divendres, 25 de maig del 2018

Auvernhat , C

cabèga: cavèca
cabornat : fr. creux adj.
caca: notz ("noix sans brou" infantil)
cacalh: bonbon; pl. renhons
cacaloneir: rugbyman
cacau: uòu
cachar: quichar
cachon: avelana; nogalh
cacorla, cocorda, cocorla, cogorla, cog, coina: cogorda, coja (tanben emplegat), cuja, tuca
cafinhotar (se) fr. se blottir dans un petit coin, se rencogner dans un petit espace
caia: truèja
çai adv. fins
çai enrèire: recentament
caire: canton. fr. coin de l'âtre
çais: aquí
caion: porc (Velai)
calada: senda rapida; senda dins la nèu
calcinar (se): se far de socit
camba-gròs (sud del Cantau): fr. champignon
cambavirar: regirar, fr. bouleverser, surprendre / regirás lo tems, tombás lo tems, orache
cambeta: fr. tige (de planta)
campaneta: fr. campanule (flor)
campejar [kampisià/kampegià] : perseguir, se lançar a la perseguida
campejada [kampisiado/kampegiado] (partir a la "): perseguir, se lançar a la perseguida, esp. anar un gos darrièr un gat
campís: espiègle, indocile, rétif
canabau: carbe
cancheta: fr. petit seau en métal   /  galleta, cubo
canèla, chanèla, dosilh [dugi] : fr. robinet   /  eixeta  , grifo
cantèl: fr. chanteau (de pain)
canulant: enujós, emmerdant.
canular: fr. ennuyer, emmerder
canon: veire de vin
cap [ka]: tèsta f, cap m
capbàs: fr. descente
capetar: fr. descendre, (anar a un luòc)
capolar: fr. hacher
caponar (se): se dissimular
carcin: abitant del Carcin; vaslet de bòrda logat per las fenasons
carcular: pensar, somjar
cardalhau: topinambor
carnada : carn de vaca salada
carrar (se) : se plaire, s'amusar
carrin: pòrc   / gorrino
caròta: beta-rave
carrat : fr. carré d'habitation, dans un ensemble de bâtiments agricoles
cartofla : patata (Bas Auvèrnhe) / pataca en ch / Kartoffel en alemán
casabèc: fr. chemisier, corsage
casar (se): maridar (se)  / casás en chapurriau
casca-lumaç: cagaròl    / caragol ?
cascavel: cadun dels torns qu'òm fa en restant suls pès e las mans sans que lo còrs tòque lo sòl; [karkavé] fr. grelot
cascavelar: avançar fasent cascavels
casiau: pèça de vinha
caston : fr. bergerie
cat (Carladès), chat : cat   /  gat en chapurriau
catar: amagar, escondre, abrigar, cobrir
catonar: careçar, amanhagar
caula: graula
caura: v. còure (avelanièr)
causa (per " que): per çò que, perque
celèira, cereira [sareida?, sardeira], cerèisa, ceriesa: cerièra
celerier, cereis, cereir, cerier, ceredier: cerièr
cenelhier: fr. aubépine
censa f. : fr. bail, contrat
cerv: cèrvi
cesta, ceston: panier (s'i ditz tanben) / sistella del pa
cestús?? : país, luòc dont venèm
chabeç: fr. traversin
chabra (Velai) : saltarèla
chab(d)elièra: riban de fil
chabidar: s'assopir, somnolar
chadeira, chaseira, cheira: cadièra (tanben emplegat) / cadira en chapurriau, cadiera en aragonés
chadeira: cadena (tanben emplegat)
chadenàs: cadena gròssa per traire los arbres del bòsc
chala(da): passatge, camin desgatjat de nèu; traça dins la nèu
chald, chaud: caud  / caló en ch
chalm, chauma: planèl esteril
chambalià, chambaliá? (chambaliga), chambalha: cambaliga, garrotièra. fr. jarretière
chambre (de mar o de riu) : cranc  / cangrejo en ch
chamin de pè: viòl (tanben emplegat)
chaminon: viòl de pè
chamjar: cambiar
champanhon: campanhòl
chambe, charbe/cherbe/cherba, cambi, canabau, chanebe, chandre, chandra f. : cambe, carbe
chambon: cambajon
chamèis: suja
champeirar: seguir, caminar sus la traça de qualqu'un
chanau f. : fr. cheneau, gotièra de zinc au bòrd del teit (mas: 'canal' m. fossat d'escolament)
chancèl: ataüt
chandela, chandeala: chandela; gratacèl
changre: cancre
chanit, -ida: fr. moisi; sòl de mal trabalhar; acerb, aspre
chantel: cotèl
chap-coissin: cabeç (fr. traversin)
chap-leit : fr. bois de lit
chapurriau
chapusar: fr. charpenter, débiter le bois à la hache
charba: ansa
chardas (las ) : velhadas durant las qualas se cardava
Charenda f.: Nadal m
charent, -a: que demanda un prètz tròp elevat  / carero, vendre car
charga: carga (tanben emplegat)
chargar: cargar (tanben emplegat)
charrau: camin d'espleitacion
charreira, charrèira, carrieira: espaci entre doas bòrdas, mena de rua / carrera a La Codoñera, carré en chapurriau
charvalhar (Riòm) : fr. patouiller, manier salement, détériorer
chas: a cò de
chasau: maison arrueinada, fr. chaumière
chaschòu: crani, tèsta entièra
