- tabustar: picar?
- taconar: picar
- tainar (/se) : pressar, tardar
- tainós: tinhós?
- talhon d'Adam: fr. pomme d'Adam / la nou, anou de Adán, la del coll
- talòs (de pan) : fr. quignon de pain
- tanha: fr. bourbier
- tant mai... tant mai... : dont mai... dont mai... (tanben emplegat)
- tantarar: charrar
- tant-parlar f. : pinta (mesura de 1 a 2 litres)
- tarabasteu: fr. claquoir (instrument de musica) / sarabastall, soroll ?
- tartifla: patata
- teissut de còu: folat, mocador
- telhòu, telhaud m. telh
- tendilhon: cavilha de fusta d'una charrue; sexe masculin
- tèrme: fr. tertre, talus, éminence pouvant servir dans certains cas de terme, borne, limite.
- terrauds pl. (Cruesa) nom donat als dos enfants d'un vilatge que son nascuts lo meteis jorn
- test: clesc (d'un uòu) / clasca d'un ou
- testut: maça
- teula: fr. tuile / teula, teulada, tella, tellat, teulería
- tia-tia: fr. litorne (grive) / griba , griva
- timplat m.: ??
- tirusa: automata per tirar d'argent
- tombareu: fr. charrette ??
- tonar: tronar (tamben emplegat) / tro, troná, trone, rellámpec, rellampegá
- tonedre: troneire
- tòni m. nesci, pèc
- torilhon: taure pichon?? / bovet , bou minut ?
- torilhonar (/se) : la vaca montar una autra vaca??
- tornada (una) n. un fum de
- torrin: sop d'alh, ceba o tomata, ben pebrada (que se portava als novèls maridats l'endeman de lor nuèit de nòça)
- torrinar : faire son torrin, faire pauca causa
- torton: crèspa de blat negre
- tortre f. tortora. fr. tourterelle
- tòstat m. : tòsta F., fr. toast / torrada, torrat de Torre del Compte
- totaura: totara
- tot-parier, tot parier: egalament; fr. quand même
- Tots-sents: Tots-sants
- tramalh: mena de filat
- trança: fr. trance; angoissa
- tranuja: fr. chiendent
- trasconeitre: ??
- tràser: traire
- trasluc, traslutz: plena luna; jorn nefast, accident
- trassauta: fr. éclabousser ?, tressauter?, regisclar?
- trau: biga (fr. poutre) / travessé
- trauca-sac: fr. brome stérile
- trauchar: ??
- traulhar: s'espaterrar dins l'èrba ja nauta; fr. pietiner, fouler, écraser au pressoir / fe lo gos, bambá
- traversós: fr. espiègle
- treblant: susprenent?
- treblar: trebolar
- trefa, trefla (Cruesa e endacòm mai), truefla, tròfla, trofla, tofla: trufa; patata / pataca, trunfa
- tremuelh: tremol (arbre)
- tren. en " de : fr. en train de
- trenc, tr(i)an(c) m. fr. croc à fumier
- trencha f., trenche m.?: fr. faux; houe, pioche courbe dont le fer est large et mince / fals, trencha es una fals ficada a una paret per a tallá aufals, palla
- trepar : fr. trépinier
- trevar: barrutlar, fr. errer; fr. hanter
- tribolar: trebolar
- trifolet: fr. trèfle rampant
- troçar/trossar (se) : se (tornar) botar los vestiments
- tròia, treuia/trueuia, trueja : truèia (tanben emplegat)
- troncar: trencar??
- truelh: pè de cabra (aisina). fr. pied-de-biche
- trufa, tofla, tròfla, trofla, truefla: patata
- trular: fr. errer; fenhantejar?
- trule, trula f. ? (Cruesa): persona bèstia; fug-l'òbra, fenhant
- trundiment: retentiment
- tuar: atudar
- tucar: tocar, trucar
- tudelar: brotar (una planta
- tundir: enflar al punt d'aver la pèl tirada (e al fig. de vanitat p. e.); tondir
- tunlar: tossir
- turlaud, trulaud: idiòta
- tustadís: fait de tustar
- tutar v. fr. débusquer
- uchar, unlar, udlar, idolar: udolar, cridar fòrt
- udlar, ular, unlar, idolar: udolar, cridar fòrt
- ueitantivol: qu'a ueitanta ans
- uerge (Cruesa): òrdi
- uistra: ustra
- ujan [yˈz̪ɔm]: ongan
- ulhauç: fr. éclair
- um (varianta de òm) o un(?) : òm, un òm
- unlament: udolament
- unlar: V. Udlar
- ustilh : ostilh, aisina
- vachas negras (Cruesa): nivols gròsses grises e pluevioses
- vaisselar v. faire la vaissèla
- valhent adj. : valent
- 'vancès: avant, abans
- vaque! : vèni!, ven! (tanben emplegats), gasc. çai!
