dilluns, 28 de maig del 2018

Lemosin TZ

  • tabustar: picar?
  • taconar: picar
  • tainar (/se) : pressar, tardar
  • tainós: tinhós?
  • talhon d'Adam: fr. pomme d'Adam / la nou, anou de Adán, la del coll
  • talòs (de pan) : fr. quignon de pain
  • tanha: fr. bourbier
  • tant mai... tant mai... : dont mai... dont mai... (tanben emplegat)
  • tantarar: charrar
  • tant-parlar f. : pinta (mesura de 1 a 2 litres)
  • tarabasteu: fr. claquoir (instrument de musica)  / sarabastall, soroll ? 
  • tartifla: patata
  • teissut de còu: folat, mocador
  • telhòu, telhaud m. telh
  • tendilhon: cavilha de fusta d'una charrue; sexe masculin
  • tèrme: fr. tertre, talus, éminence pouvant servir dans certains cas de terme, borne, limite.
  • terrauds pl. (Cruesa) nom donat als dos enfants d'un vilatge que son nascuts lo meteis jorn
  • test: clesc (d'un uòu)  / clasca d'un ou
  • testut: maça
  • teula: fr. tuile   / teula, teulada, tella, tellat, teulería
  • tia-tia: fr. litorne (grive)   / griba , griva
  • timplat m.: ??
  • tirusa: automata per tirar d'argent
  • tombareu: fr. charrette ??
  • tonar: tronar (tamben emplegat) / tro, troná, trone, rellámpec, rellampegá
  • tonedre: troneire
  • tòni m. nesci, pèc
  • torilhon: taure pichon?? / bovet , bou minut ?
  • torilhonar (/se) : la vaca montar una autra vaca??
  • tornada (una) n. un fum de
  • torrin: sop d'alh, ceba o tomata, ben pebrada (que se portava als novèls maridats l'endeman de lor nuèit de nòça)
  • torrinar : faire son torrin, faire pauca causa
  • torton: crèspa de blat negre
  • tortre f. tortora. fr. tourterelle
  • tòstat m. : tòsta F., fr. toast    / torrada, torrat de Torre del Compte
  • totaura: totara
  • tot-parier, tot parier: egalament; fr. quand même
  • Tots-sents: Tots-sants
  • tramalh: mena de filat
  • trança: fr. trance; angoissa
  • tranuja: fr. chiendent
  • trasconeitre: ??
  • tràser: traire
  • trasluc, traslutz: plena luna; jorn nefast, accident
  • trassauta: fr. éclabousser ?, tressauter?, regisclar?
  • trau: biga (fr. poutre)  / travessé
  • trauca-sac: fr. brome stérile
  • trauchar: ??
  • traulhar: s'espaterrar dins l'èrba ja nauta; fr. pietiner, fouler, écraser au pressoir / fe lo gos, bambá
  • traversós: fr. espiègle
  • treblant: susprenent?
  • treblar: trebolar
  • trefa, trefla (Cruesa e endacòm mai), truefla, tròfla, trofla, tofla: trufa; patata  / pataca, trunfa
  • tremuelh: tremol (arbre)
  • tren. en " de : fr. en train de
  • trenc, tr(i)an(c) m. fr. croc à fumier
  • trencha f., trenche m.?: fr. faux; houe, pioche courbe dont le fer est large et mince  / fals, trencha es una fals ficada a una paret per a tallá aufals, palla 
  • trepar : fr. trépinier
  • trevar: barrutlar, fr. errer; fr. hanter
  • tribolar: trebolar
  • trifolet: fr. trèfle rampant
  • troçar/trossar (se) : se (tornar) botar los vestiments
  • tròia, treuia/trueuia, trueja : truèia (tanben emplegat)
  • troncar: trencar??
  • truelh: pè de cabra (aisina). fr. pied-de-biche
  • trufa, tofla, tròfla, trofla, truefla: patata
  • trular: fr. errer; fenhantejar?
  • trule, trula f. ? (Cruesa): persona bèstia; fug-l'òbra, fenhant
  • trundiment: retentiment
  • tuar: atudar
  • tucar: tocar, trucar
  • tudelar: brotar (una planta
  • tundir: enflar al punt d'aver la pèl tirada (e al fig. de vanitat p. e.); tondir
  • tunlar: tossir
  • turlaud, trulaud: idiòta
  • tustadís: fait de tustar
  • tutar v. fr. débusquer
  • uchar, unlar, udlar, idolar: udolar, cridar fòrt
  • udlar, ular, unlar, idolar: udolar, cridar fòrt
  • ueitantivol: qu'a ueitanta ans
  • uerge (Cruesa): òrdi
  • uistra: ustra
  • ujan [yˈz̪ɔm]: ongan
  • ulhauç: fr. éclair
  • um (varianta de òm) o un(?) : òm, un òm
  • unlament: udolament
  • unlar: V. Udlar
  • ustilh : ostilh, aisina
  • vachas negras (Cruesa): nivols gròsses grises e pluevioses
  • vaisselar v. faire la vaissèla
  • valhent adj. : valent
  • 'vancès: avant, abans
  • vaque! : vèni!, ven! (tanben emplegats), gasc. çai!
  • vargier: V. Vergier
  • varrau, verrau : verrat
  • varroelh: varrolh
  • vaslet [vàle] : varlet
  • verdera: fr. oseille
  • veren m. verin
  • verenós, -osa: verinós, -osa
  • vergier [vargié], verdier: òrt (tanben emplegat)
  • vernhau: vern
  • vesaquí : veiquí (tanben emplegat)
  • veschada: vesc(a), visc(ada)
  • vessa: ??
  • vetz adv. : còp, vegada
  • veüda, vuda: vista
  • vianelon: androna
  • viatge: còp (p. e. de beure)
  • viau, viauda, viaus, viausa: marrit, marrida
  • vinheta f. fr. oseille
  • vinhau: vinha gròssa?
  • vinhon m. ceba
  • vironar: virar entorn
  • vironseu: fr. virevolte
  • visar v. veire; regardar - Visa la via! (per fòragitar qualqu'un)- Visar lo bornat: Faire la culhida de la mèl
  • visda, vusda: vista
  • vispolar: ??
  • vita: vida
  • vojadas o botjadas (plòure a ") (grafia insegura...)
  • vojar: vuejar
  • volada n. voleibòl
  • volha: oelha, aolha
  • vonvonar : zonzonar?
  • vorilh [vurí], voriu [vuriw/vwejriw, bwejriw/ bujriw] : fr. regain V. Borilh
  • v-òs : òs
  • vuda (>veüda>vesuda), vusda (>visda>vista) : vista
  • vuelher: voler
  • v-uèi: uèi
  • zo, zò, zu: o (article neutre)


