Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta lemosin. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta lemosin. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

dimecres, 30 de maig del 2018

Vivaroaupenc

Lo vivaroaupenc o vivaroalpenc es lo dialècte nòrd-occitan parlat dins lo nòrd-èst de Velai, de franjas au sud de Léger, lo nòrd de Vivarés, lo Daufinat meridional, los Aups de lenga occitana en França e en Itàlia e a la Gàrdia en Calàbria (lo bas-vivarés, nòrd-occitan el tanben, es pas de vivaroaupenc, mas la varietat nòrd-cevenòla dau lengadocian).

Lo nom de vivaroaupenc lo devèm au lingüista Pèire Bèc dempuei los ans 1970, es lo nom que mai s'utiliza encuei. D'unes especialistas an donat tanben d'autres noms au vivaroaupenc: aupenc-daufinenc (Juli Ronjat), nòrd-provençal (Joan Glaudi Bouvier), anfizonic e lo domeni dialectau essent l'Anfizòna (Pèire Nauton); o encara aupenc, provençal aupenc, gavòt dins un sens alarjat (normalament l'aupenc e lo gavòt son de subdivisions dau vivaroaupenc, vejatz çai sota). Açí del valensiá es metátesis de çai.

Sa caracteristica principala es la chaüta de las dentalas intervocalicas latinas simplas : chantaa (o chantaia) per c(h)antada, monea per moneda, bastia (o bastiá) per bastida, maür per madur. Lo vivaroaupenc, tocant a las T finalas tonicas representa un estat intermediari entre la situacion dels autres dialèctes occitans e la del francés (E del francoprovençal) : non i a convergéncia de fòrma entre d’una part los mots de formacion populara eissits d’un etimon que presenta una T simple intervocalica en sillaba finala (ex. latin GRATU, PRATU, BONITATE, CIVITATE, FORTUNATU, LAXATU, STATU, MARITU, PARTITU, BATTUTU > grat, prat, bontat, ciutat, fortunat, laissat, estat, marit, partit, batut), e d’autra part los mots de formacion populara venguts d’un etimon en TT (o PT), o los mots que provenon d'un manlèu sabent al latin, (CATTU, PLATTU, *RATTU, *PETTITTU, SEPTE, SOLU+ITTU ; status, discretus, spiritus > c(h)at, plat, rat, petit, sèt, solet ; estat, discret, esperit) ; quand lo vivaroaupenc presenta, com lo francés, doas serias distintas : 1) /gra/, /pra/, /buntˈa/, /siwt'a/, /furtyn'a/, /lejs'a/, /est'a/, /mar'i/, /part'i/, /bat' y/ ; 2) /ʧat/, /plat/, /rat/, /pet'it/, /sɛt/, /sul'et/ ; /est'at/, /diskr'et/, /esper'it/. La desinéncia verbala de primiera persona i es -o (coma en francoprovençal, italian, chapurriau, castelhan, galego, portugués): parlo per parli o parle.


yo parlo lo chapurriau


Un trach frequent mas non sistematic es lo rotacisme de l (passatge a r): barma per balma o bauma, escòra per escòla, saraa (o saraia) per salada. Los parlars aupencs (stricto sensu) an mantengut la prononciacion de la r finala dels infinitius com al valensiá (çò qu'es excepcional en occitan modèrne) e la m finala dels noms prononciada "-mp".  Lo vivaroaupenc ten en general lo vocabulari de l'occitan amb los eventuals cambiaments fonetics del nòrd-occitan, mas a tanben de formas lexicas especificas (arcaïsmes e mots diferents de la rèsta de l'occitan) que plan sovent son comunas amb los dialèctes lemosin e auvernhat. Aqueste lexic conten de tèrmes tanben emplegats endacòm mai, pasmens los avèm pas excluses per l'amor de donar una mòstra del vocabulari vivaroaupenc. afiquet: àbit, vestit, pelha, guelha arlèri: original, babòi ateirar: recaptar, arranjar, adaptar aüra : ara aure: autre ; autra causa baraiar/barraiar/baralhar?: s'agitar brisa (una) : momenton chalaa: traça en la nèu chamin: camin. sobre chamin: pel camin chavalh, chavau: caval chorma: grope, còlha daube: ambe dissande: dissabte divèrt: disavèrt; dolent, marrit entalabordir: estordir eissubliar: oblidar embabiolar, embabiaular: enfaitilhar amb de mots  / embaucar castellano enlojar(s'): obstruir enquesiam (mai): endacòm (mai) entrapar: plantar, atrapar esgrasar: gratar esmaiar: inquietar, estonar; ocupar, afarar eüra: ara fachina : nina, patòta, popada, popèia fesclard: embuc fuèc: fuòc galar (se) : s’amusar gangalhar (se) : brandar garna: branca de conifèr amb las agulhas  / branca de pi en agulles gibar: secotir golalhon: gargalhon   / garganchó, gargall guinhar: bolegar jarri: buòu, brau laïns: dedins, lahens/laguens gascon liéger: legir, léger lucar: gaitar (tanben emplegat) mièijorn: miègjorn nipat: original (persona estranha) ordis: otilhs paniòu: nesci, pauc desgordit paparòt: pureia, sopa patir: suportar pereu: tanben pialar: escorçar  / escorsá, pelá, traure la escorsa de un abre, pi, antes de arrossegá piana: pantofla pifraire: golut quesar: calhar, tàiser quistar: recampar (d'argent, de causas) rata penaa, rata pena, rata plena, rata pen(n)ata, rata penada, rata penat, rata bòrnha, rata voroira («soritz que pana») / murciélago, rata penada recèure: recebre  / ressibí ? recordari: pensada, tèsta (al figurat) remieutar : murmurar  / remugá en este sentit, no en lo dels rumiáns ren: res. quauque ren aure: quauque ren mai / rien français, res chapurriau, no res repuar: reprendre, recomençar soca: còlha tabalòri: nesci taravèla: foradoira, traucadoira tege: fart uau [jaw] : uèlh (tanben emplegat) / ull  , ojo castellano, Auge alemán, eye inglés varalh : tap (trafec rotièr) vès: en cò de; vèrs / en contra de ? I a dos grands sosdialèctes. L'aupenc (vivaroaupenc de l'èst) se parla dins los Aups, çò es dins las Valadas Occitanas (estat italian), los Auts Aups, lo nòrd e lo centre dels Aups Maritims e lo nòrd e lo centre dels Aups d'Auta Provença. Se caracteriza per una fonetica fòrça conservatritz, ont sovent se pronóncia totas las consonantas finalas coma en occitan medieval, en particular la -r finala dels vèrbs a l'infinitiu e de las terminasons -ier, -aor, -ior (per -ador, -idor). Tanben se pòt auvir, dins certans parlars, las finalas intactas -m [m], -rn [rn], -rm [rm], -lm [lm]. Se subdividís en doas sosvarietats segon Robèrt Lafont: Lo cisaupenc o aupenc oriental dins las Valadas Occitanas (estat italian). Una autra classificacion, segon Felip Martèl, parla de l'inaupenc, que correspònd aproximativament au cisaupenc, mas en exclusent las Valadas Occitanas del nòrd e en apondent Cairàs. Lo gavòt subre lo pendís occidentau dels Alps (estat francés). Lo vivarodaufinenc (vivaroaupenc de l'oèst) se parla dins lo sud d'Isèra, Droma, lo nòrd de Vivarés (Ardecha), lo nòrd-èst de Velai o dau Naut Léger (vèrs Sinjau) e dins de franjas al sud de Léger (vèrs Sant Bonet dau Chastèl e Lo Borg d'Argentau). Se caracteriza per una fonetica mai evolutiva, pròcha de las tendéncias de l'auvernhat e dau lemosin, en amudissent las consonantas finalas. Segon Felip Martèl, i a doas sosvarietats: Lo vivarovelaiés a l'oèst de Ròse (nòrd-èst de Velai, franjas de Léger e nòrd de Vivarés : Naut Vivarés, Botèiras). Lo rodanodaufinenc en Droma e dins lo sud d'Isèra. Chal ben precisar que lo bas-vivarés (o sud-vivarés) es un parlar lengadocian e non pas vivaroaupenc. En cisaupenc (varietat de vivaroaupenc de las Valadas Occitanas), doas nòrmas se fan concurréncia, la nòrma classica e la nòrma de l'Escòla dau Pò.  


