SENTENCIAS MORALES

SENTENCIAS MORALES (1). 

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Sentencias Morales, fól. 1.°

Falta algún folio al principio del códice, aunque no gran parte de la materia, como se deduce por el contenido de esta página, que es, sin duda alguna, la continuación del prefacio hecho por el autor, antes de esponer las sentencias.

…. qui vol aver gloria façaque ell sia tal com ell vol resemblar. E diu Maximiaquel hom vell loa les coses passades e blasma les presents per ço com nostra vida piiora continuament que les edats dels pares son piiorsque dels avis e nos som piiors que nostres pares e encare seran nostres fills plus plens de vitis (vicis).

Com hus ensenya tot quant hom sap.

Fills yo sonvell e ia havets hoit dir com en mafadrinesa e servit lo rey En Pere e apresen ma iuventut lo rey En Johan lo qual senyor per sa merce no contrastant que yo fos sonsobrecoch (coch: Koch alemán: sobrecocinero) sen volia que yo regis lo ofici de algotzir qui per mi indigne fo regit fins al dia de la sua fi ond yofui present. E apres seguida la sua mort tornimenen Mallorques en los consells o negossis de la qual ciutat per sort qui mi a portat son entrevengutlongament don he regits diverssos oficis iureditials e misatieria de aquella per la qual rao eçabut en diverssos e grans actes dels quals per ignorant que yo siames romas alguna practica e hus. E mes avant vehets que yo continuu de legir diverçoslibres guarnits de seny e de saviesa e si en mi no... aquell saber que volguera ia fora meny si los damunt dits actes no fossen car sapiats que hus ensenya tot quant hom sap e lo cors del hom se nodreix aprenent e coneix e enten raho en vehent. Adonchs legitse aprenets doctrina.
Car diu Jhesus fill de Sirach al comensament de ta iuventut reb doctrina e seras savi en ta vellesa quel vexell retelongament la odor que ell pren quant es nou.
Aristotiltrantant (tractant) de aquesta materia diu quel millor de philosofia staen virtuoses operations per que del saber vullatsneobrar car lo saber es larbre e la obra es lo fruyt e hom qui no a saber es axi com ciutat menysde alguna gent.
E diu Sant Agosti (San Agustín, Agustí) que ben dir e mal obrar es condemnar si matex per sonperlar e saber que no aprofita es axi com tresor quinos despen. Los homens han diversa manera de saber pero lo saber dalgu no es res si donchs altrinol sab.
E diu Sanct Pau que no deu hom pussaber que la fe catholica no requer.
diu Senecha(Séneca o Seneca) que aquell ha ia gran part de bondat qui ha voler per esser bo.
E diu Tulli (Tulio) que totes coses que nos volen per alt coratge son obtengudes per virtut de cor e les obres nobles e bones han delitablaremembrançaper lonch temps. Apres totes coses per laugeresque sien vos seran greus si aquelles fets abenug (enuig; enojo) e moltes vegades se sdeveque per be obrar munten los homens en gran dignitat.
Cardiu Juvenal que mes amaria esser fill de Tercideso que sembas Ector que si Ector lo hagues engendrat e que semblas Tercides qui fou lo pus dolent hom del mon. E per tal podets conexer quel saber no ha compliment fins que es mes en obra.
Diu Sant Matheu quelarbre que no fara fruyt sera tatlat e mes al foch. Adonchs qui no fara bones obres sera tallat e mes al foch de perditio o ver tribulatio per çocom la bondad dels homens no es complida sino abbon saber e obrar pero membreus que la anima es fermançade vostres obres. E com en ma continuada amonestatio e doctrina a vosaltres donada pochs dies ha passats haiatsla hu de vosaltres a mi respost quel Evangeli diu que algun no pot ben servir dos senyos çoes Deu e lo mon dichvos que lo seny de aquexaparaula no es tal com vosaltres entenets cartotes quantes coses son plasents a Deu son agradables al mon sino una ço es la veniançala qual es molt diferent entre Deu e lo mon segons davall entench pus largament a tractar.

Del peccat de argull.

Primerament dich que negunacosa no es vil sino aquella que Deu no fa ço es peccat car totes les sues obres son bones e nobles el hom fa mal en dues maneres e en pensament o en obra e aquell de la pensa es appellat iniquitat e aquell qui es en obra es appellat peccat.
Pero David en lo comensament del Saltiri nomena tres maneres de peccat la primera es en la pensa la qual ve per tentatio la segona es en obra la terça perseveratio del mal per la qual lom dona als altres exemple de mal afer e peccat no es altra cosa sino trespassar la divina ley e no obeyr als celestials manamentse com lo primer manament sie amar Deu sobre totes coses e ton proisme axi com tu mateix lo qual manament diu Sant Matheu que es pus agradable a Deu que algun sacrifici certa cosa es que servantvosaltres aquest manament servarets tots los altres e squivarets ergull per la qual raho serets amats per Deu e greyts (agraíts; agradecidos) per lo mon e es ben rahonable.
Car diu Job que si ergull montava fins al cel o son cap tocava a les nuus a la covendria caure e tornar a no res. Negun hom no ha tan pocha pahorde Deu com hom ergullos e qui no tem Deu de totes coses aurapahor e qui tem Deu no tem altri el hom ergullostostems atribueix a si e a sos merits so que a per gratiade altri el ergullos parent dona a sos parents anuigs e treballs.
Diu Salamo (Salomón) que entre los argullosos tostems a conteses e com argullos ment cuyda dir veritat e per ço diu Cerveri tals hia per argulltenen la bocha uberta e tenen tanchat lo ulle no fan obra serta.
Argull engendra enveiae anveia engendra falsia e falsia engendra descebiment e descebiment engendra ira e ira engendra malvolensa e malvolensa engendra inamistat e inamistat engendra breguese bregues trenquen la ley e guasta la ciutat quels ergullosos a totes parts aiusten a ells enemichse si algun es fet amich de algun argullos coveque de molts sie anemich. El argullos no guarda de hon ve mas la on vol anar.
E sabetsque Deus nos feu de terra qui es lo pus baix alament(element) el argullos vol star pus altque tots los altres alaments e per ço a la fi tribulatio es medecina per guarir la superbia carLucifer axi com per natura devia puiar es caygut per argull o per humilitat qui es virtut contraria de aquest vici e peccat guanya hom Deu e lo mon perque vullats considerar que axi com ha enganats e morts aquells abans de vosaltres axi anganara e auciura vosaltres e axi com los dreturesprenen guardo de les bones obres en gloria axi cove quels malvats sien per lurs peccats aturmentats e val mes lo hom avar o foll humil quel franch e savi altiu. Obedientia e passientia son fills de humilitat e pascientia plora en lo comensament e riu a la fi e obedientia val mes que sacrifici car obedientiacompra voluntat. Deu dix a Saul que obedientia volia e no sacrifici.
Pero diu Alanus que alguna persona nos pot guardar de mal si no ha conexença de aquell e nosaltres som tan frevols (frívolos) e tan obsegats (obcecados, obcegados) que abans conexemlo mal quels altres fan que no aquell que nosaltres fem.

Avaricia.

Fills si vosaltres amats Deus e vostre proisme per aquella amor squivarets avaricia car diu Aristotil avaritia es gran fretura. E San Geronimdiu que al hom avar defall tot ço que ha e tot so que no ha car hom pus ha lo coben e pus li defall e qui poch cobeia de poch afretura.
Diu Valeri (Valerio) quel hom es rich per poch desiiar(desitjar; desear) e no per molt posseir e per ço diu que la pedra es refugi als arissons. (arissó, erissó; erizo, erizos)
En lo mon quatre letgeses son la primera es avaritia de richs ira de savis falciade *vitios (o vities, vitis, vicis, vissis, vicios) e leigparlar de fenbres e la pus avol costumaquel hom pot aver es avaritia e volpellatgees la millor que fembra pot haver quel hom avar tol losbens que posseeix a Deu e a si mateix e Deu qui es senyor dels bens e riqueses daquest mon presa poch aquells tots los vitisenvellexen en lom e lavaritia reioveneix(rejoveneix; rejuvenece) pero lom avar no te la clau de son haver ans la te la fortuna.
Diu Pictagoras (Pitágoras, se parece a Pintagorras) que aquell es rich que res no cobeia el avar es pobre e tot hom avar fa mes per pahor que per amor e desconexensa abita mes en lom avar que en altre home el hom rich e avar es axi com lo azecarregat dor e argent qui no menia (menja; minge; come) sino ordi e palla hoc ancaraque hom rich avar no reb fruyt de la sua riquesa e null tems pert ancia.
Diu Cato quel malvat rich es senyor de son haver e no de si matex. Mes avant diu al rich avar que li aprofita la riquesa si per sa avaricia tostemps abunda en pobresa car lo rich avar de malla ha fretura com de moneda sie catiu e no senyor.
Diu Casiodoroque axi com la spenia (esponja) no ret layguasi hom no la streny axi lom avar no dona res sino per força. E lom per tres coses fa crueltat per avaritia o per pahor o per cobeiançade dignitat e per ço no demanets consell a hom avar e siu fets vullatsenan aquell molt guardar e dubtar.
Diu Orati (Horacio) que la moneda o ella serveix o ella es servida perque ell diu yovull sotsmetre mes coses a mi no pas mi a mesriqueses car la mesura de les riqueses es ço que necesitat requer el hom avar vol tresaurizar (tresaur, tresor, tesor, tesoro, atesorar) la sua casa don sevulla que vinga.
Diu lo Apostol que aquells que han cura de guanyar riqueses caen en tentatio e laç(llaç, llas; lazo) del diable e en molts desigsdesordonats los quals acabuquem Ion en mort de cors e de anima e qui malament aquista riqueses tots les despen que profit que vinga ab mala nomenada es dampnat.
Diu Salamo que al dia del iudici (judici, juissi; juici) mes obrara iusticia que tresor e per ço lom deu mes amar ben despendre que letiament guanyar car satisfactio en lome avar no ha loch perque donchs pus avaritia es axi reprensible haiats liberalfranquesa ab tots aquells ab qui haurets a contrastar e venserets tot lo mon sius sotsmetets a raho car homfranch e liberal es senyor del mon.
Diu Aristotil que a vegades per lexar hom poch guoanya hom molt e per ço siats larchs en donar e no gens agres en demanar quel hom deu mes amar no pendre que no donar quel piior(pitjor; pijó, pichó; peor) haver es aquell qui no serveix.
Pero avertits en so que diu Tulli (Tulio) guarda que tos dons no nogen a çellsa qui tu los dones o a altri car qui dona a altri coses que li noguen ell no fa pas benefici mas malefici e molts son axi cobens de gloria que ells tolen als uns per donar als altres e qui pren malvadament per ben despendre mes fa de mal que no fa de be. E per ço diu Sanct Isidoro que aquell qui tol a tort no dona res a dret.
Diu Senecha quim donaper vanagloria dona a ella e no pas a mi e qui dona ab trista cara pert lo do e lo guardo car hom pressa lo do segons la voluntat e qui dona sens voluntat lo do no li es greit.
Diu Sant Gregori que totes les terrenals coses perdem per guardar estoiar e guoanyamles per donar pero cell qui dona no degudament per dues vegades ço que dona luxuriant e meniant so que ha e si mateix.
E si volets prometre atenets e si no iequitsvosen car mes val dir de no a son germa que dir hoc e tardar car triga denigra lo do e minue lo merit. E per ço diu Salamo no digues a tonamich torna dema e donarte aço si tantostloy pots donar.
Car diu Senecha quel hom no sabgrat del do qui longament triga entre les mans del donador e diu mes avant que qui tart dona longament pensa de no donar.
E encara diu que de tant apoqueys tu la gratiacom tu huses de triga que prometre de hom franch es de fet donar e donar de cobeu es prometre quel prometre es malaltia e attendre es sanitat e lo tardar es mort. Aximateix lo prometre es com a nuvol el atendre es com la pluie (pluja; lluvia) mas qui dona ço que no ama no a largesa. E diu Pere Alberti que qui laugerament promet no ha cor de pagar e qui playn ço que dona no es larch car ell no dona per larguesa mas per vergoyna o per altra passio.

Diu Tulli que pus precios es hun petit do fet bellament que un gran do que ab pena es donat.
E Tobies diu quel do qui va al encontre e que es fet sens requesta sobremunta tota natura de do. Per ço com donarets haiats a memoria so que diu Tulli que la ley de ben fer entre dos es tal que la hudeu tost oblidar ço que li ha donat e laltre sedeu tot jorn recordar de ço que ell ha rebut.
Per ço diu Cerveri si tu servici prens a molts o deus e sil fas maiormenta tots o deus celar e si algun nous sab grat de ço que li darets ell no fara tort a vosaltres mas a ell e cells qui fan retrets os peneden de lurdo cremen tota la gratia hoc e una cosa es iactarse(jactarse) de dar cosa que hom nos pot retenir e vullats caritativament satisfer a cascun segons lursmerits e conditio car si hun home per sperançade goanyar vos dona e vosaltres li retets cantar per paga ell no sen tindra per content. Mas avisvosquels bens factors qui fan be als altres amen mes cellsals quals ells fan be quells no son amats de cells quil be reben quel ben factor ama per deute de gracia car ell es en loch de prestador e cell quil benefici reb es en loch de deutore lo prestador ama mes son deutor que sondeutor a ell. E yo crech quels bens fets son mills smersats als pobres bons que als malvats richs.

Que per squivar avaricia no siehom guastador.

Enpero per stablir a vosaltres salut publica vos denunciu que necessitat es mare de peccats e son mes aquells quis peneden de tropdar que de trop retenir que dir no guarda hom de treball e dir hoc tol beneventurança carriquesa no creix per donar mas per aiustar e guardar e tot çoque hom dona a persona indigna es perdut e qui dona ultramesura escampa e vessa so del seu e tost ve a la riba de amargosa pobresa. E per ço lom deu guardar son haver que per fugir a avaritia no siaguastador que si lomqui posseeix grans riqueses es avar ell no ha res e si es guastadorno li durara gayre son haver.
E diu Plato(Platón) que la terra devora los homens e lo guastador devora la terra. Adonchs mes val esser avar que demanar al avar.
Car diu Cato (Catón) que cellqui son haver consuma follament als stransdemana vergoyosament e la gracia de cell qui dona aminua si a ell cove pregar los altres.
E diu Senecha que neguna cosa no es pus car comprada que ço que hom compra en pregant.
Tobies (Tobías) diu aximateix que pregar es veu de miserable e paraula e dolor car aucell plomat no canta be.
E per alguns es feta questio qui ancara no es dicernida qual es maior dolor la mort del rich o la vida del pobre ia quel pobre a fe que sera rich e lo rich a pahor que sera pobre pero cell qui ab pobresa de ben viure se ordonarich hom es car pobresa be amnistrada sab a una cominal riquesa.
Car diu Pictagoras que mes val malanansa qui prou te que benenansa que prou no te e qui a ço que vol no es pobre.
Diu Cato que pus segur passa hom per hun petit riu que per un gran e pregon flum.
Lo pobre a menys enemichs quel riche no es home al mon qui volgues haver totes les riqueses del mon per viure reclus e sol.
Dimostides quant volchmaridar sa filla dix que ell amava mes hom sens diners que diners sens hom.
Car diu Socrates (Sócrates) que departiment a entre riquesa e seny car riquesa pot esser guoanyada per hom avar e ab poch de seny masseny no pot venir sino per gratia de Deu mas per çocom riquesa es hu dels tres bens de fortuna e deu cascunhonestament voler aquella maiorment com lo linatge sens riquesa no es stimat esser de alguna valor car riqueses fan honrar lom vil que molta mala taca es cuberta per les riqueses e vuy cascun ha tanta fe com a diner en la caxa. Lo diner es axi com iusticia sens anima per ço com ell es miia per lo qual les coses son egualades. E diners son enguents per les nafres del temps pero qui daquest segle vol mes de aço que li pot bastar donchs tot no li bastaria. Alguns han poch e bastals altres han molt e nolsbasta e per ço lom deu squivar los strems viciosos ço es avaricia e prodigalitat e anar per lo mig qui es carreravirtuosa la qual es plasent a Deu e al mon e stendre lobras en tal manera quel muscle nos descobre quel molt el poch de mesura fretura e haver diligentia e fretura son anamichs entan que no poden habitar ensems e a gran necessitat gran diligentia que hom diligent a tart es repres car cellqui ha diligentia ab discretio tost aten çoque vol.
E diu Boeci (Boecio) que diligentia destrouieix la grosseria del enteniment.
San Bernatdiu quel hom negligent fa la casa ruynosa e aquella caura e perira car negligentia diu que es fochences que crema la casa axi que negligentia es mala cosa maspiior cosa es son treball vanament despendre.

Luxuria.

Item que si amats Deu e vostre proismesquivarets luxuria e amarets castedad carhus de carnal delit que es la luxuria es destructiodel cors e abreviament de vida corruptio de virtut trespassament de la ley e engendra costums femenils.
Diu Cato no sies luxurios ni avar caraquests vitis son contraris a honesta vida.
San Geronimdiu per ço que la luxuria ensutza (ensucia; embrute) la anima aflaqueix lo cors tol la fama ofen lo proisme e porta lanima a dampnatio que peccat de luxuria es de maior infamia entre les gens que negun dels altres.
Richsornaments son instruments de luxuria.
Diu Pictagoras que ver ornament de dona es millor la castedadque no la vestidura de que diu Juvenal que bondat nosacosta gens ab castedad.
E diu Sant Agosti que axi com la erba vert neix prop laiguaaxi lo peccat de luxuria neix en lome per la vista de les fembres e per tal deu hom fugir en açoque es legut per çoque hom no caia en çoque no es legut pero aquell qui no fa obres de castedadcontrason voler no deu esser comptat per cast.
Diu Sant Ambros que no es casta aquella qui per pahor es forsada de servar virginitat.
Salon diu que pus noble do de dona es vida casta que castedadcorrumpuda nos pot reparar per alguna art.
Diu Santa Annes quel cors iames (jamás, jamés, jamais; may, mai) no es ensutzat sino del consentiment de la pensa.
E diu Salon que aquella dona es casta de qui fama dupta mentir ço es de que les gens han pahor de mentir.
Diu Valeri que hun home avia una bella donzella casta e hungran senyor per nom Aprius Claudius voliala corrompre e lo pare de la donzella sabent açoaucila dient que mes amava esser omeyer (homicida) da sa filla casta que pare de aquella mateixa corrumpuda. E axi mateix se diu en lo libre Deuteronomi(Deuteronomio) que si alguna verge era sposada e algun la havia corrumpuda o ella no ha cridat per tal que li fos aiudatque aytal verge deu esser allapidada (lapidada, de lapides).
En lo terç libre Dialogorum diu quel papa presta loseu cavall a hun savi quel feu cavalcar a sa mulere apres com lach tornat lo cavall no consenti quell papa lo cavalcas daqui avant. Donapar que de gran reverentia es la quasta vida pontifical a la qual tan gran reverentia feu lobistia inrational (irracional). E David qui era home rational mogut per luxuria de la bellesa de Berzabe feu homey (homicidio) e adulteri.
E Salamo fill seu per amor de Idumea adora losydoles e falsa la ley.
Samso descobri a saamiga la força que ell havia en sos cabells per çoque ell perde sa força e sa virtut e mori ell e tots los seus.
Aristotil e Merli (Merlín) foren desebuts per fembra.
Alexandre que fon molt virtuos e trihunfant senyor qui vence XXII nations de barbaros e XIII nations de grechs fo vensut per luxuria e per vi e a la fi mori per veri.
Grans senyors e princeps Troya e altres moltes terres foren destruydes per folla amor de luxuriasegons recompten les istories de que romangueren ronechs (ruinosos) molts castells e cremades sgleyesdestryts monestirs de homens e de fembres e foren despoblades moltes ciutats axi que negun poseidoren aquelles no habitava mas besties occupaven los lochslos quals primerament multitut domens ocupaven e tenien. Per quem par que hom luxurios qui per inmundes obres e per folla amor qui es fondada en bellesa qui ve de volta e passa laugerament e qui absega (cega, cego, sego, cèlio; ciego) pença(pensa; pensamiento) e perversses maneres vol incorrer tantes abhominations es axi com a boch (Bock; choto; cabrón, macho cabrío) qui es bestia luxuriosa pudent. Donchs si tan explicables e males obres concorren en aquest vici e peccat de luxuria no es dupte que no siadesplasent a Deu e al mon e virtut de castedad per locontrari e son molts homensqui hun per hun se defenen de un altre e nossaben defendre de una fembra mas les coses acostumadesinclinen e tiren lo cor pus aparelladament a la amor e al desig que pertany a les coses usitadesqui al contrari.

