
  • gitre: fr. gîte
  • giure: gibre
  • glaç: glaçon
  • glara: clara d'uòu (tanben emplegat)
  • gleisa [eλeizo]/[e(l)ieiso]
  • gloriosetat: vanitat
  • gòfe (gònfle) : fr. bouffi
  • goiasson: enfanton
  • goiat, -a: gojat, -ata
  • goion: fr. goujon
  • golar: engolir, englotir  / de gola, engullí
  • goneu: abit, vestit d'infant
  • gòrça : brossalha; broa de clausura, fr. fourré
  • gorgeira: fr. gosier
  • gorgetar: vomir; avoir des haut-le-coeur; fr. gaver (un animal)
  • gòrja f. boca
  • gòrja roja: fr. rosé des prés
  • gorjar: fr. gaver (un animal)
  • gorjarèu, gorgarèu: fr. gosier, conduit de l'arrière-bouche à l'oesophage. / garganchó
  • gorret: fr. goret
  • gorrin, gòrra: pòrc/truèia; pòrc marin
  • gorrinar, gorreinar: fr. chatouiller; gratar, fretar


Oseras-tu chatouiller le loup ?
Oseras-tu chatouiller le loup ?

  • gosonar: fr. remuer (un bâton) dans un trou
  • ‘grafuelh (agrafuelh) : fr. houx   / grévol  acebo
  • (non) gran [gro] adv. : ne ... : pas brica ... N'es gran/Non gran: fr. certes pas
  • granda: mameta
  • grandmair, grandpair, grandamair: grandmaire / yayo, yaya
  • granissar: far de granissa. fr. grêler  / granisá, granís, granissá
  • granolha: rana, granhòta   / el café de la granota, Jesús Moncada Estruga
  • grapar: fr. gripper (attraper, saisir)  / grapat es lo que cap a la má
  • gratussar: fr. gratter en surface (la poule)
  • grautons: gratabons, graissons
  • gresa: ??
  • greu: grelh, grilh (tanben emplegats)  / grill, grillo (insecte)
  • grial: fr. vaisseau en bois rond en forme de jatte
  • griala: fr. terrine  / grela
  • gri(n)jòla: v. Grisòla
  • griselard : grisós, grisastre
  • grisòla [gri(n)jòlo] : fr. lézard des murailles / fardacho, sargantana ?
  • grison: granit (pèira)
  • gro: groa??
  • groada, gruada: nidada (de poletons...) / lo cagarniu es lo mes minut dels muixonets
  • grolaud: ??
  • gromar: fr. croupir; cuire (trop) longtemps; s’attarder
  • groüm: fr. groin; pòrc
  • grun : grain; fr. chenil, niche  / gos, gossa
  • grumilha: ??
  • grusilhon: grun pichòt
  • guelha: pelha
  • guena: monina
  • guèrlhe, guèrlha, guèrle, guèrlia adj. : fr. louche
  • guerlon : fr. gobelet en ferblanc et à une anse qui sert de mesure pour le lait
  • gui, g-i: i
  • guicho?: fr. chat-perché
  • guichon: fenestron  / finestró
  • guidauba: fr. viorne
  • guilanèus m. pl. : fr. quête des oeufs (En Naut Carcin, per l'Avent los jovents e los mainatges anavan quistar de farina e d'uòus. Segon Xavièr Vidal, aqueles cants se dison guilhònas, e, dins d'unes vilatges que i a, se cantavan pel Cap d'an. Per Cap d'an se crida Al gui, l'an nuòu (gui es un francisme per vesc). / vesc es visc, muérdago
  • guilhaneu (per ) : estrenas? (de començament d'an). V guilanèus
  • guinde (Peiregòrd, Bas Lemosin) : piòt, dinda, dindon ,  Es bèstia coma un piòt : Il est bête comme un dindon.
  • guindre: fr. dévidoir
  • guisauba: vidauba ??
  • 'guissable, aguissable : asirable, fr. haïssable
  • gusseu: fr. bobine, pelote
  • guita: fr. cane (femelle du canard) / qué animal folla con la pata ?