Comparason entre las doas nòrmas existentas en occitan cisaupenc (extrach de la Declaracion Universala dels Dreches Umans) Un tablèu mai complet de totas las nòrmas de l'occitan se pòt consultar a l'article occitan.


Nòrma classica Nòrma de l'Escòla dau Pò
Totas las personas naisson liuras e egalas en dignitat e en drech. Son dotaas de rason e de consciéncia e lor chal agir entre elas amb un esperit de frairesa. Toutes les persounes naisoun liures e egales en dignità e en drech. Soun douta de razoun e de counsiensio e lour chal agir entre eles amb (/bou) un esperit de freireso.
 
  • Mots du Champsaur, Hautes-Alpes, Claudette Germ
  • Anghilante D. & Bianco G., 2002, Parlar, lèser, escriure en occitan alpenc oriental, Regione Piemonte / Chambra d’òc.
  • BRONZAT Franc, MARTÈL Felip (1983), L'espandi dialectau aupenc, assag de descripcion, Revista Novel temp.
  • Comission internacionala per la normalizacion linguística de l’occitan alpin 2008, Nòrmas ortogràficas, chausias morfològicas e vocabulari de l’occitan alpin oriental, Coni, Espaci occitan / Regione Piemonte.
  • Chambon J.-P., 2003, « La déclinaison en ancien occitan ou : comment s’en débarrasser ? Une réanalyse descriptive non orthodoxe de la flexion substantivale », RLiR, n° 67.
  • DALBERA Jean Philippe, 1994. Les parlers des Alpes- Maritimes, étude comparative, essai de recontruction, ed. Association Internationale d’Etudes Occitanes, Londras (Anglaterra), 1984, 750 p.
  • Deledar J., 1995, Grammaire des parlers Couserannais, IEO-Arièja, Loubières (09).
  • Deledar J. &t Poujade P., 2001, L’occitan parlé en Ariège, Pamiers, Cercle Occitan Prosper Estieu.
  • Desrozier P. & Ros J., 1974, L’ortografia occitana, lo lemosin, CEO, Université de Montpellier III.
  • De Stefano A. 1909, La Noble leçon des vaudois du Piémont, Paris, Honoré Champion.
  • Di Lizan P. 1986, Occitano Alpino. Cenni storici, grammatica, vangelo di S. Marco, Cuneo, Primalpe.
  • Griset I. 1966, La parlata provenzaleggiante di Inverso Pinasca (Torino) e la penetrazione del piemontese in Val Perosa e val San Martino, Giappichelli Editore, Torino, 182 p.
  • Hirsch, E., 1978, Provenzalische Mundarttexte aus Piemont, Tübingen, Max Niemeyer Verlag.
  • L’occitano dell’alta Val Pellice, studio morfologico, 2007, Provincia di Torino / Comunità montana Val Pellice - Società di studi valdesi.
  • Lafont R., 1971, L’ortografia occitana, sos principis, CEO, Université de Montpellier III.
  • Lafont R., 1972, L’ortografia occitana, lo provençau, CEO, Université de Montpellier III, 74 p.
  • Morosi G. 1890, L’odierno linguaggio dei Valdesi del Piemonte, AGI, t. XI, pp. 309416.
  • Pons T. 1968, « Georges Morel, prosateur occitan du XVIème siècle  », Annales de l’Institut d’Etudes Occitanes, 4ème série, n° 3 pp. 341-347.
  • Pons T. & Genre A., 2003, Prontuario morfologico del dialetto occitano-provenzale alpino della Val Germanasca, Pinerolo, Alzani editore.
  • REVEST Laurenç, 2002. Lingüística sincrònica, lo parlar vivaroalpin de Berra (Alps Maritimas), airal trivalent entre vivaroalpin maritime, creissent e meian. 4 p. trabalh presentat a la universitat de Niça, facultat de Letras.
  • REVEST Laurenç, 2003. Le vivaroalpin maritime (dit gavot) et la zone au contact du niçois et du provençal dans les Alpes Maritimes, 135 p. Memòria de Mestritge.
  • Sibille J., 2003, La Passion de saint André, drame religieux de 1512 en occitan briançonnais  : édition critique, étude linguistique comparée, thèse de l’Université de Lyon II.
  • Sibille Jean 2008, «  Les formes en -i issues du nominatif pluriel de la 2ème déclinaison latine, en occitan  : essai d’approche panchronique  », in Fréchet C. (dir.), Langues et cultures de France et d’ailleurs. Hommage à Jean-Baptiste Martin, Lyon, PUL, pp. 233-250.
  • Telmon T. & Canobbio S., 2004-..., Atlante linguistico del Piemonte occidentale, Torino Priuli & V