Lemosin R

Les Graines Bocquet - Graines De Chou Rave Early White Vienna ( Blanc De Vienne ) - Graines Potagères À Semer - Sachet De 3Grammes
raba: fr. rave  , de l'ancien franco-provencal raba issu du latin rapa (sens identique) rabe (1195), puis rave (1393). Le mot se retrouve dans d'autres langues indo-européennes, où il peut désigner le radis, le raifort ou le chou. - de l'anglais rave lui-même issu de l'ancien français reve voir « rêve » en français. / rábano castellano, rabe, rabaneta la roija , chou = churuvía
  • rabiaud: mena de rabe?? ("Totas doas venina d'eisserbar las racinas e 'las portavan chascuna un panier de rabiauds, aurelhas de lebre, erba dau lach per los lapins)
  • rabator : fr. rabat
  • rabilha: fr. fâne
  • rabin: fr. champ de navets
  • raca: misèria
  • rachar (se) : anar, se rendre a  / allargás, allargar-se
  • racina: pastenaga, carròta (tanben emplegat) / safranória, safandória
  • racroquilhar : fr. recroqueviller
  • rafe m. rave (fr. radis ou raifort)  / Radieschen en alemán, rabanetes
  • raiar: brilhar  / rajá lo sol ? brillá lo sol
  • raiç: pastenaga, carròta (tanben emplegat). raiç blancha : panais
  • raissas (plòure a ) : a semaladas
  • raleta: fr. faîte de la maison
  • raletar (se): se trainer??
  • ramada f. fr. averse  / ramalada d'aigua, ploure a ramalades
  • ramalhaud: fr. têtard  / cullerot , renacuajo
  • rana: fr. crécelle; fr. courtilière (Nauta Vinhana e Cruesa)
  • randa (a ") [ronda] : a rand de, prèp de
  • ranhós: ernhós?
  • rantela, rantiala: fr. toile d’araignée / taragaña, telaraña , toile = tela, tel
Toile 500 gr + 25 Araignees - Halloween
  • rantela dau ventre: diafragme
  • rapieta: fr. lézard gris  / sargantana (roquera), lagartija roquera
  • rasís adv. : tot prèp de
  • raucenós: ??
  • raucha: ??
  • rauche: rauc
  • rauchós: enraucat
  • rauja: ràbia
  • raunament: fr. grognement??, bougonnement??
  • ravalha (Cruesa): fr. rave
  • rebombar: fr.rebondir
  • rebondre : rescondre, amagar; fr. rebondir; apondre? / amagá / esconder
  • recorson : ??
  • recroquilhar (se ) : fr. se recroqueviller
  • reganhar: fr. rechigner, montrer les dents, grommeler. / rechiná les dens
  • regolar: vomir, regantar  / fotre una golada, vomitá, vómit, gitá a Beseit se fee aná  en lo significat de arrojá, aviá, vomitá
  • regolhonar: fr. faire des rejets
  • rei daus auseus, reibelet, reibenet, rebeineu, reibelet (HM), reibetau (23), traucaplais (24), l'uelh de buòu (87S), lo pitit buòu : fr. troglodyte
  • reir-còr (a ") : a racacòr
  • reir-grandpair, reina-grandamair : reire-grandpaire  / rebisyayo ?
  • rejonar, rejonhar?? : ??
  • relh: fr. fourgon d'un four
  • relhar v. grimpar
  • remudar : remenar
  • renconhar (se "): fr. se cogner