De ira.

Encarus dich(encara us dic) que si amats Deu e vostre proisme servarets los altres manaments e guardarvosets de ira.
Car diu Cato que ira ampatxe lo coratge que no pot conexer veritat e sabets que ira es rovell de seny e qui no aseny no es senyor de sa ira que ira no vol esser regida e torbas contra veritat car lome irat fa mes que no cove pero aquells qui sens ira contrasten a la veritat ab simples paraules no son orbs sino per ignorantia elsaltres per malitia que calige de ira torba la vista e ira engendra manasses e troba armes per fer e dir tota malvestat.
Diu Aristotil que ira perlongada es manera de corregir molt fort e ira qui poch dura es manera de infant.
E per ço diu Plato quel seny no aira mas mostrala.
E diu Senecha que ira e cuyta son contraris a consell.
Diu Tulli quel hom irat sepensa que la fellonia sia consell.
Diu Ovidi (Ovidio) que la ira del foll (inglés fool) es en paraules mas aquella del savi es en fets car la ira quis cela aquella nou al enemich. Moltes vegades lo diable se lexa de
mal a fer per paorde Deu e lo mal christia iros no sen lexa per paor ne per amor a inclinarse a pietat e pascientiani trempa la ira. E per ço donchs sciats(siats, sigau, siau; sed, del verbo ser) pascients e benignes car mes val seglar benigne que no fa lomonge iros.

De guola. (gula; gola: garganta)

E mes avant si amats Deu e vostre proisme squivarets peccat de guola que jatsia que siedestructio de la anima encara destroueix lo corscar glotonia es peccat qui consuma sanitat.
Que diu Cato que molt meniar e beure es occasio de malaltia car lom glot com ell no menia plora e com a meniat se pinet que ço que menie ab talent ell o menie e ço que menia senstalent menia a ell.
Per ço diu Salamo que mes val temprança (templanza) en voluntat que sabor en bochacar diu que qui no ha temprança prop es de malaltia e de mort e qui ha temprança no fretura (necesita) de metge. Mes avant diu que vera temprança compra mort. Encara mes diu com seras convidat convida tempransa pero convit de meniarentrels bons es aiustament de amistat e entre losmalvats discordia. El hom glot ab ventre ple sospira e penitse e nos castiga e com glotoniaplora temprança riu e molts son qui resplandirien per consell sino fos la gola quils ha rebabats.
Diu Senecha que gran multitut de aucells se farten en hunpetit bosquero el hom glot per molt que menyge no pot fartar de totes les viandes del mon pero la terra menia a tots aquells a qui dona a meniar. Donchs no haiatsamistat dome savi que sie nodrit entre folls e glots que persona qui es glota de piment abtan gran plaer lo beu ab anab de fustcom dargent. Lom glot comunament desiie(desitge; desea) lo vi e com es enbriach per folles paraules acusa son vici e algu no deu portar la corda ab la qual sab que deu esser pres e lligat.La taverne es temple glorificat per los ambriachs e gola es antecedent preparatori de luxuria.
Car diu Sant Ancelm (San Anselmo) que lo golosament de les viandes comou la luxuria de la carn e lo glotmalalt lexa ço que li diu lo metge e pren ço de que ha sabor de que per son defalliment se abreuia(abrevia) la vida que en la vianda contraria no troba hom remey si hom no la cambia. E totes coses onestesdeu hom fer per haver sanitat quant mes que per squivar peccat de gola puxa hom conservar aquella.
Lemperador Costanti (Constantino)per salut volch donar tot son imperi cardien los pobres que mes val salut que riquesa carmalaltia e velleza son raels de totes tribulations.
Diu Sant Gregori que una gran malaltia fa sovent estar temprat e amesurataquell qui en sanitat era tot embriach de peccat.
E per ço diu Job que la malaltia del cors es sanitat de la anima que les coses aspres maduren la pensa e an aquell ve mal per be qui de mal afer se abste.
Sobre aço diu Serveri que lo meniar deu lom desiiar per tal que haia vida e no viure per voler meniar que es vida hunida pero lo maior amichque tempransa es pobresa e abondar es pestilent veri el hom qui te triaga no deu beure veri per fiança daquella anses lom de molt savia manera com sa voluntat obeexa raho.

De enveia.

E si amatsDeu e vostre proisme squivarets enveia. Car diu Serveri enveia es causa de les iustes del mon que sellqui ab si la aiusta primerament confon.
E enveiaes de tan ambitiosa cobeiansa que ella vol esser riqua sens bondat quel enveios amagreix tot iornde les coses grasses dels altres.
Lo enveios no pot soferir quant de negun altre ou ben dir. Lenveiosse condol de tots los bens que als altres venguene qui de algu no a enveia sera maior e si aenveia sera menor.
Al enveios es veiares(vejares) quel avansament dels altres siaabaxament seu car ell desiie esser sobre tots e per la sua verinosa enveia no pot aturar en lochon haia altres mellors que ell. E en aço sembla al calapet qui per ço com ell es verinos o enverinat avorreix tota cosa que sia pura e neta e per tal fuig de les vinyes quant son en flor car no pot sofrir la bona odor. E algun no deu haver enveia daltra bonesa qui bes confia de la sua pero costuma es del enveios qui a enveia del be que veu en los altres lo qual en si no vol haver. 

E per ço diu Senecha daltra bona fama no sies enveios ne de la tua parler. Lo enveios no sta maysens dolor nel ypocrit sens temor. Lenveios dona consell an aquell qui nol damana.
Diu Cleobodoque mes nos devem guardar de la enveia dels amichsque dels aguayts dels enamichs car aquell es mal cubert e aquest es manifest que de noure aytant es puspoderos com hom meys sen dubta.
Axi apren al enveios com als fadrins qui alcansen los papallons que dementre quels ancalsen cauen en les fosses.
Diu Oraci que tot enveios desiie coses diverses car lo bon desiie free sella e lo cavall desiia laurar e yo - diu ell - iutiaria que cascun se tenga aquell mestre al qual ell es liurat.
Quel rey Husias iatsiaque ab devotio se acostas per encensar laltarfou greument punit e repres per ço com usurpava lofici qui no pertanyia a ell o a son stament ans pertanyia als preveres als quals Deu ho havia acomanat. E per ço diu Sant Pau que quascun se deu esforsar en servir Deu en aquell stament o ofici que Deu lo ha appellat.
Car diu Boeci que algun vici no es sens pena ne alguna virtut sens loguer. Finalment al enveios no fretura quel trameten misatge o algun per deute de son loguer car ell mateix se paga de sontreball.

De peresa. (perea; pereza)

Item si amats Deu e vostre proisme guardarvosets de peresa car peresa e tristor son veynes e per ço diu Salamo que desigs maten lopereos e hom qui es pereos no fa gran sonviatge.
E per ço diu Serveri quel pereos vol sonprou e no vol e adesdiu faras aço hoc no spermo al mayti. Perque diu Oraci tu perlongues los bons fets tu seras tal com lo vila qui vol tant sperar a passar laygua del riu que ella sia tota decorreguda mas ella corre tostemps.
E per tal diu Socrates quel hom que ha peresa anadeix en sa triga. Mes avant diu que la carrera per la qual lo pereos aconsegueix so que vol aquella destorba al savi so que demana.
E diu Ovidi que laygua qui nos mou soveny (sovint; sobín, assobín; a menudo) torna podrida. E per semblant diu Pallari que laygua que a molt que es an la sisterna no es guayre (gaire, gayre) sana. E axi apren al hom desestruch per esser occios e pereos. Lom occios desije oyrnovitats.
Diu Luchan quel hom occios muda sovint diversos pensaments e ociositat es mestre de molts mals. Car diu Cato que fa lom descurat que dona occasio de peccat.
Pero diu Sant Bernat tart poras lunyar mala fortuna de peresa e si lo pereos pensava en ço que es a venir res no li seria sobtos car qui en son temps no fa la obra nosprofita del fruyt daquella.
Pero diu Salamo que si tu no est pereos ton blat vendra a tu com a font e fretura sera luny de tu quel senyor de les coses es lo recapte.
Lo anet (ànec; ánade, pato) vegue en laygua la luorde una stela e pensant que fos peix volchlo pendre e noy troba res. E un altra vegada viuhi un peix e pensant que fos tal com laltre no si volch acabusare endura per sa gran peresa.
E per ço diu Isidoro que humana cosa es peccar e diabolical perseverar e angelical smenar.E aquest vici de peresa entrels altres es del pus vecesdel mon entant quel hom pereos me parpus abil e mills dispost per esser porchqui es brut animal que per esser perssona e home rational.

De virtut de noblesa e de fama.

Fills yapodets veure que qui ama Deu e son proisme squiva los VII peccats mortals e serva los X manaments en losquals penia tota nostra ley e qui aquells servaa la gloria de Deu e la gloria temporal e ab loablavida remoguda veniansa serveixdos senyors ço es Deu e lo mon. E per squivarprolixitat e sumariament continuades les rahons damunt dites maiorment com lo libre de vici e virtuts tracta dels dits actes largament e difusa e molt pusdistinctament que mon pobre saber no basta mas dichvosque si peccat no fos no fora ni malitia ne virtut pero moltes vegades los vicis simulen de esser virtut.
E per ço diu Plato que qui a pau ab les virtuts ab losvicis a guerra mas los folls tanquen les portes a les virtuts e obrenles als vicis publicament e manifesta.
Diu Oraci que virtut celada no es diferent de mavestatamagada. Los mals homens ayren peccat per paorde pena e los bons lo ayren per dreta virtut e per ço la virtut va e deu anar primera que no la honor.
Car diu Boeci que honor de virtut no fo atquisida per la dignitat mas honor de dignitat ve per les virtuts. E axi diu Senecha que qui vol be iutiar lom tot nuu lo deu guardar e iutiar.
Diu Salamo axi com ab virtuts pots ennobleir la novelletat de ton linatge axi ab vicis pots envilenirla antiguitat de ton linatge car moralment res no es bo sino virtut ni mal sino vici.
E diu Senecha que virtut es segons natura mas vici es son enamich. E per ço val mes resplandir per virtuts que per riqueses.
Les mosques seguexen la mel els lops los corsos morts e losviciosos seguexenlos los vicis. Virtut es abstinentiade cosas plasents e delitables. (deleitables, deleite, delito; delit)
E per totes aqueste coses diu Tulli quel maior heretatge quells fills han de lurpare e qui sobremunta tot patrimoni si es gloria de virtut pero la valor e noblesa del pare no val al fill si lo fill no val e es bo per si per ço com al mon no es res bo si ell no es en si bo mas lo vil hom de paratge de sonparatge fa scut per cobrirse de ses errades cualmes lom virtuos fil de pobre quel vicios fill de noble.
Car diu Sant Geroni que la claredat de virtut es sobirana noblesa. E diu Alexandre que noblesa no es altra cosa sino qui aorna lo coratge de bones costumes.
Donchs aquell no ha en si neguna noblesa qui usa vida desonesta que noblesa no es als sino resemblar en obres la natura que mes val e viltatno es altra cosa sino resemblar en obres la natura pus baixa que la sua.
Diu per ço mestre Arnau de Vilanovaque alguna creatura no fa obres de noblesa quant fa so quispertany a pus minnue de si car lo lebrerque cassa rates no es noble per ço car fa obres de gat ni lo falco qui cassa los polls de la gallina no es noble per ço car fa obres de mila(milà; milano) mas si lo lebrer cassavaço que lo leo cassa e lo falco ço que la aguila pren serien nobles que tant quant lom es de pusalta natura aytant deu fer pus altes e pusnobles obres e ab pus alt e pus noble enteniment car tot vici es pus leig de tant com scell qui pecca es maior.
Diu Juvenal que de tant es lompus blasmat del mal afer com les gens cuydenque ell sia de pus gran linatge que ab gran treball se conserva la gran fama pero aquella fama es mellorques diu per la bocha dels bons que no fa dels mals caraquella es neta de tots crims.
Bona fama resona per tot lomon e als bons resta fama en lo mon e premi eternal en lo cel e alla on bona fama se absenta tota virtut y defalle quant lom es tacat de mala fama ell a mester molta daygua pera si allavar. E donchs pustan virtuosos homens testifiquen en los dits actes be es digna cosa que la peraula del hom savi siacreguda quant ses obres testifiquen a les sues peraulescar lo ben dir no saccaba sino ab les bones obres e mes deu hom creure la obra quel parlar que molts son actors e reprenedors de hun mateix crim.
Diu Sant Jeronim per ço guartse del mal afer qui de altre aquell vol reprendre.
Sant Gregori diu dret es que la preycatio de aquell sia en menyspreu la vida del qual es menyspreada quel prevere deu confirmar per obres la preycatio que fa per ço que cells qui ell ensenya per paraules adoctrin per bon exempli quel foll e mal preycador no edifica lo poble en la religio christiana ans enderrocha ço que hi es edificat e tant com en pus alta dignitat es posada la persona indigna aytant se manifesta los seus defallimentse per ço maior desonor es a la persona idiota e ignorant muntar a grau de magisteri que romandre en stament de dexeble. Donchs no vullats menysprear algun prelat ni persona per linatge mas per les males costumes.

Que la veniança pertany a Deu. (venjança, venjansa; venganza)

Segons damunt avets oytlo voler de Deu ab lo voler del mon es tant solament diferentiat en la veniança car Nostre Senyor diu en lo sinque (5°, quinto) librede la ley quels juheus appellen Addarime per nosaltres es appellat Deuteronomi diu que la veniança es sua e que ell la retribuira a cascusegons lurs merits. E per ço algu no la deu usurpar a si mateix car si alguna privada persona usurpava la iuredictioreal cometria crim de leza magestat (lesa majestad) e aquest aytal axi com a colpable e transgressor de la ley seria incorregut en pena de cors e daver donchs quants mes aquells qui fan contra la magestat divinal. Sert be es necesari que Deu hi vulla usar de misericordia que segons ley culpable es aquell qui sentremet daço que nos pertany a ell. Diu Sant Matheu que tots aquells qui salvar se volrancove que entren per streta porta car la via per la qual hom va a Paradis …. e molts passen per aquella. E per ço segons Deu lo seny del home abans deu esser inclinat a merce que a veniança e si lom qui es iniuriat (injuriat,; injuriado) en lo mon se vol veniar fa contra lomanament de Deu e ia la veniança no tol que ell no sie stat eniuriat. Mas lo mon mesqui ha intreduyt que la segona iniuria (injuria) que es feta al adversari es appellanda veniança la qual lo peccador desestruch te a honor e a remeyde la sua.
E per tal diu Cato que deport es als mesquins haver companyons en lurs penes.
Diu Pariando que obra de hom savi es no voler noure com puga que mes val haver gloria per enginy que per força.
E diu Senecha que mes val perdonar que penedir appres de la veniança per ço com pascientia es remey de tota dolor e qui dobla sos mals per dolor amplia.
E diu Aristotil que per negun fet no deu mostrar fellonia troque en aquell fet haia pensat. E aço diu ell per çocom lo penedir es fruyt de la cosa feta sens algunacort.
Diu per tal Arnau Alexandre retarda la veniançatro sus la ira te sia passada.
Diu Isidoro mes val quet guarts de mal afer que smenarço que mal hauras fet car maior victoria es vencre sos enamichs ab cortesia que abarmes e qui vol viure segur guartse de errades car tot hom qui es segur en lo dia present se deu tembrede aquell ques a venir que molt es perillosa cosa voler massa afectadament star viure perseverar en divisions bregues guerres e batalles. Mas proprietat del hom foll es voler noure e no poder e lom qui una vegada storçde una gran paor no es segur que non haia un altra maior. E aquell qui una vegada calsiga (palsigue, calsigue; pisa, pisar) la serp e nol mordno si deu tornar altra vegada mas les males voluntats ofollen los bons fets.
Diu Tarenci quel savi hom deu serquar spediment ans de totes coses ques combata que mes val preveure que rebre lo damnatge e pux veniar car lo ligam semet al coll qui provoca o aremoreix son enamich.
Diu Cato ques val lom sofirent quelfort que pus laugera cosa es moure la casa asvanadaque asvanar la casa moguda. Axi donchs que segons Deu val mes perdonar per haver la gloria celestial que no haver la gloria mundanal qui dura poch que aquest segle pont es per ondpassam sens aturar e mal qui no dura val mes quel be que no dura e per ço deu hom pendre aquest segle per vida elaltre per mare.
Car diu Socrates que aquest segle es cosa de treball e de perill.
Aquest segle e laltre en la veniança son axi com lom qui a dues mullers que com la una te pagada se ireix ab laltra.
E sobre aço diu Nostre Senyor en lo Evangeli que axi com nos pot fer quel blat del camp sia ensems erba e a tot axi nos pot fer que ensems puxa hom entendre en la gloria daquest segle e ser fruyt celestial ansmereix que li sia dit axi com dix Elies (Elías) al poble quels dix perque renquellaven de dues parts que apres bell jorn ve la negra nit. E diu Tarenci aquel qui gosa (osa, de osar) descebre(decepcionar) son pare que fara dels altres e qui no perdona a si mateix com perdonara als altres.
Pictagoras diu que si la ma ofen ulls e les dents a la lenga algun no pren veniança car siu fahia assi (a si) mateix ofendria. E per so diu lo desestruchguardati capa que lo garte vull.

Com lomon diu que hom se deu veniar.

Per locontrari diu lo mon al hom quis te per eniuriatmesqui pauruch com not venges sino seras appellat sach de iniuries e la memoria de tahonor sera del mon rasa. Donchs fe ta honor e no haies paor car diu Senecha quel hom pauruch veu los perills la on no son e axidisponte ab aquell preparatori quis pertany.
Que diu Tulli que lonch apparellament de batalla fa breu victoria. E si aquell ta fetatal ofença per guisa que ell ne port pena aquella que mereix que les penes deuen esser correspondents a les erros. E en lo mon virtuos la paor no ha durada carmes dura vergonya que paor e a cent paors I. danque la ofença yrosa den fer brava la tua pensa que si aquell se mor abans quet sies peniattostemps viuras envergonyit quel hom pauruch e sospitos pus covinent es a morir que a viure.
Masdiu Senecha quel hom pus sovent a paor per pensa que per obres car la ocha ab pensa spaordida alsahun peu per paor que aquella terra no sen entre ab ella ensems e aço es paor femenil e dolor e paor abaten les obres de virtut. E son tres coses de cascuna de les quals tot hom a tan gran part com hom se vol ço es paor e vergonya e ardiment. Donchsmembreus que aytant dura la brega com lom cuydaesser vensedor e en brega deu hom mes fugir coardia (cobardía) letiaque no a la mort que hom que veia lo coart (cobart)lo fugir no li aiuda car ab ell porta lo vergonyos carrech e ardidament avança lom en batalla e vergonya rete hom de fugir.
E per ço diu Vesesci que vergonya dementre veda hom de fugir fa esser hom vensedorpero aquell qui mes que no deu ama la vida corporal laugeramentenlegeix letia fuyta.
Diu Aristotil quel hom no deu molt encalsar lom qui fuig de brega. (acassá; perseguir)
Diu Lucham que fugir es letia cosa en la qual algu no cau sino per mesquinesa e per defalliment de cor pero be deu hom fugir quant have hun gran perill quel hom no pot sostenir. E lladonchs lo ben fugir es gran peresa.
Si fets comparatio entre peresa e paor la peresa sera ardiment.
E si fets comparatio entre peresa e ardiment la peresa sera paor que ardiment neix de amor e vollpellatgede paor.
Mas lom se deu guardar de follardiment axi que ell no cayga en paor car celles ardit qui ampren ço que fa empendre e que fuix en ço que deu fugir.
Mas lo pauruch no fa la hun ni laltre el foll ardit fa la hu elaltre e per ço savi ardit sera a duptar follardiment. No pot durar paor car ardiment corromp la peresa car lom qui ha paor fuig per totes coses el ardit empren totes coses e axi peresa es anar per lo mig entre ardiment e paor. Pero mes val morir gloriosament que viure dolorosament.

