Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta lemosin. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta lemosin. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

dilluns, 28 de maig del 2018

Lemosin R

Les Graines Bocquet - Graines De Chou Rave Early White Vienna ( Blanc De Vienne ) - Graines Potagères À Semer - Sachet De 3Grammes
raba: fr. rave  , de l'ancien franco-provencal raba issu du latin rapa (sens identique) rabe (1195), puis rave (1393). Le mot se retrouve dans d'autres langues indo-européennes, où il peut désigner le radis, le raifort ou le chou. - de l'anglais rave lui-même issu de l'ancien français reve voir « rêve » en français. / rábano castellano, rabe, rabaneta la roija , chou = churuvía
  • rabiaud: mena de rabe?? ("Totas doas venina d'eisserbar las racinas e 'las portavan chascuna un panier de rabiauds, aurelhas de lebre, erba dau lach per los lapins)
  • rabator : fr. rabat
  • rabilha: fr. fâne
  • rabin: fr. champ de navets
  • raca: misèria
  • rachar (se) : anar, se rendre a  / allargás, allargar-se
  • racina: pastenaga, carròta (tanben emplegat) / safranória, safandória
  • racroquilhar : fr. recroqueviller
  • rafe m. rave (fr. radis ou raifort)  / Radieschen en alemán, rabanetes
  • raiar: brilhar  / rajá lo sol ? brillá lo sol
  • raiç: pastenaga, carròta (tanben emplegat). raiç blancha : panais
  • raissas (plòure a ) : a semaladas
  • raleta: fr. faîte de la maison
  • raletar (se): se trainer??
  • ramada f. fr. averse  / ramalada d'aigua, ploure a ramalades
  • ramalhaud: fr. têtard  / cullerot , renacuajo
  • rana: fr. crécelle; fr. courtilière (Nauta Vinhana e Cruesa)
  • randa (a ") [ronda] : a rand de, prèp de
  • ranhós: ernhós?
  • rantela, rantiala: fr. toile d’araignée / taragaña, telaraña , toile = tela, tel
Toile 500 gr + 25 Araignees - Halloween
  • rantela dau ventre: diafragme
  • rapieta: fr. lézard gris  / sargantana (roquera), lagartija roquera
  • rasís adv. : tot prèp de
  • raucenós: ??
  • raucha: ??
  • rauche: rauc
  • rauchós: enraucat
  • rauja: ràbia
  • raunament: fr. grognement??, bougonnement??
  • ravalha (Cruesa): fr. rave
  • rebombar: fr.rebondir
  • rebondre : rescondre, amagar; fr. rebondir; apondre? / amagá / esconder
  • recorson : ??
  • recroquilhar (se ) : fr. se recroqueviller
  • reganhar: fr. rechigner, montrer les dents, grommeler. / rechiná les dens
  • regolar: vomir, regantar  / fotre una golada, vomitá, vómit, gitá a Beseit se fee aná  en lo significat de arrojá, aviá, vomitá
  • regolhonar: fr. faire des rejets
  • rei daus auseus, reibelet, reibenet, rebeineu, reibelet (HM), reibetau (23), traucaplais (24), l'uelh de buòu (87S), lo pitit buòu : fr. troglodyte
  • reir-còr (a ") : a racacòr
  • reir-grandpair, reina-grandamair : reire-grandpaire  / rebisyayo ?
  • rejonar, rejonhar?? : ??
  • relh: fr. fourgon d'un four
  • relhar v. grimpar
  • remudar : remenar
  • renconhar (se "): fr. se cogner
  • rencurar, rancurar: regretar, èsser enfelonit d'una pèrda; se plànher, esp. de la dolor. "rencura lo ventre" : li fa mal lo ventre / fe mal, tindre mal, sabre mal, queixás
  • rentrar: tornar, tornar entrar
  • repastar: repàisser
  • reprosimar [reprozimà], reprueismar ? : fr. rapprocher
  • recoquilhonar : fr. recroqueviller?
  • resmas: pas que
  • respóner, responer: respondre
  • retrum: bedoceta, fr. poubelle
  • ribiera: riba; per ext. fr. marécage
  • ricancoina:??
  • ridòrta: corona de pan
  • rifanfara, refanfara ? : refranh
  • rigalhon: fr. ruisseau
  • rigolar: vomir
  • ringueta: baudufa (Sarlat, Peiregòrd lengadocian) / trompina, baldrufa y variáns ? 
  • ripar: fr. glisser
  • rison m. : rire, riseta
  • rit: guit (fr. canard)  / pato
  • riu [ri], [riew] bas lem. : fr. ruisseau
  • riufe adj. : rufe, fr. rude au toucher?? ("'na chamisa pròpa de cherbe riufa")
  • robiera: molhièra, terrenh umid
  • ròch: ròc
  • ròcmòrt: fr. marne
  • rodelar : redolar
  • rodelon: rotlada
  • rodilha: bar(r)iòta, boreta, carriòl(a)
  • roge, roja: de pèl rog  / pelirroja
  • ròla: glaça (element natural)
  • romar: romegar
  • romeu: romec (lo romeu de la mòrt)
  • romde, romdre, ròmdre f. : fr. ronce. V. rumec
  • rondelhon: fr. grognement, ronchonnement
  • rondinada: ronde n. ?
  • ronhament: fr. grognement??
  • ronhar, ronjar?, rosjar: rosigar
  • roquilha: fiòla
  • ros, rossa, rosseu, rossela: blond, blonda
  • rosin: candela
  • rosjar: rosigar, rosegar  / rossegá en les dens, mastegá

  • ròure? : rove, rore  / Valderrobres, Teruel , a Beseit se díe Valdarrores
https://fr.m.wiktionary.org/wiki/chêne

(1694) Chesne, altération, d’après fresne, frêne, de l’ancien français chasne (1160), chaisne (1177-88), du latin populaire casnus (508), emprunté au gaulois *cassanos (d’où l’occitan cassanh, le franco-provençal tsâno, l’occitan casse. Formation avec suffixe différent en aragonais avec caixico, caixigo, en espagnol avec quejigo (« chêne faginé »).L’étymologie du gaulois *cassanos est incertaine ; son origine est peut-être préceltique.
  1. On aurait un radical cax-inus (→ voir fraxinus et Cacunus) pour casnus et cax-icus pour quejigo, caixigo.
  2. D’après Ascoli, ce cassanus représente, en gaulois, le grec κάστανον, kástanon (« châtaigne ») dérivé de κάστον, káston (« bois »).
  3. D’après Diez, il provient du latin quercinus devenu *quercnus
L’s qui est dans casnus, la plus ancienne forme, écarte l’étymologie celtique par tann, (« chêne »), qui, prononcé \chann\, → voir tsâno aurait donné chêne ; mais il n’est pas impossible que le celtique ait agi pour s’assimiler le mot originairement latin et pour lui donner la forme singulière qu’il a prise.