dilluns, 28 de maig del 2018

Lemosin TZ

  • tabustar: picar?
  • taconar: picar
  • tainar (/se) : pressar, tardar
  • tainós: tinhós?
  • talhon d'Adam: fr. pomme d'Adam / la nou, anou de Adán, la del coll
  • talòs (de pan) : fr. quignon de pain
  • tanha: fr. bourbier
  • tant mai... tant mai... : dont mai... dont mai... (tanben emplegat)
  • tantarar: charrar
  • tant-parlar f. : pinta (mesura de 1 a 2 litres)
  • tarabasteu: fr. claquoir (instrument de musica)  / sarabastall, soroll ? 
  • tartifla: patata
  • teissut de còu: folat, mocador
  • telhòu, telhaud m. telh
  • tendilhon: cavilha de fusta d'una charrue; sexe masculin
  • tèrme: fr. tertre, talus, éminence pouvant servir dans certains cas de terme, borne, limite.
  • terrauds pl. (Cruesa) nom donat als dos enfants d'un vilatge que son nascuts lo meteis jorn
  • test: clesc (d'un uòu)  / clasca d'un ou
  • testut: maça
  • teula: fr. tuile   / teula, teulada, tella, tellat, teulería
  • tia-tia: fr. litorne (grive)   / griba , griva
  • timplat m.: ??
  • tirusa: automata per tirar d'argent
  • tombareu: fr. charrette ??
  • tonar: tronar (tamben emplegat) / tro, troná, trone, rellámpec, rellampegá
  • tonedre: troneire
  • tòni m. nesci, pèc
  • torilhon: taure pichon?? / bovet , bou minut ?
  • torilhonar (/se) : la vaca montar una autra vaca??
  • tornada (una) n. un fum de
  • torrin: sop d'alh, ceba o tomata, ben pebrada (que se portava als novèls maridats l'endeman de lor nuèit de nòça)
  • torrinar : faire son torrin, faire pauca causa
  • torton: crèspa de blat negre
  • tortre f. tortora. fr. tourterelle
  • tòstat m. : tòsta F., fr. toast    / torrada, torrat de Torre del Compte
  • totaura: totara
  • tot-parier, tot parier: egalament; fr. quand même
  • Tots-sents: Tots-sants
  • tramalh: mena de filat
  • trança: fr. trance; angoissa
  • tranuja: fr. chiendent
  • trasconeitre: ??
  • tràser: traire
  • trasluc, traslutz: plena luna; jorn nefast, accident
  • trassauta: fr. éclabousser ?, tressauter?, regisclar?
  • trau: biga (fr. poutre)  / travessé
  • trauca-sac: fr. brome stérile
  • trauchar: ??
  • traulhar: s'espaterrar dins l'èrba ja nauta; fr. pietiner, fouler, écraser au pressoir / fe lo gos, bambá
  • traversós: fr. espiègle
  • treblant: susprenent?
  • treblar: trebolar
  • trefa, trefla (Cruesa e endacòm mai), truefla, tròfla, trofla, tofla: trufa; patata  / pataca, trunfa
  • tremuelh: tremol (arbre)
  • tren. en " de : fr. en train de
  • trenc, tr(i)an(c) m. fr. croc à fumier
  • trencha f., trenche m.?: fr. faux; houe, pioche courbe dont le fer est large et mince  / fals, trencha es una fals ficada a una paret per a tallá aufals, palla 
  • trepar : fr. trépinier
  • trevar: barrutlar, fr. errer; fr. hanter
  • tribolar: trebolar
  • trifolet: fr. trèfle rampant
  • troçar/trossar (se) : se (tornar) botar los vestiments
  • tròia, treuia/trueuia, trueja : truèia (tanben emplegat)
  • troncar: trencar??
  • truelh: pè de cabra (aisina). fr. pied-de-biche
  • trufa, tofla, tròfla, trofla, truefla: patata
  • trular: fr. errer; fenhantejar?
  • trule, trula f. ? (Cruesa): persona bèstia; fug-l'òbra, fenhant
  • trundiment: retentiment
  • tuar: atudar
  • tucar: tocar, trucar
  • tudelar: brotar (una planta
  • tundir: enflar al punt d'aver la pèl tirada (e al fig. de vanitat p. e.); tondir
  • tunlar: tossir
  • turlaud, trulaud: idiòta
  • tustadís: fait de tustar
  • tutar v. fr. débusquer
  • uchar, unlar, udlar, idolar: udolar, cridar fòrt
  • udlar, ular, unlar, idolar: udolar, cridar fòrt
  • ueitantivol: qu'a ueitanta ans
  • uerge (Cruesa): òrdi
  • uistra: ustra
  • ujan [yˈz̪ɔm]: ongan
  • ulhauç: fr. éclair
  • um (varianta de òm) o un(?) : òm, un òm
  • unlament: udolament
  • unlar: V. Udlar
  • ustilh : ostilh, aisina
  • vachas negras (Cruesa): nivols gròsses grises e pluevioses
  • vaisselar v. faire la vaissèla
  • valhent adj. : valent
  • 'vancès: avant, abans
  • vaque! : vèni!, ven! (tanben emplegats), gasc. çai!
  • vargier: V. Vergier
  • varrau, verrau : verrat
  • varroelh: varrolh
  • vaslet [vàle] : varlet
  • verdera: fr. oseille
  • veren m. verin
  • verenós, -osa: verinós, -osa
  • vergier [vargié], verdier: òrt (tanben emplegat)
  • vernhau: vern
  • vesaquí : veiquí (tanben emplegat)
  • veschada: vesc(a), visc(ada)
  • vessa: ??
  • vetz adv. : còp, vegada
  • veüda, vuda: vista
  • vianelon: androna
  • viatge: còp (p. e. de beure)
  • viau, viauda, viaus, viausa: marrit, marrida
  • vinheta f. fr. oseille
  • vinhau: vinha gròssa?
  • vinhon m. ceba
  • vironar: virar entorn
  • vironseu: fr. virevolte
  • visar v. veire; regardar - Visa la via! (per fòragitar qualqu'un)- Visar lo bornat: Faire la culhida de la mèl
  • visda, vusda: vista
  • vispolar: ??
  • vita: vida
  • vojadas o botjadas (plòure a ") (grafia insegura...)
  • vojar: vuejar
  • volada n. voleibòl
  • volha: oelha, aolha
  • vonvonar : zonzonar?
  • vorilh [vurí], voriu [vuriw/vwejriw, bwejriw/ bujriw] : fr. regain V. Borilh
  • v-òs : òs
  • vuda (>veüda>vesuda), vusda (>visda>vista) : vista
  • vuelher: voler
  • v-uèi: uèi
  • zo, zò, zu: o (article neutre)