Quel hom sedeu lunyar de contesa.

Axi podets asiveure tota la diversitat e discordança qui es entre Deu e lo mon. Perqueus prech queus lunyets de contesa e no haiats privadesa de homensoccasionats de folls ni de viciosos.
Molts son per lo mon qui son tan mal acostumats e radicats en mal que a mitgarequesta serquen roydo ab folls esguarts ab musclades ab paraules punyitives quasi qui diu a tu o dich filla ententi nora e aço los mou de follia dargull e de enveya e volense mostrar ardits e ferse tembre a la gent menyspresant an aquell e al altre.
E per ço diu Cato que qui a tots menyspresa a tots desplau. E cells qui volen esser temuts necessariament hauran a tembre aquells que ells volen quels temen.
Per ço val mes esser amat que tement car los homens ayren cells qui temen.
Perque hom savi no deu fer per vent que veia an aquells sguarts. E deuse lunyar del ancontra ab manera innoranto dissimulada. E nos deu entendre en aquelles paraules maiorment pus del tot nou declara bastarli deu com aquell foll no lin vol o no loy gosa dir pus clar e axi o aconsella Salomo qui diu a tos enamichs fes tos ulls stranys e tesorelles. Car diu que qui soven membra e sovenparla de son enemich sovent a passio e apres pus a conexensa de la follia de aquel deusetolre de conversar en loch on aquell sia cardefugir de mal es saviesa. E a la fi aquell foll continuant sabofonia Deu qui fa sos fets per ministres li prepara un altre foll qui a tot punt li diu a mitga requesta de cascu dientli que guardes o com nos axi o so que dius diuso per mi. E laltre replicant per lo veri de lurs paraules ladonchs venen a brega de que fan mal de lur prou e aci no si guoanya res ans son causa de criminosa mort que mal qui fa mal e piior quil pren. Don apres pot ell dir qui serqua mal el troba Deu lo endressa e aquell qui abans li difugi que digne sia qui sofresqua que deu paga que les coses poques laugerament se deuen remetre axi com a un petit.
Serventesch diu perdona tost pauch fayt com sesdeve e de leigfayt hages feramerce.

De contesa de par.

Encara fan mes los dits folls que com houen parlar algun tantost tantostab gran arogantia dien lo contrari perque ells cuyden mes saber o mes valer o mes poder e per qualsevol daquests sia raho tot es discordia e gran follia. E per çodiu Jhesus fill de Syrach quel hom discordant e follde paraules es spaventable a la ciutat. Donchsguardatvos de contendre e de parlar ab home discordant e foll de paraules per ço que no metats lenya en son foch que maiorsaviesa es callar per son profit que parlara son dampnatge quell foll com li defallenparaules ab aiuda de garrulitat recorre a la follia.
E son molts qui ab so de batalla dienverament yo valech mes que no feu vos.
Per çodiu Salamo no respongues al foll segons la sua oraduraper tal que no sies fet semblant a ell.
Mas si per ventura se sdevenia que semblans paraules vos fossen dites per algu nous ne agreugets. Carmolts son los homens en lo mon qui valen mes o molt mes de vosaltres empero encara son mes aquells quli valen menys que vosaltres e donchs sius dienveritat nous fan algun tort maiorment com per los lurs dits no es derogat lo vostre esser ni vostres fets no sen milloren ni sen piioren.
E diu Socrates que qui dona passada a les coses dona repos a soncor.
Diu Senecha usa pus sovent les orelles que la lengua.
Car per açodiu Plato quel hom qui molt parla e poch scoltales sues orelles e la lengua hixen de dret que les orelles son dues e la lengua es una. Adonchs mes operatiodeuen fer dos que no hu e si dien falcia ia hi devets dar menys com a algu no es honest esser
stimador de sa propria valor car propria valor no mereix premi que la laor en propria bocha es fosca e sorda.
Diu Aristotil que james no veurets algun que ell mateix se lou (se loa) que sia loat per algu.
Altres de menostament dien aytants de mos predecessors havia en larcha de Noe com dels vostres e parlen per arbitres e fastig han de parlar ab raho be es ver que del pustrist catiu que sia vullas moro o tartre(tártaro) o de qualquenassio se vulla sia ni havia de sospredecessors en la dita archa com de qualsevol rey queen lo mon e en una matexa manera son engenrats e nexen e moren los reys els fematers (los que recogen el fem, fiemo, estiércol).
Diu Josephusque nuus ich entram en aquest mon e nuus ichexirem. Pero sperientia es mare de veritat e ia que aquella comparatio sia *magra e vana vosaltres nous devets pensar que algun nous gos dir res queusdesplacia. Molts han perdonat a lurs enamichs donchs perque vosaltres no perdonarets als pereosos als negligents ne als follsparlers de aquest enganable mon.

Com ha diferencia de huns homens a altres.

Encara dien mes que tots som fills de Adam e Eva e jatsia que diguen veritat no entenen que dien e veus perque Nostre Senyor Deu en lo comensament del mon feu una grossa materia sens forma e sens figura la qual appella Illem e de aquesta feu lo cel los angels los homens los aucells les besties los peixos e los tres alamentse tot quant es e daquell nom Illem ham pres nom losalaments e posat que tot sia fet de una matexa materia cascun qui seny haia pot conexer que molt son diferenciades les unes coses de les altres axi en valor com en poder saber e altres virtuts. Loperque ell ho sap.
E per çodix hun savi pus Adam es nostre pare e mare de tots sia Eva perque donchs no som tots aguals per noblezes. Respos ell mateix e dix degenerem los homens e per vicis som fets menors e virtut exalsa los seus per noblesa.
E daço frare Francesch Ximenis mestre en Teologia del orde dels frares menors netracta molt copiosament en lo libre de doctrina compendiosa. Mas no obstant açojous ne dare figura e sperientia molt grossera aparent en lo mon.
Un vidrier fa de hun mateix vidre dos vaxells als quals dona diverçatalla e a la hun met nom taçae al altre orinal.
E un jarrer fa de hunamateixa terra altres dos vaxells axi diverssats de talla e de nom la hu dels quals appella scudellae al altre berenguera e la taçae la scudella asseu hom en la taula propria e quiymetia la berenguera el orinal seria tengut per foll e lansaria hom aquells vaxells(vajilla) en terra. E per ço val mes lo loch on fan hom aseure que cell donfan a hom levar. Donchs si la cosa morta qui no es res sol per lo nom o talla quel hom hia donada es axi diferenciada quant mes la creatura rational virtuosa o viciosa qui per nostre Senyor Deu es stada formada. Pero no dich pas quel hom per talla ni per belleza de cors tan solament deia mes valer que per virtuts car diria follia que lo baladreque a belles fulles e flor quil meniava tantostmorria.
En lo cavall deu hom guardar forma belleza e bondat e color. Mas cascun home deu hom presumir que sie bo si lo contrari no es provat.
La belleza del hom es en son seny e seny de fembra en sa belleza pero mes val virtut de cor que belleza de persona car belleza de fembra es perdissio de ella e de altre.
Diu Sant Ambros que en la belleza del cors la vergonya hi resplandeix. Mas a la fembra sobre totes coses la ret pus ampla e bella quant a vergonyes sguard e temprat la qual vergonya si en lo mon es loada molt mes resplandeix en la fembra que al home.
Diu Socrates que de la belleza de la fembra qui podia tornar so que sta dins son cors a defora veuria hom com es bella e neta e los bells homens comunament son pus abtes a amar que a batallar. Donchs callense de axi folles allegations car no saben ques dien
ans son buyts de raho e de virtuts axi com tebal(tabal; timbar, tambor) que sil tochats lançagran veu e sil obrits trobarlets buyt (forro; vacío) o axi com la ydola o ymatge qui per la figura mostra que sie hom o fembra mas dins si no ha sperit.
Per ço diu lo vercificador que sciencia jovent e riqueses tollenal hom conexer ell qui es.
E si ab aquell concorre alguna de aquestes coses quasi no es maravella si nosconeix perque es gran seny respondre saviament al foll cortesamental vila (vilà; villano) benignament al fello e humilment al ergullos car tot hom menia del fruyt de sa lengua.
E som tres coses quino han durada hom barallador cavall saltador e odre de bon vi e per ço vagen serquar girgolesla hon ha panicalt que contendre ab pus fort de si es follia e perill ab agual de si dubte e temor e ab menor de si gran vergonya. Perquem sembla bona cosa fugir a contesa e discordia.
Car diu Alexandre que totes les coses del mon nexen petites e tornen grans sino lodol que nex lo maior que esser pot e apresva minuant. E per çode cascun mal deu hom usar lo contrari car lo ase qui sovent cau porta la coha pelada per ço com ha la aiuda de son levar tirantlo per la coha arranquen les serres. (pelos, cerdas)
E prechvos donchs que vullats axi viure ab los menors de vosaltres com volrien que ab vosaltres visquessen losmaiors de vosaltres e tota vegada queus sotsvendralo poder que vosaltres havets sobre vostres menors membreus que maior poder a lo rey sobre vosaltres car axi com lestament baix e minuequi comensa a puiar en honor deu esser favorit per les notables persones no pas menyspresat car soventlo lop es vianda de formigues e tal cosa la aranya mata punyint que lo leo no naframordent.
La ratta (o ratla) panada (murciélago; rata penada; en rumano creo que penat significa “con plumas”) qui no es ornada no pot altres ornar ans de nitsscarneix les aucells e si es trobada de dies los aucells la destruen. Axi que donchs cellqui ab moltes coses descerneix de moltes coses es blasmat e qui saviament serveix ha huna gran part de senyoria.
Diu Aristotil quel bon servidor deu esser viu en guardar la honor e coses de son senyor e mort en secret tenir e aquell no es bo ni leal servent qui havergonya de servir son senyor davant la gent. Car diu Salamo que negu no pot ben servir son senyor si nolama.

De requeridor e defenedor.

Altres follsha mes avant per lo mon que son parlers occupats qui abtiranical sobergueria volen a tota lur requesta volen moure de brega an aquells qui sen volrien lunyar. E per aquests Ies leys dien e *enterrien que hom pot defendre força ab força e enganar a enganador. E per çocallar es lo primer saber lo segon scoltarlo terç delliberare lo quart es obrar axi que hom deu defugir e scusar aquella tant com sie possible.
Car diu Tulli que nos devem fer semblant que duptem e amem a aquells ab qui nos perlam.
Pero diu Plato que siushumiliats al hom flach lavors se ret pusbrau e si li contrastats callara e si contrastats al hom quius te en vil seraus pus brau e siushumiliats callara.
E per ço si a tals folls homensno pot be scapar tostemps deu hom fer per guisa que hom romanga defenedor si fer se pot e vaia com se vullacar iustes dolors porta quis vol veniar e al hom iniuriat no li manquen pregadors e gran favor es donada continuament per la cort als defenedors e tot locontrari als requeridors.
Lo defenedor fa obres de christia e no lo requeridor e lo requeridor vol ofendre e per conseguent tot ensemps se ha defendre e lo defenedor solament es tengut a defendre e defenent guanya sonioch e per hun valedor que lo requeridor haiasi los parens son
aguals lo defenedor val V. dementre e empero ques vulla regir per bon consell.
Car diu Tulli que poch aprofiten les armes defora si lo consell no es dins la casa e aximateix per bona ordinatio car sovent sesdevequels pochs ben ordonats son vensedors de la multitut desordonada jatsesia que cascunsviuen ab trebal destructio o perill massovent passar perill fa menyspresar perills. E açoes quant en aquells que son lurscorsdefenents son forssatsde brega per la qual defentiopoden lurcas dignament iustificar.

Que deu fer lom que es iniurat.

Ara vosaltres me pregats queus diga que deu fer lom quisveu eniuriat e en aquell cas que vulla mes entendre en la gloria celestial temporal que no en la gloria celestial.
E yoper moltes rahons estich molt dubitatiu de tractar de aquesta materia ni donar consell sobre aquella. Mas sabent que ab vosaltres no puch res perdre dir vos e de mon pobre consell ço que men par e nous callare res que a dir faça en aquest loch e en aquest temps mas callare de les coses e altres partides de dins de les quals lo cor parla mills que la lengua que la scriptura los dictats la prosa parlen de diverses actes e los homens han diverses oppinions e glosen e per diverses intentions e parlen segons lur calitat o complectio quel molto negre(mouton noir; oveja negra, cordero negro) com bella(bele; bala, balar) diu be e los altres diuen me. Perqueus dich que en aquesta terra principalment on es proybit lo garreiar quel home que entrels altres ha conversar per tal que per aquells no sie menyspresat per mills satisfer assa honor tant com puxa deu disimular sa iniuriae nos deu absentar per ço que publicament nos reta iniuriat si donchs la sua iniuria no es massa greu e molt aparensar la sua absentia e deyximents sils tramet denoten menasses e los oys publicats e manifestats perden loch de veniança e armen los enamichs e aquells quils grans greuges e les grans nafres soste passientment e ab scilenci (silenci; silecio; silénsio) laugerament se pot veniar. E per ço vos dich quel hom de be no deu menassar mas la sua proesa deu fer tembre los enemichs e maiorment en temps de adversitat que no son bones manasses car lo manassar es cosa que aytant ne sab fer lo puscoart hom del mon com lo pus ardit. E qui menassa e nos pot veniar dobla sa onta e pert son parlar.
E si del tot en tot Iom voI manassar no deu molt parlar ni cridar ia que tot es errar per poch que sie e nos vulla massa cuytar que pus lo deutor no muyra lo deute no mor car qui massas cuyta molt ensopega mas lo dit iniuriat deu consideras lo cas lo loch qui es ell ni qui es aquell ab qui a depertir.
E notats aci que axi com es gran diferentia de cavaller triumphant al cavaller civil axi es en tot altre stament.
Diu Senecha que qui fa sos fets a ventura aquest tal passa cors de natura.
La iniuriaes stimada segons la condicio e grau del factor e dequella qui es feta car amelles e aglaus (o aglans; glan; bellota) ab basto se abatene qui volia abatre figues ne raims faria mes que nos deu.
Diu Tulli que en dues maneres pot esser feta iniuria a algu e per força axi com a leo o per frau axi com a volp (vulpes, zorro, zorra) pero qui per frau nou per frau pereixe moltes coses aconsegueix hom per stucia (astucia) o per art qui nos poden aconseguir per força ans cascuna cosa fuig a son contrari si no li pot contrastar e tal cosa aconsegueix hom fugent que nos pot aconseguir encalsant (persiguiendo).
Diu Senecha que qui res no pensa daço que es passat pert la vida e qui no cura preveure de ço que pot o deu sdevenir en totes coses menyscabadescuydadament.
Pero no faça tant com fer poria mas sa intentio sia per acabalar e que pus forçat sia per la vergonya mundanal que per crueltat deve manca. Car crueltat qui tant com pot no dupta de somoure e axecutartots aquells e maiors mals que no son los mals comuns fa cruel fi caent facilment de la sua cruel cadira e donchs si per paraules se pot veniar noy meta les mans ne faça obra de impietat e si per metre les mans de colps es de son adversari asats reintegrat segons lo mon deuli prou bastar e no deu voler fer sanch ne homey que ab tant prim fil es texidala nostra vida.
Obra de bestia salvatge es e no pas de hom desiiar la sanch del adversari mes que la victoria e axi faça sos fets ab delliberatio que les coses mal comensades a tart o negun temps fenexen be pero guart no ser avantathe per tal que no li avenga axi com al molto de Perpenya qui ana en Aragoper comprar lana e com fou alla tolguerentli la sua que cuyda poder mes quel seu poder matex.
Pero diu Salamo a ton enamich no dons los teus anys. E per codiuen los castellans que qui a su enamigo popa a sos manos muere. Car segons lo non mes val asvavarsa dolor ab sanch dels enamichs que congoxa ab propries lagremes e ia que la dita veniança no sie plasent a Deu yo crech que aquella sola abstinencia que ha que no vol usar de crueltat sera a ell algun remey de la sua pena pero apres que sie veniat nos deu glorieiar de la veniança per ell feta mas si per algun es del dit negoci tractada pau quey vulla dar de bon grat oreylla e si a rao se acosten no contenen per les pugezes nos vulla tan amplir (omplir, omplí, umplí; llenar) la falda de honor que apres despuxno la puga aportar (portar; llevar).
E notats asi quel jornquel hom fa pau per finar sos debats fa sa honor o lo contrari car daqui avant en lo dit fet no pot reparatio (o reparacio) fer ne alguna altra smena.
Moltes altres coses concorren en aquests actes les quals per les rahons damunt dites vos ham mes dir de paraula que aquells reduyrvos en scrits per ço com la letra seria sabent los secrets de la amagada pensa.

Com la victoriaes incerta.

Aço es art qui bonament nos pot mostrar sino per praticha la qual praticha es stucia dampnada qui per actes provocatius e destructio ab promtitut de morir porta los homens a final perditio. Car los fets de la brega no venen toda vegada axi com hom se cuyda ne volria abans es be cosa incerta axi com diu frare Anthoni Canals mestre en Theologia del orde dels frares preycadors en huna letra que trames al duch de Gandia ensemps ab lo parlament de Scipio e Anibalsobra la Iur batalla comensant ond diu axi. -
No trop entre totes quantes coses son jus Deu materia pus insertaque comprendre la rao e causa de les victories en les batalles car en una batalla yo ligque son stats vencedors los christians e en altra los infels e en huna los mes e en altra los menys e en huna los requeridors en altra los defenents en huna quell qui havia feta la iniuria en laltra lo iniuriat en huna lo iust en laltra lo peccador en les quals victories no es hom vivent que be hi puxa asingnaralguna raho.
E com qui dara raho ne suficient causa perque stant Luys rey de Françaconbatentse contra los infels fon pres enEgipte e mori en la preso. Deu es aquell qui sap perque ne la causa e la raho lo quals dona consell dues vegades als fills de Israel que isquessen a
combatre contra los de Beniamine los fills de Israel foren vensuts en la primera e segona batalla e no hagueren victoria fins a la terça. (a la tercera va la vencida)
Adonchs sis fa en aquesta perque Anibal qui fo axi victorios en moltes batalles fo vensut en aquesta. Noy ha mellor resposta sino que lo secret de Deu o sab clarament si donchs ia no dehiem que per ventura li fallirien algunes coses qui solien donar gran sperança de obtenir victoria en les batalles.
La primera es auctoritatde princep sens lo qual algu no deu combatre caral dit princep es comenada la cura del ben publich al qual pertany stirpar ab guerra o ab batalla los enamichs de la cosa publica.
La segona cosa es causa iusta car diu Sant Aguosti que aquelles batalles e guerres son iustesqui ponexen (de punir) les iniuries e fan tornar a iusticia la iniuria colpablementcomesa.
La terça cosa es la intencio dreta e correcta la qual deu haver sguard a una de dues coses ço es quel be sia promogut o quel mal sia squivat.
La quarta cosa es folla presumptio car Deu tol lo cor als qui massa presumexen de lur força e per tal diu Sant Aguosti que cobeiançade voler noure crueltat de veniança coratge superbios iniquitat de rebellio e desig de senyoria fan culpables e iustes las batalles.
E donchsguartse cascun de folla presumptio o que nos moga sens iusta causa e que en la brega haiasaviesa per companyona a la sua força car per les arrades se perden los iochs e tals arrades tenen ab la exequutio ensempse aço es lo letouari on a de totes sabors pero la fi de tot qualsevol fet es lauhor o blasme. -

De pau.