  • rufar : fr. gercer
  • rufe adj. : dur fig.
  • rumec, romec, romen ?, romde, romdre, ròmdre, romze, rumze n. f. : fr. ronce
  • rundir (lat. Grundire) : sens diferent de Brundir

Lemosin P-Q

  • paela: padèla
  • pagun, paguna, p'un, pen: cap (pas un(a))
  • paier (Sent Iries la Montanha) : morceau de pain, de crêpe, etc., que l'on donne au chien pour le « payer » de sa peine quand il a ramené un animal écarté; herbe, fourrage, etc., que l'on donne à la vache pour qu'elle se laisse traire (del latin Panarius)
  • pairolhièr: estamaire o refachaire (ambulant)
  • palenc: palissada (facha d'estacas de castanhièr)
  • palhissa : clujada (fr. toit de chaume)
  • palisson, palhasson: panièr redond per metre lo pan a levar abans la coccion / pastera, panera
  • palhassona: casal, fr. chaumière
  • panolha:??
  • panturlar (se ) : pintar, chimar (beure d'alcòl)
  • papulon m. pibol
  • paradèla: grande oseille
  • parchar:??
  • parcir: parcejar?? claure??
  • parelh: fr. paire; couple  / parell, parella , 2, cuan no ña parella, d'escudors
  • par(r?)òfia: parròquia
  • parpalh [porpar], [parpai/perpai] : peitrina; corsatge; sen (partida del còs del bas del còl fins al ventre), fr. pourpoint / pitral, pit
  • parquenada: pastenaga, carròta (tanben emplegat), safranoria y variáns
  • parròpia/parròfia: parròquia. fr. paroisse
  • parsilh, persilh, peiressilh m. jolvèrd  / julivert
  • pasmens: totun. M
  • passador: fr. défilé, endroit où passe une route entre une falaise et un cours d’eau (du latin médiéval passus (pas, passage, chemin, défilé)
  • passat deman: deman passat  / después demá, passat demá
  • passerau: fr. moineau
  • patolhier: gassòt (region d'Ussel)
  • paucha: sirventa
  • paun: paon, pavon
  • paupanhar, paupinhar : paupar?
  • pautut (Cruesa): grapal
  • pavan: pavon, paon
  • pedoira [pedwejro] : veissiga
  • peirejadís o peirissadís: tàpia, fr. pisé
  • peis, pest? ([pejst]>[pejs]??) : la pesta
  • pejar: pegar
  • pejar?? , 'pejar ?? : apuejar, apiejar
  • pès (d'en "), dempès : drech / de peu, en peu, de peus, dret
  • pelh m. pesolh
  • pelhaire: fr. déguenillé; pelharòt, pelharotaire
  • pelharaud/pelharòu (metatèsi: peralhòu) m. pelharòt, pelharotaire (tanben s'i emplega pelhaire o pelharet?); creatura fantastica (portar a peralhòu/au pelharaud: portar (un enfant) sus l'eschina, los braces entorn del còl e las gambas altorn de la talha del portaire) / a la esquena, a cascarrulles
  • pelhaud : persona paubre, vestida de guenilhas, maladiva / pelat
  • pelissa : femna publica
  • pelisson:??
  • peluca: pelussa?; parpèla?
  • pelucar: pampaluguejar
  • peluja: ??
  • pena, penau m. : Ginesta
  • penau: fr. lande de genêts et donc par extension une terre pauvre où pousse naturellement cette plante / Ginestar
  • pendaulha: fr. balançoire  / péndul ? 
  • pendaulhar: fr. pendiller
  • pendolhar: pendre, penjar
  • peput f. : puput
  • perinqueta: baudufa
  • permenar (se) v. passejar (non es pas un francisme)
  • peròt, -òta (Marcha lemosina, Charanta occitana, nòrd de la Nauta Vinhana): piòt, dindon
  • perpai (perpalh) : V. Parpalh
  • per tot aquò: malgrat aquò
  • peschier: lavador (se ditz tanben)
  • peseu m. pese; mongeta
  • pestelar (se) : (se) batre
  • pestelariá : causa pauc importanta, babiòla
  • pesteu: batedor, de bugadeira
  • pestrir: pastar, fr. pétrir
  • peta-raba: bleta-raba; fr. pétoire
  • petairòla: escopeta, fusilh
  • petaron n. ciclomotor
  • petinar [pitinà] : apetitir
  • petiòt: petit, pichòt
  • petonar: s'enervar, repotegar
  • peu f.: pel; femna publica
  • pia: còrna, bana
  • pialar: pelar
  • piardon: fr. serfouette
  • piau: pèl
  • piaular: siular
  • picatau, picatal, pichatal, pichatau: picòt (auseu)
  • pièg [pjej], piei: pièg
  • piela, peila, padela, padena n. padena, padela
  • pietat (a") : de genolhs?
  • pieuna : ??
  • pifrar: chimar
  • pigonhar (/se): picar còntra qualqu'un, se quichar
  • pilhonar : fr. cligner des yeux
  • pimpaunhar: fr. peloter, tâter
  • pinambor: fr. topinambor
  • pinar, pinard??, pinalh?? : òme ric
  • pinara: vin
  • pinarar: chimar de tròp
  • pinat, - ada: plen, emplit, tot cobèrt
  • pincar: plantar
  • pincat (estar "): estar drech a esperar
  • pindolhar o pingolhar: pendre
  • pingraula: espingada
  • pinhie(i)r: pin (arbre)
  • pipeiaire: aucelaire
  • pirca: pista
  • pissa-rata [pisa rato/piso ròto] : rata penada
  • piuse m. : piusa f.
  • plafond, plafons ?
  • plaidiar: plaidejar
  • plais: broa
  • planchon n. taula, seccion, departament (d'un comerç)
  • planben: encara, tanben
  • plànher/planger
  • planier: orizontal, plan, lis
  • plantar (/se) : arrestar (/s')
  • platussar: charrar
  • plegut: p.p. de pleure/plòure
  • ploia: pluèja
  • ploiós: plujós
  • plòure coma qui la bòtja: plòure a plenas selhas
  • plueviós, -osa adj. pluejós, -osa
  • plòia/plueia: pluèja
  • pluiau: Occident, colcant, vent de pluèja
  • plujada: fr. averse
  • plumadís (de frucha) : pèl, pelalha
  • plunhar: plenhar, emplenar. fr. remplir; fr. serrer (l'un contre l'autre)
  • plusiors franc. : plusors
  • pofar (se) : fr. se piquer, se dépiter
  • polhar: reprimandar
  • polon f. asnessa, borrica, sauma
  • pom/poma de tèrra: patata (tanben emplegat)
  • poma ar tèrra: patata (tanben emplegat)
  • pomairòu: luòc plantat de pomièrs
  • poma-pòrc: patata (tanben emplegat)
  • pomeitèrra: patata (tanben emplegat)
  • pompira f. patata
  • ponar (se): acatar (s') (tanben emplegat)
  • poner, póner: pondre
  • ponhada: fr. poignée
  • popin: popada??
  • pòrc de mar n. pòrc marin
  • pòrcs singliers: pòrc singlar
  • portament: biais d'anar??
  • pòrta-tetons: sostens
  • pos f. pl. : milhàs; milhassina, farinetas (fr. bouillie de mais)
  • poschar?, possar (>polsar) : tossir
  • pòst f. : fr. planche
  • potareu: camparòl (cèps en particular)
  • pòus f. pl. : fr. bouillie de maïs. gasc. cruishada
  • poussiera, pouvera: pols, polvera
  • pradelar (se) v. se passejar en perdent son temps
  • premier: primièr
  • prener ['prenei] ['prene:] : prene, préner
  • progiet: projècte
  • propchen: fr. prochain
  • prosseja, pressuja: persega
  • puat: otís, qual??
  • pudentor: pudor, pudessina
  • pudin: fr. bourdaine ou bois puant, qui dégage une odeur forte sous son écorce
  • puèg [pei], puég, peug, puig, pug: puèg
  • puescher, puesser : poder (tanben emplegat)
  • p'un, p'una, p'unpiau: cap (pas un(a))
  • punhar: fr. répugner à faire quelque chose, tarder
  • purir, puresir: poirir (tanben emplegat)
  • purnai(s?), putnais, pudnais: catpudre, (gat-)pudís
  •  
  •  
  • quante (Alt lemosin) : quand (Bas lemosin)
  • quauquarren/quauqua ren adv. quicòm. quauqua ren mai: quicòm mai
  • quauqu'un: qualque
  • queraque, queriaque (creiaque) (de 'creiriatz que'?) adv. sens dobte
  • quincalhar: fr. carcailler (la caille)
  • quincaròla: partida mai nauta d'un aubre. fr. faîte
  • quintar (/se) : fr. pencher
  • quò: aquò, çò; quò es [kej], [kwej]: (aquò) es; quò pleu/plòu: plòu