Lemosin R

Les Graines Bocquet - Graines De Chou Rave Early White Vienna ( Blanc De Vienne ) - Graines Potagères À Semer - Sachet De 3Grammes
raba: fr. rave  , de l'ancien franco-provencal raba issu du latin rapa (sens identique) rabe (1195), puis rave (1393). Le mot se retrouve dans d'autres langues indo-européennes, où il peut désigner le radis, le raifort ou le chou. - de l'anglais rave lui-même issu de l'ancien français reve voir « rêve » en français. / rábano castellano, rabe, rabaneta la roija , chou = churuvía
  • rabiaud: mena de rabe?? ("Totas doas venina d'eisserbar las racinas e 'las portavan chascuna un panier de rabiauds, aurelhas de lebre, erba dau lach per los lapins)
  • rabator : fr. rabat
  • rabilha: fr. fâne
  • rabin: fr. champ de navets
  • raca: misèria
  • rachar (se) : anar, se rendre a  / allargás, allargar-se
  • racina: pastenaga, carròta (tanben emplegat) / safranória, safandória
  • racroquilhar : fr. recroqueviller
  • rafe m. rave (fr. radis ou raifort)  / Radieschen en alemán, rabanetes
  • raiar: brilhar  / rajá lo sol ? brillá lo sol
  • raiç: pastenaga, carròta (tanben emplegat). raiç blancha : panais
  • raissas (plòure a ) : a semaladas
  • raleta: fr. faîte de la maison
  • raletar (se): se trainer??
  • ramada f. fr. averse  / ramalada d'aigua, ploure a ramalades
  • ramalhaud: fr. têtard  / cullerot , renacuajo
  • rana: fr. crécelle; fr. courtilière (Nauta Vinhana e Cruesa)
  • randa (a ") [ronda] : a rand de, prèp de
  • ranhós: ernhós?
  • rantela, rantiala: fr. toile d’araignée / taragaña, telaraña , toile = tela, tel
Toile 500 gr + 25 Araignees - Halloween
  • rantela dau ventre: diafragme
  • rapieta: fr. lézard gris  / sargantana (roquera), lagartija roquera
  • rasís adv. : tot prèp de
  • raucenós: ??
  • raucha: ??
  • rauche: rauc
  • rauchós: enraucat
  • rauja: ràbia
  • raunament: fr. grognement??, bougonnement??
  • ravalha (Cruesa): fr. rave
  • rebombar: fr.rebondir
  • rebondre : rescondre, amagar; fr. rebondir; apondre? / amagá / esconder
  • recorson : ??
  • recroquilhar (se ) : fr. se recroqueviller
  • reganhar: fr. rechigner, montrer les dents, grommeler. / rechiná les dens
  • regolar: vomir, regantar  / fotre una golada, vomitá, vómit, gitá a Beseit se fee aná  en lo significat de arrojá, aviá, vomitá
  • regolhonar: fr. faire des rejets
  • rei daus auseus, reibelet, reibenet, rebeineu, reibelet (HM), reibetau (23), traucaplais (24), l'uelh de buòu (87S), lo pitit buòu : fr. troglodyte
  • reir-còr (a ") : a racacòr
  • reir-grandpair, reina-grandamair : reire-grandpaire  / rebisyayo ?
  • rejonar, rejonhar?? : ??
  • relh: fr. fourgon d'un four
  • relhar v. grimpar
  • remudar : remenar
  • renconhar (se "): fr. se cogner
  • rencurar, rancurar: regretar, èsser enfelonit d'una pèrda; se plànher, esp. de la dolor. "rencura lo ventre" : li fa mal lo ventre / fe mal, tindre mal, sabre mal, queixás
  • rentrar: tornar, tornar entrar
  • repastar: repàisser
  • reprosimar [reprozimà], reprueismar ? : fr. rapprocher
  • recoquilhonar : fr. recroqueviller?
  • resmas: pas que
  • respóner, responer: respondre
  • retrum: bedoceta, fr. poubelle
  • ribiera: riba; per ext. fr. marécage
  • ricancoina:??
  • ridòrta: corona de pan
  • rifanfara, refanfara ? : refranh
  • rigalhon: fr. ruisseau
  • rigolar: vomir
  • ringueta: baudufa (Sarlat, Peiregòrd lengadocian) / trompina, baldrufa y variáns ? 
  • ripar: fr. glisser
  • rison m. : rire, riseta
  • rit: guit (fr. canard)  / pato
  • riu [ri], [riew] bas lem. : fr. ruisseau
  • riufe adj. : rufe, fr. rude au toucher?? ("'na chamisa pròpa de cherbe riufa")
  • robiera: molhièra, terrenh umid
  • ròch: ròc
  • ròcmòrt: fr. marne
  • rodelar : redolar
  • rodelon: rotlada
  • rodilha: bar(r)iòta, boreta, carriòl(a)
  • roge, roja: de pèl rog  / pelirroja
  • ròla: glaça (element natural)
  • romar: romegar
  • romeu: romec (lo romeu de la mòrt)
  • romde, romdre, ròmdre f. : fr. ronce. V. rumec
  • rondelhon: fr. grognement, ronchonnement
  • rondinada: ronde n. ?
  • ronhament: fr. grognement??
  • ronhar, ronjar?, rosjar: rosigar
  • roquilha: fiòla
  • ros, rossa, rosseu, rossela: blond, blonda
  • rosin: candela
  • rosjar: rosigar, rosegar  / rossegá en les dens, mastegá

  • ròure? : rove, rore  / Valderrobres, Teruel , a Beseit se díe Valdarrores
https://fr.m.wiktionary.org/wiki/chêne

(1694) Chesne, altération, d’après fresne, frêne, de l’ancien français chasne (1160), chaisne (1177-88), du latin populaire casnus (508), emprunté au gaulois *cassanos (d’où l’occitan cassanh, le franco-provençal tsâno, l’occitan casse. Formation avec suffixe différent en aragonais avec caixico, caixigo, en espagnol avec quejigo (« chêne faginé »).L’étymologie du gaulois *cassanos est incertaine ; son origine est peut-être préceltique.
  1. On aurait un radical cax-inus (→ voir fraxinus et Cacunus) pour casnus et cax-icus pour quejigo, caixigo.
  2. D’après Ascoli, ce cassanus représente, en gaulois, le grec κάστανον, kástanon (« châtaigne ») dérivé de κάστον, káston (« bois »).
  3. D’après Diez, il provient du latin quercinus devenu *quercnus
L’s qui est dans casnus, la plus ancienne forme, écarte l’étymologie celtique par tann, (« chêne »), qui, prononcé \chann\, → voir tsâno aurait donné chêne ; mais il n’est pas impossible que le celtique ait agi pour s’assimiler le mot originairement latin et pour lui donner la forme singulière qu’il a prise.

  • rufar : fr. gercer
  • rufe adj. : dur fig.
  • rumec, romec, romen ?, romde, romdre, ròmdre, romze, rumze n. f. : fr. ronce
  • rundir (lat. Grundire) : sens diferent de Brundir