Diu Tulli que amor de ciutadans es força que nos pot combatre.
E diu Aristotil que pau en los fets de la ciutat es mantenguda mas los demes se combaten per alguna cobeiança que jatsia que no haia pus gloriosa cosa al mon com la victoria pero nous es serta ans la sperançade vencre es congoxosa car gloria de batalla no ve
menys de suor. E per ço la pus bella cosa del mon es la pau que pau es huna digna virtut la qual Deu es son testament lexa als bons christians e beneyts es la iornadaquel hom se desperta ab pau que sol per lo nomenar de aquella tota la cara se alegra e qui nomena guerra tota la cara arronçacar lo fruyt de la pau es repos.
E per ço diu Salamo que mes val hun boci de pa sech ab pau que la casa plena de viandes ab renyina (rinya; riña) baralla.
Diu Senecha quels homens viurien molt ab pau si dues paraules no fossen ço es teu o meu. Anibal qui tot lo temps de sa vida havia guerreiat contra los romans e vensudes diverssese grans batalles a la fi ço es en los seus derres dies com sedegue combatre ab Scipio Africha vench ab ell a parlament dientli ab tals paraules - dicte Scipio que molt fora stada bella cosa si haguessem hauda cura per haver pau entre nosaltres car dicte que Scicilia ne Serdenya sera cruel ne la gran tenguda de tota la Spanya no son premis suficients qui valguen a tantes morts de tanta gent darmes ne a la sanch tan abondosament escampada en les guerres que havem haudes mas conditio e natura es
de les coses passades que les podem rependre e intitular no pas corregir ne mudar. -
Adonchsnotats car be son paraules de gran exemple a nosaltres e provocatiu sermo per squivar tota manera de bandositat e cobeiar la pau e amistat car per bandositat van los homens per mal cap e Iurs cases son destruydes e discipades car bandositat es dampnatiode la anima corromp lo cors e *destrau (o destruu) los bens e per rao de bandositat cove comportar e sostenir mals homens e qui nodreix e soste mals homens es perçonerdels lurs peccats.
Car diu Sanct Sebria que no es luny de peccat qui en peccat daltri cosent e pau e amistat es loable ornament entre aquells qui ensemps conversen.

De amichs.

Sapiats fills que axi es lommenys de amichs com la anima no es ab lo cors. E diu Aristotil que com maior es lo arbre tant ha mestermaior sosteniment e tant com la persona es maior aytantha mester maiors amichs. Car les rames tallades e separades de lursbranques perden la bellesa de lur verdor e de les erbessi be son flaques fa hom ligams o sogues per ligarlos orifanys e amichs se guayenper tres coses honrarlos en presentia loarlos en absentia e valerlos com los fa ops. Axi donchs que de amichs asats ne pot hom conquerir maspoch valen qui nolsguarda.
Per ço diu Oraci que no es tant gran seny de percassarbens e amichs com de guardar aquells.
E donchs sofriu a vostres amichs lurs vitis per ço que ells sofiren los vostres qui sell qui vol amich sens vici roman sens amich e en son cas e loch feulos obres de amichs.
Car diu Senecha que aquells qui no servexen lurs amichs quant poden seran abandonats quant o hauran mester.
Diu Sant Bernat que messio per aiudar als amichs rahonabla es. Amichs e metges en les necessitats son coneguts e qui ama tem e qui tem no ama e per ço amor deu anar primera que temor car bon amich tostemps ama mas no prova tro als ops.
Diu Sanct Gregori que aquell no ha vertadera amor qui no la geta defora si mateix ço es que la amostreals obs. Car poch val la candela qui no pot donar lum e afarta hom de fum. Diu Sant Agosti que amistat es dolça per hunitat e aiustament de molts coratges. Amistat es axi com dos rius quis aiusten ensemps. E diu Sant Johan Bocha dor que amistat fa ço que natura no pot fer que dos amichs lo hun a Barchinona el altre aci son
hun voler e I cors.
Diu Sant Geronim qui lonch spay no departeix aquells qui vera amor aiusta.
Diu Serveri que hun sol amich volria aytal com la ma es al hom car prou nauria mas al mon nones gens semblant. Sil ull deu pendre algun colp la ma si para davant per lo colp a defendre meys al pendre nosguara.
Si honrats lo amich de vostre amich mes ho presara (apreciará) que si honravets a ell e ai vosaltres no duptats de servir quells quius cuydan queus servirien que deuen fer an aquells qui iaus han senvits.
Diu Senecha que aquell es malvat qui no ret guardo e pusmalvat quil oblida. Bon amich es axi com aspecier que encara que nous do de les spiciessius dara de la bona odor e mal amich es axi com a ferrer que si nouscrema donaus anuig ab lo fum. Natura es de diable destruir aquells quil servexen. Molt son grans los bens quis seguexen per deute de amistat e molt dignes de consolatio e entre los altres si foren dos amichs per nom Demon e Ficias que foren axi bons amichs que Dionis lo tiran iutia la hunper ses merits a mort e aquell demana hun poch de terme que pogues anar assa casa per ordonar sos fets e laltre romas en guatge per conivençasi aquell no tornas que ell moris e quant aquell torna lo iornpromes lo tiran se maravella de la lur amor e sils prega que ells lo acullisen per tercer e aquell fo restaurat per virtut de leal amich. Amistat alegra al amich e sapientia al savi e iusticia al iust.
Diu Salamo que qui despita son amich es pobre de virtut. E mes avant diu qui si vols repondre tonamich castigal secretament e loal manifestament ja que en troploar pot haver sospita de malvolença. Pero diu Sant Bernat que no tingues per amich aquell qui en tapresentia ta loat. (ta: teua, teva; ta: t´ha, te ha)
E diu Catho que no deu hom mes creure los altres de si matex que la sua propria consciencia car cell qui creu quel hom consenta a son voler lo loara el amara mes per ço com lome loa ço que coneix e ama.
Diu Tulli que lagoteriaes contraria a la amistat per tal com ella deleix e anullale veritat sens la qual nom de amistat no val ne pot res aprofitar. Car no es alguna cosa segons que diu Sant Aguosti que axi corrompa los coratges dels homens com fan lagots. Car mes nou lengua de lagoster que no fa lo coltell de perseguidor.
Diu Beda que qui es amich de dos enamichs abdos lo hauran en sospita. Pero dichvos que qui no fa diferentiade fets a fets e de hom a hom e de amich a amich e vol endiferentmentesser amich de tots aquest no ha algun amich.
Diu Bias que pus greu es iutiar entre dos amichs que entre dos enamichs. Esser bo assimateix no es prou mas que hom sia bo per si mateix e a sos amichs. Car mes val amistat que parentesch per ço com lo parentesch ve per sort de nativitat aytal com sia aquell qui neix en vostre linyatge vullas sia avol o bo aytal es vostre parent vullats o no.
E algu no es per vosaltres amat sino aquell qui es elegit per vostra voluntat mas bo per bo vos dich que leix exempli es amar mes los stranys quelsdom. Car diu Salusti que si tu est (tú ets) enamich dels teus com seran tos amichs los stranys.

Com deu hom usar de amistança.

Diu Bias que axi deu hom usar e amistança que hom sia membrant que pot tornar en gran desamistança que amor no ha alguna cosa de certanitat car ella es mutablacosa e si ellas muda tost fa e apenes reve. Diu Socrates que aquell quis dona molt als homens no pot esser que nosacompany ab los mals e per çocove al home ques acost als homens per mesura e ques allonch dells ab mesura.
Hunamich dix a hun altre - quem te prou la tua amistat sino fas ço quet prech. - Aquell li respos - mas quem fa a mi la tua si per tu he res afer desonest.
- Que si hom fa tot çoquels amichs volen ia no es amistat anses coniuratio.
E diu Senechaque aquell qui solament se fia en sos serveysell no ha tan perillos mal ço que ell cuyda que aquells sien sos amichs los quals ell no ama e per semblant aquells qui amen per delit e per profit no amen gens per dreta amor.
E per ço diu Sanct Ambros amistat es virtut e no pas mercaderia.
Diu Salamo que no cregues gensnegun de tos parents qui ham mes tos bens que ta persona.
Diu Boeci que fortuna dezcobre la certenitat dels amichs.
E Senecha diu que ço que tu de la amistat no pots saber per ton benefici tu sabras per ta pobresa. Car molts son los amichs en nombre mas pochs son henlos fets de la necessitat.
Pero lo bon amich axi ama en advercitat com en prosperitat e amistat que tost sepresenta laugerament se pert. Car tota cosa defectivaprodueix tost son fruyt que laygua qui tostse scalfa e tost refreda desmostra que es laugera.
Diu Sanct Bernat que gran abondantia es de amichs de paraula e axi diu ell mes te fia del amich qui del seu te dona que daquell quit prefer de paraula. Lo fals amich ab *fenta dissimulatio aporta plant en loch de consell mas si algun amich havia fallit en cosa don corregues perill e havia mester esforç nol vulles ladonchs rependre per no donar *smayll mas forçar e aconsellar tro sus que sie fora de aquell perill.
Diu Tulli que entre males persones no ha vera amistat mas fictio.
Lo piior amich es aquell qui falleix e la piior muller la descovinent el piiorrey aquell del qual hom se tem sens culpa e la piiorterra es la temorosa pero axi com lo falçdiner es tost conegut tot axi la cuberta amistat es tost descuberta que tres coses son que no ha durada ombra de la *nuhu (núvol, nube?) amistat dels mals homens e fama mensonguera. Car diu Senecha que tostemps trobaras en males amors occassio de dampnatge e per ço val mes morir que tembre mortalment axi dels amichs com dels enamichs. Lo savi hom no passa amor ab aquell qui es stat son mal enamich sino en cas de cuyta. Car los fills de les besties seguexen lurs mares e axis segui entre lo gat e la rata segons es continuat en lo libre de Dinna e Callilla(Dimna y Calila) quel arbre qui amarga si tot lo untatsde mel nos mudara de la sua sustantia. E donchs nos recoldets en canya trencada car si o fets intrarvosha per la ma.
E aço diu Senecha mes val morir per son amich que viure ab son enemich que si mon enemich me ofen fa ço que deu. Diu Pere Alfonçoque not acompanys ab tos enamichs com ab altres te pugues acompanya car si tu fas mal ells o notaran e si fas be ells o damnaran. Diu Serveri not sera sanitat si ab *masells prens companyia qui sacosta als malvats greu es que no sen planya que cell qui ab sago se mescla porchslo mengen.
Diu Salamo haies molts amichs masentre aquells haies hun conseller entre mil.

De consell e de seny.

Natura de hom savi es pensar e examinar en son consell car consell sens delliberatio es duptos. Pero diu Salamo tos ulls vagen davant tos peus ço es quel consell vaiadavant les vostres obres. E donchs fets ab consell tot quant farets e apres nous ne penedirets. Car qui damana consell sil ave es loat et sil erra no es blasmat hoc encara la anima se endolseix per lo consell del bon amich. Pero consell de hom savi val mes que no de rich e consell de home iuve(jove) fa greumeint squivar o al menys duptar. Car los demes no han lo seny madur.
E per ço Roboamfill de Salamo perque segui lo consell dels juvens perde la malor part de son regne.
E diu Aristotil que hom no deu pendre consell de hom molt vell car axi com aflaqueix lo cors axi aflaqueix lo seny. Mas alguns son als quals natura ha denegada força qui resplendexen per consell *in qual tota persona ha maior sperança en aquells qui mes creu.
E per ço prech a vosaltres queus aconsellets ab aquell qui ha provades les coses e dar vos a debades lo consell que li haura costat car. E en vostres consells no tendrets agres paraules mas les blanes car aquell qui pus suau va pus ferm trepegia e laygua qui corre no aporta veri.
E per ço diu Jhesus fill de Sirach que mal consell tornara sobre aquell qui tal lordonara e no conexera don li ve. Molt dona qui bon consell dona e poch dona lo consell aquell qui calla. Diu Sanct Bernat qui si aconselles ton amich no cerches de plaureli mas encercha de plaure ab raho e diguesli ayxi(primera vez que veo ayxi, hasta ahora solo sale axi) mes veiares que devets fer e no li digues afermativamentaxi farets o axi devets fer car si lo consell a mal exement o mala fi pus laugerament sen segueix repreniment que no fa laor quant lo consell no ha bona fi.
Diu Plato que mes val esser savi per altres savis que foll e poch per si mateix. Car *peguesa (o poguesa) es mort dels vius. E per ço qui segueix son seny no erra e segueix sa voluntat pinetsequel seny no val res la on hom vol seguir la voIuntat. EI hom al qual la voluntat venera lo seny cau en vergonya. Car qui per voluntat se vol regir molt ensopega e viu desordonadament e tal voluntat es nudae dezpullada de tota raho. Les bisties han voluntat menys de seny e la creatura que a enteniment no a res tan propri com la voluntat per ço com Deu li ha donat lo franche lliberalarbitre. Lo seny es rael de totes coses e la prova son les branques pero lo cap del seny a pres la crehensade Deu e la benvolença dels homens.
Diu Aristotil quel cors es ciutat e lo seny es rey e la anima es governador e tant quant lom a mes seny tan es pus car e aço en cascuna provintia es contrari de totes coses necessaries de vida humanal car en les Indies val mes lo poliol quel pebre.
Per ço diu *Mosse Atan del home quis pensa que savi es de son saber no fius en res. E diu Socrates que dreta e covinent cosa es guardarse de tot hom qui no haia seny.



Diu Salomo de folls. (inglés fool; tonto, simple)

Diu Salamo quel foll quant va per vila tots aquells te per folls per çocom ell nos conforma que ell sia foll no coneix lo savi car null temps o fou mas lo savi be coneix lo foll per ço com es estat foll. Lo amich del foll es enganat quel foll ha variables moviments ara aci ara aqui ara lop ara anyell(agnus; corder; cordé; cordero) ara tenebres ara Ium e es anamich de sa anima donchs com sera amichdaltre. E per tal val mes aspra vida entrels savis que benaventurançaentrels folls.
E encara val mes la malvolençadel savi que la benevolentia del foll e qui va ab los savis sera savi el amich del foll sera son semblant car malaltia es contagiosa car la paraula del foll no approfita a si mateix ne altre car no sab dir be e diu ço que sab e per ço aquell qui ab lo foll parlla de saviesa fa axi com aquell qui parla en dorment e qui vol de ayguaomplir la bota qui no ha sol e aquell quil repta dient perque no has seny fa axi com aquell qui repta lorp e diu perquenos veu.
Diu Salamo a les orelles del foll no digues res car ell despita Ios ensenyaments de ta paraula.
E encara diu mes que no reptes lo foll en castiga ne per tal que ell not ayr car per lo ayrar esdevendria alre piior. E diu no vulles castigar lom qui abans apendries tu de la sua folliaque ell no faria de la tua saviesa car lo fust dret nos pot ben coniunyir (conjunyir; conjuntar, ajuntar, coyuntar) ab lo tort ne ab follia no val medecinaans axi com al foll es franch arbitre scampar follesparaules axi es loat al savi scoltar aquelles e no respondre. Car ab les folles paraules es coneguda la follia de quell qui la diu e vostres paraules seran inportunes si per força volrets castigar aquell qui nous scoltara e seran axi com qui toque sturments entre aquells qui ploren. E aquell qui per Deu no sia tengut en guarda no pot esser corregit per altre per ço com no es laugera cosa trastornar per paraules aquells qui son endurayts en malitia.
Car diu Salamo quel mal hom pus que es vengut en lo abis del peccatmenyspresa tots amonestaments e tota correctio.
O tan bella cosa es sobremuntar tots los altres de seny e mala e letia (lletja) cosa es decaure e folleiar e esser no sabent e esser desabut pero aquells qui totes les coses del mon posehexen defall hom quils digue veritat. E per ço qui castiga lomsavi maior gratia deu trobar ab ell que aquell quilengana ab lausengeries.

Com cascu deu entendre a coses en que ell sia covinent.

La rahoes cosa propria al hom car si lom a força lo leo a força si lom es bell lo pago (pavo) es bell e si lomes lauger lo cavall es lauger e axidonchs de totes les altres virtuts. E donchs vullatsbe entendre çoqueus dire que tot hom qui ha desig de saber ha desigde oir mas tot hom qui ha desig de oir no ha desigde saber.
Diu Claudianus que scientia closa defalle la uberta reve. E per ço qui als altres ensenya si mateix adoctrina car axi com lo foch no mimva (mengua; mengüe, mimve; minua) quant prenen dell sino per ço com no ha lenya axi mateix lo saber no mimva com aprenen dell mas los savis lo fan perdre e mimvar per ço com nol volen mostrar.
Diu Tulli que hom deu metre sa intencio en coses que ell sie covinent segons sa talla. Car si ell es feble de son cors e a bon enginy e viva memoria no deu pas seguir cavalleria mas studide letra e de clerecia. Car algun no deu anar contra natura ço que ell no pot aconseguir.
Diu Senecha que qui no appren desapren e qui es ver savi daltridesiia saber. Car qui de tots vol apendre pussavi sera que tots e qui per si mateix no sab e altre no creu abtot son seny cau.
Diu Tarenci que algun no foiames tan ple de seny que la cosa o la edat ol usatieno requira tot iorn alguna cosa novella que ell no sap e vol provar. Car moltes coses semblen esser bones abans que sien assaiades qui apres hom les trobamalvades.
D diu Senecha que no basta pas al home que ell veia e que no conega les coses qui son danant sos ulls. Car per les coses clares devetsentendre les scures e les petites per lesgrans e per les propinques (próximas; propinquo) les lunydanes (llunyanes; lejanas) e per una partidales devets entendre totes.
E perque adonchs si volets apendre scientia per aquella poretsconexer les coses terranals per les quals conexeretsles naturals dels elements e de les coses fetes dells.
E per sapientia coneix hom les coses spirituals axicom los secrets de Deu de la Trinitat e dels angels.
Prudencia es conexensa de bones costumes per les quals sab hom viure entrelsaltres lo qual no dona mals exemplis ni rep aquells.
E per ço diu Tulli que prudentiava davant les altres virtuts.
Mas diu Aristotil que scolacomplida talent dapendre. A la scola malestrucha repos e desesperes de apendre.
Les arts liberalsson VII.
Primera la gramaticha qui es comensament e nodrissa de totes les arts.
Logicha qui argumentant disputa.
Rethoricha qui ensenya dient en bell parlar o ordonar.
Jaumetria (Geometría) qui ensenya de mesuras les terres.
Arismeticha (Aritmética) qui ensenya de comptar.
Musicha qui ensenya concordançade cant e desturments.
Estronomia (Astronomía) qui demostra la natura del cel e steles.
E aquestes scrivi Cam fill de Nohe (Noé) abans del diluvi en VII *colomnes (columnes) de matall (metall; metal) e en VII de terra entrels cascuns dels diluvis ço es de foch o daygua. E aquelles de matalldien que son en terres de Siria car aquelles de terra dien que foren destruides per lo diluvi.
Les tres primeres son carrera e les IIII apres seguents a les dites tres ensenyen a parlar e les IIII donen a entendre.
Les tres demostren natura de les coses. Lea IIII informen la lengua. Les IIII informenla pensa.
Igromancia (nigromancia) no es de les dites arts car tracta de actes diabolicals.
E diu Algatzell que Stronomia axi poch no es de les dites arts per ço com parla de coses simplesaxi com de Deu e dels angels e les VII arts parlen de coses compostes.

De rethoricha.