Lemosin N-O

  • nainai: brèç
  • naistre: nàisser
  • nastre ['na:tre] opiniastre, testut
  • nauça : ??
  • nauva: fr. ruisseau?
  • naveu: nap
  • negra: nèira, piusa
  • neiar (lat negare) : negar fr. nier
  • neinar: V. ninar fr.
  • neir, neira: negre, negra  / lo riu nere de Vielha
  • nejar (lat necare) : negar fr. noyer
  • nespla: fr. nèfle
  • neteiar, netiar, neitiar: netejar
  • névia, nèvia ? : nèu
  • nhòrla, viòrla: istòria comica, galejada un pauc cruda, de còps en vèrs o pròsa
  • nibla f., nible m./f. : nivol gròs cargat de pluèja (nivol f. s'i ditz tanben)
  • niela: ??
  • ninadoira [ninadoeira] : breç  / bressol, cuna
  • ninar : breçar, fr. se balancer; dandiner
  • nivol f.
  • nivós: nivolós
  • noblalhon : petit nòble
  • nojalh: nogalh; ametla   / amela ? anou, anogué, noguer
  • nosilha f. avelana
  • nuble m. : nivol
  • nuèch, nuèit ? [nè(t)] [né] [nè] [nüè] [nüé] [në]
  • ò, iò, zo: o (article neutre)
  • ò! ò! : anèm! (per far avançar los buòus)
  • obludar: oblidar
  • oblueda: oblit?
  • obrant (jorn ") : jorn trabalhat
  • òc-ben [a bej], òc-plan [o plo]/[a-pla] : òc, reforçat
  • o-ben-tot (òc-ben-tot?)
  • olhar : emplenar
  • ona/onòr? (estar en ) : non pas bolegar
  • onglon: ongla del pè del pòrc
  • onte: ont
  • òps (per ) : per necessitat? (oc. lem. anc. aver òps de: fr. avoir besoin de; aver òps a : fr. faire besoin, être utile à. Las òbras qui aurien òps al molí : fr. les bois d’œuvre qui feraient besoin au moulin) cat. anc. A ops o Per ops d'algú, d'alguna cosa: per a ús i profit de tal persona o cosa)
  • orba lutz (a l') : orizont (a l'), a nuèit tombada?
  • òrge: òrdi
  • ortolalha: fr. légumes / horterada, productes del hort
  • ortruja: ortiga
  • òs: nogalh d'un fruch   / piñol
  • òssas f. pl. : fr. ossements ?
  • ostièra m./f. : fr. casanier
  • ostieira m. : pauc-val, libertin
  • ovelha, oelha (Cruesa): oelha / Du bas latin ovĭcula(m), dim. de ovis « brebis ». / ovella, ovelles