chasque inv. : cada
chassanh: garric
chasso (chasson ?) : roire
chastèlh (plur. chastèlhs/chastiaus) : castèl / château / castell en ch
chastra: buc, bornat
chatau: cabal
chat-foin: putòi, catpudre
chaubre, chaure: caber, cabir
chauchar: caucar. fr. presser, fouler
chauçada: barratge
chaucida, chaucit: cardon
chauçura (Bassa Auvernha): fr. chaussure
chaudre: caler (se ditz tanben); caber, cabir
chaul: caul, caulet. fr. chou
chaul-raba: fr. chou-rave
chaumesir: fr. moisir
chaumesit, -ida: fr. moisi, -e
chavalh [chaba] : caval
chavanhòu, javanhòu: fr. hibou, chat-huant, grand duc ou petit duc / duc, búho, chuta
cheir, chèir, chier, cher : gròs rocàs; clapàs; endrech o país rocalhós, fr. éboulis, amoncellement de pierres
cheira: colada volcanica d'escòrias
cheiron, cairon: petit molon de pèiras
cheiràs: clapàs
chèrchapaís: vagabond
chiar (per evolucion: chagar>chaiar>cheiar>chiar): cagar (tanben emplegat)
chibòta: cabana (de pèiras)
chin-tais: tais
chindra: címec, cinze, cinza  / sendra , siandra
chuchutar: murmurar
chuta: chòta (ausèl)
ceal, ceau ([shaw] Mauriac, Sant Flor, Lo Puèi), cèu ([shèu] Salèrn), cièu franc. (Orlhac): cèl (forma que comença en Mende)
cinglar: foetar
cintura delh Bòn Dieu: arcolan, arcan (tanben emplegat)
cireir: cerièr
cist: cistre (pèira)
civèira: fr. brouette
clamion: apèl, aclamacion
clan: coratge; eslanç, vam. se donar clan
clanca: fr. commère
clancar: fr. commérer, de bavarder en toute occasion
clapeiràs: clapàs
clenchar (se): fr. se pencher
clergue: clergon clerjon. fr. enfant de coeur
clujada: teit de fen
coada, còada?: acès, cubèrt, angar fr. appentis. Fig. Se botar a la coada
coarro, coarre: proprietari, patron
coca: noga, notz; patata (Mauriac, Salèrn...)
cochara f. : culhièr m.
coche: pòrc
cocuda: fr. primevère
cocut: fr. jonquille
coeire/còire: coire (vèrb); fr. marmite
cofal: cofat. fr. gifle
cogorla: fr. citrouille
coige m., coija? f. : jaciment (minièr)
coijar (se), s'anar coejar [kuetzà/kuedjà] : cochar (se)
coita: fr. hate f, presse f
còl [kwòl] : fr. cou
còle: col (de montanha)
colenha: conolha, filosa
coleira: còla; passatge estreit entre doas còlas
colh: fr. cou
colièra: penda, còla
comador: angar, cubèrt
comencar: començar
companatge: lach, burre, formatge e tot produch lactic
compassar: despassar:
conòlhada: conolha
conflabueu: salamandra
congeira, conheira, congènha?: congèsta
conhar (ò): fr. pousser
cònse: fr. conseiller municipal. primier cònse: fr. maire, ostau del cònse: fr. mairie
consire [kushire] : crebador. fr. crève-coeur
cònte [kwònte]: conte
còntia: discussion, disputa
contiar : fr. se chamailler, se disputer, amicalement, se taquiner.
continent: immediatament
còntranòvie: fr. garçon d’honneur
convisar : discutir
còp [kòp/kòt] (plur. [kòts])
còp d'alhís: fr. coup de feu, enthousiasme
corcheira: corsièra
cordelièra : còrda, cadena o boton per sonar lo monde a la porta
còrdre (/se): rentrar a l'ostal
corniòla: fr. gosier
corrau: fr. haras
corriada: fr. liseron
corsa: corsièra (tanben emplegat)
cossí [kesí/kosí]: coma (interr. e non interr.)
cortiau: carrièra bòrnia; cort (ensems dels enclauses orticòlas)
cos: agrafuèlh (tanben emplegat)
cossirar: sospirar
cossirós, -osa: inquiet, - a
costat (al " de) : a costat de
costat de neu: oèst
còtla: mongeta (verda)
còuclhe m. nogalh, clòsc (de fruch)
còure m. avelanièr
crebalhas f. pl. : fr. semailles (crebir = cubrir, cobrir)
crebir : cobrir, cubrir
cremason: brutladura
cremeson (aver de): aver enveja fòrça
creme m. : fr. crainte
crenhar: crénher
crespar: fr. crisser
crestar (se): dreçar (se)
crida (creda? [crida]): cicatriça
cròi: mauvàs, marrit
crossar/corsar: breçar (latin tardiu *crontiare)
crossarèla: breçairòla
crosset: breç
crèu: nogalh
cròmpa: crompa
cròç: breç
cruesar (francisme?) : cavar o clavar (los dos emplegats)
crubir: fr. semer et herser
cruca: dessús de la testa, testa
cubèrt [tyubè]: teit
cubrir: cobrir; semenar
cuèire v: còire
cuèissa (far ") : faire place (sur un siège), se pousser un peu
cueu, cuu [tchoo] [kiw], cuòl: cul
cuja (en "): fr. a falta de; en luòc de
cujon: molon
culhir
cunh: recanton
cunhar: fr. fosir
curalhèir: pilòt de pèiras
cusina: cozina
cusinar: cozinar
cute, cut: grapaud cantair
Auvernhat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.