Lemosin P-Q

  • paela: padèla
  • pagun, paguna, p'un, pen: cap (pas un(a))
  • paier (Sent Iries la Montanha) : morceau de pain, de crêpe, etc., que l'on donne au chien pour le « payer » de sa peine quand il a ramené un animal écarté; herbe, fourrage, etc., que l'on donne à la vache pour qu'elle se laisse traire (del latin Panarius)
  • pairolhièr: estamaire o refachaire (ambulant)
  • palenc: palissada (facha d'estacas de castanhièr)
  • palhissa : clujada (fr. toit de chaume)
  • palisson, palhasson: panièr redond per metre lo pan a levar abans la coccion / pastera, panera
  • palhassona: casal, fr. chaumière
  • panolha:??
  • panturlar (se ) : pintar, chimar (beure d'alcòl)
  • papulon m. pibol
  • paradèla: grande oseille
  • parchar:??
  • parcir: parcejar?? claure??
  • parelh: fr. paire; couple  / parell, parella , 2, cuan no ña parella, d'escudors
  • par(r?)òfia: parròquia
  • parpalh [porpar], [parpai/perpai] : peitrina; corsatge; sen (partida del còs del bas del còl fins al ventre), fr. pourpoint / pitral, pit
  • parquenada: pastenaga, carròta (tanben emplegat), safranoria y variáns
  • parròpia/parròfia: parròquia. fr. paroisse
  • parsilh, persilh, peiressilh m. jolvèrd  / julivert
  • pasmens: totun. M
  • passador: fr. défilé, endroit où passe une route entre une falaise et un cours d’eau (du latin médiéval passus (pas, passage, chemin, défilé)
  • passat deman: deman passat  / después demá, passat demá
  • passerau: fr. moineau
  • patolhier: gassòt (region d'Ussel)
  • paucha: sirventa
  • paun: paon, pavon
  • paupanhar, paupinhar : paupar?
  • pautut (Cruesa): grapal
  • pavan: pavon, paon
  • pedoira [pedwejro] : veissiga
  • peirejadís o peirissadís: tàpia, fr. pisé
  • peis, pest? ([pejst]>[pejs]??) : la pesta
  • pejar: pegar
  • pejar?? , 'pejar ?? : apuejar, apiejar
  • pès (d'en "), dempès : drech / de peu, en peu, de peus, dret
  • pelh m. pesolh
  • pelhaire: fr. déguenillé; pelharòt, pelharotaire
  • pelharaud/pelharòu (metatèsi: peralhòu) m. pelharòt, pelharotaire (tanben s'i emplega pelhaire o pelharet?); creatura fantastica (portar a peralhòu/au pelharaud: portar (un enfant) sus l'eschina, los braces entorn del còl e las gambas altorn de la talha del portaire) / a la esquena, a cascarrulles
  • pelhaud : persona paubre, vestida de guenilhas, maladiva / pelat
  • pelissa : femna publica
  • pelisson:??
  • peluca: pelussa?; parpèla?
  • pelucar: pampaluguejar
  • peluja: ??
  • pena, penau m. : Ginesta
  • penau: fr. lande de genêts et donc par extension une terre pauvre où pousse naturellement cette plante / Ginestar
  • pendaulha: fr. balançoire  / péndul ? 
  • pendaulhar: fr. pendiller
  • pendolhar: pendre, penjar
  • peput f. : puput
  • perinqueta: baudufa
  • permenar (se) v. passejar (non es pas un francisme)
  • peròt, -òta (Marcha lemosina, Charanta occitana, nòrd de la Nauta Vinhana): piòt, dindon
  • perpai (perpalh) : V. Parpalh
  • per tot aquò: malgrat aquò
  • peschier: lavador (se ditz tanben)
  • peseu m. pese; mongeta
  • pestelar (se) : (se) batre
  • pestelariá : causa pauc importanta, babiòla
  • pesteu: batedor, de bugadeira
  • pestrir: pastar, fr. pétrir
  • peta-raba: bleta-raba; fr. pétoire
  • petairòla: escopeta, fusilh
  • petaron n. ciclomotor
  • petinar [pitinà] : apetitir
  • petiòt: petit, pichòt
  • petonar: s'enervar, repotegar
  • peu f.: pel; femna publica
  • pia: còrna, bana
  • pialar: pelar
  • piardon: fr. serfouette
  • piau: pèl
  • piaular: siular
  • picatau, picatal, pichatal, pichatau: picòt (auseu)
  • pièg [pjej], piei: pièg
  • piela, peila, padela, padena n. padena, padela
  • pietat (a") : de genolhs?
  • pieuna : ??
  • pifrar: chimar
  • pigonhar (/se): picar còntra qualqu'un, se quichar
  • pilhonar : fr. cligner des yeux
  • pimpaunhar: fr. peloter, tâter
  • pinambor: fr. topinambor
  • pinar, pinard??, pinalh?? : òme ric
  • pinara: vin
  • pinarar: chimar de tròp
  • pinat, - ada: plen, emplit, tot cobèrt
  • pincar: plantar
  • pincat (estar "): estar drech a esperar
  • pindolhar o pingolhar: pendre
  • pingraula: espingada
  • pinhie(i)r: pin (arbre)
  • pipeiaire: aucelaire
  • pirca: pista
  • pissa-rata [pisa rato/piso ròto] : rata penada
  • piuse m. : piusa f.
  • plafond, plafons ?
  • plaidiar: plaidejar
  • plais: broa
  • planchon n. taula, seccion, departament (d'un comerç)
  • planben: encara, tanben
  • plànher/planger
  • planier: orizontal, plan, lis
  • plantar (/se) : arrestar (/s')
  • platussar: charrar
  • plegut: p.p. de pleure/plòure
  • ploia: pluèja
  • ploiós: plujós
  • plòure coma qui la bòtja: plòure a plenas selhas
  • plueviós, -osa adj. pluejós, -osa
  • plòia/plueia: pluèja
  • pluiau: Occident, colcant, vent de pluèja
  • plujada: fr. averse
  • plumadís (de frucha) : pèl, pelalha
  • plunhar: plenhar, emplenar. fr. remplir; fr. serrer (l'un contre l'autre)
  • plusiors franc. : plusors
  • pofar (se) : fr. se piquer, se dépiter
  • polhar: reprimandar
  • polon f. asnessa, borrica, sauma
  • pom/poma de tèrra: patata (tanben emplegat)
  • poma ar tèrra: patata (tanben emplegat)
  • pomairòu: luòc plantat de pomièrs
  • poma-pòrc: patata (tanben emplegat)
  • pomeitèrra: patata (tanben emplegat)
  • pompira f. patata
  • ponar (se): acatar (s') (tanben emplegat)
  • poner, póner: pondre
  • ponhada: fr. poignée
  • popin: popada??
  • pòrc de mar n. pòrc marin
  • pòrcs singliers: pòrc singlar
  • portament: biais d'anar??
  • pòrta-tetons: sostens
  • pos f. pl. : milhàs; milhassina, farinetas (fr. bouillie de mais)
  • poschar?, possar (>polsar) : tossir
  • pòst f. : fr. planche
  • potareu: camparòl (cèps en particular)
  • pòus f. pl. : fr. bouillie de maïs. gasc. cruishada
  • poussiera, pouvera: pols, polvera
  • pradelar (se) v. se passejar en perdent son temps
  • premier: primièr
  • prener ['prenei] ['prene:] : prene, préner
  • progiet: projècte
  • propchen: fr. prochain
  • prosseja, pressuja: persega
  • puat: otís, qual??
  • pudentor: pudor, pudessina
  • pudin: fr. bourdaine ou bois puant, qui dégage une odeur forte sous son écorce
  • puèg [pei], puég, peug, puig, pug: puèg
  • puescher, puesser : poder (tanben emplegat)
  • p'un, p'una, p'unpiau: cap (pas un(a))
  • punhar: fr. répugner à faire quelque chose, tarder
  • purir, puresir: poirir (tanben emplegat)
  • purnai(s?), putnais, pudnais: catpudre, (gat-)pudís
  •  
  •  
  • quante (Alt lemosin) : quand (Bas lemosin)
  • quauquarren/quauqua ren adv. quicòm. quauqua ren mai: quicòm mai
  • quauqu'un: qualque
  • queraque, queriaque (creiaque) (de 'creiriatz que'?) adv. sens dobte
  • quincalhar: fr. carcailler (la caille)
  • quincaròla: partida mai nauta d'un aubre. fr. faîte
  • quintar (/se) : fr. pencher
  • quò: aquò, çò; quò es [kej], [kwej]: (aquò) es; quò pleu/plòu: plòu