Lemosin L-M

  • lac m. mara, cròs d’aiga durmenta / lago
  • ladre, -a: marrit, -ida , Entre cavaliers trempés, le brandevin d'un seul est le brandevin de tous. Méchant est le ladre. (Charles De Coster; La Légende d'Ulenspiegel ) / lladre en lo significat de agarrat, avaro , l'avarissiós pegue en lladre
  • lai: i
  • lai-bas, la-bas: aval
  • lai-sus, la-sus: ailamont
  • larjoït : ??
  • laschar: fr. lacher
  • la-sus: ailamont
  • lata: fr. perche
  • latz (Cruesa): fr. giron
  • lau (en ") : en bas
  • lausissa: teit de lausas
  • lechadier: fr. friand
  • lechatariá n. lecariá
  • legièr (de ) : ??
  • len, lena adj. : ??
  • lendoman: endeman
  • lerpar: lecar
  • lerpeiós: ??
  • levada: regòla d'un prat
  • lèva-nas: fr. effronté
  • liga [lia] : fr. fanon
  • liar: ligar ([lià] es la prononciacion generala en occitan y en chapurriau)
  • liauna: fr. lierre
  • licossiana/liquossiana : pocion, licor??
  • liedra: fr. lièrre
  • liera: fr. lièrre
  • limaç: limac, caragaula
  • limanda:??
  • limerò: fr. manigance, intrigue
  • liquossiana/licossiana : pocion, liquor??
  • lira: fr. mulot
  • lissa, lissada, 'lhissa (alhissa) f. alh salvatge  / all salvache, all de bruixa ? 
  • loba: gròssa pèira o ròc isolat dins un prat, que non se pòt traire
  • loenh: luènh
  • loina [lwejno] : fr. engourdissement; descoratjament per tota mena de trabalh
  • loira: puta
  • lojandier, lotjandier: fr. locataire
  • lor inv. ex. 'las lors'
  • lovanja: lausança
  • luec: luòc (tanben utilizat)
  • lugarn [ligò] : l'estela del matin  / lucerna ?
  • luminier: fr. luminaire
  • lunon: estela
  • luquetar : fr. scintiller
  • lura f. : animal o can gròs, bon a pas ren; òme polit que sembla bon mas non l'es, fug-l'òbra, peresós, coard; fig. pl. decas, enganhs, contes
  • lusert, luserta/lisèta (Cruesa): lausèrt
  • macha adj. : ??  / maja , majo ? 
  • mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid
  • magilhon (mangilhon?, mensilhon? del latin 'mensa' taula?): còfre de la sala de manjar que servís per s'assetar
  • mai: emai
  • maid, mag, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
  • maiada: fr. bouquet (de fleurs); fr. aubades du premier mai sous les fenêtres des jeunes filles à marier
  • maiar: florir; agrementar
  • mainatgier: estauviaire
  • mainatjar: economizar, estauviar
  • mainin: mameta
  • mairgranda: grandmaire  / yaya
  • mair-reir: mairgranda
  • maisei: ??
  • maison: ostal. Dins maison: a casa. èsser pas darrier maison: èsser luènh
  • maitot: tanben  / tamé
  • malangorir: trefosir?
  • malàudia: malautiá
  • maleira: (fach de getar un) marrit sòrt
  • maleviar: ??
  • malinar (se) v. fr. se culotter
  • malinas f. pl. pantalons
  • malvenguda, mauvenguda: accident
  • manciar: batre a punhadas, se batre; menaçar
  • manca adv. : levat, exceptat
  • mance, màncie m., mança f. : esquèrra. A man mança: a man esquèrra
  • mandin: matin (tanben utilizat)
  • mandinier, -iera: mendicant
  • mangle, manglhe (mànlie): margue
  • manhar: tocar
  • maniganç n. bandit, hippy
  • marendar: far lo marende
  • marende n.: collacion de quatre oras; disnar (repais de l2h al nòrd e a l'est, e de 16h a l'oest)
  • marendon: petit repais
  • màrfie (aver lo ") : avoir l'onglée ?
  • marga: fr. chatte (minou); sobrenom de l'ajaça
  • margaud: fr. matou
  • margolin: gaton
  • marmusar: murmurar
  • marmona:??
  • marn (metatèsi de Ram??) : branca principala d'un aubre,
  • marolhaire: nom donat als estamaires e refachaires ambulants
  • marronar: ??
  • mas, mas qu'un [maskan] : solament, levat
  • mas si es [ma:shiej] : mas òc! , mas n'es [ma:nej] : mas non!
  • mascarat m. : fr. mascara
  • massadís : regropament
  • 'massar: V. Amassar
  • massaròta: fr. bosse?
  • mast, mag, maid: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid
  • matrassar: tuer??
  • mau. Grand mau: fr. haut mal, épilepsie
  • mauchancier: malastrós, malastruc
  • maujauvent adj. nefaste
  • mauplasent: fr. déplaisant
  • maussa f. majofa, fraga
  • me (ex: per me) pron. ieu
  • medre: meissonar
  • meduesa liuesa, medalierza : fr. moissonneuse-lieuse
  • megue, mèrgue, lach megi: fr. petit lait
  • meissaber, menssaber?, maussaber? : fr. méconnaître
  • meissonja, meissunja, messunja: messòrga, messònja
  • meitot: tanben
  • memet: mamet, mameta
  • meneit, -a, menet, -a: fals(a) devòt(a), devòt(a) supersticiós e minuciós
  • menesplier: nesplier (tanben emplegat)
  • menina (Cruesa): grand-maire
  • mercier: gròs grapaud ventrut. sin. sabatier
  • merfondre (se)
  • merlata: merle femèla
  • merlaton: merle mainatge
  • mermilhon: det pichon; sexe masculin
  • meschaent [meytsen/meychen] [mey(t)san]: marrit, dolent
  • meseis: mèsme, meteis, meteus
  • mestiu: remedi
  • mestiva: meisson
  • mestivar v. meissonar
  • mestivurza-baturza : fr. moissonneuse-batteuse
  • mestura: fr. méteil (mescla de farina de blat e d'una pichona part d'òrdi o segal)
  • mia-tastons (a ") : a palpas
  • mianadís :??
  • miaulan: mielon, fr. milan
  • miaunar: miaular
  • micha: pan de forment
  • mielhs adv. melhor
  • mijon : migon ("las moschas se permenen sus la taula d'un mijon a l'autre")
  • migrar: s'enrabiar; s'inquietar. (ne) " (pas) : (pas) aver enveja de
  • mina: fr. chatte (minou)
  • minaud: minòt, mainatge ("Creurias qu'eu (= lo chastenh) fai de la lumiera talament eu a de minauds")
  • minhard: manhac, gentil; polit
  • minjadoira: fr. garde-manger

  •  Masy 207 Garde Manger Grand Modèle
    • minin f.: menina
    • minon: ??
    • miràudia: miracle
    • miroelh, -a : brilhant, -a
    • mistra: asnessa, borrica, sauma
    • mochaespija: idea favorida
    • mochanàs: mocador
    • modelon: fr. monceau
    • moens (nontronés) : mens
    • moira f. : ??
    • molada: molhièra, terrenh umid  / mullada / terreno humit
    • montador: ascensor  / montacárregues
    • morisca: masca, careta
    • moscla : fr. moule
    • móstie, móstia adj. : mosti, móstia  / mústio ?
    • mòure, mòudre : molinar
    • museu, morral, morrilhon : fr. muselière    / bossal   / bozal
    • musir: fr. moisir