  • rencurar, rancurar: regretar, èsser enfelonit d'una pèrda; se plànher, esp. de la dolor. "rencura lo ventre" : li fa mal lo ventre / fe mal, tindre mal, sabre mal, queixás
  • rentrar: tornar, tornar entrar
  • repastar: repàisser
  • reprosimar [reprozimà], reprueismar ? : fr. rapprocher
  • recoquilhonar : fr. recroqueviller?
  • resmas: pas que
  • respóner, responer: respondre
  • retrum: bedoceta, fr. poubelle
  • ribiera: riba; per ext. fr. marécage
  • ricancoina:??
  • ridòrta: corona de pan
  • rifanfara, refanfara ? : refranh
  • rigalhon: fr. ruisseau
  • rigolar: vomir
  • ringueta: baudufa (Sarlat, Peiregòrd lengadocian) / trompina, baldrufa y variáns ? 
  • ripar: fr. glisser
  • rison m. : rire, riseta
  • rit: guit (fr. canard)  / pato
  • riu [ri], [riew] bas lem. : fr. ruisseau
  • riufe adj. : rufe, fr. rude au toucher?? ("'na chamisa pròpa de cherbe riufa")
  • robiera: molhièra, terrenh umid
  • ròch: ròc
  • ròcmòrt: fr. marne
  • rodelar : redolar
  • rodelon: rotlada
  • rodilha: bar(r)iòta, boreta, carriòl(a)
  • roge, roja: de pèl rog  / pelirroja
  • ròla: glaça (element natural)
  • romar: romegar
  • romeu: romec (lo romeu de la mòrt)
  • romde, romdre, ròmdre f. : fr. ronce. V. rumec
  • rondelhon: fr. grognement, ronchonnement
  • rondinada: ronde n. ?
  • ronhament: fr. grognement??
  • ronhar, ronjar?, rosjar: rosigar
  • roquilha: fiòla
  • ros, rossa, rosseu, rossela: blond, blonda
  • rosin: candela
  • rosjar: rosigar, rosegar  / rossegá en les dens, mastegá

  • ròure? : rove, rore  / Valderrobres, Teruel , a Beseit se díe Valdarrores
https://fr.m.wiktionary.org/wiki/chêne

(1694) Chesne, altération, d’après fresne, frêne, de l’ancien français chasne (1160), chaisne (1177-88), du latin populaire casnus (508), emprunté au gaulois *cassanos (d’où l’occitan cassanh, le franco-provençal tsâno, l’occitan casse. Formation avec suffixe différent en aragonais avec caixico, caixigo, en espagnol avec quejigo (« chêne faginé »).L’étymologie du gaulois *cassanos est incertaine ; son origine est peut-être préceltique.
  1. On aurait un radical cax-inus (→ voir fraxinus et Cacunus) pour casnus et cax-icus pour quejigo, caixigo.
  2. D’après Ascoli, ce cassanus représente, en gaulois, le grec κάστανον, kástanon (« châtaigne ») dérivé de κάστον, káston (« bois »).
  3. D’après Diez, il provient du latin quercinus devenu *quercnus
L’s qui est dans casnus, la plus ancienne forme, écarte l’étymologie celtique par tann, (« chêne »), qui, prononcé \chann\, → voir tsâno aurait donné chêne ; mais il n’est pas impossible que le celtique ait agi pour s’assimiler le mot originairement latin et pour lui donner la forme singulière qu’il a prise.