Marchus Tullius Cicero consol de Roma fo lo millor parlant hom del mon e mestre de rathoricha lo qual diu que la pus alta scientia de guovernar ciutat es rathoricha ço es scientia de parlar car si paraula no fos no foren ciutats ne algun stabliment de iusticia ne de humana conpanyia.
E mestre BrunetLati diu que axi com lor sobremunta tota manera de matall axi es la scientia de ben parlar e de governargent pus noble que neguna altra art del mond.
E devets saber que les paraules son de quatre maneres carhuns homens hia qui son guarnits de gran seny e de bona paraula e aço es la flor del mond. Los altres son buyts de bona paraula e de seny e aço es gran defalliment. Los altres son buyts de seny mas
son ben parlants e aço es gran perill. Los altres son plens de seny mas ells callen per la pobresa de lur paraula e quant hun hom ha bona lengua e no ha gens de consell sa paraula es molt perilosa a la ciutat e als amichs.
Diu Cathoque paraula es dada a tots mas saviesa a pochspero ab les paraules coneix hom la valor del seny e aquell sap verament parlar qui primerament callant sap apendre.
E diu Tulli que tots los dits son de V maneres o son onests o contraris o vils o duptosos o scurs. E per tal com vosaltres volrets parlar guardats Vl coses la primera qui sotsvosaltres que volets dir e a qui e perque e com e en qual temps. E diu mes que la sola paraula es per natura mas en la bona peraula se convenen tres coses çoes natura hus e art.
E diu Jhesus fill de Sirach que citoles (cítara, cítaras) e viules (viola, violas) fan suau e plasent melodia mas la lenguasuau les apaga totes. Car los savis homens abbell parlar fan moure les roques ço es los homens durs de cors com a pedres. E per ço lo savi parlercom proposa deu ab veu sonorosa e grasciosa primer dir les bones rahons e apres les flaques e apres deu dir en la fi los forts arguments en los quals ell mes se fia per tal que son adversari no li pusqua contrastar e que diga aquella ab bells mots propris e acostumats car hun bell motuna similitut un exemple una istoria que sie semblant a la materia confirma totes les paraules a les quals fa belles e credibles.
Istoria es comptar les coses antigues qui son stades e faula (fábula) es dir coses que no son veres ne de ver semblant evidencia alguna.
Argument es dir alguna cosa fenta qui be poriaesser la qual se diu per semblança de alguna cosa mas quant la materia de que hom parla es axionesta que per sa dignitat sens altra dauradurade prolech plau als homens qui la ouen no men cal fer larch prolech o sermo car loqui a compliment de seny abrevia ses que de poques paraules trau grans e belles rahons e molt profitoses.
Carper ço diu Salamo que la lengua del savi enbelleix la scientia. En axi hom deu dir la cosa al pusbreu que puga que sembla que la memoria sia renovelladano pas lo parlament. Car longues paraules tost assadollen aquells qui les oen. Emolts son qui lo die los defall abans que les paraules. - Hoch encara que moltes vegades se sdevequel parlar es pus confus per longuesparaules que no per les scures.

Conclusio del home grosser e atravit.

Pero veiats si es confusio del grosser atrevit qui en totes congregations vol parlar e per çocom no sap ne troba lo cami scup moquas(mocs; mocos) ab lo dit encara que no haiares en lo nas e tosseix pux badallant ablengua mal diserta diu tals e semblants inhutilsparaules - Verament senyors com dix aquell ara veiatssenyors.
- E apres com o ha entonat ab gran prolixitat e treball debat la lengua maneia locap alçales galtes cluca los ulls obre les narilsfenyse les galtes diforma la bocha ell mateix se scolta e no senten torç lo coll e alçalos musclos maneia los brassos e signaab les mans trau lo gavinet de la daga hiescures (escurar, escurá: limpiar) les ungles apresgarda al taguinat quasi que deboxaço que vol dir.
Diu Serveri sobi aquest que la ma no deu parlar ne la bocha veser ne la orella guardar ne lulldar ne tenir. Inclina lo cors vincla los genolls mou los peus exeques de puntes e tot secarmena ahonda en paraules e no clou res. Donsapiats que pus segura cosa es esser mut que dir paraules que negun no entena. No sen sap lexarne desexir e quant a dit voI tornar recapitolar.
E per ço diu Plato que quant te bastara una paraula no parles pus. Repren los altres e nossap smenar. Per dret a qui fet vol comensar en la fi deu entendre. Ell mateix se blasma ell mateix se loadient - jo nou se dir tambe (tan be, tant be; no significa también en este caso) com altres mas del entendre non daria avantatie a negu. -
E per aquests diu Catho no lous a tu mateix net vullesinculpar car manera es de foll.
E per conclusio abviciosa parleria diu axi - que es ara seny yo moentench axi que o fas.- -E aço es defalliment de rao qui per la gaya sciencia es appellatpedasser perque li valria mes callar que parlar neapedassar mas vol luytar ab natura quenordona lo contrari e a la fi com a molt garrulatres no a dit e si algu li diu - que dieu senyer - respon - dan consell a vostra collatio que ia ho e dit e no se pintar paraules aci ha quimentenen - e altres paraules degenerant tot lo parlament. E açoes resposta mular car a hum mul fodemanat qui era son pare e ell respos quell cavall era son oncle e lo interrogant romas ab la ignorantia precedent. Pero hun conort podetshaver de tals fexuchs o grossers parlers que tostemshauen pler de lur parleria que jatsia no oian com comença a parlar sin haveu pler com sen lexen per raho de aquestes axi tals incongruitats. E sobre aço diu Epitus que la millor cosa e la piior que esser pugaes la paraula.

Com hom deu dir veritat.

Diu Aristotil que bell parlar es poques paraules abveritat. Car diu que veritat es rael de totes les coses del mon per huns son loades e per altres blasmades sino veritat e lealtat que per tots son loades. Veritat val mes a hom pobre que mentir a hom rich.
Diu Sant Pau que veritat es odor de vida als vertaders e odor de mort als monçonaguers. Mas axi com a vegades la veritat a cara de falcia axi la falcia es cuberta ab semblança de veritat.
Diu Pere Abellart que aquell qui diu ver no treballa molt al dir mas aquell qui ment cove ques fenyales galtes e pux parlar que mentida no ha ardimentne veritat pahor. Car veritat no sercha rahons.
Diu Sant Jeronim que mes val grosseramem dir veritat que discretament dir falcia. Car paraules cauteloses son lebresdel diable. E per ço val mes grosseria virtuosa que subtilitat viciosa.
Diu Ysidoro quel enganador comensa paraules de veritat. E axi longament diu sentament veritat tro susque ell puga dir enganant falcia. E axi los ne prencom a la abella qui aporta la mel en la bocha e lo fiblo en la coha mas los homens mes creen als ulls que a les orelles car no es ver çoques diu en noces. Car sovent la veritat es cuberta ab vestidura de monçonegaper tal que no sie coneguda ia que la falcia abans mor de son temps. Pero axi com falcia creguda te loch de veritat axi veritat que no es creguda es en loch de falcia. E per ço diu Sanct Euzebi quels aguayts de falcia no criden veritat .
Diu Ovidi que les verinoses bevendes(begudes; bebidas) son cubertes ab dolçor de mel mas ab lo sonar del canter coneix hom si es sencer o no.
Diu Serveri que aquell qui vol molt perlar usant moltes paraules vol sa anima nafrarmetent per veritat falcies. E mes avant diu que per les tuesparaules seras iustificat si com gint les entauleso ben leu comdamnat.
Diu Socrates que aytalscom son les paraules aytal es la vida del hom e letiesparaules corrumpen bons constums car çoqui es letiesa de fer es desonestat de perlar.
Diu Salamo quel hom acostumat de dir paraules follesnos pot smenar de tota sa vida.
Diu Aristotil quels sofistes ab moltes paraules cuyden enganar los savis mas no fan carno dien sino falcies. E diu que aquests han desig de semblança e no han cura del saber e son semblants als ypocrits que ab fentasanctedad e honestat par sien bons christians e de la fe no han sino la semblança car ço que fan en presentia dezfan en absentia. E per tal diu ell que ypocresia es vestidura del foll quar ells volen plaure ab parençade sanctedad.
Diu Sanct Matheu en lo Evangeli que maledictio sera a vosaltres maestres de la ley e phariseus ypocrites qui sots tals com sepulcresexalbats los quals defora semblen bells a la gent e nets e de dins son plens dossos e de sutzura. Caraxi sots semblants vosaltres a la gent de fora vists e dins son plens de ypocresia e de iniquitat carab dolçes paraules e abbenedictions enganats los innocents.
E per ço diu Salamo que mes val esser ladre que tot iorn mentir. E encara mes vosdich que manera es de malicia dir alguna cosa amagadament e mostrar lo contrari a pales.
Diu Sanct Agosti que mes val iustament blasmar que falsament loar. Mascascuns cuyden esser tals que per dret deienesser loats.

De secret e de natura.

Cor de bon hom es fossa de secrets e callar sach de errades. Diu Socrates que qui son secret diu la on no deu si mateix engana. Car com vosaltres retindrets vostre secret ell es en vostre carçremas quant lo aurets descubert ell vos tendra en sa preso.
Diu Senecha que si tu no saps callar com pregaras altre que call que les peraules no han retran.
Diu Catho quel secret teu digues a ton leal companyoe ton mal al leal metge mas guartseaquell companyo o amich al qual los dits secrets en fe seran comanats e revelats que si cas o desastre portava entre ells alguna separatio de lur amistat que aquells tals secrets no vulla denuntiar ans aquells tinguaperpetualment tancats dins lo arxiu de son secret. Caren altra manera cometria axi greu e letia malesa com si dins lo temps de lur amistat hagues aquells manifestats. Car fe guarda ço quel hom li comana e aten ço quet promet. E qui pert la fe daqui avant no pot res perdre. Be seria follia haver sperança en la fe daquell per la traicio del qual fos stat enganat e descebut. E per ço Sant Fabia abans volgue esse probre de patrimoni que no de la fe.
Pero guardatsvos de secreteiar ab fembra que secret de fembra solament cela ço que no sap car natura es de fembra e cosa comuna que no saben callar ni cobrir les coses secretes e en aço semblen en part la seguonya (cigüenña; cigonya) qui no ha lengua ab que pusca parlar necantar e per apetit que a de parlar fa tan gran brogit de son bech que de miga leugua (legua) de luny se fa sentir e no ha conexença si diu mal o be.
Diu Serveri que si fas alguna cosa seladade ta muller te guarda car si la fas iradacridant te dira com tarda. Mes avant diu a cell deig comanar secret sil haia dir que haia vergonya de errar e paor de fallir. E per tal algu no deu metre sontresor en la caxa de la qual es sert que noi potesser guardat ni segur.
Diu Oraci que si lo corp(corv; corvus; cuervo) podia callar quant menia (menja; minge) ell auria mes vianda e meys de nosae de enveia. E jamay no veurets hom gran parlerque sia gran obrer car molt parlar buida lo cor. Massi hom com perlava les paraules non despendria hom tantes.
E diu Jhesus fill de Sirach quel savi calla fins al temps e lo foll no guarda saho. E per çodiu Sant Agosti que costuma es altra natura.
E diu Aristotil que natura es tal que per ella totes coses se mouen o reposen per elles matexes. Car lo foch per natura va amunt e la pedra reposa mas qui enclou lo foch que ell no puxa montar e qui geta la pedra en alt aço fa força e no natura e lla hon a força raho no haloch.
Diu mes que totes les coses del mon se poden cambiar sino la natura car de lavor (llavor; llaó; simiente) de ceba (seba; cebolla) no cullirets pebre e mudar hus e costum es pus laugera cosa que mudar natura. Car Ia taupa (el topo ? – Raupe alemán: oruga ?) presa natura viu de terra e lo papallo (la papallona; mariposa) viu del aer (aire)e la salamandra viu de foch e la granota (rana) viu daygua e quils volia fer viure contra lur natura no haurien durada car lur natura es incomutable mas a vegades en alguns nodriments *venc (o vene) natura pero natura no ha que fer de cosa que Deu rete en sa potestat.
Diu Salamo quel hom parler no sera endressat sobre la terra. Lo ca ladra al so de las campanes e cascuna veu que ell ou (sen; sent; oye) e no pensa si es veu de amichja que mes ha a fer aquell qui vol conexersi matexque qui vol conexerlosaltres. E per tal aquells treballen follamentqui volen haver conexença de les coses foranese relexenlestudide conexersi mateys.Pero digatsperque no venen los richs a les cases dels savis e van los savis a les cases dels richs. Diuse que per çolos savis conexen la melloria del haver e los richs no conexen la noblesa del saber.

Com lom deu parlar poch.

Tots los savis homens del mondse acorden quel poch parlar es saviesa e entre losaltres Salamo qui diu parla poch e fes assats de be e en callar e parlar segons damunt es dit deu hom guardar temps e saho.Car dolç cantar desplauen temps de dol.
E per ço diu Salamo que tems hia de cullir pedres e temshia de triar aquelles e mes guanya hom per scoltar que per parlar que qui mal scolta mal respon e lo benrespondre de bon seny mou. E per ço lom qui no es savi ne bel parler deu callar e scoltar volenter.
Diu Socrates que mes val callar ço que hom sap que dir e manifestar ço que hom no sap car altrament es appellatde superflua parleria mes que de certesa.
E diu Aristotil quel dir nom se es mig saber e per tal algu no deu respondre fins que la demanda es finida. Mas no fan axilos folls que al primer mot interrompen ablengua solta responent dien ja se que volen dir.
E per ço diu Salomo que qui primer respon que ogefoll se demostra e digne es de gran confusio.
Diu Aristotil quel tost respondre fa hom errar perque ell diu que aquells qui poch saben tostresponen e pronuncien. E los savis allonguen la sentencia fins al temps mas lo qui veritat demostra pot apres la demanda laugeramentrespondre pero lom qui ha vici de parlar yo crechque quil forçava de callar ell sclataria. Los cans no ladren a lursprivats ne an aquells quilsdonen pa els mals parlers primerament difamen lurs amichse per molt quels donets no sestan de mal parlar e dir pero lenga solta mata son senyor.
Un home furios parlava ab hun seu parent dient mal delle quasi de tots sos propris parents e aquell dixliresponent - tu has apres a dir mal e yo e apres a menyspresar aquell e per çoe fet manament a les mies oreylles que siendiligents a oyr e a la lengua de callar e al cor que no sen fellonescha. - E departirs dell carparlar e(o) departir ab hom qui no enten es axicom qui rega larbre sech.
E per ço diu Ysidoro que mes val la mal volença del malvat que sa companya. Car axi com lomsa iutie les coses dolçes per dolçes e les amargues per amargues e lo malalt iutia tot lo contrari tot en axi lo mal hom les males coses li semblen bones e les bones li semblen males obres. Diu lo libre de vici virtuts quels mals homens tostems se cobren ab qualque palide be e en error don se enboliquen molts.

Com hom deu pensar en obrar en be.

Diu Salamo que sapientiano es trobada en la casa de aquells qui viuen delicadament. En axipoch la aiuda de Deu no ve a la voluntat de aquells qui volen viure com a fembres. Lo cor ordona e lo cos deu servir. Mas diu Ypocras (Hipócrates) quel cor a dues malalties pensament e tristor e la tristor es per les coses passades e fa lom dormir e lo pensament es per les coses sdevenidores e fa hom vellar quel cor es axi com a moli qui no fa sino rodar de pensament en pensament e de desig en desig e tant quant es maior lo pensament tant es maior lo suspir. E per ço lom deu procurar quel seu moli molga forment ço es quel cor pens bons pensaments en desigs virtuosos car lo moviment del cor es doble la hun es pensament de rao laltre es desig de voluntat e desordenades maneres de viure corrumpen los bons husus e costums de les ciutats.
E per ço diu Sanct Agosti que la virtut es la bona manera del cor per la qual algun no fa mal pero mala costuma tostems es desplasent a la vida dels bons.
Car la gloria dels bons es infern als malvats.
E si hom malvat es en alt pugat o posat senyal es que Deu lo vol damnar car a vegades Deu dona lo be als mals homens en aquest mon per gurardonarlos de algun poch de be que hic hauran fet en aquest miserable mond. E axi Deu se quita dells que pux nols deu
res e pux donals en laltre mond perpetual pena. E per ço cascun se deu lunyar de malezese de vanitats car axi com la pols que fan les ovelles es medecina als ulls dels lops axi lovent de vanagloria esmedicina als ulls del diable e deu squivar desordonats pensaments cardel desordonament del cor nex lo desordonament del cors.
De que diu Senecha que richs e mals ornaments defora son misatgers de mala pensa e que en tots sos actes se vulla dispondre e ordonar segons costums e manera dels altres semblants a ell e per ricor ne per bellesa no faça res inpertinent. Car diu lo libre de Dinna e Calilla que hom seria tengut per fill sil ornament dels peus portava hom al cap e aquell del cap aportava hom als peus. E aço no seria menspreu dels ornaments mas follia de qui o faria.
Diu lo libre de vici virtuts que si lo pago(pavo) se gloricia de la coha e lo gall de la cresta no es maravella car natura los ho dona maslom o fembra per cobrir lur miseria cerquaab art e trebal la lana de les besties no sen deu glorieiar.
Ans sobre aço Sant Bernat diu que vestidura de gran despesa prova es de poch seny. E per ço diu ell studia que placies a la gent per bonesa no pas per vestidura ne vulles vestir grans beneficis. Car diu lo dit Sant Bernat que gran e desordonada cobeiança de edificar no es tolta per fer edificis ans spera quels edeficisson a vendre.
Diu Oraci que en petita casa pot hom menarreal vida.
E diu Senecha que alguna casa no es troppetita qui acull assats amichs e gran casa on algu no intra es onta a son senyor.
Diu Tulli que lo senyor no deu esser ennobleyt per la casa mas la casa per ell. E diu Sant Bernat quel hom deu esser induyt a edificar casa per sa necessitat e no per voluntat.
E deu procurar per haver los millors maestres que de mals manestrals no pot haver bon mercat que mellor logar los faria per cassar de la obra que reberlur obra menys de loguer.
Diu Platho que no demanets ques fassa tost la vostra obra mas ques fassa bona car los homens dien bona es aquesta obra e no demanen gens scis feu tost.
E sobre aço diu Sant Agosti que les pompes de les exequies de les sepultures dels morts son mes solas dels vius que en aiuda dels morts. Car honrada sepultura no te prou als dampnats ne desonrada e vil sepultura no te negun dan als dampnats.
Ans diu Salamo que tot es vanitat de vanitats e vanitat no ha veritat.

De muller.