diumenge, 27 de maig del 2018

Lemosin I-J

i. V. Ilhs
idolar: udolar, cridar fòrt?, fr. ululer??  / udolá un llop
i-eu: V. Eu
ifofonar : cridar per sostenir la nòvia
ilhs: els  / ells
imajar, esmajar?? [ejmajà] : imaginar
inhon: onhon, ceba  / seba  / onion english
intucat : intocat, endecat??
io: ièu
iò: o (article neutre)
ja! ja! (jatz? de Jaire?) : per far arrestar los buòus
jaçar, jagassar (liagassar), jacassar, jacinar, (s’)esjacinar (tanben: cridar coma una ajaça), bargassar: charrar
jaciaud: jaç, fr. tanière
jadilha: fr. jatte, vaisseau rond et sans anses, fait d'une pièce de bois
jadilhada: grand quantitat
jai: gag, gai (auseu)  fr. geai / gach, gacho , garrulus glandarius / gaig
jaiç: jaç. fr. gîte
jal (bas-lemosin) : gal
jalussada: còp de gel (meteorologia)
jalussier: qui apporte nombreuses gelées blanches
jangaunhas n. maissèlas
janglar : cridar, lo pòrc o can quand qualqu'un li trepeja la coa; fr. grignoler / gañolá lo gos, cridá lo gorrino cuan algú li pateje la coa. 
janzi : Quante ma granda-mair vesiá quauqu’un cassar de las nosilhas emb las dents, disiá que quò « li donava lo janzi ». Quò li fasiá l’efiech d’una seja que vos sisla dins las aurelhas, que vòstras dents semblen prestas de vos tombar de las gengivas.  / esgarrif, esgarrifá
janton: paisan
januelh: V. Genuelh   / ginoll, genoll
jardòla (en ) : ??
jarra f. : garra (d'animal), cuèissa; fr. quartiers (de viande); lobes de noix / jarrete de cordero, cuixa de cordé
jasbre, jasbra : ? Dau citre o ben dau vin que es jasbre vos fará vos escharnir / aspre , jasco, estopeng, estopenc
jase?, jars? (Cruesa): auc (auca mascle) fr. oie / oca , oques
jaspir: prendre, atrapar quicòm de sas mans
jaspissons? jarpissons? (Cruesa): fr. grande bardane
jau (naut-lemosin) : gal
jau d'Índia: dindon  / gall d'India       / pavo, pava
jaufada: grapada, grafada, fr. jointée (de mains) / grapat , aumosta
jauvent, jauventa adj. faste; benfasent, benfasenta / que fa lo be, no lo mal
jauvir: gausir  / disfrutá, chalá   / gaudir
Joan-femna: fr. garçon manqué  / marimacho
joine: jove
jònc: jonc  / Du latin juncus.  / junc, jung, Valjunquera, Vallchunquera
jorn falit (a ) : a solelh colc
jòune, -a, joune, -a adj. jove, -a
juca: granièr pel fen
junja f. vedèla (vedèla i designa lo vedèl feme que ven grand) / vedella, vedell, vaqueta, bovet, bou menut
jurc’a, jusca, jurcinc’a, jurcanta: adv. duscas
justar o ajustar: mólzer
jutar: far de jus??

Lemosin G

  • gabolhan: fr. églantier  / picaesquenes   , gabarrera ( escaramujo ) Hagebutte Deutsch
Huile d'Églantier de haute qualité Radiant Life (Rosehip Oil), Huile Essentielle 100% Pure, Naturelle, la meilleure huile d'églantier pour le visage, la peau et les cicatrices
  • gafada: mossegada, estrifada, esquinç(ada); regomàs, monha; bajocada; malbiais  / mossegada, mos, quixalada  ( mordisco , mordida)
  • galatja, jalatja [ga'lazo] : fr. ajonc d’Europe, ulex Europaeus , / galachos de Juslibol ? 
  • galeton: pastisson
  • galhauda f. rana (de 'gaulha')
  • galòpa:??
  • gamar: raubar finament
  • gamiraud: fr. garnement
  • gana: ga, gas, gau. fr. gué (tanben emplegats) Du vieux bas vieux-francique *wad (« gué, endroit peu profond ») cf. ancien haut allemand wat, le moyen néerlandais wat, de même sens) qui correspond au latin vadum. / vado, (badén)
  • ganh: gasanh
  • ganha: truèja  fr. truie  / gorrina    / truja
  • ganhon, gaunhon, nhon, go(i?)nhon n. pòrc / gorrino
  • gansolhar v. fr. éclabousser
  • gargolh, garguilh: fr. rale, gargouillement borborygme, grouillement, passage ou production des gaz dans les intestins; enrouement, barguignage; médisance, murmure, babil. / gas a les tripes
  • garlècha: fr. gardon
  • garlopa: fr. varlope
  • garri: rat pichòt (terme afectiu)
  • gaste, gasta: fatigat, fatigada, las, -ssa
  • gata: pòcha fr. Poche, sac, en plastique ou dans une autre matière
  • gatge m. salari; mòble; instrument; recipient, ustensilha (sovent vaissèla o panièr); causa. Gatge pissier: gresala de pissar. En occitan medieval gatge = fr. attirail  / grela , bassí  (bacín, orinal)
  • gatieira: davantal, faudal fr. tablier
  • gaton: pochon (pòcha pichona)
  • gauça: gòrça??
  • gaug : fr. pissenlit  fr. De pisse en lit, en raison des vertus diurétiques de cette plante , baraban, dent-de-lion , croupe (Drôme) , cramaillot (Franche-Comté), laitue de chien / diente de león
  • gaulha f. fanga
  • gaulhada : ??
  • gaulhar, gaulhier, gaulhasson: gassòt
  • gaunha: gauta
  • gaunhas f. pl. : fr. gâle; écrouelles, cicatrices des écrouelles
  • gemar: gemir
  • gença: balaja, engranièra, escoba (tanben emplegat) / granera , agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen
  • gençar: balajar
  • gente, genta adj. graciós, graciósa
  • genuelh: genolh fr. genou, du latin populaire *gĕnŭcŭlum, altération de gĕnĭcŭlum, « petit genou », dérivé du latin classique gĕnŭ (« genou »), mot issu d’une racine indo-européenne *gen- signifiant « articulation, angle », d’où est issu également le grec ancien γένυς, génys (« mâchoire inférieure »), ouγνάθος, gnáthos (« mâchoire »), apparenté au latin genae signifiant « joues ».  / genoll, ginoll
  • getacion: (fach de getar un) marrit sòrt
  • g-i, gui: i
  • giau (<geu) : gibre fr. De l’ancien bas vieux-francique *gibara.
  • (Météorologie) Givre. / gebra , rosada, gelada
  • giba: volam, fr. serpe à long manche
  • giblar: plòure a semaladas de faiçon quasi orizontala
  • gibon: volam per esclairir (fr. élaguer) los aubres
  • a gible? a gibles? (plòure "): a plenas selhas (plòure ")
  • gigonha: irresolucion, dificultat futila que arresta la decision d'un afaire
  • gigonhar, cigonhar, jaguinhar? : trabalhar inutilament, traire mal a faire un obratge mecanic per fauta de bon otilh; cracar, far de bruch, coma lo de quicòm mal jontat; agir lentament, lambinar, lamternar, trabalhar quaucòm amb mejans insufisents per i reüssir; (Cruesa): fr. gigoter , (1743) → voir giguer et -oter. Apparaît en 1694 dans le sens de « donner des coups de pied ».
  • gileta: vesta
  • gingar: fr. giguer, saltar, gambadar, fr. folâtrer
  • girrinar: bruch del sautarelh
  • giton: fr. rejeton ? (d'arbre)
  • gitre: fr. gîte
  • giure: gibre
  • glaç: glaçon
  • glara: clara d'uòu (tanben emplegat)
  • gleisa [eλeizo]/[e(l)ieiso]
  • gloriosetat: vanitat
  • gòfe (gònfle) : fr. bouffi
  • goiasson: enfanton
  • goiat, -a: gojat, -ata
  • goion: fr. goujon
  • golar: engolir, englotir  / de gola, engullí
  • goneu: abit, vestit d'infant
  • gòrça : brossalha; broa de clausura, fr. fourré
  • gorgeira: fr. gosier
  • gorgetar: vomir; avoir des haut-le-coeur; fr. gaver (un animal)
  • gòrja f. boca
  • gòrja roja: fr. rosé des prés
  • gorjar: fr. gaver (un animal)
  • gorjarèu, gorgarèu: fr. gosier, conduit de l'arrière-bouche à l'oesophage. / garganchó
  • gorret: fr. goret
  • gorrin, gòrra: pòrc/truèia; pòrc marin
  • gorrinar, gorreinar: fr. chatouiller; gratar, fretar


