Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris assasonar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris assasonar. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de maig del 2018

Lemosin. A.

Lo lemosin ten en general lo vocabulari de l'occitan amb los eventuals cambiaments fonetics del nòrd-occitan, mas a tanben de fòrmas lexicalas especificas (arcaïsmes e mots diferents de la rèsta de l'occitan) que plan sovent son comunas amb los dialèctes auvernhatvivaroaupenc.
Aqueste lexic conten de tèrmes tanben emplegats endacòm mai, pasmens los avèm pas excluses per amor de donar una mòstra del vocabulari lemosin. NDR: tota esmenda, correccion o melhora es benvenguda, especialament quand ignorèm la definicion o l'existéncia d'un mot ("??") o que sèm pas segurs qu'existisca ("?" Certans mots pòdon aver una consonanta iniciala epetentica: g-uech [get], l-èsser, z-onte, v-onta... franc. : francisme a evitar Lo sufix aumentatiu -às, -assa ven -ard, -arda.


lemosin, occitan, Loís Alibert
Loís Alibert

  • abaura: fr. (d') à présent
  • abausir, 'bausir [bu 'vi] : abausir, esbalausir
  • abeurat, abeurada: fr. détrempé(e)
  • abeuratge m., beuratge f.?? : beuratge
  • abilhar ('bilhar) v. assasonar (tanben vòl dire Vestir)
  • abinar: acoblar (sens general e sens sexual)
  • abochar, abochonar (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • abora (d') : d'ora, tòst
  • abòrd (d') : a l'instant, tot primièr, lèu; d'abòrd que: tantlèu que; puèi que (tanben emplegat)
  • abracar v. fatigar grandament
  • abrial (sud del Perigòrd), abriu (nòrd [abri(w)/abre], abriau: abril
  • acaçar (acassar? varianta de (a)catar?) : cobrir
  • acatar, 'catar: amagar, escondre; cobrir
  • acelar, açalar, acialar: abrigar de la pluèja
  • acelat, açalat, acialat (a l') : abric (a l'); d'amagat, d'escondon, d'agachon, d'assetons)
  • achabason: terminacion
  • achaptar: comprar, crompar (non seriá un francesisme: Acapte e acaptar ‘adquirir, obtenir’ com acatar ‘reverenciar, respectar, obesir’ provenon en darrièra instància d’un meteis vèrb latin captare)
  • acimar: emplenar a ras
  • acimat, -ada: que sa cima es elevada
  • aclapir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • aclatar (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • acocolar (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • acoconar (/s'): emmitoufler
  • acossar : encoratjar
  • acotar: fr. appuyer, accoter, soutenir, étayer; atteindre
  • acotir, cotir: batre, maltractar, prene pels cabèls
  • acotit, -ida, cotit, -ida: mesclat, -ada
  • acranar (s') : se far crane, polit
  • acraponhir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • acropir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • aer: èr, aire (tanben emplegats)
  • afinar: enganar
  • aflatar: careçar
  • aflincar v. aficar, pimpar
  • afamgalir: afamar
  • afolir: ??
  • agresir fr. aigrir
  • agroar (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • agromar, agromelar, agromelir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • agrumir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • agrupir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • aguir : asirar
  • aguissable: aissable, fr. détestable, insupportable
  • aguissença: asirança, òdi
  • aigafòrt: aigafòrta (tanben emplegat)
  • airau: airial, fr. basse-cour
  • airier: abajonièr (vaccinum myrtillus)
  • aisat adj. aisit
  • aisinable : propri a rendre servici, a metre a l'aise
  • aisinar : preparar??
  • aitanben: (a)tanben; fr. aussi bien, c'est pourquoi
  • aitanpauc: tanpauc ; fr. aussi bien, c'est pourquoi
  • aitanplan: tanplan; fr. aussi bien, c'est pourquoi
  • aitau: atal
  • ajauc: fr. ajonc
  • ajumbrir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • alacada: fòrta plojada?
  • alaidonc, 'laidonc: doncas
  • alha (Cruesa): alh
  • alopir: assalhir; maltractar; invectivar
  • aluchar : alumar (tanben emplegat)
  • amassar, 'massar: regropar ; atrapar, prendre (un còp)
  • amodelonar: fr. antasser
  • amorrar : abaissar la testa, faire mòrdre la pols
  • amortesir fr. adoucir
  • ancèis /ancès que : abans que
  • anchau m. : anchòia f.
  • anda: tanta, sògra, mairastra; abusivament: granda, mameta
  • anueit/anuèit, anuech/anuèch: auei, uei (tanben emplegats)
  • apà! (de Òc-pas?) : non vòli pas!
  • apautar: fr. renverser
  • apetís fr. ciboulette
  • aplèch [aplej] : fr. soc (de charrue)
  • apoiar: fr. appuyer
  • aponhar: garder, aver mestièr de quicòm; fr. répugner à faire quelque chose, tarder
  • aprueismar ('prueismar, [prajmà], [(o)preimà], [apresmà], [aprowmà]): apropchar
  • aquilhs (plural de 'aquel', ancian cas subjècte)
  • ara. D'ara ençai: d'ara enans, d'ara en avant
  • arair: araire
  • arçà! : interj. per incitar a faire quicòm (de òr + ça)
  • arcar: passar per dessús de
  • arçau : arç (planta). Fiau d'arçau: fil de fèrre barbelat
  • archelar: escalar. fr. escalader
  • areclana: ??
  • argiu m. : argila
  • aromaire: murtrièr?
  • aromir: tuar
  • arondesir fr. arrondir
  • apietosir: fr. apitoyer
  • arpiar: arpejar
  • arreir: arrèire
  • arser: ièr al ser
  • asperja f. espargue
  • assedrat: assedat
  • artichau, artrujau m. cachofle
  • assumir (s') : s'assopir
  • assuausar: apasimar, adocir, calmar
  • assús, a sus: sus, sobre
  • au : o (pronom neutre)
  • auçada: nautada
  • aucha, òucha: pradèl o camp claus situat prèp de la maison, sovent près de la cort dels pòrcs, ont se los laissava
  • auguer, auger?? : aver
  • aul: el. V. Eu
  • aulana: avelana. fr. noisette
  • aumalha f. bestial gròs
  • aura adv. ara
  • aures: quicòm mai, autra causa
  • ausanier (comunas del sud del país de Garait, region de Sent Vauric): bois [bwej] entrò una linha que jonh Ansesme, Jòlhac e Ladapeira, e [bwi] dejós d'aquesta delimitacion)
  • ausar: gausar
  • ausela: ironda; femela d'auseu
  • auseu: aucèl
  • auvelha, ovelha n. oelha, aolha
  • auvernhata: fr. litorne (grive)
  • avacar: reüssir, capitar
  • avalir (s') : esfondrar (s')
  • avant que de + v. inf. : abans de
  • aver: prend lo sens d'atrapar, raubar, n'acabar amb quicòm o quauquarren, tuar
  • avesat (d') : de costuma, d'abitud
  • avisar: regardar