Diu Senecha que tot axi com no ha al mond millor cosa que haver bona muller axi no es piior cosa que haver mala muller.
Diu Salamo que qui atrobara muller savia e bona haura gran alegria de Nostre Senyor car los parents donen les riqueses mas la muller savia es donada de part de Deu.
O tant bella vida es ampla casa molts servidors e muller avinent e mala vida es foll fill e mal vei e muller davols costums.
Diu Salamo mal vei nol cregues ne dessa muller ne de la tua mas si volets viure priminent haiats cativa de gran preu e muller ab poch dot.
Diu Catho que fuges a la muler que no la prengues tan solament per nom de son dot.
E diu Cerveri que per cobeiança dargent la muller no pendras lexala mantinent que adultera la sabras. Mes avant diu ta muller despagada no cregues tota ora dits de muller irada decep son marit quant plora car la mala fembra despen lagremes qui saben falseiar. E per ço diu Salamo que not fius a muller que sia mentidora.
Diu Sanct Bernat que mala muller castigaras abans ab rialles que ab basto e no la cobeiets tant solament per bellesa car bellesa de muller no es tan gran exuovar com hom se cuyda.
Car sobre aço diu Salamo ama mes ta muller per bondat que per bellesa que abans deu hom voler aquella ab virtuos propoit per haver fills a conservatio e perpetuacio de son linatge. Pero Avicenna en lo libre dels animals diu que la gallina que fa molts hous o la
dona que fa molts infants envellexen abans de lur temps mas no obstant aço cascun ab savia pensa e per stament loable o deu axi zelar. Car mills nes enbellit lo talam nupcial jatssesia quel multiplicament de la specia quils fa en lo matrimoni no es obra principal de aquells qui hi son en aquell stament car si ver fos tots aquells qui hi son haurien infants mas principalment es obra del Creator quils dona alla ond li plau. E per ço aquell quis met en matrimoni per dar servey a Deu dels infants que nexeran ell se force de servirlo daço que li dara en o daço que ha.
Car diu Salamo abans nodreix ta muller an amor que ab temor. Pero diu ell ab amor sies privat de bona muller e ab temor de mala.
Mes avant diu que davant sa muller no deu hom parlar de les circunstancies de druderia. Car diu quel marit ab la sua fornicatio nodreix fornicatio en voluntat de sa muller e qui soveny tempta sa muller soveny se pinet. Car fornicatio es la maior contrarietat que pot esser entre marit e muller. E per çodiu ell que siescast per ço que ta muller sia casta.
Car diu Sant Bernat que dolor de mala muller sera asvenadaquant sabras mal de les mullers dels altres.
Diu lo librede vici virtuts que de sa propia spaza sepot hom auciure e aquell viu ab pesar quis aiustaab muller bella e no la pot arrezar don ella li ha dir son pesar. Salamo diu a ta muller no siesavar.
E sobre açodiu Sanct Pau que les fembres son sotsmeses a lursmarits axi com a senyors de aquelles car lomarit cap es de la muller axi com Jhesu-Christ es cap de la Iglesia e que axi com la Sglezia es sotsmesa a Jhesu-Christ axi son les mullers sotsmeses a llursmarits en totes coses. Donchs vosaltres marits amatsvostres mullers axi com Jhesu-Christ ama la suaSglezia.
Lo scaravat voladormira diverses fruytes e flors e posa tot son delit en abrassar e contorvar sutzura e les abelles de flor en flor tiren a elles la sustantia de aquelles e per lurgran virtut no obstant que sien petites de doblefruyt servexen los temples don aparque tota creatura naturalment vol mes esser ab çoque mes ama.

Dels sinch senys Corporals.

En lo libre de natura dels animals diu del sinch senys corporals que toquar e gustar son pus poderosos en lom que en altra creatura pero lo veure el oyr el odorar son de menor poder en lome que en altra animal. Mas lo home los ha pusintellectuals e lo odorar per çocom es pusalt verslocel queltastar sobremuntaa ell e oyrqui iaes pusalt que tots sobremuntaa tots que de pus luny vehem que no ohim. E per çodiu Jhesus fill de Sirachque la vista dels ulls alegra lanima.
A un orb (ciego) digueren la tua casa se crema e ell respos bem plaguera que ho pogues veure. Car la lum no serveix als orbs. E per çoes be foll lorb qui scarneix lo sortcar aquell de qui sos ulls son malalts lo seu cors es tot tenebres.
Diu Sanct Agosti que als ulls malalts la lum es odiosa la qual es sens amable. Pero lometge no diu al hom qui ha los ulls lagremososquels se fasse traure mas guarir e sanar que ells no pequen si la discretio del cors losgoverna e qui va de nits molt ençopega.
Del oir vos dich que algun maldient no seria qui volenter audir nol volia. Diu Seneca que res tant no defall ab grans homens com verdients(dir+veritat) car de flactadors e de mentiders han sobres de gran merchat.

Una serpentqui a nom aspis a tanta de discretio

que com la volen encantar ella se clou a la una desses orelles ab la terra e laltraab la coha que no hoge lo ancantadorqui la vol auciure.
Pero diu Mestre Brunet Latiquel cap ha tres teles una davant per apendre altra al mig per conexer la terça detras per la memoria per les quals Ion deu tot iorn apendre per haver conexesade mal e de be car saber mal no es mal saber mas fer mal es mal e deu
remembrar les coses passades per proveir el present e al sdevenidor. E per ço diu Mosse Natan que somada que hun pot dressar dos ni ha obs al levarque molt membrar e entendre fan atemprada volentat. E donchs qui te la ma en la maçano prenga en lestaca (la estaca).

De oracio almoyna e confessio.

Com feu oracio diu Sant Ysidre que ab Deu parlam e com legim que Deu lavons parla ab nos. e diu Sanct Sebria fill com fas oracio si tu mateix not ous e not entens Deu not audiranit entendra.
E per ço diu Socrates que la lenguaes servici de la oracio pero les ales de la oratio per muntar a aquella alt al cel son deiunis e almoynes car almoyna apaga lo peccat axi com aygua al foch.
Diu Lapostol que mes bens o mes obres de caritat nexen de les almoynes que de la missa car caritat es amar Deu sobre totes coses per amor dell e no amar res sino per amor dell.
Diu Sant Pau que caritat es pacient sofirent e benigne. E diu que per moltes virtuts que hom haia sino ha caritat no haura la vida eternal abans li aprofitaria axi poch com lo so a la campana qui dona informatio als altres e no aprofita res a si mateix.
Car caritat diu Sant Johan que no es altra cosa sino diligentia de observar e complir la doctrina e manament de nostre Senyor Deu.
Diu Salamo que qui ha merce del pobre presta a Deu ab usura mas advertits en aço que almoyna que sia sembrada en loch gras pert son non e sa virtut e si es sembrada en loch magre ret de una quartera set. Car si en un vaxell que sia ple de alguna licor o metre mes avant licor tota vessara. E per tal no deu hom metre la ond no na.
Diu Ysaies que com veuras los pobres mesquins o despullats cobrilsde tos draps e no menyspreus ta carn e ta natura que piatat e misericordia apaguen molts peccats e alguna cosa no es fexuga quis façaper medecina.
Diu Sant Pau que medecina governa lom en aquesta vida e en laltra dona salvatio. Medecina adonchs es gran virtut e ferma cosa la qual neix ab lom e per aquella hom se reprem molt de peccar. Per la qual reprentio diu Seneca que peccat qui tost se castiga tost se perdona. Mes avant diu que vera confessio e humil es companyia de ignorantia mas aquell qui ab rialles se confessa mor sens confessio e aquell cuyda decebre Deu qui son confessor angana. E per ço dien per vila que qui al cel scup a la cara li torna.

De la valor del Sol.

De la valor del sol no la conex hom tro fins ques amaga sa calor. Car lo sol es flassada del pobres. E dien los strolechs(astròlegs o astròlecs; astrólogos) quel sol es cent sexanta vegades maior que la terra. E les steles no poden sustenir la lum del sol qui ab radiosa resplandor hix apres de lalba ans totes se amaguen com lo sol se mostra.
Nostre Senyor Deu loprimer iorn que feu lo mond mes lo sol en signe de Aries qui es lo cap e axi es encara. E per ço aquel iornqui fo migantmarç es axi gran conla nit e puxlo iornva crexente la nit minvantfins a quinze dies de junye ladonchses lo solal punalt que esser pot.
E los philossops faeren enla ciutat de Cirnia hun pont de quaranta colzes de pregon e en lo mes de juny lo sol de dret en dret entra per aquell e apres de dret en dret avant lodia e crexent crexent la nit fins al quinse dia de setembre el altre iorn apres es ell en dret contra de aries e axi mateix en aquell temps es lo iorn(hay una mancha o se lee jorn) agual ab la nit e lo dia natural a XXIIII hores mas lo dia artificial dura tant com lo sol illumina la terra.
E la luna a XXIX jorns VII orese set dezens de huna ora. E jatssia que locompte de la Sglezia diga que la luna aXXIX jorns e mig pero losXII mesos de la luna han CCCLIIII iorns axiquels mesos del sol han mes XI iorns mes que aquells de la luna.
Numan Pampalio qui fo lo segon reydels romans dien que aiusta dos mesos en lanyço es febrer e gener car dabans no posaven sino X mesos.
E mes avant si volets saber en quin signe es la luna comptatsquants jorns ha que es girada e doblats los dies e aiustatshi V e la suma partits per sinquenes e tantes sinquenes com hi trobarets aytants signes ha passatsla luna despuxs que es girada e tant com hia mes que no basta tant es ella dins lo altre signe e de IIII en IIII anys çoes en aquells anys que hom pot partir per quatre sens fer migaxicom de XX podetsfer quatre parts sens partir algun dia enadexhihom per rahodel baxest(bisiesto) en lomes de febrer hunjornloqual es en la letraF qui es a XXIIII del dit mes que es la festa de Sant Matia (Matías, Matíes). Axi donchs que com sesdevea II dies la dita letraF.
E per çoprenent figura dels pobres quils abriguen e fan del sol flassada vos prech queus abriguetsde claror de virtut. Car si lo iorn de vuy es clar dema sera scur. E axi com damunt havets vist en locapitol qui tracta de virtut. Car tots los vicis fugen es amaguen del home qui virtut alguna en si demostra.

De Justicia.

Esdras scriva e mestre de la leyper divinal revelatio rescrivi la ley que Moyes(Moses, Moisés) havia donada als jueus la qual loscaldeus (caldeos) havien cremada e destruida. E enGretia (Grecia) lo rey Judis abans achcura per haver leys que blat car abans que laurassen(llaurassen, llauraren; labrasen o labraran) nesembrassen ia havien leys. E per aquest reyforen los oficis servils imposats al poble.
E Numa Pampalio rey segon dels romans lo qual fonda(va fundar, fundá; fundó) lo Capitoli fo loprimer qui dona sou a cavallers els dona leys sobre les guerres e sobre moltes altres coses e fets.
E apres gran temps lo emperador Costanti comensa a fer altra novellaley e per semblant apres feren altres emperados (emperadós, emperadors; emperadores).
E mes avant Justinia(Justiniano) les corregi totes e ordona segons que vuyson. Pero no fon mellor cosa trobar leys que servar aquelles car iatsesia que les gents haienley a vegades los plau mes usar de la inforçadaque de la digesta nova o vella.
Axi com diu Valeri quels ciutadans de Atenes (Atenas) havien losdrets bons e sans mas ells havien malvades e antigues voluntats e mals enginys e volgueren mes usar de lursmalvades costumes que de les leys iustes e per ço la ciutat perde honor e vench al baix.
E per tal diu Sant Agosti que regiment de regne remoguda iusticiano es sino ladronici (ladrocinio, latrocinio, ladrón; lladre) que justicia filla es de la ley. Justicia es quasilo quint element sens la qual les gents no porien viure car no solament es necessaria als bons ans encara als homens malvats.
Car diu Tulli que ella es de tanta eficacia que si lo capita dels ladres (lladres) en partir la roba no usava de iusticia no hauria durada carlo companyo lo mataria el derelinquiria.
E per ço lo rey qui vol usar de iusticiaobs es que conega la causa e si volia usar de poder no li calria sino manar. Pero lo princep irat contra sonpoble es semblant al tudor (tutor)qui perseguex son popill (pupilo) el degolla ab la spasa la qual havia presa per defendre aquell.
Diu Aristotil que axicom lo rey nos deu combatre ab son poble axinos deu irexer contra ell car lo poble - diu ell - que es axi com a verger on a moltsfruytes e que no es axi com a blat que fassa a tallar e ques renovella cascun any. Axique iusticia no es solament en voluntat mas encara en obres e donar a cascun segons lo seu bon dret o mal.
Rey e iusticia son germans e no pot durar la hun meys del altre.
Diu Tulli que qui hahun fa tort a molts menaçae fa paor a moltes gents. E diu que res no fa pus tenir senyoria que esser amat e alguna cosa no es pus stranyaque esser dubtat.
E per ço diu Salamo abans fuig de mal poble que de mal princep. Mas obediencia a la senyoria es obra sobiranament dignificant los observants. Que les abelles no hixen de lur statge abans quel rey ans son tots obedients e amables a ell sens rezistir.
Masdiu lo libre de moribus hominum quels lombartsde totes parts costrenyen e aprenien a ells batalles e grans guerres. Mas aquells no feren ne nafrenmolt ab armes ne ab darts mas abtraysions engans e falsies cascun dia costrenyen e treballen e enderroquen lurs enamichs no guardant ley sagrament lealtat ne algunes covinences. Car los vassalls contra lurssenyors se leven e fugen a les senyories naturals e volen esser donats a llibertat. E per tal es iusta cosa que axi com lo traidor es personer en la traiycioaxi sia personer en la paor e per conseguent en la pena car algun nos deu pensar que li sia res legut qui per ley sia vedat als altres masço que es legut a tots e ço que es vedat a tots. Car vasall qui per rey es encalsat tot lomond li es poch spay a fugir. Be son alguns qui per lur dignitat e oficis axi com son clergues moneders e altres alguns singulars privilegis dels quals les altres genses general no sen poden alegrar com a tots ganeralment no siaatorgat. Car privilegi de poch no fa leycomuna.

De jutges e de advocats.

Tostemps lojutge deu seguir justicia e veritat que sciencia sens iusticiadeu esser mills apellada malicia que scienciacar tota sciencia es bona en si matexa si enperoes recoldada ab veritat. Mas los advocats seguexen alguna veu ço que sembla veritat e volenla defendre ia que no sie veritat. E vuylo maior enganador es pus digne de loar en pledeiarper ço com ab dilations frustatories e vanes prolonguen los fets de ques seguexen grans dans que pus profitos seria als pledeians perdre lurs plets prestament que goanyarlos ab longatarda. Pero iuristes ells ab ells no pledeienans tantost se avenen car jamayhun corp no trau lull al altre corp.
Diu Sanct Gregori que aquells qui han la saviesa terrenal deuen jutiar los terrenals negocis.
E diu Sant Pau que molt es bon jutiequi tost enten e tart jutia. Car en jutiar cuytaes blasmada e aquell qui tost jutia de penedir se cuyta e si algun dona sententia sens oyr la part posat que sia iusta es justie iniust.
Car diu Alexandre que juy paga la hue despage laltre e veniança paga les dues parts.
Sinch coses son qui rompen la iusticiaamor oy (odi; odio) preu temor e pregaries. Caral temps de vuy lo juy es publica mercaderia e veritat qui no ha preu no deu esser per sert preu. Pero les mans qui no entenen sino en vendre cuyden quel dret sia alla on a maior loguer e aquell qui ven justicia ven ço que ell no ha e si lo ladre es tengut a restitucio de molt mes es tengut aquell qui falsa contra la ley.
Diu Serveri que non es hom dret iutiat si *tot sa rayso bona per iutie despagat si primer del seu nol dona. Car ab falcia artificiosa volen esser tost richs. E la pitola que tost puia tost devalla pustost. Car mal eximent a aquella cosa la qual per virtut e per merits deu esser feta com per diners es comprada.
Diu Tulli quels iuties soven tolen al richper enveia e donen al pobre per misericordia e aço es frau e no es gloria loabla. Car aquell roba qui tolmanifestament e aquell furta qui pren celadament.
E son altres tresfigurats en semblança de ministres de iusticiaqui ab graciosa e falça parleria sots color de stipendide bon grat se aturarien les coses dels altres per paorde pena. E lom qui les coses dels altres ret o lexaper pahor e no per voluntat no es iust per si mas per altre.
Lealtat va de dia e falcedat (falsedat; falsedad) de nits. E lealtat nos pot comprar per moneda mas solament per virtut se guanya.
Diu Forforis aquell de qui sa lealtat es poqua sosenamichs son molts e lo iutie desleal portaclosa huna cosa en los pits e laltra en la bocha. E aquests ab cara discordant ab les paraules son hereus dels fraus de lurs pares. E per çopoden esser dits fills de iniquitat pares de malvestat e doctors de perversitat sens fermetat de bon exemple.
Diu Sant Matheu que aquests scupen lo moscart e beuen lo camell. Axi quel falç doctor ab gran sanctedat mostren de fer huna cosa e fan pux tot lo contrari.
Mas diu Sant Gregori quels ulls que peccat tanqua la pena los obra. Mesavant diu que la consciencia acusa la raho iutia la pahor ligua e la dolor turmenta.

De oficials.

Diu Tulli que dues maneres hia de torts la una es quil fa altra qui nol fa contraria an aquells quil fan. E es axi blasmable consell qui no aiuda a sosfills ne a sa ciutat.
E per ço si en la ciutat las leys e statauts (estatuts; estatutos) son servades la cosa publica es ben conservada car tals son los pobles de les ciutats com es aquell quilsregeix ells governa. Mas aur e argent exorben e fan muts als oficials. E malicia de oficial *prosseeix de miseria de senyor car oficial iniustincrepa lo princep de iniusticia.
Diu Serveri que qui te loch de senyor mes deu tembre fallirsil senyor a valor mes que altre deu ponir. (punir, castigar)
Justicia proceeix del iust Deu del qual diu En David que anch no viu lo iustdesemparat ne la sua semença querispa.
E diu Senecha que a la iusticia te cove haver mesura car tu no deus esser negligent en governar les coses grans e les petites. Car la tua fas no deu esser tropmolla ne trop cruel. Ton ris no sia tropaspre que no haia algun semblant de humilitat.
Cardiu Sant Gregori que vera iusticia ha compassio e la falça a indignatio. Pero lo iutge deu anar per dreta senda axi del civil com del criminal segons los merits de cascun quels crims crexen dementre que nos punexen. E qui no castiga peccat mana que sia fet peccat. E per ço diu Senecha que als bons nou e als mals perdona e si la intentio del iutie es dreta ab legitima actoritat (autoritat; autoridad) per ministrar iusticiasquivant les V coses damunt dites Deu sera sonconseller.
Mas sobre tot en lo criminal vulla squivar crueltat e usar de alguna misericordia. Car iusticia sens misericordia es dita crueltat e misericerdia sens dretura es dita flaquesa perque del hu ne del altre no vulla usar que ço que sembla dret al iutie senbla tort al
sofirent. E no punir los crims engendra gosar per ferne mes.
Diu Salamo que fer obres de misericordia e de det iudici mes plau a nostre Senyor que sacrifici.
E mes avant devets saber que aytant despau a Deu condempnar lo iust que iustificar lo malvat. Pero la pena que es iniusta ab dolor es sustenidora.




De fortuna.

Fortuna varieia la sua favor e un varieia a tuyt egualment en un punt les subiranes coses aguala ab les insanes que fortuna es forma de luna ades crexent ades mimvant ades plena ades nulla. E com diem que la fortuna ades es bona ades es mala açoes vici de nostre parlar qui a les delectacions diem bens e a les tribulacions diem mals.
E per ço diu Senecha que Deu es fortuna quins dona les coses delitables daquest mond variablament e instable car a huns les dona e a altres Ies toll a qui les a toltes les dona e a qui les a donades les tol ades ne dona molt ades poch a huns les dona per lonch temps e altres per poch segons lo beniplasit de la sua voluntat.
E per ço diu Catho que en temps de prosperitat se deu hom guardar de deastre e en temps de tribulatio star en bona sperança.
Diu Senecha que la fortuna dels homens ço es a dir la ventura es vidriença que com mes resplandeix pus tost se trenca.
Diu Sant Gregori que lom no pert sens dolor sino ço que te sens amor e que de tant de quant es lom pus alt puiat de aytan es pus greu lo caure.
E per ço diu Plato que axi com lor el argent se proven en lo foch axis proven les persones en les tribulations.
Diu Senecha que vida segura es semblant a la mar morta en la qual hun dia las naus hauran *lagut en laltre perexen.
E per tal diu Boeci que fortuna ladonchs mostra lo seu gran poder com dins una hora fa lom esser benaventurat e miserable.
Encara diu mes que la fortuna no fara ia aquelles coses sien certes qui a vosaltres son stranyes per lur natura. Car heretats en tres maneres son de be huna de la anima altra del cors altra de fortuna.
E los bens de fortuna son altres tres ço es riquesa gloria e senyoria.
E los bens del cors son VI lo primer es bondat noblesa bellesa força grandor e sanitat. Aquells de la anima son los bens de gracia axi com son almoynes deiunis oracions e altres semblants virtuts. Pero dels bens del cors sanitat val mes que riquesa e riquesa val mes que força de cors e bona sanitat val mes que grandor e força e millor que bellesa e gloria val mes que riquesa e renda de ciutat val mes que de camps.
Diu Senecha quel camp massa gras fa caure lo blat quant es en erba e massa gran pes de pomes fa trencharles pomeres e les branques dels arbres e massa gran multitut de fruyta ofega la huna e laltra e no ve a temps de madurar. E moltes coses son qui poch aiuden e molt deliten. E aquell qui de pocha cosa be exalsa es appellat no res car prosperitat es ventosa e corrent axi com aygua de torrent.
Hoc e intemperancia de felicitat es massa destemprada la quall appella e crida e fa venir males cogitacions en lo cor dels homens dels bens de fortuna.
Car diu Sant Agosti que continua benaventurança de bens temporals es serta demostrança de perpetual dampnatio.
Pero veiam quals coses netes vos pot dar lo mon qui es sutze que prosperitat com appar blana dolsament engana.
E mes avant diu lo dit Sant Agosti que amor de bens temporals es vida de penes sperituals.
E per ço no deu hom res desiiar de ques puxa penedir que fredor no fa mellor lo cavall mas parlant ab lenga honesta laiuda dels homens es carrera del tot ignorada per tal com algu mentre que es viu no pot esser beneuyrat per ço com fins al dia de la mort es sotsmesa a fortuna.
E per ço diu Salamo que no lous lom en sa vida mas loal apres sa mort.
Car diu Tarenci que nos som grossers e petits segons que fortuna nsporta.