Oseras-tu chatouiller le loup ?
Oseras-tu chatouiller le loup ?

  • gosonar: fr. remuer (un bâton) dans un trou
  • ‘grafuelh (agrafuelh) : fr. houx   / grévol  acebo
  • (non) gran [gro] adv. : ne ... : pas brica ... N'es gran/Non gran: fr. certes pas
  • granda: mameta
  • grandmair, grandpair, grandamair: grandmaire / yayo, yaya
  • granissar: far de granissa. fr. grêler  / granisá, granís, granissá
  • granolha: rana, granhòta   / el café de la granota, Jesús Moncada Estruga
  • grapar: fr. gripper (attraper, saisir)  / grapat es lo que cap a la má
  • gratussar: fr. gratter en surface (la poule)
  • grautons: gratabons, graissons
  • gresa: ??
  • greu: grelh, grilh (tanben emplegats)  / grill, grillo (insecte)
  • grial: fr. vaisseau en bois rond en forme de jatte
  • griala: fr. terrine  / grela
  • gri(n)jòla: v. Grisòla
  • griselard : grisós, grisastre
  • grisòla [gri(n)jòlo] : fr. lézard des murailles / fardacho, sargantana ?
  • grison: granit (pèira)
  • gro: groa??
  • groada, gruada: nidada (de poletons...) / lo cagarniu es lo mes minut dels muixonets
  • grolaud: ??
  • gromar: fr. croupir; cuire (trop) longtemps; s’attarder
  • groüm: fr. groin; pòrc
  • grun : grain; fr. chenil, niche  / gos, gossa
  • grumilha: ??
  • grusilhon: grun pichòt
  • guelha: pelha
  • guena: monina
  • guèrlhe, guèrlha, guèrle, guèrlia adj. : fr. louche
  • guerlon : fr. gobelet en ferblanc et à une anse qui sert de mesure pour le lait
  • gui, g-i: i
  • guicho?: fr. chat-perché
  • guichon: fenestron  / finestró
  • guidauba: fr. viorne
  • guilanèus m. pl. : fr. quête des oeufs (En Naut Carcin, per l'Avent los jovents e los mainatges anavan quistar de farina e d'uòus. Segon Xavièr Vidal, aqueles cants se dison guilhònas, e, dins d'unes vilatges que i a, se cantavan pel Cap d'an. Per Cap d'an se crida Al gui, l'an nuòu (gui es un francisme per vesc). / vesc es visc, muérdago
  • guilhaneu (per ) : estrenas? (de començament d'an). V guilanèus
  • guinde (Peiregòrd, Bas Lemosin) : piòt, dinda, dindon ,  Es bèstia coma un piòt : Il est bête comme un dindon.
  • guindre: fr. dévidoir
  • guisauba: vidauba ??
  • 'guissable, aguissable : asirable, fr. haïssable
  • gusseu: fr. bobine, pelote
  • guita: fr. cane (femelle du canard) / qué animal folla con la pata ? 

Lemosin F

  • fadard [fodar], fadarda/fadassa: fadat, fat, nesci
  • faiòu n. fau
  • faler: caler
  • fame: fam   / molta gana es fam, famoleng, famolenca
  • famgala: fr. fringale
  • familha: tanben vòl dire 'mainatge, enfant'. "(Ilhs) an doas familhas"
  • fanha: fanja, fanga (tanben emplegats)
  • fanir: ??
  • farcidura: farçum, farça  / farsidura, farsí, omplí embutit ( rellená castellanisme )
  • farfantela: ??
  • Farjòu: Ferreòl
  • faròt: ??
  • farrar: farratjar?? ; ferrar
  • farròlha f. : ??
  • fastjar [fashà/foshà] (latin fastidiare) : empebrinar; fr. fâcher / fastidiá
  • fat, fada: caluc, caluga
  • fava n. mongeta  / natros tenim faves, fabes, haba, y bajoca , bajoques , judía verde
  • feblesir: feblir
  • femorier: fr. fumier  / femé, fem
  • fendassa: crebassa  / cribassa, bada, normalmén a les mans, pel fret y lo treball
  • feniera: fr. fénil
  • fermic, fermitz, furmic: formic, formiga
  • fermijar: formiguejar (de monde, etc)
  • fers, fera: sauvatge; fièr, fièra
  • feure: fèbre. Feure bringau
William Fèvre 6 BOUTEILLES Saint Bris Blanc 2015
William Fèvre 6 BOUTEILLES Saint Bris Blanc 2015
  • feurier: febrièr  / febré
  • feuse: falgueira (tanben emplegat), fr Fougère, De l'ancien français fulgiere, d'un mot bas latin filicaria, représenté aussi dans d'autres langues romanes, dérivé du latin filix / falaguera (helecho)
  • fiau: fil, fial      / fil, fils (hilo, hilos)
  • fiaulat: bandat, pintat
  • filh de vessa ! : macarèl
  • fiolon: botelheta
  • flaia: fr. pousse d'un végétal
  • flaujon : fr. flageolet.  / faba, fabes, fava, faves
Les Graines Bocquet - Graines De Haricot Nain À Écosser Verdelys 115G (Flageolet Vert Du Nord) - Graines Potagères À Semer - Sachet De 115Grammes
  • flaunhard : fr. flemmard?  / abatut, tonto, saboc, ababol ?
  • flaüticar [flejticà] : sonar mal la flabuta
  • flissonar: ondejar? ; fr. frissonner??
  • fodinar: fr. fouiller
  • foirar : aver la foira
  • foitar(/se) : fotre  / fotre, fotres, fótego, fots, fot, fotem, foteu, foten, feutos fotre
  • foitre (/se) : fotre
  • folharja: fuelham  / fullam, de fulla, fulles (hojas) ? 
  • folharjós: folhós
  • fonhassar o fonhar (?) (Cruesa): ploricar   / ploriquejá, ploricá, sumicá, gañolá ...
  • fomorjar : ??
  • fotrasson: janfotre
  • frachin: cendre o escòrias pichonas, oxid negre de fèr
  • fradassa: frachiva (landa, terrenh inculte) / freginal ? 
  • frair n. fraire  / Du latin frater   (Famille) Frère. Religieux, frère d’un couvent. Signe du Zodiaque /   flare
  • frau: tèrras abandonadas, èrmas  / erm  , erma (yermo, yerma)
  • freg f. : freg m.  / fret, fred, freda
  • fregir: refregir  / fregí, frigí, refregí, refrigí
  • fresche : fresc (tanben emplegat)
  • freschum: fr. fraîchin, fraîche  / frescó, fresqueta
  • frestinar: furgar, fosilhar, cercar, tafurar, nistejar / furgá, forigá,
  • fretissa: V. Lissa; pan negre fretat d'alh
  • fricaud, fricauda, fricós, fricosa: fr. ragoutant, friand, appétissant
  • frijolar: fremir
  • frijolament (frisolament? ?), frejolament? (fresolament??): fr. frissonnement
  • fringa-marçau (far la ") : ribòta, festa
  • flissar: ondejar? ; fr. frissonner??
  • frissar: ondejar? ; fr. frissonner??
  • friular : fiular en frire ??
  • frotjar o frojar? frochar? (se ven de 'fruchar') v. créisser (arbres, plantas), butar, grandir, se fortificar, aprofiechar; fruchar, frutejar / créixe, créisse un abre o planta
  • fruncir (las ussas)
  • fuelher : caler, faler
  • fumari (Cruesa): fumièr
  • funtar: defuntar, morir
  • furgalhar: fr. fouiner, fouiller