Lemosin N-O

  • nainai: brèç
  • naistre: nàisser
  • nastre ['na:tre] opiniastre, testut
  • nauça : ??
  • nauva: fr. ruisseau?
  • naveu: nap
  • negra: nèira, piusa
  • neiar (lat negare) : negar fr. nier
  • neinar: V. ninar fr.
  • neir, neira: negre, negra  / lo riu nere de Vielha
  • nejar (lat necare) : negar fr. noyer
  • nespla: fr. nèfle
  • neteiar, netiar, neitiar: netejar
  • névia, nèvia ? : nèu
  • nhòrla, viòrla: istòria comica, galejada un pauc cruda, de còps en vèrs o pròsa
  • nibla f., nible m./f. : nivol gròs cargat de pluèja (nivol f. s'i ditz tanben)
  • niela: ??
  • ninadoira [ninadoeira] : breç  / bressol, cuna
  • ninar : breçar, fr. se balancer; dandiner
  • nivol f.
  • nivós: nivolós
  • noblalhon : petit nòble
  • nojalh: nogalh; ametla   / amela ? anou, anogué, noguer
  • nosilha f. avelana
  • nuble m. : nivol
  • nuèch, nuèit ? [nè(t)] [né] [nè] [nüè] [nüé] [në]
  • ò, iò, zo: o (article neutre)
  • ò! ò! : anèm! (per far avançar los buòus)
  • obludar: oblidar
  • oblueda: oblit?
  • obrant (jorn ") : jorn trabalhat
  • òc-ben [a bej], òc-plan [o plo]/[a-pla] : òc, reforçat
  • o-ben-tot (òc-ben-tot?)
  • olhar : emplenar
  • ona/onòr? (estar en ) : non pas bolegar
  • onglon: ongla del pè del pòrc
  • onte: ont
  • òps (per ) : per necessitat? (oc. lem. anc. aver òps de: fr. avoir besoin de; aver òps a : fr. faire besoin, être utile à. Las òbras qui aurien òps al molí : fr. les bois d’œuvre qui feraient besoin au moulin) cat. anc. A ops o Per ops d'algú, d'alguna cosa: per a ús i profit de tal persona o cosa)
  • orba lutz (a l') : orizont (a l'), a nuèit tombada?
  • òrge: òrdi
  • ortolalha: fr. légumes / horterada, productes del hort
  • ortruja: ortiga
  • òs: nogalh d'un fruch   / piñol
  • òssas f. pl. : fr. ossements ?
  • ostièra m./f. : fr. casanier
  • ostieira m. : pauc-val, libertin
  • ovelha, oelha (Cruesa): oelha / Du bas latin ovĭcula(m), dim. de ovis « brebis ». / ovella, ovelles


Lemosin L-M

  • lac m. mara, cròs d’aiga durmenta / lago
  • ladre, -a: marrit, -ida , Entre cavaliers trempés, le brandevin d'un seul est le brandevin de tous. Méchant est le ladre. (Charles De Coster; La Légende d'Ulenspiegel ) / lladre en lo significat de agarrat, avaro , l'avarissiós pegue en lladre
  • lai: i
  • lai-bas, la-bas: aval
  • lai-sus, la-sus: ailamont
  • larjoït : ??
  • laschar: fr. lacher
  • la-sus: ailamont
  • lata: fr. perche
  • latz (Cruesa): fr. giron
  • lau (en ") : en bas
  • lausissa: teit de lausas
  • lechadier: fr. friand
  • lechatariá n. lecariá
  • legièr (de ) : ??
  • len, lena adj. : ??
  • lendoman: endeman
  • lerpar: lecar
  • lerpeiós: ??
  • levada: regòla d'un prat
  • lèva-nas: fr. effronté
  • liga [lia] : fr. fanon
  • liar: ligar ([lià] es la prononciacion generala en occitan y en chapurriau)
  • liauna: fr. lierre
  • licossiana/liquossiana : pocion, licor??
  • liedra: fr. lièrre
  • liera: fr. lièrre
  • limaç: limac, caragaula
  • limanda:??
  • limerò: fr. manigance, intrigue
  • liquossiana/licossiana : pocion, liquor??
  • lira: fr. mulot
  • lissa, lissada, 'lhissa (alhissa) f. alh salvatge  / all salvache, all de bruixa ? 
  • loba: gròssa pèira o ròc isolat dins un prat, que non se pòt traire
  • loenh: luènh
  • loina [lwejno] : fr. engourdissement; descoratjament per tota mena de trabalh
  • loira: puta
  • lojandier, lotjandier: fr. locataire
  • lor inv. ex. 'las lors'
  • lovanja: lausança
  • luec: luòc (tanben utilizat)
  • lugarn [ligò] : l'estela del matin  / lucerna ?
  • luminier: fr. luminaire
  • lunon: estela
  • luquetar : fr. scintiller
  • lura f. : animal o can gròs, bon a pas ren; òme polit que sembla bon mas non l'es, fug-l'òbra, peresós, coard; fig. pl. decas, enganhs, contes
  • lusert, luserta/lisèta (Cruesa): lausèrt
  • macha adj. : ??  / maja , majo ? 
  • mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid
  • magilhon (mangilhon?, mensilhon? del latin 'mensa' taula?): còfre de la sala de manjar que servís per s'assetar
  • mai: emai
  • maid, mag, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
  • maiada: fr. bouquet (de fleurs); fr. aubades du premier mai sous les fenêtres des jeunes filles à marier
  • maiar: florir; agrementar
  • mainatgier: estauviaire
  • mainatjar: economizar, estauviar
  • mainin: mameta
  • mairgranda: grandmaire  / yaya
  • mair-reir: mairgranda
  • maisei: ??
  • maison: ostal. Dins maison: a casa. èsser pas darrier maison: èsser luènh
  • maitot: tanben  / tamé
  • malangorir: trefosir?
  • malàudia: malautiá
  • maleira: (fach de getar un) marrit sòrt
  • maleviar: ??
  • malinar (se) v. fr. se culotter
  • malinas f. pl. pantalons
  • malvenguda, mauvenguda: accident
  • manciar: batre a punhadas, se batre; menaçar
  • manca adv. : levat, exceptat
  • mance, màncie m., mança f. : esquèrra. A man mança: a man esquèrra
  • mandin: matin (tanben utilizat)
  • mandinier, -iera: mendicant
  • mangle, manglhe (mànlie): margue
  • manhar: tocar
  • maniganç n. bandit, hippy
  • marendar: far lo marende
  • marende n.: collacion de quatre oras; disnar (repais de l2h al nòrd e a l'est, e de 16h a l'oest)
  • marendon: petit repais
  • màrfie (aver lo ") : avoir l'onglée ?
  • marga: fr. chatte (minou); sobrenom de l'ajaça
  • margaud: fr. matou
  • margolin: gaton
  • marmusar: murmurar
  • marmona:??
  • marn (metatèsi de Ram??) : branca principala d'un aubre,
  • marolhaire: nom donat als estamaires e refachaires ambulants
  • marronar: ??
  • mas, mas qu'un [maskan] : solament, levat
  • mas si es [ma:shiej] : mas òc! , mas n'es [ma:nej] : mas non!
  • mascarat m. : fr. mascara
  • massadís : regropament
  • 'massar: V. Amassar
  • massaròta: fr. bosse?
  • mast, mag, maid: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid
  • matrassar: tuer??
  • mau. Grand mau: fr. haut mal, épilepsie
  • mauchancier: malastrós, malastruc
  • maujauvent adj. nefaste
  • mauplasent: fr. déplaisant
  • maussa f. majofa, fraga
  • me (ex: per me) pron. ieu
  • medre: meissonar
  • meduesa liuesa, medalierza : fr. moissonneuse-lieuse
  • megue, mèrgue, lach megi: fr. petit lait
  • meissaber, menssaber?, maussaber? : fr. méconnaître
  • meissonja, meissunja, messunja: messòrga, messònja
  • meitot: tanben
  • memet: mamet, mameta
  • meneit, -a, menet, -a: fals(a) devòt(a), devòt(a) supersticiós e minuciós
  • menesplier: nesplier (tanben emplegat)
  • menina (Cruesa): grand-maire
  • mercier: gròs grapaud ventrut. sin. sabatier
  • merfondre (se)
  • merlata: merle femèla
  • merlaton: merle mainatge
  • mermilhon: det pichon; sexe masculin
  • meschaent [meytsen/meychen] [mey(t)san]: marrit, dolent
  • meseis: mèsme, meteis, meteus
  • mestiu: remedi
  • mestiva: meisson
  • mestivar v. meissonar
  • mestivurza-baturza : fr. moissonneuse-batteuse
  • mestura: fr. méteil (mescla de farina de blat e d'una pichona part d'òrdi o segal)
  • mia-tastons (a ") : a palpas
  • mianadís :??
  • miaulan: mielon, fr. milan
  • miaunar: miaular
  • micha: pan de forment
  • mielhs adv. melhor
  • mijon : migon ("las moschas se permenen sus la taula d'un mijon a l'autre")
  • migrar: s'enrabiar; s'inquietar. (ne) " (pas) : (pas) aver enveja de
  • mina: fr. chatte (minou)
  • minaud: minòt, mainatge ("Creurias qu'eu (= lo chastenh) fai de la lumiera talament eu a de minauds")
  • minhard: manhac, gentil; polit
  • minjadoira: fr. garde-manger