- vargier: V. Vergier
- varrau, verrau : verrat
- varroelh: varrolh
- vaslet [vàle] : varlet
- verdera: fr. oseille
- veren m. verin
- verenós, -osa: verinós, -osa
- vergier [vargié], verdier: òrt (tanben emplegat)
- vernhau: vern
- vesaquí : veiquí (tanben emplegat)
- veschada: vesc(a), visc(ada)
- vessa: ??
- vetz adv. : còp, vegada
- veüda, vuda: vista
- vianelon: androna
- viatge: còp (p. e. de beure)
- viau, viauda, viaus, viausa: marrit, marrida
- vinheta f. fr. oseille
- vinhau: vinha gròssa?
- vinhon m. ceba
- vironar: virar entorn
- vironseu: fr. virevolte
- visar v. veire; regardar - Visa la via! (per fòragitar qualqu'un)- Visar lo bornat: Faire la culhida de la mèl
- visda, vusda: vista
- vispolar: ??
- vita: vida
- vojadas o botjadas (plòure a ") (grafia insegura...)
- vojar: vuejar
- volada n. voleibòl
- volha: oelha, aolha
- vonvonar : zonzonar?
- vorilh [vurí], voriu [vuriw/vwejriw, bwejriw/ bujriw] : fr. regain V. Borilh
- v-òs : òs
- vuda (>veüda>vesuda), vusda (>visda>vista) : vista
- vuelher: voler
- v-uèi: uèi
- zo, zò, zu: o (article neutre)
Langue Occitane, occitan, occitano, langue d'Oc, Loís Alibèrt, IEO, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, français-occitan, gallicismes, occitan-français, catalan, lenga, Mistral
dilluns, 28 de maig del 2018
Lemosin TZ
Etiquetes de comentaris:
pressar,
tabustar,
taconar,
tainar,
tainós,
talhon d'Adam,
talòs,
tanha,
tant-parlar,
tantarar,
tarabasteu,
tardar,
tinhós
Ubicació:
Limoges, Francia
Lemosin R
raba: fr. rave , de l'ancien franco-provencal raba issu du latin rapa (sens identique) rabe (1195), puis rave (1393). Le mot se retrouve dans d'autres langues indo-européennes, où il peut désigner le radis, le raifort ou le chou. - de l'anglais rave lui-même issu de l'ancien français reve voir « rêve » en français. / rábano castellano, rabe, rabaneta la roija , chou = churuvía
- rabiaud: mena de rabe?? ("Totas doas venina d'eisserbar las racinas e 'las portavan chascuna un panier de rabiauds, aurelhas de lebre, erba dau lach per los lapins)
- rabator : fr. rabat
- rabilha: fr. fâne
- rabin: fr. champ de navets
- raca: misèria
- rachar (se) : anar, se rendre a / allargás, allargar-se
- racina: pastenaga, carròta (tanben emplegat) / safranória, safandória
- racroquilhar : fr. recroqueviller
- rafe m. rave (fr. radis ou raifort) / Radieschen en alemán, rabanetes
- raiar: brilhar / rajá lo sol ? brillá lo sol
- raiç: pastenaga, carròta (tanben emplegat). raiç blancha : panais
- raissas (plòure a ) : a semaladas
- raleta: fr. faîte de la maison
- raletar (se): se trainer??
- ramada f. fr. averse / ramalada d'aigua, ploure a ramalades
- ramalhaud: fr. têtard / cullerot , renacuajo
- rana: fr. crécelle; fr. courtilière (Nauta Vinhana e Cruesa)
- randa (a ") [ronda] : a rand de, prèp de
- ranhós: ernhós?
- rantela, rantiala: fr. toile d’araignée / taragaña, telaraña , toile = tela, tel
- rantela dau ventre: diafragme
- rapieta: fr. lézard gris / sargantana (roquera), lagartija roquera
- rasís adv. : tot prèp de
- raucenós: ??