 

Lemosin E

  • egulhada: fr. aiguillon à boeufs  / agulla, agulles, agulló (aguijón)
  • eidredon: edredon
  • eigar, aigar, eissegar, asengar v. metre en òrdre, agençar, adobar; ajustar, separar; adesar  / ordená, ficá en órde/órdre
  • eimatin: aqueste matin  / este matí, esta matinada
  • einoiar: sofrir; fr. ennuyer (embêter) / enfadás (enojarse)
  • einueg: problèma, pena
  • einuech adv. uèi
  • einuei, ennuei (esnuei) : sofrença. V. einueg / patimén, enfado
  • eiperar, esperar [eipéra] fr. attendre / esperá
  • eirisseu f. jolvèrd, jolverd / julivert (perejil, Pere Gil mon cusí no)
  • eisanhe: avar
  • eisilar: fr. glisser
  • eisir: aisir??; eissir??  / eixí  , eissí (salir) ?
  • eissabanit : ??
  • eissabencar: eissabrancar, eissabancar?, desbrancar, (e)scabeçar / escamochá , tallá branques grosses ? 
  • eissaragar (grafia de verificar): esparpalhar lo fen. V. Eissigar
  • eissarquiar: esfondrar, desplaçar la tèrra / desfondá, esfondá , llaurá fondo
  • eissaurar: V. Eissurir
  • eissaurelhar : assordir
  • eissebrar: estrifar, entalhar
  • eissegar : segar, meissonar; fig. destruire
  • eisserbant: deserbant
  • eisserbar: sarclar, arrancar las marridas èrbas
  • eisserbatge: deserbatge
  • eissicolhar (s') : cridar
  • eissigar (varianta d'eissegar/eissagar: partejar en parts egalas entre personas) (/s') : esparpalhar
  • eissiular: siblar, siular
  • eissublar, eissuflar, eissicliar (sicliar) : siblar, siular (lat. exsibilare)
  • eissubir : fr. se volatiliser??
  • eissufle, estufle, eschurlet, eschuflòl, eschurlòl: siblet, siulet (lemosin classic)
  • eissurir v. fr. premsar, serrar, tòrcer, faire secar, fr. essorer, épreindre; agotar, fr. tarir; fig. agitar, quichar lo chuc
  • embaisse: biais, afar
  • embarbolicar: embrolhar?; embarbostir?
  • embrussida: fr. pincée
  • emper adv. pasmens, totun, pr'aquò (cf. catalan 'emperò')
  • emplei: emplec
  • empleiar, empluiar franc. : emplegar
  • emplenat, empluiat franc. : emplegat
  • emplir: emplenar
  • empluiar, empleiar frac. : emplegar
  • empluiat, emplenat franc. : emplegat
  • en per avant: aperabans
  • enançar: avançar, progressar
  • enautar (/s') : enauçar
  • enchaiença, enchaison: escasença, pretèxte
  • enclunhe: enclutge. fr. enclume
  • encranilhar: encrancar
  • endalh: andain. Fenar los endalhs: faner les andains
  • endechar: endecar, abismar??
  • endechat, -ada: andicapat ; privat d'un o plusors dets de la man
  • endonc: fr. puisque
  • endueinan [ɛndej'nɔm]: l'an venent
  • endunle: V. Entrule??
  • endurar: sofrir
  • enfetós: pudent
  • enfonilh: fr. entonnoir
  • engalunchar (s'): s'installar o èsser pres dins las brancas d'un aubre
  • engaulhar (/s') : se crotter de boue
  • enginjaire: ??
  • engraunhar: engraufinhar, grafinhar
  • engrunar: fr. écosser, égrainer
  • engueitar: gaitar, espiar
  • engingar: engimbrar
  • engravissa: escaravissa, fr. écrevisse
  • eniurar: fr. enivrer
  • enmatin (l' ~) : matin (lo ~)
  • enniblat: ennivolat
  • enniurar: fr. enivrer
  • enquera, engueras/engueras (d') adv. encara
  • enquilhar: cargar (un vestit)
  • enser (l'): lo ser
  • ensorcelar, ensorcierar, ensorcilhar: enfachinar, enfadar (tanben emplegats)
  • ensubrevut, -uda: que pòrta lo marrit uèlh o sus lo qual l'an getat, embreissat, emmascat, enfada, enfachinat, enfachilhat
  • entau: aital (del latin 'in tale (modo')'); (ai)tant
  • entanhar: enfangar, enfangassar?, embodigar??/embodijar??. fr. embourber
  • ente : ont
  • entòrcha : fr. torche
  • entraupar (s') : fr. s'entraver, trébucher
  • entreprener: entreprendre, entreprene, entrepréner
  • entrebreschar: ??
  • entrule m. òme pauc actiu, mal desgordit
  • entrusca (tant) que: fins (a tant) que
  • envertolhar: recurbir, entornar, enrotlar, envolopar
  • enviá: enveja
  • envirolar: entornejar
  • esbalausir [ejbalu 'vi], esblausir [ejblu' zi] : esbalausir
  • esbatoelh, esbatoeri(s...): fr. ébat; amusement; joguet
  • esbelar: se far bèl, lo temps
  • esblanchurir: blanquejar
  • esblausir [ejblu' zi], esbalausir [ejbalu 'vi] : esbalausir
  • esbolhar, desbolhar: traire lo budelam, dobrir las tripas; demolir, destruire, abatre
  • esborlhar: fr. aveugler
  • esborissar: esborrifar
  • esbraceiar: esbracejar
  • esbramelar (s') : fr. s'égosiller
  • esbrijonar, esbrisonar: fr. émietter?
  • esbrodichar, esbrodichonar (minoratiu?) : podar un aubre, fr. épointer