  •  Masy 207 Garde Manger Grand Modèle
    • minin f.: menina
    • minon: ??
    • miràudia: miracle
    • miroelh, -a : brilhant, -a
    • mistra: asnessa, borrica, sauma
    • mochaespija: idea favorida
    • mochanàs: mocador
    • modelon: fr. monceau
    • moens (nontronés) : mens
    • moira f. : ??
    • molada: molhièra, terrenh umid  / mullada / terreno humit
    • montador: ascensor  / montacárregues
    • morisca: masca, careta
    • moscla : fr. moule
    • móstie, móstia adj. : mosti, móstia  / mústio ?
    • mòure, mòudre : molinar
    • museu, morral, morrilhon : fr. muselière    / bossal   / bozal
    • musir: fr. moisir

diumenge, 27 de maig del 2018

Lemosin I-J

i. V. Ilhs
idolar: udolar, cridar fòrt?, fr. ululer??  / udolá un llop
i-eu: V. Eu
ifofonar : cridar per sostenir la nòvia
ilhs: els  / ells
imajar, esmajar?? [ejmajà] : imaginar
inhon: onhon, ceba  / seba  / onion english
intucat : intocat, endecat??
io: ièu
iò: o (article neutre)
ja! ja! (jatz? de Jaire?) : per far arrestar los buòus
jaçar, jagassar (liagassar), jacassar, jacinar, (s’)esjacinar (tanben: cridar coma una ajaça), bargassar: charrar
jaciaud: jaç, fr. tanière
jadilha: fr. jatte, vaisseau rond et sans anses, fait d'une pièce de bois
jadilhada: grand quantitat
jai: gag, gai (auseu)  fr. geai / gach, gacho , garrulus glandarius / gaig
jaiç: jaç. fr. gîte
jal (bas-lemosin) : gal
jalussada: còp de gel (meteorologia)
jalussier: qui apporte nombreuses gelées blanches
jangaunhas n. maissèlas
janglar : cridar, lo pòrc o can quand qualqu'un li trepeja la coa; fr. grignoler / gañolá lo gos, cridá lo gorrino cuan algú li pateje la coa. 
janzi : Quante ma granda-mair vesiá quauqu’un cassar de las nosilhas emb las dents, disiá que quò « li donava lo janzi ». Quò li fasiá l’efiech d’una seja que vos sisla dins las aurelhas, que vòstras dents semblen prestas de vos tombar de las gengivas.  / esgarrif, esgarrifá
janton: paisan
januelh: V. Genuelh   / ginoll, genoll
jardòla (en ) : ??
jarra f. : garra (d'animal), cuèissa; fr. quartiers (de viande); lobes de noix / jarrete de cordero, cuixa de cordé
jasbre, jasbra : ? Dau citre o ben dau vin que es jasbre vos fará vos escharnir / aspre , jasco, estopeng, estopenc
jase?, jars? (Cruesa): auc (auca mascle) fr. oie / oca , oques
jaspir: prendre, atrapar quicòm de sas mans
jaspissons? jarpissons? (Cruesa): fr. grande bardane
jau (naut-lemosin) : gal
jau d'Índia: dindon  / gall d'India       / pavo, pava
jaufada: grapada, grafada, fr. jointée (de mains) / grapat , aumosta
jauvent, jauventa adj. faste; benfasent, benfasenta / que fa lo be, no lo mal
jauvir: gausir  / disfrutá, chalá   / gaudir
Joan-femna: fr. garçon manqué  / marimacho
joine: jove
jònc: jonc  / Du latin juncus.  / junc, jung, Valjunquera, Vallchunquera
jorn falit (a ) : a solelh colc
jòune, -a, joune, -a adj. jove, -a
juca: granièr pel fen
junja f. vedèla (vedèla i designa lo vedèl feme que ven grand) / vedella, vedell, vaqueta, bovet, bou menut
jurc’a, jusca, jurcinc’a, jurcanta: adv. duscas
justar o ajustar: mólzer
jutar: far de jus??