- raucha: ??
- rauche: rauc
- rauchós: enraucat
- rauja: ràbia
- raunament: fr. grognement??, bougonnement??
- ravalha (Cruesa): fr. rave
- rebombar: fr.rebondir
- rebondre : rescondre, amagar; fr. rebondir; apondre? / amagá / esconder
- recorson : ??
- recroquilhar (se ) : fr. se recroqueviller
- reganhar: fr. rechigner, montrer les dents, grommeler. / rechiná les dens
- regolar: vomir, regantar / fotre una golada, vomitá, vómit, gitá a Beseit se fee aná en lo significat de arrojá, aviá, vomitá
- regolhonar: fr. faire des rejets
- rei daus auseus, reibelet, reibenet, rebeineu, reibelet (HM), reibetau (23), traucaplais (24), l'uelh de buòu (87S), lo pitit buòu : fr. troglodyte
- reir-còr (a ") : a racacòr
- reir-grandpair, reina-grandamair : reire-grandpaire / rebisyayo ?
- rejonar, rejonhar?? : ??
- relh: fr. fourgon d'un four
- relhar v. grimpar
- remudar : remenar
- renconhar (se "): fr. se cogner
- rencurar, rancurar: regretar, èsser enfelonit d'una pèrda; se plànher, esp. de la dolor. "rencura lo ventre" : li fa mal lo ventre / fe mal, tindre mal, sabre mal, queixás
- rentrar: tornar, tornar entrar
- repastar: repàisser
- reprosimar [reprozimà], reprueismar ? : fr. rapprocher
- recoquilhonar : fr. recroqueviller?
- resmas: pas que
- respóner, responer: respondre
- retrum: bedoceta, fr. poubelle
- ribiera: riba; per ext. fr. marécage
- ricancoina:??
- ridòrta: corona de pan
- rifanfara, refanfara ? : refranh
- rigalhon: fr. ruisseau
- rigolar: vomir
- ringueta: baudufa (Sarlat, Peiregòrd lengadocian) / trompina, baldrufa y variáns ?
- ripar: fr. glisser
- rison m. : rire, riseta
- rit: guit (fr. canard) / pato
- riu [ri], [riew] bas lem. : fr. ruisseau
- riufe adj. : rufe, fr. rude au toucher?? ("'na chamisa pròpa de cherbe riufa")
- robiera: molhièra, terrenh umid
- ròch: ròc
- ròcmòrt: fr. marne
- rodelar : redolar
- rodelon: rotlada
- rodilha: bar(r)iòta, boreta, carriòl(a)
- roge, roja: de pèl rog / pelirroja
- ròla: glaça (element natural)
- romar: romegar
- romeu: romec (lo romeu de la mòrt)
- romde, romdre, ròmdre f. : fr. ronce. V. rumec
- rondelhon: fr. grognement, ronchonnement
- rondinada: ronde n. ?
- ronhament: fr. grognement??
- ronhar, ronjar?, rosjar: rosigar
- roquilha: fiòla
- ros, rossa, rosseu, rossela: blond, blonda
- rosin: candela
- rosjar: rosigar, rosegar / rossegá en les dens, mastegá
- ròure? : rove, rore / Valderrobres, Teruel , a Beseit se díe Valdarrores
(1694) Chesne, altération, d’après fresne, frêne, de l’ancien français chasne (1160), chaisne (1177-88), du latin populaire casnus (508), emprunté au gaulois *cassanos (d’où l’occitan cassanh, le franco-provençal tsâno, l’occitan casse. Formation avec suffixe différent en aragonais avec caixico, caixigo, en espagnol avec quejigo (« chêne faginé »).L’étymologie du gaulois *cassanos est incertaine ; son origine est peut-être préceltique.
- On aurait un radical cax-inus (→ voir fraxinus et Cacunus) pour casnus et cax-icus pour quejigo, caixigo.
- D’après Ascoli, ce cassanus représente, en gaulois, le grec κάστανον, kástanon (« châtaigne ») dérivé de κάστον, káston (« bois »).
- D’après Diez, il provient du latin quercinus devenu *quercnus
- rufar : fr. gercer
- rufe adj. : dur fig.