Com tot lo mon es subiugat a fortuna.

Tot lo mond es subiugat a fortuna la qual es miserable e transitoria e an aquell qui tost ve la mort e mor no li ve desastre sino de si mateix. E qui molt viu pert sos amichs e navega per lo gran pelech de fortuna ades prospera ades adversa segons orde de mutabilitat. Car fortuna en la huna ma porta veri e en laltra triaga.
E diu Sant Bernat quel stament de les coses mundanals el eximent dels negocis sots fortuna trebalen.
Donchs si fortuna prospera segueix lom deu loar e beneyr Deu e nos deu desconexer ne follament glorieiar de la calor de la sua fortuna car seria obra miyonencha quel miyo a subtosa alegria el hom es conegut en ço que husa de fer e pert sa valor en massa riure e es meyspresat per massa tenir solas que molt riure toll al hom reverentia e fa al hom tornar vell e lom qui ha la lengua ioglaresa (juglar; joglar) no sera amat sobre la terra.
Diu Serveri que si puies en riqueses quant may poder hauras te membre la pobresa que suferta hauras.
E per ço algun nos deu massa alegrar de la roda variable la qual es instabilitat de fortuna. Car los bens de fortuna o per nostra mort los desemparam o ells en nostra vida nos desenparen. E fortuna de ço que dona nos despulla car ço que ha uns a donat com se vol los o sab tolre.
Pero diu Sant Agosti que alegria de virtut es axi com fontana de alegria qui neix dins la casa e aquella alegria es rahonobla e meritoria e tal ioya no ve tan solament als homens richs.
Diu Catho mescla alegria a vegades en los fets e soferas mills lo treball.
E Salamo diu que algun delit no es maior que aquell del cor. Apar donchs que aquests be lohen alegria mas que sia ab balança de discretio. Car axi com damunt es dit qui massa riu es blasmat mas qui gens no riu es appellat salvatge e cruel axi donchs quel home deu riure mas no fadeiar semblant dels folls que a cascuna paraula fadegen. Pero a vegades se sdeven que tristor no pot auciure en aquells qui goig mata. Car Titus com hoi a dir que Vespesia pare seu fo elet en emperador per sobres de goig torna contret e Josephus metge jueu cura aquell donantli certa occasio de tristor.
E per ço Ypocras venint ab gran fama de son studi trames dir a son pare e sa mare que ell havia perduda la vista iatsia que no fos ver mas *feuo per tal que per gran goix non morissen.
E per lo contrari lom al qual fortuna segueix nos deu molt entristar car la balança que puia lo poch abaixa lo molt e qui be se conorta be se sforça.
E diu Plato que no deu hom pensar en so que a perdut mas en asso que roman.
E diu Socrates que ab la cosa ques la alegria ab aquella se fa lo dol. E acostas molt mes a natura de be la bella cara e alegra ab la bona voluntat del home pobre que no fa la cara trista ab la bona voluntat del home per molt que sia rich.
E son alguns malvats qui ab criminos pensament se desesperen de la gracia de Deu en tant que per dubtosa sperança se donen a mort don perdien aquest segle el altre.
O folls mesquins sperança axi com diu Salamo no fa gran despesa mas sperança e amor entrecambienla crehensa. Pero sperança per merit precedent es iusta.
Car diu lo mestre de les Sentencies que sperança sens merits no es sperança ans es ergull e gran presumptio.
Car diu Senecha que sperança es la derrera consolatio de tots mals e bona sperança es vensuda per pahor anciosa e la persona quis mata ho fa per tristor ho per temor o per odi o per sperança de maior be.
E diu Aristotil que aquell qui mata si mateix es flac e moll que no ha cor per sustenir la pena que li ve al davant ans per fugir en aquella se mata. E per ço qui pert sperança pert moltes coses e totes sufirences quel hom fa de bon grat son loables e dignes de merits e
aquell es digne de merits que sia loat qui contrasta als perills del mudament de prosperitat.
E per ço lom deu rebre consolatio. Car dolor reb en si consolatio e vella tristor fa lome scarnir e aço no es sens causa car ella es fenta e folla que donar o detolre es ofici e obra de fortuna. E en les fortunes apar qui es bon mariner temprat en popa o mar de bonança no mostra qui es bon mariner ne bon timoner.
Mas diu David que lo diable abat los forts a destra per vanagloria e a sinestra per advercitat.
Pero aquest enamich no deu esser tamutcar no pot vencre sino aquell qui vol esser vensut.
E per ço lom quis veu afortunat deu forçadament acorrer al remey saludable si algun ni ha sino a passienciaque assats es pocha la dolor qui pot robre consell. Car ab aygua calda apaga hom lo foch enses.
Mas veig que molts homens son christians per fe Ia qual cosa es creure so que hom no veu pero en obres se discorden de la veritat christiana. Quel loguer de la fe no es acabat fins a tant si tot quant crehem podem veure.

Que per legir sab hom totes coses.

Encarausprech que no vullats metre en oblit lo legir. Car diu Alexandre que la ploma es mostradora del seny e de la lengua.
E per una de tres coses es fet lomsavi la primera ço es per molt viure e per molt legire per molt veure. E si volets entendre a la salut corporal legits los libres de Galien.
E si legits los libres de Catho aquest tracta de bones costumes per les quals lom vil es exalsat.
E si volets legir los libres de saviesa legitsaquells que feu Aristotil e los libres que feu Salamo loqual dels dons de Deu elegi saviesa.
E diu Catho que si voletsconeixer la manera del conrear de les terres que legiats lo libre de Virgili. E aquest feu libres com hom pusqueshaver riqueses.
E si volets haver conexensa de la virtut de les erbes que legiats lo libre de Maser qui es versificat.
Mesdiu Socrates que no deu hom tastar alguna erba que hom no conega.
E si volets saber les batalles e fets dels romans legit lo libre de Luchan.
E si legitslo libre appellat de Ovidi appellat de arte amandi aquest tracta de folla amor la qual es amargor de vertadera amor. Car per lo legir porets saber en breu ço quels altres han sabut en lonch temps de studi los quals ha hom trobat e apresregistrat en diverses libres. Car entre tots los homens del mon han trobades e sabudes totes les scienciesarts e astucies e artelleries qui per hun sol no son totes stades trobades e sabudes.
Car Cahim (Caín) fill de Adam lo qual diu Aristotil que era roig e vermellque mata Abel son frare de que fo lo primer qui edificha ciutats e mur e fo lo primer homicida e per çocom era ladre e mala persona e temies de aquells a qui feya mal e posa termens a les possessions e arterosament troba lo pes e la mesura.
E Tubal fill seu troba obrar de ferro e de matall.
Norma filla del dit Cahim troba lo tenyir.
Jael del linatgede Cahim troba tendes e cabanes e separa les cabres de les ovelles e comença a fer senyal al bestiar.
Juban de aquell mateix linatge troba cant e muzichae storments de viula (viola) e orgens e altres sturmens de corda.
Enoch fo lo primer qui troba letra.
E Cahim e Noeme fills de Lamech trobaren les arts machaniques.
Los lidiansforen los primers qui trobaren navili e comensaren a navegar.
En Gretia en la regio de Liburnia foren comensades de fer galeres.
En Creta qui es illa comensaren de fer rems e sagetes.
En la illa de Carpatos de Grecia que es entre Egipte e Rhodes foren primer comensades les grans naus a les quals dihien carpaties.
Saturnus troba quels navilis anassen ab vela e troba quels cavallers en Italia portassen schut e capells de ferre (ferro)e fon apres que son fill Jupiter lach quitat de Creta de hon Saturnus era rey e mostra a les gens que ancara eren rudes en edificar cases aqui car dabans habitaven en balmes e cabanes e quoves e barraquesde rama els amostra de plantar vinyes e arbres e laurarles terres e viure ab costums humanals car solien viure com a besties de aglans (glans; gla; bellota) e de semblans viandese troba esser diners e primer mes aqui la semençadel forment. (simiente de un tipo de trigo, el candeal, o tardío : frumentum)
E per ço Janus rey primer en Italia apres fi li lexa sonregne e les gens dehien que Saturnus era Deu.
Minerva fo huna dona savia qui per stucia artificial troba diverses arts axi com obrar lana fer oli e fer fabricharedificis perque digueren que era Deu e ferenli huntemple.
En la ylla de Sanio se començaa fer vaxella.
Erutamo fill de Ulsa troba carro.
Tloyolo troba la carretha.
Apollo troba la art de medecina.
En la ciutat de Corinthi (Corinto, corintios) per Deanta fo atrobada la art del pintar.
Catinus rey Destines qui abans quels grechs la destruissenera appellada Tebes (Tebas), troba letres gregues.
En la ciutat de Nola qui es en Napols comensaren a fer campanes e per ço en lati son appellades noles.
Pinatheu fo lo primer qui troba anell e feulo de ferro e apellalo ungo(nibel+ungo) car axi com la ungla sta encastada en la carn sis fa la pedra en lo anell e ordona que per ornament lo aportas al quart dit de la ma squerra car es de maior dignitat per tal com diu que daqui partex huna vena la qual va a frontar e ferir en lo cor.
E Pieto (o Picto) fill del dit Saturnus fo lo primer qui ensenya femar los camps e per ço li dien Stercos. (estiércol)
E Numa Pampalio senyor rey dels romans feu fer ymatges en los diners scriure son nom e per ço en lati son nominats numos (numismática).
E Thesalia fo feta la primera dor.
Tullius Ostilioterç rey dels romans fo lo primer que troba que hom pagas sens en la cosa publicha.
Tarquino e Superbo sete (7) e derrer rey dels romans ab terrible rigorositat fo lo primer qui troba cadenes sepscarcres e ligaments bandeiaments e diverses maneres de turments.
Los curribans trobaren la manera de ballar correr e saltar ab so desturmens e aço trobaren en losfets darmes e per çoballar es dit corritzar e fo en vida de Moyses.
Dien los ebreus que Salamo trencava lo marbre molt laugerament ab sanch de vermens qui son appellats samir de la qual tantost com hom tocava la pedra se partia es segava e aço troba per tal manera.
Ell feu ancloure hun pull(poll; pollo) de sturç(Strauss; ave struç, avestruz) dins en hun vaxell de vidre e quant lesturçvahe que ell no podia dar a meniar al pullet(pollet; pollito) anassen al desert e aporta daquellsvermens e de present que tocha lo dit vaxellse trencha e Salamo pensas que aytal faria la pedra e de continent provaho.
Lamech fo lo primer qui hacdues mullers ensemps perque fou lo primer bigamus. (bígamo)
Abraam (Abraham, Ibrahim) fo lo primer que predicha Deu esser huncreador e qui de tota la presa que feu com ach vensut lorey Godor Laomor senyor de Sodoma e Gomorra dona delme a Melsiscedech rey de Jherusalem loqual era cappella e per ço aquest fo lo primer qui dona lo deuma. (diezmo)
Abel dona la primicia e fo lo primer pastor lo qual fou molt iust carles mellors coses oferia a Deu per sacrifici pero algu no pot esser dit Abel qui us de la malicia de Caym.
Samuel fo loprimer qui ordona covent de religio (convent) per loar Deu e aço feu apresque hague vensut Saul.
E totes aquestes coses e moltes altres sciencies e coses pot hom saber per molt legir e qui de aquelles vol be usar en son cor brotaran tans bells pensaments que viure ab gran sperança franch segur e alegre entre totes les altres gents.
Car diu Sant Pau que totes coses son scrites pera nos qui son venguts al derrer temps del segle. Pero dien los studians que qui no lig en los domenges e les festes aquell tal no sab del Codi ne de les Digestes.

De la archa de Nohe e der les edats del mond.

Jatsesia de la present ordonacio yo haia algun treball pero lo pare es tengut per be avenir seu e de sos fills ab diligencia studiosa sustenir aytals e molts maiors treballs segons en gran part havem exemple de Nohe (Noé; Noah, etc) que no obstant que per dispositio divinal faes la archa encara per amor paternal ab excessio de treball e despesa no contrastant que per les gents fos notat scarnit e repres fo induyt continuar aquella obra. Car diu Salamo que Deu scarneix los scarnidors e dona sa gracia als humils. La qual archa feu de fusta e havia de larch CCCCL colzes e dample CCC e dalt XXX e dien que aquella junyi ab limqui hix dels stanys de Siria lo qual lim es appellat batum(betún) e es tan fort que fusta o altra cosa que ab ell siajuncta nos pot solre sino ab sanch superflua de fembra axi com son mosques papallons e vermens. E al cap de un any semblant dia mateix quel dit diluvi fo passat per manament de Deu isqueren de la dita archa e la primera terra quis descobri fo la ylla appellada Delos la qual los grechs appellen Ortigia. E ladonchs *fina la primera adat del mond.
E comença la segona adat qui dura fins Abram en lo qual temps segons los demes dien ach mil e XXXI any els dits tres fills de Nohe se partiren per terç tota la terra del mond. Semhague a la sua part tota Asia la gran Cam tota Africa e Jafet tota Europa.
E apres del diluvi Nohe visque CCCL anys e vegue de sa generatio XXIIII milia homens menys de fembres e dinfants.
E daquell batum en aquesta segona edat per Nambrot lo gegant fo obrada la torre Babel e ladonchs comença la diversitat dels lenguaties car dabans totes les lengues del mond parlaven en ebreu.
La terça edat qui fo de Abram fins a David dura DCCCCLXXIIII anys e Abram ab voluntat de Sarra (Sara) muller sua qui era vella e no havia infants ach de la sua serventa appellada Agar un fill lo qual fo appellat Ismael e en adat de XIII anys feulo circumçire de aquest son procehits los moros qui en semblant adat fan a Xlll anys la lur circuncisio. E apres per voluntat de Deu Abram ab la dita Sarra engendra Ysach e Ysach engendra Esaue Jacob e Jacob engendra Josephe sos frares del qual isqueren los XII trips de Israel (las doce tribus). E del iorn que Deu promes a Abraam la terra de promissio fins al iorn quel seu poble isque de Egipte hagueCCCCXXX anys.
E la quarta adat dura D anys qui fo de David fins al temps de Pharao (Faraó; Faraón) al qual dihien axi per la sua crueltat car son nom era appellat Centes.
La quinta adat fon de Pharao fins a Jhesu-Christ a la sua nativitat e en aquesta quinta adat qui dura segons dien los demes MCCCCLXXXIII anys foren los poetes els philossofs. E per los romans fon Herodeselegit per esser rey dels jueus.
E la sisena adates ara de la Nativitat de Jhesu-Christ fins a la fi del mond.
E com lo dit poble de Israel fo exit de Egipte alguns malvats murmuraren com tots los sacerdots eren del trip de Levi e no dels altres e per ço Moyses feu aportar XII vergues seques de ameller segons los XII trips e posarenles en lo altar e en cascunascriviren lo nom de hun trip e huna altra en la qual eren scrits los noms de tots los XII trips e an aquella qui per miracle florira de aquell trip daqui avant fossen los sacerdots e de tots si la comuna floria e trobaren que aquella de Levi era fullada e florida e hague fetes amelles e daqui avant callaren e manals Deu guardar la verguaa memoria de aquest fet. Axi que del dit treball de Noe se son seguits e posseits no tant solament los bens que fins al iorn de vuy a gloria e honor de Nostre Senyor Deu son stats en lo mond ans encara la sua generatio nes stada conservada e multiplicada.
E per ço algun nos deu star per res de be obrar.
E qui del be no pot feço que volriavullan fer ço que pora. Car de pochasemença creix gran blat. E de petites fontanes nexen grans flums. Mas de la sement soterrada algu no sap sabondat fins que appar sobre la terra. Per çoque ço que yo vull non puch di donchsDeu no ho vol.

Se multiplicatio e disminutiodels animals.

Alguns stan admiratius pus en la dita archa de cascuna manera de aucells e de animals egualment sengles mascles e femella. E de aquell temps en sa les gens qui abans del diluvi no solien meniarcarn haien continuament meniat e mengen de aquells aucells o animals que menien erba e gra axi com son gallines e perdius coloms bousmoltons cabres e altres semblants los quals tots aquests axi mateix son devorats continuament per aucells de rapina e per altres animals que menien carn axi com son aguiles voltors stors falcons leonslops e altres semblants per que daquells aucells e animals meniant erba e gra se troben taninnumerable multitud e tants grans esbarts e mandrase de altres qui menien carn son tan pochs en sguarddels altres maiorment com la vacha la ovella e la cabra cascuns no fa sino hun pull dins en lany e totes ne fan cascun any e la leonafa dos o tres cadells la locba (lloba; loba) VII o VIII e axi dels altres per semblants animals dels quals alguna persona no menia de lur carn don apar que aci haiadivinal secret. Mas gran e sovenyeiada sperientianos demostra que açono es sens algun gran misteri car los ocells e bisties que menien erba e gra viuen ensems passificamentaxi en gabies com en corrals e per tots e qualsevol altres lochs viuen tan solament de la influentiadel greix de la terra qui per Deu a ells es atornada e de les bisties e aucells qui mengen carn lur linatgerequer art agresta per ço com ensemps habitar no poden tant son cruels e plens de argull de ira e de enveiae iatssia que per Iur iniquitat a vegades ells abells se aucissen ia per ço la hun no vol meniar de la carn del altre anstan solament volen meniar dels altres benignes e suaus e passifichs animals e de aquells viuen. E per tal sabent aço lactor (lo autor) de Dinna e Calilla dixque bestia qui menia erba no deu fer companyia abbestia qui menia carn. E si algun diu quels corps qui menien carn han conversatio ensemps nediu quels voltors e altres menien carn de ca que aximateix los cans menien carn axi meniengra els cans qui menien carn per semblant menienpa. E per ço los corps els cans axi com lo mules en terça specia del cavall e de aze e lo somniar en terça specia de dormir e vellar axi son ells en terça specia de carn e de gra. E sobre aquesta petita bleuma poriahom hediflcar un gran castell pero no vull caure de mon roci ans tornare a mon primer proposit.
E dichque daquesta general multiplicatio e diminutiodeuen be los homens daquest mond pendrefigura maiorment aquells qui volen viue axi com aucells de rapina o ab continuada bandositat o guerra. Cardiuen los castellans que riu buelto (revuelto) ganancia de pescadores ço es guany del diable.
Masdiu lo Evangelista Sanct Matheu que cove que en lo mon sien scandols e mals mas guay per aquells quils faran.
E Nostre Senyor diu que benaventuratsson los passifichs car ells seran appellatsfills de Nostre Senyor Deu.
E la nit de Nadal en aquella oraque Deu nasque los angels cantaren gloria sia a Deu en les altezes e pau entre los homens de bona voluntat.
E aquests aytals la maior gracia que Deu antigament en lomon los prometia era bona generatio. E per ço aquell no es pas gens profitos als altres.
Masdiu Serveri quels corps han gran plazer toststemps del mal que fan los lops.