Lemosin G

  • gabolhan: fr. églantier  / picaesquenes   , gabarrera ( escaramujo ) Hagebutte Deutsch
Huile d'Églantier de haute qualité Radiant Life (Rosehip Oil), Huile Essentielle 100% Pure, Naturelle, la meilleure huile d'églantier pour le visage, la peau et les cicatrices
  • gafada: mossegada, estrifada, esquinç(ada); regomàs, monha; bajocada; malbiais  / mossegada, mos, quixalada  ( mordisco , mordida)
  • galatja, jalatja [ga'lazo] : fr. ajonc d’Europe, ulex Europaeus , / galachos de Juslibol ? 
  • galeton: pastisson
  • galhauda f. rana (de 'gaulha')
  • galòpa:??
  • gamar: raubar finament
  • gamiraud: fr. garnement
  • gana: ga, gas, gau. fr. gué (tanben emplegats) Du vieux bas vieux-francique *wad (« gué, endroit peu profond ») cf. ancien haut allemand wat, le moyen néerlandais wat, de même sens) qui correspond au latin vadum. / vado, (badén)
  • ganh: gasanh
  • ganha: truèja  fr. truie  / gorrina    / truja
  • ganhon, gaunhon, nhon, go(i?)nhon n. pòrc / gorrino
  • gansolhar v. fr. éclabousser
  • gargolh, garguilh: fr. rale, gargouillement borborygme, grouillement, passage ou production des gaz dans les intestins; enrouement, barguignage; médisance, murmure, babil. / gas a les tripes
  • garlècha: fr. gardon
  • garlopa: fr. varlope
  • garri: rat pichòt (terme afectiu)
  • gaste, gasta: fatigat, fatigada, las, -ssa
  • gata: pòcha fr. Poche, sac, en plastique ou dans une autre matière
  • gatge m. salari; mòble; instrument; recipient, ustensilha (sovent vaissèla o panièr); causa. Gatge pissier: gresala de pissar. En occitan medieval gatge = fr. attirail  / grela , bassí  (bacín, orinal)
  • gatieira: davantal, faudal fr. tablier
  • gaton: pochon (pòcha pichona)
  • gauça: gòrça??
  • gaug : fr. pissenlit  fr. De pisse en lit, en raison des vertus diurétiques de cette plante , baraban, dent-de-lion , croupe (Drôme) , cramaillot (Franche-Comté), laitue de chien / diente de león
  • gaulha f. fanga
  • gaulhada : ??
  • gaulhar, gaulhier, gaulhasson: gassòt
  • gaunha: gauta
  • gaunhas f. pl. : fr. gâle; écrouelles, cicatrices des écrouelles
  • gemar: gemir
  • gença: balaja, engranièra, escoba (tanben emplegat) / granera , agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen
  • gençar: balajar
  • gente, genta adj. graciós, graciósa
  • genuelh: genolh fr. genou, du latin populaire *gĕnŭcŭlum, altération de gĕnĭcŭlum, « petit genou », dérivé du latin classique gĕnŭ (« genou »), mot issu d’une racine indo-européenne *gen- signifiant « articulation, angle », d’où est issu également le grec ancien γένυς, génys (« mâchoire inférieure »), ouγνάθος, gnáthos (« mâchoire »), apparenté au latin genae signifiant « joues ».  / genoll, ginoll
  • getacion: (fach de getar un) marrit sòrt
  • g-i, gui: i
  • giau (<geu) : gibre fr. De l’ancien bas vieux-francique *gibara.
  • (Météorologie) Givre. / gebra , rosada, gelada
  • giba: volam, fr. serpe à long manche
  • giblar: plòure a semaladas de faiçon quasi orizontala
  • gibon: volam per esclairir (fr. élaguer) los aubres
  • a gible? a gibles? (plòure "): a plenas selhas (plòure ")
  • gigonha: irresolucion, dificultat futila que arresta la decision d'un afaire
  • gigonhar, cigonhar, jaguinhar? : trabalhar inutilament, traire mal a faire un obratge mecanic per fauta de bon otilh; cracar, far de bruch, coma lo de quicòm mal jontat; agir lentament, lambinar, lamternar, trabalhar quaucòm amb mejans insufisents per i reüssir; (Cruesa): fr. gigoter , (1743) → voir giguer et -oter. Apparaît en 1694 dans le sens de « donner des coups de pied ».
  • gileta: vesta
  • gingar: fr. giguer, saltar, gambadar, fr. folâtrer
  • girrinar: bruch del sautarelh
  • giton: fr. rejeton ? (d'arbre)
  • gitre: fr. gîte
  • giure: gibre
  • glaç: glaçon
  • glara: clara d'uòu (tanben emplegat)
  • gleisa [eλeizo]/[e(l)ieiso]
  • gloriosetat: vanitat
  • gòfe (gònfle) : fr. bouffi
  • goiasson: enfanton
  • goiat, -a: gojat, -ata
  • goion: fr. goujon
  • golar: engolir, englotir  / de gola, engullí
  • goneu: abit, vestit d'infant
  • gòrça : brossalha; broa de clausura, fr. fourré
  • gorgeira: fr. gosier
  • gorgetar: vomir; avoir des haut-le-coeur; fr. gaver (un animal)
  • gòrja f. boca
  • gòrja roja: fr. rosé des prés
  • gorjar: fr. gaver (un animal)
  • gorjarèu, gorgarèu: fr. gosier, conduit de l'arrière-bouche à l'oesophage. / garganchó
  • gorret: fr. goret
  • gorrin, gòrra: pòrc/truèia; pòrc marin
  • gorrinar, gorreinar: fr. chatouiller; gratar, fretar


Oseras-tu chatouiller le loup ?
Oseras-tu chatouiller le loup ?

  • gosonar: fr. remuer (un bâton) dans un trou
  • ‘grafuelh (agrafuelh) : fr. houx   / grévol  acebo
  • (non) gran [gro] adv. : ne ... : pas brica ... N'es gran/Non gran: fr. certes pas
  • granda: mameta
  • grandmair, grandpair, grandamair: grandmaire / yayo, yaya
  • granissar: far de granissa. fr. grêler  / granisá, granís, granissá
  • granolha: rana, granhòta   / el café de la granota, Jesús Moncada Estruga
  • grapar: fr. gripper (attraper, saisir)  / grapat es lo que cap a la má
  • gratussar: fr. gratter en surface (la poule)
  • grautons: gratabons, graissons
  • gresa: ??
  • greu: grelh, grilh (tanben emplegats)  / grill, grillo (insecte)
  • grial: fr. vaisseau en bois rond en forme de jatte
  • griala: fr. terrine  / grela
  • gri(n)jòla: v. Grisòla
  • griselard : grisós, grisastre
  • grisòla [gri(n)jòlo] : fr. lézard des murailles / fardacho, sargantana ?
  • grison: granit (pèira)
  • gro: groa??
  • groada, gruada: nidada (de poletons...) / lo cagarniu es lo mes minut dels muixonets
  • grolaud: ??
  • gromar: fr. croupir; cuire (trop) longtemps; s’attarder
  • groüm: fr. groin; pòrc
  • grun : grain; fr. chenil, niche  / gos, gossa
  • grumilha: ??
  • grusilhon: grun pichòt
  • guelha: pelha
  • guena: monina
  • guèrlhe, guèrlha, guèrle, guèrlia adj. : fr. louche
  • guerlon : fr. gobelet en ferblanc et à une anse qui sert de mesure pour le lait
  • gui, g-i: i
  • guicho?: fr. chat-perché
  • guichon: fenestron  / finestró
  • guidauba: fr. viorne
  • guilanèus m. pl. : fr. quête des oeufs (En Naut Carcin, per l'Avent los jovents e los mainatges anavan quistar de farina e d'uòus. Segon Xavièr Vidal, aqueles cants se dison guilhònas, e, dins d'unes vilatges que i a, se cantavan pel Cap d'an. Per Cap d'an se crida Al gui, l'an nuòu (gui es un francisme per vesc). / vesc es visc, muérdago
  • guilhaneu (per ) : estrenas? (de començament d'an). V guilanèus
  • guinde (Peiregòrd, Bas Lemosin) : piòt, dinda, dindon ,  Es bèstia coma un piòt : Il est bête comme un dindon.
  • guindre: fr. dévidoir
  • guisauba: vidauba ??
  • 'guissable, aguissable : asirable, fr. haïssable
  • gusseu: fr. bobine, pelote
  • guita: fr. cane (femelle du canard) / qué animal folla con la pata ?