- rumec, romec, romen ?, romde, romdre, ròmdre, romze, rumze n. f. : fr. ronce
- rundir (lat. Grundire) : sens diferent de Brundir
Lemosin P-Q
- paela: padèla
- pagun, paguna, p'un, pen: cap (pas un(a))
- paier (Sent Iries la Montanha) : morceau de pain, de crêpe, etc., que l'on donne au chien pour le « payer » de sa peine quand il a ramené un animal écarté; herbe, fourrage, etc., que l'on donne à la vache pour qu'elle se laisse traire (del latin Panarius)
- pairolhièr: estamaire o refachaire (ambulant)
- palenc: palissada (facha d'estacas de castanhièr)
- palhissa : clujada (fr. toit de chaume)
- palisson, palhasson: panièr redond per metre lo pan a levar abans la coccion / pastera, panera
- palhassona: casal, fr. chaumière
- panolha:??
- panturlar (se ) : pintar, chimar (beure d'alcòl)
- papulon m. pibol
- paradèla: grande oseille
- parchar:??
- parcir: parcejar?? claure??
- parelh: fr. paire; couple / parell, parella , 2, cuan no ña parella, d'escudors
- par(r?)òfia: parròquia
- parpalh [porpar], [parpai/perpai] : peitrina; corsatge; sen (partida del còs del bas del còl fins al ventre), fr. pourpoint / pitral, pit
- parquenada: pastenaga, carròta (tanben emplegat), safranoria y variáns
- parròpia/parròfia: parròquia. fr. paroisse
- parsilh, persilh, peiressilh m. jolvèrd / julivert
- pasmens: totun. M
- passador: fr. défilé, endroit où passe une route entre une falaise et un cours d’eau (du latin médiéval passus (pas, passage, chemin, défilé)
- passat deman: deman passat / después demá, passat demá
- passerau: fr. moineau
- patolhier: gassòt (region d'Ussel)
- paucha: sirventa
- paun: paon, pavon
- paupanhar, paupinhar : paupar?
- pautut (Cruesa): grapal
- pavan: pavon, paon
- pedoira [pedwejro] : veissiga
- peirejadís o peirissadís: tàpia, fr. pisé
- peis, pest? ([pejst]>[pejs]??) : la pesta
- pejar: pegar
- pejar?? , 'pejar ?? : apuejar, apiejar
- pès (d'en "), dempès : drech / de peu, en peu, de peus, dret
- pelh m. pesolh
- pelhaire: fr. déguenillé; pelharòt, pelharotaire
- pelharaud/pelharòu (metatèsi: peralhòu) m. pelharòt, pelharotaire (tanben s'i emplega pelhaire o pelharet?); creatura fantastica (portar a peralhòu/au pelharaud: portar (un enfant) sus l'eschina, los braces entorn del còl e las gambas altorn de la talha del portaire) / a la esquena, a cascarrulles
- pelhaud : persona paubre, vestida de guenilhas, maladiva / pelat
- pelissa : femna publica
- pelisson:??
- peluca: pelussa?; parpèla?
- pelucar: pampaluguejar
- peluja: ??
- pena, penau m. : Ginesta
- penau: fr. lande de genêts et donc par extension une terre pauvre où pousse naturellement cette plante / Ginestar
- pendaulha: fr. balançoire / péndul ?
- pendaulhar: fr. pendiller
- pendolhar: pendre, penjar
- peput f. : puput
- perinqueta: baudufa
- permenar (se) v. passejar (non es pas un francisme)
- peròt, -òta (Marcha lemosina, Charanta occitana, nòrd de la Nauta Vinhana): piòt, dindon
- perpai (perpalh) : V. Parpalh
- per tot aquò: malgrat aquò
- peschier: lavador (se ditz tanben)
- peseu m. pese; mongeta
- pestelar (se) : (se) batre
- pestelariá : causa pauc importanta, babiòla
- pesteu: batedor, de bugadeira
- pestrir: pastar, fr. pétrir
- peta-raba: bleta-raba; fr. pétoire
- petairòla: escopeta, fusilh
- petaron n. ciclomotor
- petinar [pitinà] : apetitir
- petiòt: petit, pichòt
- petonar: s'enervar, repotegar
- peu f.: pel; femna publica
- pia: còrna, bana
- pialar: pelar
- piardon: fr. serfouette
- piau: pèl
- piaular: siular
- picatau, picatal, pichatal, pichatau: picòt (auseu)
- pièg [pjej], piei: pièg
- piela, peila, padela, padena n. padena, padela
- pietat (a") : de genolhs?