  • rufar : fr. gercer
  • rufe adj. : dur fig.
  • rumec, romec, romen ?, romde, romdre, ròmdre, romze, rumze n. f. : fr. ronce
  • rundir (lat. Grundire) : sens diferent de Brundir

Lemosin P-Q

  • paela: padèla
  • pagun, paguna, p'un, pen: cap (pas un(a))
  • paier (Sent Iries la Montanha) : morceau de pain, de crêpe, etc., que l'on donne au chien pour le « payer » de sa peine quand il a ramené un animal écarté; herbe, fourrage, etc., que l'on donne à la vache pour qu'elle se laisse traire (del latin Panarius)
  • pairolhièr: estamaire o refachaire (ambulant)
  • palenc: palissada (facha d'estacas de castanhièr)
  • palhissa : clujada (fr. toit de chaume)
  • palisson, palhasson: panièr redond per metre lo pan a levar abans la coccion / pastera, panera
  • palhassona: casal, fr. chaumière
  • panolha:??
  • panturlar (se ) : pintar, chimar (beure d'alcòl)
  • papulon m. pibol
  • paradèla: grande oseille
  • parchar:??
  • parcir: parcejar?? claure??
  • parelh: fr. paire; couple  / parell, parella , 2, cuan no ña parella, d'escudors
  • par(r?)òfia: parròquia
  • parpalh [porpar], [parpai/perpai] : peitrina; corsatge; sen (partida del còs del bas del còl fins al ventre), fr. pourpoint / pitral, pit
  • parquenada: pastenaga, carròta (tanben emplegat), safranoria y variáns
  • parròpia/parròfia: parròquia. fr. paroisse
  • parsilh, persilh, peiressilh m. jolvèrd  / julivert
  • pasmens: totun. M
  • passador: fr. défilé, endroit où passe une route entre une falaise et un cours d’eau (du latin médiéval passus (pas, passage, chemin, défilé)
  • passat deman: deman passat  / después demá, passat demá
  • passerau: fr. moineau
  • patolhier: gassòt (region d'Ussel)
  • paucha: sirventa
  • paun: paon, pavon
  • paupanhar, paupinhar : paupar?
  • pautut (Cruesa): grapal
  • pavan: pavon, paon
  • pedoira [pedwejro] : veissiga
  • peirejadís o peirissadís: tàpia, fr. pisé
  • peis, pest? ([pejst]>[pejs]??) : la pesta
  • pejar: pegar
  • pejar?? , 'pejar ?? : apuejar, apiejar
  • pès (d'en "), dempès : drech / de peu, en peu, de peus, dret
  • pelh m. pesolh
  • pelhaire: fr. déguenillé; pelharòt, pelharotaire
  • pelharaud/pelharòu (metatèsi: peralhòu) m. pelharòt, pelharotaire (tanben s'i emplega pelhaire o pelharet?); creatura fantastica (portar a peralhòu/au pelharaud: portar (un enfant) sus l'eschina, los braces entorn del còl e las gambas altorn de la talha del portaire) / a la esquena, a cascarrulles
  • pelhaud : persona paubre, vestida de guenilhas, maladiva / pelat
  • pelissa : femna publica
  • pelisson:??
  • peluca: pelussa?; parpèla?
  • pelucar: pampaluguejar
  • peluja: ??
  • pena, penau m. : Ginesta
  • penau: fr. lande de genêts et donc par extension une terre pauvre où pousse naturellement cette plante / Ginestar
  • pendaulha: fr. balançoire  / péndul ? 
  • pendaulhar: fr. pendiller
  • pendolhar: pendre, penjar
  • peput f. : puput
  • perinqueta: baudufa
  • permenar (se) v. passejar (non es pas un francisme)
  • peròt, -òta (Marcha lemosina, Charanta occitana, nòrd de la Nauta Vinhana): piòt, dindon
  • perpai (perpalh) : V. Parpalh
  • per tot aquò: malgrat aquò
  • peschier: lavador (se ditz tanben)
  • peseu m. pese; mongeta
  • pestelar (se) : (se) batre
  • pestelariá : causa pauc importanta, babiòla
  • pesteu: batedor, de bugadeira
  • pestrir: pastar, fr. pétrir
  • peta-raba: bleta-raba; fr. pétoire
  • petairòla: escopeta, fusilh
  • petaron n. ciclomotor
  • petinar [pitinà] : apetitir