Que la destruccio de Troya fou Roma hedificada.

La ciutat de Troya qui antigament havia nom Friga la qual havia DCCCCLXll anys que era hedificada fo per Antheneor qui apres fondala ciutat de Paris e per Eneas e Polidemas de nits traida e liurada als grechs qui la tenien assetiada la qual per aquells fon destruida.
E aquests Eneas e Polidemas foren aquells qui ab Paris anaren a pendre Elena per raho de la qual presa comença la dita guerra la qual dura X anys VII mesos XII iorns e dels grechs qui ab ma francha fahien batalles sangonoses moriren en la dita guerra DCCCLXXXVl millia.
E dels troyans en les dites batalles abans de que la ciutat fos presa havia morts entorn DCLXXVI millia segons que recomptem les lurs istories.
E Romulus rey primer dels romans en edat XVIII anys en la quinta edat del segle que del seu comensament havia IIII * DCCCCXXXXIIII anys.
Apres CCC anys de la dita destructio de Troya comença fondar o fer Roma la qual per ell e per altres VI reys hun apres laltre fo senyoreiada CXXXXIIII anys. E apres gitarenne lo VII rey appellat Tarquinus Superbus e son fill Tarquinus per ço com aquest força Lucretia per la qual occasio no volgueren que daqui avant hagues rey en Roma ans fon governada DXXXIII anys per conselslos quals appellaven senadorsqui vol dir aiustamentde homens vells (seniors).
E apres CCCCLXXXIII anys que la ciutat de Roma fou començada moguese malvolença e guerra entre Roma e Cartanya(Cartago) per rao de la qual Anibal capita de Cartanya passa en Ytalia ond vence moltes batalles contra los romans e sotsmes a ell quasi tota aquella terra e aqui atura XVII anys iatsecia que per gran temps abans per raho de la dita guerra hagues molt aturat en Spanya qui es tota la terra dessa los munts Pirineus los quals comensen entre Elnao Cohlliura(oCoblliura : Colliure) e finen entre Bayonade Guascunya(Gascuña, Gascogne) e Bordeue tot lo romanent es *engirentornat de mar.
E apres per ço com Scipio Africhaqui dabans havia nom Corneli(este era Publio Cornelio Escipión) era ab molta gent darmes dels romans passat en Africha ond havia goanyada una batalla dels carthaginesostrameteren per Anibal lo qual tantos vench ab totes ses gents e com fo assats prop de Africhafeu muntar un mariner a la gabia de la sua nau si veguerala terra lo qual mariner stanalla sus dixque no vehiares als sino hunasepultura rotae cavada en moltes partides de la qual vissiosensenyamolt Anibal tanintaquella per mal senyal.
E a poch temps fo Anibal per lo dit Scipio vensut per batalla e tota Africha sotsmes a Roma e aço fo a DXXXXVI anys apres que Roma fou fondada. E per concordia que era entre los dits romans trihumphantab fama e gloria abondosaconquistaren tota la monarchiadel mond car ab concordia les poques coses crexen e ab discordia les grans coses amimvene per concordia es la comunitat en si mateixa fort e als enamichstarrible.
E les terres quelsromans fora de Italia en temps de lurconcordia subiugavenappellavenprovincies. E daquipresnom Prohensa (Provintia).

Virtut de concordia es de tant gran excelencia e dignitat quel sturmentincensible per son
acort ha sentiment daquella. Car en los morals de Sanct Gregori es continuat que si dos lauts ensemps temprats de hun acort la hu es de squena posat en algun loch e que
pozets de traves una palla sobre dues de les sues cordes masque sia tan curta que no toch les altres e aprestochats aquelles semblants cordes del altre lautconcordant a ell que aquella palla tremolara en tal manera que tremolant de fet en tal manera la dita palla
caura per sentiment de la veu de son acort. E de fet axi es per alguns dignes de fe e per mi stat sperimentat.
Mas diu Sanct Aguosti que concordia axi com es profitosa entrels bonsque axi mateix es dampnosa entrels mals.
E per ço diu Sanct Gregori que per metre discordia entre mals homensgoanya hom merit.

Com fo Carthaina destruida.

En la dita ciutat de Roma fo lo primer miracle del mond ço es hun temple en lo qual havia aytantes ymatgescom eren maneres de gents en lo mond. E cascunaymatge tenia scrit al pits lo nom de sagent e huna campana peniada al coll e per encantament eren axi consagrades que si alguna gent volgues rebellar a la senyoria de Roma tantost aquella ymatge daquella gent girava lasquena a la ymatge dels romans e la campana que tenia al coll peniada sonava. E los capitansdel Capitoli denuntiavenho als senadors qui de present trametian lurs osts per calsigar aquella gent de ques seguia que per rebellio que veyen que fahien los carthaginesos apres DCII anys que Roma fou hedificada los romans posarenen Africha e abateren e cremaren la ciutat de Carthaynaque havia DCC anys que era fondada e los romansaturaren IIII anys en Africha per destruir aquella terra.
E apres com la hagueren destruida ab les veles plenes de gloria honor e audacia tornarensen en Roma ab gran influencia de coses mundanals e per exalsar e prosperar la senyoria de Roma inseparablement causant utils e notables ordonaments ab acort de comu de tots entenien en lo ben publiche entre les altres per conservacio del lur linatge e poblacio.
Diu Valeri que cem Camilio regia en lo ofici de la senyoria posats iutges per corregir les costumes dels homensferen una statud (un estatut) e ley per la qual obligaren e feren tributaris aquells qui no volgueren de lur vida pendre muller venint a la lur velleza manantlos que portassen lo dit trabut al erari qui era loch ond metienla moneda del publich e denunciarenlos quels punirienpus agrament sis gosaven en res clamar de la ley o constitucioque tant iustament havien feta e increparenlos per la seguent forma dient -
Natura humana axi com vos ha donada ley de creixer axius ha donada Iey de engendrar e si havets vergonya del acte de generatio guardats vostres pares quiusengendraren eus nodriren obligantvos quelsengenrrassets els nodrissets nets cardesiiaven perpetuar lur linatge e per ço havets aconseguit do de fortuna quius ha prestat lonch temps per engendrar semblants de vosaltres mateys e durant aquest temps los vostres dies son passats e perduts e vosaltres romanetsde nom de pare e de marit. Anatsvosen donchs o pagats lo tribut a vosaltres aspre e profitos als homens qui apres de vos seran engendrats pus axi havets menyspreada la humana generacio. -

Com los romans hedificaren Cartaginae apres entengueren en lur ben propi.

E DCXXVI anys que Roma fou (o fon) hedificada los senadors que la ciutat de Carthagina la qual ells havien destruida fos redificada e poblarenla de gent romana axi que del seu destruiment fins a la sua redificacio hague XXIIII anys. E puysRoma per infusio de nobles consellers passificamentposseiren tota la damunt dita monarchia del mond.
Mas apres gran temps se segui discordia entre los romansper çocom Gratusqui per ordinacio dels senadors fo elet qui per hunany fos mahestree poderos del poble dels romans.
E en aquell any mori Atalus qui era rey de Azia (Asia) e lexa tot sonhaver e son regne als romans e lo dit Gratus qui encara cobeiava haver la senyoria per lany apres vinent
lagoteia(o lagoteja) lo poble dient que tots los bens que lo rey Atalus havia lexats als romans devien esser dats e compartits entre la gent menuda. E encara contradigueren Scipio Nassicha lo conseller e Quintus Pompeius per la qual contradictio e porfidia mogue gran divisio en la ciutat e lo poble ab armes correch la la cort e aquí hague gran brega on mort lo dit Gratus e CC de sa partida ço es del poble. E apres la dita mort fo de la dita divisio feta pau entre ells enRoma.
Mas per avant a DCLXIIII anys que Roma fo hedificadalos ciutadans de aquella ciutat ab vida pomposa entengueren en lur be propri de ques seguiren enveges divisions bregues e a ells moltes males ventures per la qual raho los consolsposaren la vestidura de plor la qual appellaven saga.
E per ço com los dits consols havien elet Silla qui era absent de la ciutat per anar contra lo rey Mitidrates qui tenia la menor Erminia e Gayus Maurusvolia que ell hi fos elet per aquella enveia entre ells multiplica maior divisio guerra e mal que dura X anys metent en exequucio tots aquells mals que havien temuts de fer en temps passat.
E en aquesta guerra ciutadana moriren XXIIII consols CC senadors VI princeps de pretori LXX barons e CL millia homens dels romans ultra altres pobles de Ytaliae daltres nations de que apres la cosa publica de Roma enbolcada en tantes tenebres es venguda en gran menyspreu e per inflada ira ha subportats innumerables e perpetuals mals e treballs. Axi adonchs que per cobeiança de privada riquesa han obtenguda comuna pobresa.
E per occasio de la dita divisió Julius Cezar qui fou lo primer emperador de Roma com per ley no posquesesser rey obtench lo dit imperi lo qual tench tres anys e VI mesos e los romans aucierenloa traycio.
E apres fo emparador Octovianabot seu qui abans de la Nativitat de Jhesu-Christ regna XXXXII anys e VI mesos e apresde la dita Nativitat XIII anys. E aquest destrui tots aquells que havien mort Julius Cezar.

De cobeiançade senyoria.

Ara pensats e comprenets quant fou gran la felicitat e alt stament que Roma per indivisa unitat obtench per lo mond e daltra part quantes males destructions e afanys inportables ha obtengutsper lur divisio e ira cullida e aiustada per diverçosactes prosseyts per ambitio de senyoria qui dignament si vol haver deu esser mills appellada servitud que senyoria. Pero veiats quina o qual fin han feta ne fan tots aquells qui abusant de tals actes son causa.

Car Ninus qui fou net de Nambrot lo gegant fo lo primer qui per ambitio de senyoria sens iust titol aiusta gent en guerra e per nafra de huna sageta mori a mala mort.
Anibal e Alexandre moguts per la dita ambitio moriren per veri.
Nabugadenazor (Nabucodonosor) qui fo rey de Babilonia no per dret car ell no era de linatge realans era hom strany nat de adulteri e aquest destrui Jherusalem e crema lo temple e enpresona tots los jueus e feu moltes perversitats per que ell subtosamentperde tota sa senyoria e torna bou (o hou) he habita VII anys en lo desert ab les bistiessalvaties ia que aquests volien la senyoria criminal e qui te senyoria es Ioat e qui la pert es blasmat.
Lodamunt dit Gratus qui fo lo primer començador de la divisio de Roma lo qual mori axi com damunt es dit.
E axi mateix lo damunt dit Maurus Guayus loqual per semblant feu mala fi.
Per ço diu Salamo ama mes leal servitud que falsa senyoria.
E donchs si tots aquests aytals volia aci continuar maior sens comparatio seria lo volum daquestmaterial que no es tot lo precedent libre.
Mas quens cal pendre figura sino de nosaltres e de aquesta ciutat qui dins en tan poch de temps apres que de ma de moros fo gloriosament conquistada fo ab concordia axi novament e singular redificada en tant que apenes ich trovarets sino fort poques en nombre e petites cases qui sien de obra morischa.
Los alberchs dins la ciutat los monestirs sgleyas e unes ab altres molt pus belles e belles que de qualsevol altra ciutat de la senyoria del rey e los alberchs de les possecions foranes los demes dels quals par sien castells o palaus menobratsolien haver CCCLX naus de gabia e vuy entre tota la christiandat de ça lestret de tants grans no sen trobentantes en nombre de les quals no havia XXIIII cascunade tres cubertes.
Mes avant trobarets per levament e summa per serta causa feta la qual es en lo arxiu de la procuratio real que ich havia XXX millia DC homens de mar ultraaltre stament de gents les quals ich eren sens comparatio en gran nombre.
E encara mes ich haviamoltes altres singularitats de honor e de riquesa de que vuyen gran part freturan.
O Deu e perque havets permes que apres tanta prosperitat e claror de fortuna siensobrevengudes tantes persequutions diminucions e obscuretat de tenebres.
Mas si volem considerar perque trobarets que tres coses son stades e concorren en nosaltres.
De les quals diu Senecha que destruen ta ciutat ço es odi amagat singular profit el consell de homensjuvens.
Pero demanats de aquells qui viciosament en los negocis de aquesta ciutat han tenguda lur ma sabretssegons damunt es dit quina fi han feta ne que hi roman de lur exidade carn com de ploma. E per causa no vull aço mes ampliar ans vull pintar aquest cap meys de coha maiorment pus medicina no es bastant a repellir antiga malicia.
Mas diu Sant (Gregoro) Gregori que paraula general aquells constrey als quals tocha.
Pero mestre Francesch Eximenis bisbe(de Elna) Delna del orde de Sant Franceschdiu en lo libre dels angels quels sancts doctors dienque com molts se procuren honors dels quals son indignes e Deu tot poderos nols hi appella ans li dezplauque ells haien no contrastant que permeta que les obtenguen per tal que a la fi ell los gitara a terra els confrondra axi com a homens viciosos e ladres qui les honors qui son coses divinals se han procurades axi com a robadors qui com volen robar no curen entrar per la porta mas per la paret amagadament e per ço per la porta hixen axi com a ladres davant tot hom. Cara ond que tasts la mar salada la trobaras.
(Pasa de la 295 a la 298)


faccio de la respota damunt dita per hun de vosaltres a mi feta e narrada en lo segon capitol del present libre e continuades totes les rahons precedents mesclant peraules apsres (aspres) ab dolçes axi spirituals com mundanals.
E encara per conclusio daquelles en lo present correlari vos dich que tostemps fo e saramal e be tant com lo mon durara e no sera algun mal que per linea de iusticia no sia ponit e algun be que no sia remunerat.
E cascu pot e deu esser iutge de son peccate es tengut a punir si mateix per penitencia e satisfactio.
E los peccats per greu que sien daquell qui ab discrecio fara penitencia e satisfaccio seran consellats e remesos o anichilats en lo libre del racional de nostre senyor Deu.
Per ço diu Salamoque aquell qui pecca per sperança de la misericordia de nostre Senyor Deu que aquell tal es damnat.
E diu Catho que sperança de perdo per sacrifici menys de satifactio es follia.
Masdiu Ezechiel propheta que en qualque oralo peccador en son cor haura dolor es penedira de sos peccats Deu li dara gracia de vida eternal.
Car la sanch que scampa la ora de la sua passio sera en redemptiodaquells car aquell es bastant a smenar la fallida de la desobediencia de Adam e Eva quarlo merit de la sua passio es molt maior que la culpa de aquells.
E de açono duptets res que clarament ho havem per notissia e nota speriencia de Sant Pere qui renega Deu Sant Pau axi mateix que abarmes faent omeys perseguia los christians Sant Mhateu lo qual era gran usurer Sancta Maria Magdalena qui era publicana e altres sants e santes qui dabans eren grans peccadors los quals per discreta penitencia sanctament han obtenguda la gloria de Paradis.
E per ço dich discreta carlos sants dien que indiscreta penitencia es peccat. Car discretio e mesura informen totes virtuts. Caraço es pura candela del enteniment.
Pero diu Sant Agosti que aquell qui permet perdo a aquell quis penidirano li promet lo dia de dama (demà, demá; mañana) mas de present. Mas Judes que trayJhesu-Christ Lucifer que li volia furtarla sua gloria e altres malvats peccadors no confiatnereclamant la misericordia de Deu e que no han volguda fer penitencia han obtengudes ab tristor perdurable les ombres infernials. E qui tal fara tal pendra e gara.
Jatssiaque Deu puga dampnar quis vol mas sonvoler no voI dampnar null hom sens raho.
E sabets perque per ço com raho e iusticia si convenen e com la voluntat e justicia de Deu sia huna cosa per çonostre Senyor Deu no dampna null hom sens culpa.

Com per occupacio de altres negossis don breu fi al present tractat.

E per tal com de altres negocis al present son molt occupat no puch lo tractat de aquesta materia pus largament continuar. Caraquell qui son cor en molts lochs te schampatapenes lo pot recullir.
Mas lo pobre qui no ha entendre sino en la sua vida crema son oli comptant noves o istories de reys.
Hoch encara qui de la pluia qui tot ses profit e vida de la gent si dura molt es massa privada e anugensen.
Pero fills no entanatsque aquest libre yo haya tret de mon cabni de mon saber lo qual es assats pochans axi com lom qui cull de totes flors e de aquelles axi com venen totes ensemps no servant orde fan hun ram lo qual liga ab hunsimple e pobre fil e lo qual ram axi com es de diverses flors axi es de diverçafragancia e colors tot en axi e yo cullit de diversoslibres les rahons e actoritats damunt spacificades e aquelles axi com a referendari per supplir a la requesta de vosaltres ab mon simple e pobre saber no servant orde grosserament aiustadescompilant lo present tractat e ordinacio lo qual ha diverçafragancia e diverses colors de les quals si res hi a que sieutil ne digne de lahor allo ne vullats atribuir a Deu qui de bon obrar te la ploma car tot lodefalliment qui hi trobarets prosseeix de la miaignorancia la qual sotsmet a correctio e esmenade la Sancta Sglesia Romana. E nostre Senyor per samerce e infinida clementia vos leix viure al seu sant servey eus port a vida perdurablae per semblant a mi si fassa. Amen.
Finito libro sit laus gloria Christo. Amen
Orate pro scriptore.
Exegi totum pro pena da michi potum.

MÁXIMAS POLÍTICAS

MÁXIMAS POLÍTICAS. (1)
(1) Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155. fól. 35.

Aseren fo gran savi e dix - lo rey reebdan per V. coses so es per furtuna de temps de grans sacades e per minua daver e de conduits en losa almatzems (magatzems; almacenes; almasséns) per usar molt ab fembres e an daports per aver males maneres de no esser dreturer e esser de cruel pena lla on nos marex(merex, mereix). La V. es per aver molts anamichs e contrastadors.
- Les millors maneres quell hom pot aver son que siafranch e vartader (vertader; verdadero).
Lom franch no pot avermala vida ni al vartader no pot esser denostat ni lumildesamat ni al masurat an son comptar malalt ni aquel qui guarda be an so que fa panadir.
Nos cove al rey quis fiu anaquell quil menysprea ni an hom molt copdicios ni an hom qui age soferit gran pobrea ni an aquell qui agefet tal arrade qui maresque pena per el ni an aquel a qui aura tolt son aver e son sanyoriu ni an aquel qui reeb dan per son ragnament e amistat ab son anamic.
Lo pus privat conseler del rey es loseyn (seny) e al milor trasor es la obra e lo millor dels homens son aquells qui son vartaderse al millor adoctrinador es lo savi e la millor riquesa es aquella qui es guanyada on sa voll que fos trobade.
Cove aquell qui ha guanyat alcun ragnat(reinado, reino; regne) quel guart faent iusticiacar molt greu cosa es guanyar ragnat e pus greu cosa es saberlo guardonar.
Lo pus complit seynes aquell qui si mateix coneix encare que agegran riquesa e aquel qui no sentristeix nis lixa(lexar: deixar; dixá ; dejar) de obair (obeir; obeí; obedecer) a Deu per naguna occasio que li asdevenga (esdevingue) mas asper (espere: esperar) del bon guasardo (galardo).
Lo savi punya en alunyarsa lu(o lo)dan e lo nici punya an acostarlo a si.
Cove aquel qui ha seyn que acompanya al rey que si li veu fer alcuna cosa noible a ell o a sa terra que li trague eximplis dels fets que sesdevengren sobra tal rao per so queldesviu dallo enpero de guisa que no antenaque ho diu per ell etc.a