- pieuna : ??
- pifrar: chimar
- pigonhar (/se): picar còntra qualqu'un, se quichar
- pilhonar : fr. cligner des yeux
- pimpaunhar: fr. peloter, tâter
- pinambor: fr. topinambor
- pinar, pinard??, pinalh?? : òme ric
- pinara: vin
- pinarar: chimar de tròp
- pinat, - ada: plen, emplit, tot cobèrt
- pincar: plantar
- pincat (estar "): estar drech a esperar
- pindolhar o pingolhar: pendre
- pingraula: espingada
- pinhie(i)r: pin (arbre)
- pipeiaire: aucelaire
- pirca: pista
- pissa-rata [pisa rato/piso ròto] : rata penada
- piuse m. : piusa f.
- plafond, plafons ?
- plaidiar: plaidejar
- plais: broa
- planchon n. taula, seccion, departament (d'un comerç)
- planben: encara, tanben
- plànher/planger
- planier: orizontal, plan, lis
- plantar (/se) : arrestar (/s')
- platussar: charrar
- plegut: p.p. de pleure/plòure
- ploia: pluèja
- ploiós: plujós
- plòure coma qui la bòtja: plòure a plenas selhas
- plueviós, -osa adj. pluejós, -osa
- plòia/plueia: pluèja
- pluiau: Occident, colcant, vent de pluèja
- plujada: fr. averse
- plumadís (de frucha) : pèl, pelalha
- plunhar: plenhar, emplenar. fr. remplir; fr. serrer (l'un contre l'autre)
- plusiors franc. : plusors
- pofar (se) : fr. se piquer, se dépiter
- polhar: reprimandar
- polon f. asnessa, borrica, sauma
- pom/poma de tèrra: patata (tanben emplegat)
- poma ar tèrra: patata (tanben emplegat)
- pomairòu: luòc plantat de pomièrs
- poma-pòrc: patata (tanben emplegat)
- pomeitèrra: patata (tanben emplegat)
- pompira f. patata
- ponar (se): acatar (s') (tanben emplegat)
- poner, póner: pondre
- ponhada: fr. poignée
- popin: popada??
- pòrc de mar n. pòrc marin
- pòrcs singliers: pòrc singlar
- portament: biais d'anar??
- pòrta-tetons: sostens
- pos f. pl. : milhàs; milhassina, farinetas (fr. bouillie de mais)
- poschar?, possar (>polsar) : tossir
- pòst f. : fr. planche
- potareu: camparòl (cèps en particular)
- pòus f. pl. : fr. bouillie de maïs. gasc. cruishada
- poussiera, pouvera: pols, polvera
- pradelar (se) v. se passejar en perdent son temps
- premier: primièr
- prener ['prenei] ['prene:] : prene, préner
- progiet: projècte
- propchen: fr. prochain
- prosseja, pressuja: persega
- puat: otís, qual??
- pudentor: pudor, pudessina
- pudin: fr. bourdaine ou bois puant, qui dégage une odeur forte sous son écorce
- puèg [pei], puég, peug, puig, pug: puèg
- puescher, puesser : poder (tanben emplegat)
- p'un, p'una, p'unpiau: cap (pas un(a))
- punhar: fr. répugner à faire quelque chose, tarder
- purir, puresir: poirir (tanben emplegat)
- purnai(s?), putnais, pudnais: catpudre, (gat-)pudís
- quante (Alt lemosin) : quand (Bas lemosin)
- quauquarren/quauqua ren adv. quicòm. quauqua ren mai: quicòm mai
- quauqu'un: qualque
- queraque, queriaque (creiaque) (de 'creiriatz que'?) adv. sens dobte
- quincalhar: fr. carcailler (la caille)
- quincaròla: partida mai nauta d'un aubre. fr. faîte
- quintar (/se) : fr. pencher
- quò: aquò, çò; quò es [kej], [kwej]: (aquò) es; quò pleu/plòu: plòu
Etiquetes de comentaris:
cap (pas un(a)),
de crêpe,
de pain,
estamaire,
morceau,
p'un,
padèla,
paela,
pagun,
paguna,
paier,
pairolhièr,
pen,
refachaire,
Sent Iries la Montanha
Subscriure's a:
Missatges (Atom)