  • petiòt: petit, pichòt
  • petonar: s'enervar, repotegar
  • peu f.: pel; femna publica
  • pia: còrna, bana
  • pialar: pelar
  • piardon: fr. serfouette
  • piau: pèl
  • piaular: siular
  • picatau, picatal, pichatal, pichatau: picòt (auseu)
  • pièg [pjej], piei: pièg
  • piela, peila, padela, padena n. padena, padela
  • pietat (a") : de genolhs?
  • pieuna : ??
  • pifrar: chimar
  • pigonhar (/se): picar còntra qualqu'un, se quichar
  • pilhonar : fr. cligner des yeux
  • pimpaunhar: fr. peloter, tâter
  • pinambor: fr. topinambor
  • pinar, pinard??, pinalh?? : òme ric
  • pinara: vin
  • pinarar: chimar de tròp
  • pinat, - ada: plen, emplit, tot cobèrt
  • pincar: plantar
  • pincat (estar "): estar drech a esperar
  • pindolhar o pingolhar: pendre
  • pingraula: espingada
  • pinhie(i)r: pin (arbre)
  • pipeiaire: aucelaire
  • pirca: pista
  • pissa-rata [pisa rato/piso ròto] : rata penada
  • piuse m. : piusa f.
  • plafond, plafons ?
  • plaidiar: plaidejar
  • plais: broa
  • planchon n. taula, seccion, departament (d'un comerç)
  • planben: encara, tanben
  • plànher/planger
  • planier: orizontal, plan, lis
  • plantar (/se) : arrestar (/s')
  • platussar: charrar
  • plegut: p.p. de pleure/plòure
  • ploia: pluèja
  • ploiós: plujós
  • plòure coma qui la bòtja: plòure a plenas selhas
  • plueviós, -osa adj. pluejós, -osa
  • plòia/plueia: pluèja
  • pluiau: Occident, colcant, vent de pluèja
  • plujada: fr. averse
  • plumadís (de frucha) : pèl, pelalha
  • plunhar: plenhar, emplenar. fr. remplir; fr. serrer (l'un contre l'autre)
  • plusiors franc. : plusors
  • pofar (se) : fr. se piquer, se dépiter
  • polhar: reprimandar
  • polon f. asnessa, borrica, sauma
  • pom/poma de tèrra: patata (tanben emplegat)
  • poma ar tèrra: patata (tanben emplegat)
  • pomairòu: luòc plantat de pomièrs
  • poma-pòrc: patata (tanben emplegat)
  • pomeitèrra: patata (tanben emplegat)
  • pompira f. patata
  • ponar (se): acatar (s') (tanben emplegat)
  • poner, póner: pondre
  • ponhada: fr. poignée
  • popin: popada??
  • pòrc de mar n. pòrc marin
  • pòrcs singliers: pòrc singlar
  • portament: biais d'anar??
  • pòrta-tetons: sostens
  • pos f. pl. : milhàs; milhassina, farinetas (fr. bouillie de mais)
  • poschar?, possar (>polsar) : tossir
  • pòst f. : fr. planche
  • potareu: camparòl (cèps en particular)
  • pòus f. pl. : fr. bouillie de maïs. gasc. cruishada
  • poussiera, pouvera: pols, polvera
  • pradelar (se) v. se passejar en perdent son temps
  • premier: primièr
  • prener ['prenei] ['prene:] : prene, préner
  • progiet: projècte
  • propchen: fr. prochain
  • prosseja, pressuja: persega
  • puat: otís, qual??
  • pudentor: pudor, pudessina
  • pudin: fr. bourdaine ou bois puant, qui dégage une odeur forte sous son écorce
  • puèg [pei], puég, peug, puig, pug: puèg
  • puescher, puesser : poder (tanben emplegat)
  • p'un, p'una, p'unpiau: cap (pas un(a))
  • punhar: fr. répugner à faire quelque chose, tarder
  • purir, puresir: poirir (tanben emplegat)
  • purnai(s?), putnais, pudnais: catpudre, (gat-)pudís
  •  
  •  
  • quante (Alt lemosin) : quand (Bas lemosin)
  • quauquarren/quauqua ren adv. quicòm. quauqua ren mai: quicòm mai
  • quauqu'un: qualque
  • queraque, queriaque (creiaque) (de 'creiriatz que'?) adv. sens dobte
  • quincalhar: fr. carcailler (la caille)
  • quincaròla: partida mai nauta d'un aubre. fr. faîte
  • quintar (/se) : fr. pencher
  • quò: aquò, çò; quò es [kej], [kwej]: (aquò) es; quò pleu/plòu: plòu