  • escaletar: ??
  • escanar: fr. éreinter
  • escassonar: émotter
  • escassonat, -ada: dividit, trencat
  • eschala dau Bon Diu, o dau diable: arquet de sant Martin
  • eschamjar, eschamnar: escambiar
  • eschamge, eschamnhe: escambi
  • escarabissa: fr. écrevisse
  • eschardilha: fr. écharde
  • escharnir (s') :?? Dau citre o ben dau vin que es jasbre vos fará vos escharnir
  • eschauradís : escaufament
  • eschaurar: escaufar
  • eschauton: fr. écheveau
  • eschavel: fr. rouet
  • eschilla [eschinla] : esquilla
  • eschivar v. estalviar, economizar; evitar
  • escebrament [eysebrà]: estrifament
  • escebrar [eysebrà, esibrà], escicar, escirpar: destrifar, partir, escarpir
  • escicar (essecar??) : talhar?
  • esclargir: esclarir, fr. rincer
  • esclarsiera, esclarciera?, esclarsida: fr. clairière?; esplendor?; esclat de lum. loc. A l'esclarsiera/esclarsida: fr. à la pointe du jour
  • escorcir: escorçar
  • escorsiera: corsièra
  • escrasar: esclafar
  • escraunar (s') : cridar (coma una graula)
  • escrupir: escupir
  • escunlar, escutlar, escudlar: versar, vojar, mesurar; plaçar, despensar; fr. embarrasser, rendre penaud, interdit.
  • escura: bòria, bòrda, granja
  • escuròu: esquiròl
  • esfarbir, esferbir: desbarbolhar
  • esfeunir: ??
  • esfodir, esfòudir, esfaudir?? : espantar?
  • esfoudir : ??
  • esgirdar: ??
  • esgleisa: glèisa (tanben emplegat)
  • esgorçar: agotar?
  • esgrinjòla: V. grinjòla
  • esjarrar: esgarrar. fr. écuisser, fendre en déchirant
  • esjarrilhar, ajalhar, esjalinar (per terra): (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • eslampar, eslampiar [eslampià/eslapià] , (es)ropiar, eslifrar, colenar v. lisar, fr. glisser; déraper??
  • eslampiada: fr. laisser-aller, emportement hors de soi, licence; lampada, fr. lampée (prendre une ~ d'une boisson)
  • eslauç, eslhauç: fr. éclair
  • eslhausada: coup d'éclair
  • eslhausar, eslhauçar: fr. faire des éclairs
  • eslausiada: coup d'éclair
  • eslonjar: alongar
  • esmai, desmai: fr. émoi, souci, inquiétude
  • esmaiar/esmajar: inquietar, estonar; decorar, florir, fr. émailler fig.
  • esmajar??, imajar [ejmajà] : imaginar
  • esmalir (s'): enrabiar (s')
  • esmància: menaça
  • esmanciada: menaça. A esmanciadas : fr. en rampant?
  • esmanciament: acte d'esmanciar
  • esmanciar: far de menaças amb un signe de la man
  • esmaraunar o esmarraunar?? (s' ") : fr. grogner
  • esmirar: visar (aver coma objectiu, cibla)
  • esmiraudiat: miraculat??
  • esnançar [ejnansà]?? (amb EI- non etimologica) : avançar, progressar
  • esnharlar: agrandir un vestiment a otrança en tirant dessús
  • espanhar v. (u)lhauçar
  • espandre: espandir
  • espanir (s') (Cruesa) V. espatarrar (s')
  • espansilhar: escampilhar
  • esparrar (s') V. espatarrar (s')
  • esparson: fr. écouvillon
  • esperar [esperà] fr. espérer
  • espetissar: apetitir
  • espinasson: albespina??, aubespin??
  • espingar: gambadar
  • esplamir: fr. étaler?
  • espodansar: espodassar, podar un aubre
  • espofidar: fr. pouffer??
  • espotir [ejputí], espòutir (lat. Pullis: pòu, polvèra) : fr. écraser, réduire en poudre
  • espistrolhar: fr. éclabousser
  • esraminar : fr. gronder
  • esranchat, -ada: garrèl,- a
  • esranhadís : fr. toile d’araignée
  • esrantelar: levar las rantelas
  • esrapar: desrapar
  • esritjós (grafia per iretjós??) : ??
  • essaurelhar: V. Eissaurelhar
  • estamnar : entamenar?
  • estancha: estanhòl, pescariá
  • estelura: estelam?
  • esterbar (de Trevar??): barrutlar, fr. errer
  • estiflar: siular
  • estinhar: v. Estribar
  • estinhassar :??
  • estolha: estobla, restoble, rastolh
  • estorbar: dispersar
  • estorbeu: esparvier (tanben emplegat)
  • estorcir (/s') : ??
  • èstra: lucana petita del granièr
  • estre: èsser. Estre per +v. inf. : èsser al punt de
  • estrech : èsser un  : èsser fòrça magre
  • estrelhar:??
  • estribar : trabalhar, usar, fatigar; fr. unir le fil en le dévidant par le moyen d'une pièce de cuir ou de drap nommée 'estribador' ou 'estinhador'; fr. mener bon train
  • estufladís: siulament larg
  • estuflar: siular
  • esversar: fr. renverser
  • esvetlar [esvenlà], esvedlar (s') V. espatarrar (s')
  • esviardar: fr. éreinter
  • esvirolada: ??
  • esvirolar: escorjar; fig. despolhar
  • etiada: fr. jachère nue
  • eu (Naut lemosin): el (Bas lemosin) V. Aul
  • exprès (a ' ) : fr. à dessein